Bon dia a tots i a totes. Avui 26 de maig de 2018, Parets tanca políticament una etapa. La renúncia al càrrec d’alcalde de Sergi Mingote posa el punt final a set anys de govern que han estat marcats pel continuisme en la gestió del Partit dels Socialistes de Catalunya al nostre consistori. Hem de reconèixer des d’Esquerra Republicana que la decisió del nostre alcalde-malgrat que l’hagi pres de manera tan ràpida- no ens ha sorprès.
Si per alguna cosa s’ha caracteritzat l’activitat del grup municipal d’Ara Parets ERC, durant aquest mandat, és per defensar a ultrança els valors republicans i tot el llegat dels alcaldes i regidors de l’Ajuntament que van ser represaliats pel franquisme. Tanta importància li vam donar que fins i tot en una mostra d’oferir diàleg al Govern Sociovergent durant la negociació de les ordenances fiscals i dels pressupostos de 2017 vam proposar el condicionament d’un espai on cada octubre es pogués homenatjar als represaliats paretans.
El tema que me lleva a escribir hoy no es otro, que una cuestión muy seria como es el pago de las pensiones. La situación económica actual, con la reducción de las cifras del número de parados, pero con mayor precariedad de los puestos de trabajo y menores cotizaciones a la Seguridad Social, hace que de nuevo aparezcan dudas sobre si se van a cobrar las pensiones cuando llegue la jubilación. Lo que está claro es que las pensiones no las ha regalado ningún gobierno a nadie si no que han sido adquiridas con el sudor del trabajo de las trabajadoras y trabajadores durante años y sobre todo con sus cotizaciones.
El projecte de desdoblament de la C-17 al seu pas per Parets és un projecte que s’ha explicat poc, que té impactes importants i que segurament requeriria un estudi més acurat del que representa pel territori on s’ubica. Hem dit per activa i per passiva que no ens oposem que la C-17 al seu pas per Parets tingui un tercer carril; som conscients de que cada dia hi ha més trànsit en aquesta via i probablement fer aquest tercer carril no sigui la solució definitiva, però sí que pot alleugerir el volum de trànsit.
La comissió informativa celebrada recentment sobre els desperfectes ocasionats a la Sala Polivalent de l’escola municipal Pau Vila ha servit per descobrir que van ser defectes en la construcció els que van causar la inundació del nou equipament. Els regidors de l’oposició hem hagut d’esperar gairebé dos mesos per escoltar les explicacions de l’arquitecte municipal que va reconèixer la pèrdua de confiança de l’Ajuntament en l’empresa constructora.
Senyor alcalde, vostè confon. Confon perquè vol confondre, no perquè confongui. (I si les que m'esteu llegint no enteneu res, és això el que pretén). A poc a poc, que és fàcil de veure per on va la història: Abans de l'1 d'octubre; teníem un alcalde desaparegut, absent. Referèndum era paraula tabú. Veus dels seus exsocis de govern deien que deixarien les escoles; però de la seva boca no en va sortir mai res.
Si per alguna cosa ha servit el procés per l’autodeterminació de Catalunya, ha estat per treure la careta de molts dels dirigents polítics locals. La celebració del Referèndum de l’1 d’octubre, les mobilitzacions per condemnar la repressió policial i judicial o les aturades de país, han obligat a molts dels nostres alcaldes a posicionar-se davant d’aquesta onada de violència. El darrer episodi, inèdit des de la reinstauració de la democràcia, ha estat l’empresonament per idees polítiques de 8 membres del Govern legítim de Catalunya i els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural.
Detenim-nos no, alcalde. Detingueu-nos. No sé si de fa un mes ençà ha estat gaire al carrer, senyor Mingote, no sé si ha vist el que ha passat, i com ha passat. No sé si ha vist els valors, l'orgull, la solidaritat que totes nosaltres (les qui hem estat al carrer) hem mostrat, contra la violència arbitrària de l'Estat. Vostè no ha vist a àvies picant cassoles, vostè no ha vist a mestres seguir els seus ideals, vostè no ha vist a les joves organitzant-se i vostè no ha vist l'espera de mares esperant a primera fila que vinguessin les forces de repressió.
Han passat molt pocs dies des de la celebració del Referèndum per a l’Autodeterminació de Catalunya però sembla que ens quedi molt lluny en el temps. A Parets hem viscut amb molta intensitat i d’una manera molt cívica i pacífica aquesta jornada electoral. Un cop més els paretans i les paretanes, prop de 6.000 que van anar a votar, han demostrat que qualsevol problema polític es pot resoldre exercint el dret democràtic a sufragi.