Ripollès

Notícia

ERC Ripollès presenta una moció de suport a l'amnistia al Consell Comarcal

El grup d'ERC al Consell Comarcal del Ripollès ha presentat una moció, per debatre al Ple del 20 de juliol, de suport a l'aministia. 


MOCIÓ 

L'històric conflicte polític entre Catalunya i l'Estat Espanyol s'aguditzà després de la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar la proposta de nou pacte estatutari, l’any 2010, enèsim intent de trobar un encaix a les aspiracions d'autogovern catalanes per part dels actors polítics, socials, econòmics i culturals de Catalunya.

Davant aquesta situació de conflicte entre les institucions de l'Estat i de la Generalitat, la societat catalana, a través de llurs legítims representants, optà per reivindicar l'exercici ple dels drets i llibertats fonamentals amb l'objectiu de decidir, de nou democràticament, el seu futur polític. Obstruïda la via del referèndum pactat o de la consulta no referendaria i ateses les limitacions de l'expressió política del 9-N, de les eleccions de 27 de setembre de 2015 en resultà una majoria favorable a iniciar un procés democràtic que culminés amb la independència de Catalunya, en el cas que així ho decidís la ciutadania amb el seu vot.

La resposta de les institucions de l'Estat fou la insistència en un procés de judicialització que, de forma creixent des de 2013, ha comportat penes de presó, exili, multes i inhabilitacions. Lluny d’acabar-se, aquesta repressió s’incrementa, ja que són moltes encara les persones pendents d’alguna resolució judicial. A desembre del 2020 hi ha més de 2.800 persones que han estat o segueixen encausades per la participació a actes relacionats amb la consulta del 9 de novembre, el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i les diverses mobilitzacions i protestes ciutadanes a favor del dret a l'autodeterminació i en contra de la repressió del poble català. També s’han obert més de 600 contenciosos administratius contra els ajuntaments catalans i electes locals per temes relacionats amb la independència de Catalunya. Es tracta de procediments vinculats d'alguna manera a la presa de decisions per permetre l'exercici del dret a l'autodeterminació o a l'expressió de les idees que s'hi troben vinculades.

En els procediments judicials que s’han dut o s’estan duent a terme contra aquestes persones s’estan produint tota mena de vulneracions de drets: fragmentació de la causa, manca d´imparcialitat de jutges i poders públics espanyols, vulneració de garanties processals i de la presumpció d’innocència, presó preventiva injustificada, etc.  

La definitiva denegació de l’extradició de Lluís Puig per part del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les basada en la manca de competència del Tribunal Suprem (el que suposa infracció del dret al jutge predeterminat per la llei) vicia de nul·litat la sentència dictada, juntament amb les vulneracions flagrants contingudes a la resolució del Grup de Treball de Nacions Unides sobre Detencions Arbitràries.

Aquestes mateixes qüestions van ser ja plantejades al seu dia i desestimades davant del Tribunal Suprem (impedint que pogués celebrar-se un judici just), i davant el Tribunal Constitucional. Però serà el TEDH, el Tribunal Europeu de Drets Humans, qui tindrà l’última paraula.

Cal destacar també que l’Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (PACE, en les seves sigles en anglès) ha aprovat l’informe ‘S’haurien de perseguir els polítics per les declaracions que han fet el l’exercici del seu mandat?’. El text, que ja va ser aprovat el 3 de juny per la Comissió Jurídica i de Drets Humans de la PACE i no ha patit cap modificació substancial després que hagin estat rebutjades les esmenes de PP i PSOE, determina que els i les líders independentistes empresonats són presos i preses polítics i demana a l'Estat espanyol que els alliberi; que s'han de retirar les causes contra les persones exiliades; que l'Estat espanyol ha de reformar els delictes de rebel·lió i sedició i que l'1 d'Octubre no hi va haver violència per part de la ciutadania. Explicita que la via per afrontar aquest conflicte polític passa pel diàleg i la resolució democràtica. En definitiva, aquest informe representa una esmena a la totalitat de l'estratègia repressiva duta a terme per part del govern espanyol i del sistema judicial en relació amb el moviment independentista.

Es tracta d’un conflicte polític i la solució també ho haurà de ser; per això l’única solució global és una Llei d’Amnistia, que depèn del poder legislatiu i, per tant, és una qüestió de voluntat política.

L’amnistia és un concepte jurídic reconegut a nivell internacional, aplicat a centenars de països i  per a situacions d’excepcionalitat política com la que estem vivint. L'amnistia ha de tenir com a àmbit objectiu tot els actes d'intencionalitat política tipificats com a delictes o com a conductes punibles administrativament. S'entendrà per intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració tant del Procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya de 9 de novembre de 2014 com del referèndum d'autodeterminació d'1 d'octubre de 2017, així com els actes de protesta a la via pública que, amb la finalitat de defensar les consultes esmentades o de criticar l'actuació de les autoritat governamentals o jurisdiccionals, haguessin estat perseguits penalment o administrativament des de la data de celebració de l'esmentat referèndum.

L’amnistia i el dret d’autodeterminació són imprescindibles per poder avançar en la resolució del conflicte polític. Amb líders socials, polítics i altra ciutadania condemnada, investigada i represaliada judicialment no és possible un diàleg democràtic en igualtat de condicions entre totes les parts. Els indults recentment aprovats són un reconeixement que les condemnes van ser injustes, i ara després de més de tres anys i mig privats injustament de llibertat, permetran a 9 presos i preses polítiques retornar a casa. Però no resolen el conflicte polític ni la situació de totes les persones represaliades ni permeten el retorn de les persones exiliades. Per això l’amnistia, i el reconeixement de l’autodeterminació, és la via per garantir la vida democràtica que ens permeti avançar cap a una resolució efectiva del conflicte català.
 
Per aquests motius, el grup polític d'ERC proposa al ple del Consel Comarcal del Ripollès l’adopció dels següents ACORDS:

1. Declarar que el lliure exercici dels drets polítics no pot tenir com a resposta la via de la justícia penal. La llibertat d'expressió, de reunió i manifestació, de participació política per mitjà de l'elecció de representants o per l'expressió directa d'una decisió, constitueixen mecanismes bàsics i essencials d'una societat democràtica.

2. Reclamar l'aprovació per part de les Corts espanyoles d'una Llei d'Amnistia que, sense renunciar a l'exercici dels drets vulnerats, inclòs el dret d'autodeterminació, comporti l'extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes i expressió d’unes idees, sentiments o símbols amb intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa realitzats des de l'1 de gener de 2013 i fins el moment de l'entrada en vigor de la Llei d'Amnistia, qualsevol que sigui llur denominació i contingut. Per a la seva plena efectivitat, aquesta amnistia haurà d'anar acompanyada d'una solució efectiva al conflicte polític amb l'Estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret d'autodeterminació de Catalunya.

3. Demanar la reparació dels danys causats a les persones represaliades, a les seves famílies i als col·lectius dels quals formen part, i preveure mesures en relació amb tots els responsables de la repressió de drets fonamentals.

4. Fer una crida a la societat catalana i al teixit associatiu municipal a mobilitzar-se i donar suport a una amnistia que permeti posar fi a totes les causes obertes arran de l’1-O, i encoratjar tots els agents cívics, polítics i socials a reivindicar aquesta proposta a través d'un acord nacional per l'amnistia, l'autodeterminació i els drets civils i polítics.

5. Comunicar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu i a l’Associació de Municipis per la Independència.

 
http://locals.esquerra.cat/ripolles