A vegades podem sentir o llegir que Premià de Mar és o s’està convertint en una ciutat dormitori. Creiem que cal defugir de les anomenades “ciutats dormitori”. Sembla necessari recordar que Premià de Mar és la segona població amb més habitants del Maresme, després de la seva capital, i la primera en densitat de població (28.523 habitants per 1,9 km²), i que per la seva ubicació geogràfica hauria d’esdevenir un punt de concentració natural d’activitat econòmica i social del Baix Maresme.

L'educació és la columna vertebral d'una societat republicana. Els valors més republicans i els drets i deures de la ciutadania compromesa es forgen amb una bona base educativa. Per això, l'accés universal i gratuït a una formació de qualitat és una aposta segura per una societat crítica, solidària, implicada en la resolució dels seus problemes i conscient d´aquests, és a dir, una societat més lliure.

Cap a un nou model de comerç local. Actualment estem vivint, en l'àmbit global, uns moments de canvis importants pel que fa al comerç local. De tres dècades ençà que el model de comerç de proximitat s'ha vist afectat per factors com ara la proliferació de les grans superfícies (amb la seva oferta combinada d'oci), la irrupció dels grans operadors de comerç online o la incidència de les tecnologies digitals en la comunicació i en la interacció amb els consumidors.

Ens trobem a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus que aquest any es celebra del 21 al 29 de novembre. En el transcurs d'aquesta setmana, pobles i ciutats de tot Europa organitzaran jornades i accions de sensibilització relacionades amb la prevenció dels residus, REDUCCIÓ. Un dels reptes més ambiciosos que hem de superar en poc temps és el d'intentar deixar enrere el model d'economia lineal del que venim, en el que es practica el model de comprar, utilitzar i llençar i on els residus acaben en abocadors o processats en incineradores arribant així a la fi de la seva vida útil, per arribar a consolidar un model d'economia circular, on els residus adquireixen connotació de producte, podent participar així en un nou cicle productiu allargant la seva condició de recurs.

Aquesta mala època que ens està tocant entomar està posant a sobre la taula més que mai dos conceptes relacionats amb les administracions públiques, que sempre han estat presents però que ara se subratllen. La primera és que els recursos públics no són, malauradament, il·limitats i és imprescindible ser-ne molt curós en la seva gestió. I la segona, és la necessitat de la col·laboració govern-ciutadania per a fer front de forma més eficient i eficaç als problemes i situacions de crisi com l'actual.

La nostra formació es situa ideològicament en una cruïlla entre el republicanisme, el progressisme i l’independentisme. El republicanisme es representa en valors d’esforç, de treball, d’honestedat, de voler oportunitats per a tothom sense tenir en compte els seus orígens i el seu estatuts; basem la nostra confiança en la feina feta, en les mèrits, i no en l’herència social o personal de cadascú.

Crec que una de les errades de les darreres campanyes de comunicació és que s'apel·la constantment a la fe dels ciutadans. Pensa com seria..., I si..., Imagina... La confiança de la gent té uns límits. El bon govern, la qualitat i capacitat dels polítics, s'ha de mostrar i no cridar a una possibilitat onírica col·lectiva. Esquerra ho ha fet. Hem repetit constantment que hem fallat en la comunicació.

Gràcies al Grup Municipal d’Esquerra, tenim més diners per a Serveis Socials. Esquerra ha negociat els pressupostos municipals per al 2011 amb la intenció de marcar una tendència d’esquerres. I què és ser d’esquerres? Pregunta complexa i que avui en dia s’ha de redefinir. Hi ha una essència, però, que és indiscutible: qui és d’esquerres vol justícia social, vol un repartiment just de la riquesa, vol igualtat d’oportunitats per a tothom.

Esquerra aposta, indiscutiblement, per un ensenyament públic, d’accés universal, gratuït, i, sobretot, de qualitat. Ja va quedar clar amb el Pacte Nacional per l’Educació, signat quan Anna Simó era consellera, que Esquerra valora l’educació no tan sols com un factor importantíssim de sociabilització, és a dir, d’integració en la societat, sinó com un element indiscutible de cohesió i creació de consciència nacional.