El passat 8 de març de 2018 des de Jovent Republicà vam realitzar una acció simbòlica als carrers de la nostra ciutat. Vam cobrir les plaques dels noms dels carrers i de les places de la nostra ciutat que eren sants o personatges històrics però que havien comès genocidis amb uns cartells amb noms de dones en els quals explicàvem breument qui eren i perquè havien estat importants, per haver lluitat pels seus drets i per haver fet front al masclisme, encara present en la nostra societat.

Pedro Sánchez va desaprofitar l'oportunitat de governar l'Estat amb el suport de partits progressistes d'esquerres. La seva egolatria el va dur a apostar per una estratègia i una campanya incomprensibles que diumenge passat es van evidenciar errònies. També es va equivocar Rivera, qui va flirtejar amb VOX i el monstre de l'extrema-dreta se'l va acabar engolint. Cal una reflexió urgent i col·lectiva per aturar el feixisme que creix als nostres carrers.

Hem començat l’últim curs polític d’aquesta legislatura, la qual cosa significa que en els propers mesos l’horitzó que ens marcarà seran les eleccions municipals de 2019. Tanmateix, encara hi ha força temes a sobre la taula que també estan a l’ordre del dia: l’aprovació dels nous pressupostos i de les ordenances fiscals, la política nacional entorn al judici de l’1-O, la política del govern de Catalunya, etc.

El maig del 2015 vaig assumir la responsabilitat de representar el grup municipal d’ERC-JpR-AM amb el clar objectiu de demostrar que una altra manera de fer política és possible. Formo part d’un partit amb 87 anys d’història, republicà i d’esquerres, en què els seus eixos i pilars són el municipalisme i els valors republicans. Des dels ajuntaments, les institucions i el carrer ho posem en pràctica cada dia, treballant per uns serveis públics de qualitat per a tothom; però sobretot, on les preses de decisions i el diàleg estiguin per damunt de tot.

Durant tota aquesta legislatura el discurs del nostre grup ha estat basat en la defensa ferma dels serveis públics com a eines de cohesió social i ciutadana. Sabem que Ripollet és una ciutat que té mancances en molts àmbits i que, a més a més, la nostra població va patir (i pateix encara) molt els efectes d’una crisi que va ser devastadora per a les classes populars i treballadores. És en aquest context d’urgència social que la necessitat de disposar de les eines que garanteixin el benestar de la gent són més que mai necessàries.

Són moltes les coses que escriuria en aquest article d’avui, però intentaré fer-lo el màxim de breu, clar i concís. No sóc dona. No sé què és sentir por a ser violada. No sé què és ser jutjada per la teva forma de vestir. No sé què és ser maltractada. No sé què és ser insultada o menyspreada per ser dona. No sé què és que et classifiquin segons els teus genitals. En canvi, malgrat ser home, sí sé què és veure la teva amiga canviar-se de roba més d’un cop per inseguretat i por a ser titllada de “zorra”.

D’aquí a, justament, un any i poc tindrem de nou eleccions municipals per a decidir i triar un nou consistori. En aquesta legislatura les expectatives que nosaltres havíem dipositat (com també gran part de la ciutadania) no s’han complert, la qual cosa ens indicia que el canvi que esperàvem després d’anys de desgoverns per part del POSE-PSC i Convergència no ha estat possible encara. Decidim no ha pogut estar a l’alçada del moment malgrat haver fet algunes millores en alguns àmbits donada la seva sensibilitat social i política la qual compartim i respectem.

Vivim moments complexos. Moments de frustació i de confusió. Però som plenament conscients que la situació és molt greu. A Esquerra Republicana tenim el nostre president, l’Oriol Junqueras, a la presó, i la nostra secretària general, la Marta Rovira, a l’exili. És evident, doncs, la intenció de l’Estat d’acabar amb el nostre partit, però no ens aturaran. Algú pensa que pararem de lluitar per tal d’assolir els nostres compromisos i els nostres anhels després de més de 87 anys d’història? Qui ho pensi s’equivoca.

La situació actual educativa continua sent un dels temes més importants i urgents que hi ha sobre la taula ara mateix a Ripollet. Des del nostre grup d’ERC-JpR ens veiem amb l’obligació de tornar a parlar-ne una vegada més en aquest espai. A causa de la mala planificació del departament i per la passivitat dels desgoverns sociovergents hem arribat a la situació actual, tant dramàtica i alhora tant preocupant.