Premià de Mar

Notícia

UNA APOSTA EDUCATIVA PER PREMIÀ DE MAR

Daniel Torras i Segura. Regidor d'ERC-Junts x Premià
Imatge Esther de Prades
Imatge Esther de Prades

L'educació és la columna vertebral d'una societat republicana. Els valors més republicans i els drets i deures de la ciutadania compromesa es forgen amb una bona base educativa. Per això, l'accés universal i gratuït a una formació de qualitat és una aposta segura per una societat crítica, solidària, implicada en la resolució dels seus problemes i conscient d´aquests, és a dir, una societat més lliure. Des d'Esquerra Republicana volem una educació de qualitat, gratuïta, laica i pública.

El model educatiu que entenem com a ideal, també per a Premià de Mar, es basa en una escola oberta i permeable al seu entorn, amb un tractament acurat i planificat de la diversitat i amb un projecte inspirat i vinculat a les singularitats i característiques de l'entorn més proper. Però, el nostre model republicà sobrepassa l'escola: la formació és per tota la vida i s'aprèn a tot arreu, també fora del centre educatiu. L'escola, l'institut, és el nucli més institucionalitzat i més especialitzat, però es coordina i genera sinergies amb altres espais com associacions, entitats, projectes, institucions, que també poden aportar un toc especial d'ensenyament.

Quines mancances té Premià de Mar? Bé, és clar que segons la perspectiva ideològica de qui mira i avalua, el municipi tindrà unes o unes altres mancances o, fins i tot, es podria dir que no en té cap. Amb el prisma del nostre model republicà, observem principalment les següents necessitats: Reducció de la segregació, més atenció a la diversitat, ampliació de la formació al llarg de la vida i coordinació de tots els agents educatius en un projecte de poble. Tot condueix a obtenir més igualtat d'oportunitats i és l'aposta per una ciutadania crítica amb fonament (amb una base raonada pel seu posicionament). I, sintetitzant i simplificant molt, podem dir que la solució és apostar decididament per la qualitat i, per tant, això vol dir, pressupost i recursos. Cal invertir en ensenyament.

La segregació escolar és un dels principals problemes del sistema educatiu català. L'acumulació de necessitats d'una atenció més complexa en uns centres (sigui per raons socials, econòmiques o culturals) i el rebuig d'aquesta atenció –encara que potser no explícitament– en d'altres crea una situació de desigualtat on segons la teva renda i el teu origen tens més o menys possibilitats d'obtenir una formació de qualitat i, per tant, més o menys possibilitats d'integració i èxit social. Això, en una societat republicana que vol la participació de tothom en la seva construcció i que aspira a la màxima igualtat d'oportunitats entre els seus ciutadans, s'hauria d'evitar de totes totes. A Premià de Mar, segons el darrer informe de la Fundació Jaume Bofill del maig de 2020, la segregació a primària s'ha reduït, tot i que encara és un problema, assenyalant la situació més greu a secundària.

Lluita contra la segregació

Existeixen diferents eines per lluitar contra la segregació, però en destaquem dues que manquen a Premià i que n'ofereixen resultats encoratjadors contrastats en altres municipis, si s'apliquen adequadament. Una és l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME), un instrument de col·laboració entre l'Ajuntament i el Departament d'Educació de la Generalitat format per tècnics d'ambdues institucions i orientada amb els criteris polítics del municipi. La finalitat de l'OME, a part de facilitar a les famílies el procés de preinscripció i matriculació, és garantir una distribució escolar equilibrada, amb previsió i amb criteri de projecte global, de poble; és a dir, l'OME té com a principal finalitat una planificació de la inscripció de forma que s'eviti al màxim l'acumulació de necessitats especials i específiques en uns llocs i, en canvi, no n'hi hagi en altres centres. Per això fa falta un criteri polític –un model educatiu– que l'orienti.
Aquest, amb les competències polítiques necessàries, és un instrument molt interessant perquè pot evitar, per exemple, que determinats centres no admetin alumnes provinents de famílies immigrades, que no parlin les llengües del país, que es facin canvis a mig curs únicament per una conveniència d'estatus o una motivació racista de les famílies, o que les matrícules que es produeixen a mig curs –per la mobilitat dels familiars– vagin a parar totes a un mateix centre per la manca prèvia de planificació de les places escolars. Aquest servei, l'OME, respecta l'elecció de centre educatiu dels pares, però posa per davant un dret a parer nostre, molt més important: El dret de tots els infants a una educació de qualitat (sense els obstacles de la segregació). Aquesta sí que és una visió republicana.
Una OME sense un criteri polític clar darrere és tan sols un pas burocràtic més i per tant no té gaire sentit. L'OME ha de planificar i ha de vetllar per la distribució equilibrada de l'alumnat del municipi. Per això, també, ha de recolzar-se en un mapa escolar clar, aspecte que també manca a Premià de Mar.

Un segon instrument de lluita contra la segregació és la implantació progressiva d'Instituts-escola
. El nostre poble concentra l'oferta de places de l'educació secundària obligatòria en dos sectors: o la continuïtat de l'ESO en els tres centres concertats del municipi o la inscripció al macro institut públic, únic al poble. A vegades, una tercera via com és la fugida a centres de secundària de la comarca també es fa present.
La dificultat es troba en el fet que els nivells d'ESO dels centres concertats ja omplen la seva oferta únicament amb els seus propis alumnes provinents de primària i, per tant, són impermeables a l'entrada de nous alumnes i, per tant, la matrícula viva durant el curs i els casos d'escolarització que requereixen més recursos i més atenció personalitzada –els casos d'estudiants amb més dificultats– deriven quasi tots al gran institut públic. L'institut públic, tot i la seva gran feina, es troba sobrepassat de necessitats alhora que no pot evitar una certa estigmatització de les seves aules. La implementació progressiva d'un Institut-escola per a cada centre públic de Premià de Mar, o almenys pels més estratègics i necessitats, provocaria tres efectes, creiem que positius: reducció de la segregació, reforçament del sistema públic i especialització en qualitat de l'actual institut.

Molts pares inscriuen els seus fills a primària pensant ja en el salt a secundària i com s'integrarà la criatura en el nou centre, encara que en el moment d'aquesta decisió el nen o nena només tingui al voltant de tres anys. La continuïtat de primària a secundària que ara només ofereixen els centres concertats és un estímul per la tria d'aquests centres. Per això, si les escoles públiques ofereixen també aquesta continuïtat a través de l'Institut-escola, juntament amb l'actuació de l'OME, la distribució de les necessitats educatives pot ser molt més homogènia i equilibrada en tot el mapa escolar. El model de l'institut-escola, a part dels seus beneficis pedagògics, redueix l'absentisme i consolida la convivència: És l'aposta del republicanisme per transformar el sistema educatiu català.

El principal entrebanc per a aquesta implantació és pressupostari. Un institut-escola pot suposar una inversió d'entre 2-3 milions d'euros, aprofitant la infraestructura ja existent d'infantil i primària. Per això, aquesta política ha de ser ben conscient, ben planificada i progressiva. Cal detectar també els espais prioritaris per a la implementació dels primers instituts-escola. Per això, educació, i concretament la planificació dels instituts-escola, ha de ser un projecte transversal de tot l'ajuntament, un projecte de poble que implica totes les àrees des d'hisenda a empresa. Ja ho hem dit abans: cal invertir en educació.
L'aparició de l'ESO com a continuïtat de les escoles públiques de Premià de Mar també crearà l'oportunitat perquè l'institut s'especialitzi. L'Institut de Premià de Mar, a la llarga, podria deixar d´oferir l´ESO i centrar-se únicament a oferir Batxillerat (amb noves especialitzacions, com l'artístic, per exemple), cicles mitjos i superiors de més varietat i una millor FP, apostant per l'FP dual. L'Institut no desapareixeria, sinó que es transformaria. Aquesta seria una situació ideal per fomentar cicles amb temàtiques vinculades a Premià: Què tal un cicle d'Organització del Manteniment de Vaixells i Embarcacions o un d'Eficiència Energètica i Energia Solar Tèrmica? I un cicle de Disseny i Edició de Publicacions Impreses i Multimèdia?

Un projecte global

L'educació a Premià de Mar no ha de perdre de vista la vocació i voluntat d'esdevenir un projecte global. Un mapa escolar que contempli i prevegui les possibilitats i situacions locals n'és un començament. Però volem anar i anem molt més enllà. La importància de l'educació no recau únicament en l'etapa de l'escolarització obligatòria, sinó que és igualment fonamental abans dels 6 anys i passats els 16. El tarannà de ser curiós, de voler conèixer altres coses, de voler millorar en el que un fa, s'ha de mantenir al llarg de tota la vida. Per tant, el fet d'aprendre no es mira amb una visió pragmàtica i administrativa de tenir un títol i entrenar aptituds per a feines concretes, sinó amb la filosofia de formar un ciutadà amb opinió pròpia, una persona que sap adaptar-se, que sap plantejar problemes i buscar-ne solucions, no únicament problemes laborals, sinó vitals. Aquest tipus de ciutadania, sens dubte, és molt més activa i positiva per al conjunt de la societat.

Així que és necessari que incentivem l'escola d'adults, amb programes aplicables al dia a dia, però també amb cursos que fomentin la vocació d'aprendre. Cal que incentivem la proximitat dels estudis universitaris, que proposem facilitats d'accés per als nostres estudiants. És important que busquem complicitat i programes formatius conjunts amb museus, entitats culturals, associacions i col·lectius, i que desdibuixem –en positiu– les línies frontereres de l'aula i del carrer quan ens referim a aprendre. Apostem, doncs, per una educació 360, com ja es va plasmar en una primera moció aprovada aquest mandat, però hi apostem activament: cal proposar-ne temàtiques i col·laboracions, cal coordinar actuacions transversals, cal introduir a l'escola continguts que ja es treballen en altres àmbits i cal atorgar recursos i facilitats perquè l'escola surti, tant com pugui, a viure el poble. Cal convertir el poble en escola (i l'escola en un reflex i part del poble).

Aquesta idea culmina en un projecte educatiu de poble. Un projecte educatiu global que ha de recollir les necessitats de la població, però també els seus interessos i les seves aficions i tradicions i fer-hi participar actors de tota mena. Està clar, per exemple, que Premià de Mar ha estat un espai singular per a molts dibuixants de còmics i, alhora, hi ha una tradició important de pintors i il·lustradors. El dibuix i les belles arts d'alguna manera s'haurien de reflectir en aquest projecte educatiu de poble. O és clar, també, que tenim la característica d'haver estat un poble pescador, on tractem (o tractàvem, més aviat) amb embarcacions, el mar, la pesca i més recentment els esports marítims. En aquest projecte també han d'entrar-hi apostes i models de futur: evidentment que hi té cabuda en un projecte educatiu global una aposta decidida per les noves tecnologies i la sostenibilitat a través de les innovacions de les smart cities. Per tant, un projecte educatiu de poble ha de partir de reflexions, anàlisis i prospeccions col·lectives sobre models i valors. Els republicans en tenim les nostres, evidentment, les quals s'haurien de contrastar amb altres visions de Premià de Mar. El primer pas és expressar col·lectivament la voluntat de construir aquest projecte i posar-se a treballar des d’ara mateix.

Aquest projecte educatiu global pot orientar i donar sentit a tallers, activitats extraescolars, cicles formatius, projectes didàctics, programacions culturals, empreses, etc. És una línia ampla, transversal, flexible però coherent que emmarca diferents espais i accions educatives: sabem cap a on volem anar –és el missatge– i sabem què hem d'aprendre per arribar-hi.
Per tant, a Premià de Mar, calen accions que millorin la qualitat del nostre sistema educatiu actual, calen propostes que ampliïn l'abast d'aquest sistema educatiu i cal una planificació per dotar-lo de coherència. En definitiva, cal creure's la importància de l'educació com a eina de creixement personal i social i com a font de valors, i malgrat les competències, deixant-les de banda, cal apostar-hi fermament i amb decisió de forma immediata.