La recent reunió mantinguda pel GOVERN PLURAL amb la presidenta d'ADIF a Madrid per reclamar que Parets tingui una estació de tren del segle XXI, és només un dels molts exemples d'una acció política pensada a projectar el futur del nostre municipi per la pròxima dècada. Confiem que la bona predisposició amb la qual van rebre la nostra proposta transformadora arribi a bon port. Aquest mandat serà el de les grans obres en infraestructures, claus en la comunicació local: tercer carril de la C-17 i doble via a la R-3 direcció Vic.

Els subscriptors a l’ABC, el Mundo o el País deuen haver passat un nadal desconcertant, sense entendre ben bé que succeïa entre el 19 de Desembre, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va reconèixer com a diputat a Oriol Junqueres, i 6 de Gener, quan el Parlament Europeu va confirmar que era Eurodiputat des del 2 de Juliol. Possiblement, el nostre lector “constitucionalista” es preguntarà perquè les institucions Europees afavoreixen un moviment “euroescèptic” i “supremacista”.

Aquest divendres el Govern Plural sotmetrà a aprovació el pressupost 2020. Un document que estarà condicionat pel Pla de viabilitat econòmica, elaborat per la Diputació de Barcelona, que el mateix ple haurà d’aprovar. Ens haurem d’estrènyer el cinturó durant els dos propers exercicis, és a dir, haurem de gestionar millor però amb menys recursos propis. I potser no podrem tirar endavant alguns dels projectes amb la rapidesa que voldríem.

Corren mals temps pels drets civils i les llibertats. La recent sentència del Suprem contra els 9 presos polítics catalans ha situat davant del mirall l’Estat espanyol que ha utilitzat el judici del procés com una revenja per haver celebrat l’1 d’octubre de 2017 el Referèndum per l’Autodeterminació de Catalunya. La condemna a quasi 100 anys de presó per a Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és la condemna dels ideals, la condemna política d’un Estat que no permet ni la llibertat d’expressió ni de pensament.

La promesa que Parets tindria estudis universitaris en la segona planta del local municipal, ubicat al sector comercial IVECO, s’ha esvaït novament. Hem hagut d’esperar quasi dos anys per comprovar que el fum que va vendre el 2017 el Partit dels Socialistes era això, fum i més fum. Moltes de les forces polítiques que integrem avui dia el nou GOVERN PLURAL ja vam denunciar l’autèntic engany a la ciutadania.

Han passat molt poques setmanes del canvi a l’Ajuntament de Parets i el Govern Plural ja ha pres les primeres decisions que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida de la ciutadania local i aprofundir en els valors democràtics. *Més de 155.000€ per la millora de la piscina Miguel Luque (rehabilitació de la zona de recepció, informatització del control d’accés, canvi de filtres, vàlvules i arranjaments maquinària.

Els resultats de les darreres eleccions municipals possibiliten que a Parets del Vallès es pugui formar un govern republicà i de progrés: 5 regidors d'Esquerra, 3 regidors de Sumem, 1 de JxCat. Tots 9 possibiliten que, 80 anys després de l'assassinat dels alcaldes republicans de Parets, puguem tornar a tenir un batlle republicà. Però el dilema no és una qüestió de noms, sinó de programa.

La setmana entrant comença una campanya decisiva pel futur de Parets del Vallès, decisiva perquè ens trobem davant d'una possibilitat de ruptura de l'etapa de 40 anys de govern socialista. La gestió de la darrera dècada s'ha vist marcada per la falta de projecte municipal, per actuacions faraòniques a correcuita que no tenen una vinculació entre elles, i això es tradueix en una gestió del present sense lideratges de projectes polítics ferms, però mai en una visió a llarg termini del Parets que volem d'aquí a 20 anys.

Els propers dos mesos la ciutadania de Catalunya tornarà a les urnes en un cicle que marcarà el futur del nostre país, amb el vot decidiran sobre els seus representants a les institucions locals, estatals i Europees. Ho faran en un moment clau: desprès del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre i enmig de la repressió estatal, desprès de la manifestació de Vox, PP i C’s a Madrid que va ser un fracàs d’assistència, però un èxit descomunal per a tal que el PSOE abandones qualsevol intent de diàleg amb la Generalitat de Catalunya i convoques noves eleccions.