Premià de Mar

Notícia

AJUNTAMENT TRANSPARENT PER OBLIGACIÓ O PER CONVICCIÓ?

Núria Espuny i Salvadó Directora general de Transparència i Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya / Secretaria de les Dones ERC-Premià de Mar
Nuria Espuny, Transparència municipal, govern obert
Imatge Esther de Prades


Aquesta mala època que ens està tocant entomar està posant a sobre la taula més que mai dos conceptes relacionats amb les administracions públiques, que sempre han estat presents però que ara se subratllen. La primera és que els recursos públics no són, malauradament, il·limitats i és imprescindible ser-ne molt curós en la seva gestió. I la segona, és la necessitat de la col·laboració govern-ciutadania per a fer front de forma més eficient i eficaç als problemes i situacions de crisi com l'actual. Aquesta forma de relació, de co-governança, és el que s'anomena Govern Obert, i ve definida i emparada per la nostra Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Es basa en la transparència de tota la informació relativa a les activitats i la gestió pública, i en la participació de la ciutadania en els afers públics mitjançant el debat, l'anàlisi i la presa de decisions conjunta. Existeix una relació clara i inequívoca entre la transparència i la confiança, en tots els àmbits, però especialment en la relació entre administracions i ciutadania.
Facilitar l'accés a la informació pública ajuda a prevenir la corrupció i apodera a la ciutadania perquè exerceixi el control del govern. Com més informació se'ns proporcioni com a veïns i veïnes des del govern de la ciutat, més tendim a confiar. Per tant, els sistemes de transparència, a banda de ser obligatoris per llei, són necessaris i imprescindibles per una bona governança dels afers públics.

Així, oferir el màxim d'informació de forma proactiva (sense tenir la necessitat que la ciutadania hagi de fer una petició expressa), d'accés simple i ràpid, hauria de ser un dels principals objectius de les institucions públiques, per tal de millorar la relació entre administració i ciutadania. I, amb aquesta finalitat, la llei estableix que tots els ajuntaments han d'habilitar un espai (portal de transparència, li diem) en la seva web. A més, la llei indica quina és la informació que, com a MÍNIM (i remarco que és el mínim, en majúscules) ha de visualitzar-se. I també s'estableix que aquesta informació ha d'estar disponible en formats que permetin que les dades pugui ser fàcilment tractables i analitzades (vaja, que cal fugir dels formats PDFs, per entendre'ns). Si les veïnes i veïns de Premià de Mar podem conèixer com es prenen les decisions del govern municipal que ens afecten, com es gestionen els fons públics, com es duen a terme les avaluacions de les polítiques públiques municipals, i se'ns demanda la nostra participació en la presa de decisions, tot això reforçarà el caràcter democràtic de la institució, i hauria de ser un dels principals objectius de qualsevol govern.

Aquest concepte de transparència, però, no consisteix únicament en el fet de publicar dades. Perquè "publicar" no vol dir necessàriament "transparentar". La informació "transparent" és aquella que, a banda de ser fiable (que sigui certa), complerta (que no manqui part de la informació) i actualitzada (no em serveix tenir informació de fa un any quan el que volem és analitzar el que està succeint ara), a banda de tot això, a més, és una informació que som capaços d'entendre. El fet que existeixi una llei del Parlament que obligui a dur a terme aquestes actuacions, i estableixi quines són les obligacions de publicitat, que són els mínims que es van considerar imprescindibles, no eximeix a les nostres administracions per esforçar-se per superar aquestes indicacions, incorporant altres informacions que puguin ser d'interès i afegint altres aspectes, en pro de la transparència i la comprensió real de les dades públiques. Així, per exemple, és important procurar que la informació estigui escrita en llenguatge "ciutadà", fugint dels argots administratius, tan arrelats en les organitzacions públiques. I, a més, cal implementar eines que facilitin la comprensió de la informació que hi ha darrere de les dades que es publiquen, com per exemple, infografies o visualitzacions interactives que ens permetin de forma senzilla i intuïtiva accedir a gràfiques més entenedores que unes dades en cru.

Insisteixo: la nostra Llei de transparència ens estableix uns mínims que la voluntat política hauria de voler superar. I aquí és responsabilitat dels nostres representants al consistori que això esdevingui possible. És la diferència entre ser un ajuntament transparent per obligació, limitant-se a complir l'establert per normativa, o per convicció, esforçant-se per anar més enllà. I aquesta convicció s'ha d'acreditar en cada pas que es fa, en cada decisió que es pren.

I ara, veïnes i veïns, decidim quina mena d'ajuntament volem i exigim-lo.