Polinyà

SÍ A L'ESTACIÓ DE TREN DE POLINYÀ.
Polinyà

SÍ A L'ESTACIÓ DE TREN DE POLINYÀ.

El 15 de juny esquerra ha presentat en el parlament de Catalunya una proposta de resolució que en el cas de ser aprovada permetrà la construcció d'una estació de tren a Polinyà.   Els veïns de Polinyà hi tenim molt a guanyar amb l'estació de tren de Polinyà. Demanem el suport i la implicació de la resta de formacions polítiques del poble per tal que es posicionin en contra el Quart Cinturó, sense més excuses.   Esquerra demana un nou tren tramvia Terrassa/Sabadell - Granollers que permeti connectar i oferir un servei a Polinyà, Palau-Solità i Plegamans i Lliçà d'Avall, tots els municipis sense oferta ferroviària. A curt termini implantar una línia BRCAT que cobreixi aquesta demanda fins al desenvolupament de la línia ferroviària.   La proposta és l'alternativa presentada per esquerra al Quart Cinturó basada en la mobilitat sostenible, enfront l'opció caduca i insostenible plantejada pel govern espanyol. Així, es proposa un tren orbital i una millor connexió ...

Més notícies locals
SÍ ALS SERVEIS PÚBLICS
Polinyà

SÍ ALS SERVEIS PÚBLICS

Els darrers dies un treballador d'una empresa subcontractada per l'ajuntament, per donar servei a les piscines municipals, ha denunciat públicament irregularitats relacionades amb la seguretat dels usuaris de les piscines així com del tracte laboral que reben els treballadors. El treballador, ha estat acomiadat en 24 hores.   En la nostra opinió, l'Ajuntament hauria de protegir aquest treballador i animar a tots aquells que estiguin disposats a denunciar possibles irregularitats, les quals després s'han d'estudiar i confirmar, si és el cas. Ara bé, és gràcies a persones com ell que el nostre món progressa. Hem de protegir aquell que denuncia irregularitats i no permetre que sigui acomiadat immediatament.   També, ens preguntem com gestiona l'ajuntament la relació amb els treballadors subcontractats. Si l'única sortida que s'ha trobat és la denúncia pública a les xarxes, alguna cosa no va bé. La imatge que queda és de precarietat i desprotecció dels treballadors subcontractats, ...

Més notícies locals
Polinyà

1934 - 1939 PIONERES del municipalisme feminista

EXPOSICIÓ ITINERANT DEL 14 AL 18 DE JUNY De dimarts a dijous de 9.30 a 12.30 i dimecres de 16.00 a 19.00 hi haurà exposada al Roure de Polinyà al carrer de balmes, 10 l'exposició itinerant PIONERES DEL MUNICIPALISME FEMINISTA. Les eleccions municipals celebrades a Catalunya el 14 de gener de 1934 —les primeres d’aquest àmbit en què les dones poden votar— representen l’entrada, per primer cop en democràcia, d’electes femenines a les institucions locals. Quatre dones tenen el privilegi de ser les pioneres del municipalisme feminista a casa nostra, formant part de quatre llistes electorals que guanyen per majoria absoluta als seus respectius municipis: la treballadora del tèxtil Justa Goicoechea, elegida a l’Hospitalet de Llobregat per la coalició d’esquerres liderada per ERC amb el PNRE; la botiguera Consol Nogueras, escollida a Mataró, en la llista del Front Únic d’Esquerres, liderat per ERC; la mestra de guarderia Fidela Renom, escollida regidora ...

Més notícies locals

El jovent independentista de Rubí amb Euskal Herria

Aquest dissabte passat a Bilbao s’hauria d’haver viscut una de les manifestacions més importants a favor de l’apropament dels presos polítics a Euskal Herria, els quals estan injustament repartits arreu del estat espanyol. Aquesta manifestació va ser prohibida pel jutge de l’ Audiència Nacional, Eloy Velasco, al•legant que era una manifestació en favor de l’enaltiment del terrorisme. Demostrant el tipus de govern antidemocràtic i dictatorial que patim continuament dins de l’estat espanyol. Però els organitzadors van suspendre la manifestació i com a resposta els partits nacionalistes bascos conjuntament amb els sindicats majoritaris en van convocar una altre en contra de la prohibició, antidemocràtica, de la primera manifestació. Va ser una de les manifestacions més multitudinàries que s’han vist mai a Euskal Herria. Per això, el Jovent Independentista dels Països Catalans ens solidaritzem amb els presos i les preses polítiques basques i amb la causa basca, ...

8 mesures estrella d’Alba Pijuan a l’alcaldia de Tàrrega

L’alcaldessa, que serà la candidata republicana a les municipals del 2023, ha liderat polítiques de suport al teixit econòmic i empresarial, de memòria històrica i igualitàries per millorar la vida dels targarins i targarines\nGairebé tres anys després de ser nomenada alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan se sent “satisfeta” d’haver acceptat a ulls clucs el repte majúscul de ser al capdavant de la seva ciutat en una legislatura molt complexa, marcada per una pandèmia mundial. Pijuan i el seu equip asseguren que han treballat intensament per estar sempre al costat dels seus veïns i veïnes i del teixit comercial, empresarial i associatiu de la capital de l’Urgell, de gairebé 17.000 habitants. Pijuan va néixer a Tàrrega el 1975 i és llicenciada en Traducció i Interpretació i Doctora en Teoria de la Traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona. S’autodefineix amb el que es coneix a nivell popular com una “TTV”, és a dir, una targarina de tota la vida. ...

Nacional

Ernest Maragall, més preparat per governar una Barcelona republicana

Tres anys després de guanyar les eleccions, el candidat d’Esquerra Republicana coneix més i millor la ciutat i està en millors condicions per governar-la després d’haver liderat les grans decisions d’aquest mandat\nRetornar a Barcelona “l’orgull, la confiança i l’ambició perdudes”. És la missió que Ernest Maragall es va marcar en ser proclamat candidat d’Esquerra Republicana a l’alcaldia de Barcelona amb el 90% dels suports, tres anys després d’haver assolit la primera victòria republicana a la capital del país després de més de 80 anys. Uns anys de mandat amb un govern entre Comuns i Socialistes, forjat amb un pacte contranatura amb els vots del grup de Manuel Valls, que han servit a Maragall per conèixer més i millor els barris i les seves problemàtiques i impulsar l’acció de govern des de l’oposició. “Em sento preparat per governar”, va assegurar Maragall en el seu discurs d’acceptació com a candidat. Per a Maragall, l’hora de la retòrica ...

Més notícies nacionals