Obrim nou curs al País Valencià i, en fer una ullada ràpida al panorama, hi descobrim algunes assignatures pendents que tot alumne eficient no es pot estar de voler superar. N’hi ha una de destacable i és que, complert gairebé l’any de presentació i promoció del ja arxiconegut Decret de Plurilingüisme, la Conselleria ha topat amb el recurs en contra del PP i la consegüent sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.
Ens trobem en un moment històric, que, vist amb la perspectiva del temps, farà que siguem conscients dels canvis revolucionaris que produirà. A hores d'ara estem assistint a un fet que ens afectarà. I molt. Catalunya decideix, en poc menys d'un mes, el seu futur: o ser un Estat independent en forma de República o seguir formant part de l'estat espanyol i la seua monarquia parlamentària, hereva directa del règim dictatorial de Franco i convertida en oligarquia.
Esquerra Republicana del País Valencià es posiciona a favor de l’ensenyament obligatori de la Filosofia, tant en 4t d’ESO com en 2n de Batxillerat, i insta el Conseller d’Educació a complir la seua promesa al respecte. Cal recordar que la nostra és l’única comunitat autònoma no governada pel PP que no ha fet les modificacions pertinents per tal de blindar aquesta assignatura enfront de l’atac que per a aquesta suposa la LOMCE, una llei educativa que només manté l’obligatorietat de la Filosofia en 1r de Batxillerat.
Als déus del Valhalla valencià ja no els calen les bastides al seu Palau, el de Les Arts. El renovat trencadís, si ho considerem una metàfora, brilla com una altra oportunitat per al coliseu líric, per a la ciutat. Si més no, això podríem deduir de les declaracions de la tríada italiana, Davide Livermore al capdavant, contractada per a pilotar aquest teatre, allunyat de la megalomania dels governants que el van parir per 478M€ i 170M€ per a fer-lo funcionar.
Resulta inadmissible que un govern progressista permeta la presència simultània en un mateix cartell del “valencià” i el “català”, com així ha fet CulturArts per a la programació dels teatres públics de la ciutat de València. I resulta inadmissible principalment per tres motius: per anar en contra de la realitat científica (filològica i històrica), de la realitat jurídica (l'enorme col·lecció de sentències que des de 1997 reconeixen l'equivalència d'ambdues denominacions) i de la realitat social (els qui busquen la secessió són els màxims interessats a afeblir la llengua pròpia, no l'usen ni la transmeten als fills).
La Religió ha tornat amb força amb la implantació de la LOMCE. És una optativa d’oferta obligatòria, que es pot elegir fins a tres vegades en detriment d’altres assignatures com la Tecnologia o la Filosofia. A més a més, al País Valencià s’ha descobert que la contractació dels seus catequistes –triats per l’Arquebisbat, sense haver aprovat una oposició i sense saber ben bé de quins coneixements disposen–, han ocasionat un sobrecost de 4 milions d’euros a l’Administració pública a causa de duplicitats fraudulentes: centres d’educació especial on no s’imparteix aquesta assignatura que en tenien 2 o 3 professors; un institut que amb 4 alumnes n’havia fet dos grups diferents; o, també, un altre amb 9 alumnes que disposava de 5 grups d’aquesta matèria.
Comença un nou curs al País Valencià i, segons la Intervenció General de la Generalitat Valenciana, CIEGSA preveia l’any 2000 la construcció de 277 centres al País Valencià, la meitat dels quals no s’hi van edificar. Molts altres centres van quedar totalment o parcial a mig construir. Concretament, 24 centres van arribar a tenir totes les aules en barracons, xifra que afectava 7.000 alumnes.
Enmig de les crides a la necessitat d’un canvi de model productiu caldria fer una reflexió sobre les oportunitats que el cooperativisme ens aporta per a enfrontar el canvi de model econòmic que necessitem urgentment al País Valencià. I és que després d’una crisi econòmica que s’ha resolt amb una brutal ofensiva contra els drets i les condicions laborals guanyades pels treballadors i treballadores al llarg dels anys, cal posar en valor el cooperativisme com a font de llocs de treball estables i amb condicions laborals dignes.
Els incendis d'aquests dies no sabem per què, o si?, ens recorden a la tragèdia forestal que va patir el bosc valencià l'any 1994, quan encara governava el PSOE de Lerma. Aleshores pensàrem i ara pensem que estan novament cremant-nos el país. D'aquella tragèdia mediambiental, la Generalitat Valenciana en mans del PP des de 1995 només vam aprendre una cosa: l'extinció d'incendis pot ser un nou allau d'inversions i de negocis, alguns d'ells fraudulents.