Roda de Ter i el Cabrerès

Notícia

El resultat de deu anys de feina

Jordi Serra
Jordi Serra

Fa unes setmanes, en un dels «Cromos» de la contraportada d’aquesta publicació s’ironitzava sobre el gran nombre de fotografies que l’equip de govern de Roda de Ter s’ha arribat a fer, amb motiu de l’anunci, del primer moviment de terres, del replantejament, etc. de la construcció de la nova Escola Emili Teixidor. El «Cromo», a més, alertava de l’allau de possibles fotos posteriors, quan el projecte estigui més avançat. Això m’ha fet recordar el llarg procés que s’ha viscut en els darrers deu anys, des de l’anunci del tancament de l’anterior escola concertada fins al dia d’avui. Durant aquest temps han passat 4 mandats municipals, 3 alcaldes i 5 consellers d’ensenyament diferents, la qual cosa fa que sigui del tot lògica la ironia davant d’això que avui anomenem «postureig» i que consisteix a fer una gran gesticulació autocomplaent sobre una fita aconseguida, tot obviant la feina dels que ens han precedit.
Un bon dia, de cop i sense avís previ, es va comunicar al poble i a l’Ajuntament que la comunitat de monges dominiques que vivia a Roda abandonaria el poble i que l’escola concertada que dirigia tancaria les portes el curs 2005-2006. La que llavors era Consellera d’Ensenyament, Marta Cid, amb el seu cap de gabinet, l’actual Conseller Carles Mundó, van entendre la necessitat de crear una nova escola pública per no haver de massificar l’existent (Mare de Déu del Sòl del Pont). El fet de no disposar de cap terreny per fer-hi el nou equipament va comportar que es llogués l’edifici de l’escola Sant Joan al bisbat de Vic, com a solució provisional fins que no es construís el nou edifici.
L’handicap de no disposar en el seu moment d’un terreny per a equipaments, i la disminució de la inversió pública durant la crisi econòmica han comportat que allò que havia de ser provisional s’hagi allargat deu anys. Ara, vist amb perspectiva i un cop resolt tot plegat, pot considerar-se un error no haver expropiat de manera forçosa els terrenys i haver optat per uns tràmits urbanístics que han allargat molt tot el projecte. Però també podem veure els encerts que ens han conduït, en un moment de quasi nul·la inversió pública, a aconseguir, en el passat mandat, que la Generalitat hagi vist la necessitat prioritària de la nova escola de Roda de Ter. Vull agrair la voluntat i l’escolta que vàrem rebre del director territorial, dels diversos directors generals que hi han intervingut i, sobretot, la determinació de la llavors Consellera Irene Rigau, que va aprovar i pressupostar el projecte. Agraeixo, també, l’assessorament i el suport rebut del Sr. Sebastià Àlvarez. Res no em va fer tan feliç, en acabar el meu mandat com a alcalde de Roda, com deixar aquest tema resolt.
El que és de justícia, però, i a qui caldria dedicar tots els agraïments i totes les fotografies possibles és als pares, les mares i mestres que han tirat endavant el projecte educatiu de l’escola durant tots aquests anys de provisionalitat. La foto i el reconeixement ha de ser per a tots els que van creure en aquesta escola i, enlloc d’abandonar i optar per altres centres, van tenir paciència i van apostar per un projecte malgrat les mancances dels equipaments. Sense aquest compromís avui la nova Escola Emili Teixidor no seria realitat. Cal agrair de manera especial la generositat de les famílies, els nens i les nenes que no hauran pogut gaudir de l’escola nova perquè ja han acabat l’escolarització primària i van ja a l’Institut: sense ells no s’hauria pogut trobar una solució per a aquest equipament tan bàsic i tan important que necessitava el poble. Gràcies a aquesta generositat i a aquesta paciència les generacions futures d’infants podran gaudir d’un equipament nou i adequat a les necessitats actuals.
Des d’Esquerra sempre hem dit que l’educació és la nostra màxima prioritat, que el futur i també el present del nostre poble són els infants, i que res hauria de ser més important que la seva educació. I per una educació de major qualitat ens feia falta que l’Escola Emili Teixidor també tingués un edifici en unes condicions adients. Quan Esquerra ha tingut responsabilitats de govern, i a Roda ho hem demostrat, hem treballat tant com hem pogut per aquesta prioritat educativa. Avui, veure resultats com l’inici de la construcció de la nova escola justifica i gratifica que des de l’any 1999 hi hagi hagut gent d’Esquerra compromesa i dedicada a l’Ajuntament de Roda.
Alguns trobaran més interessant, i rendible políticament, fer-se fotos i obviar la feina duta a terme fins ara, però res no podrà amagar que l’assoliment positiu d’un objectiu tan prioritari com la nova Escola Emili Teixidor. I perquè quedi clar ho repeteixo, l’èxit és mèrit, se’ns dubte, dels pares, les mares els, mestres i de tothom que hi ha cregut.

Jordi Serra i Macià
Article publicat a El 9Nou del 6 de juny de 2016