Sant Adrià de Besòs

Notícia

Entrevista a Airenet

Com va néixer Airenet?

Vam néixer per lluitar contra TERSA. Ens vam adonar per una nota de La Vanguardia que hi havia uns estudis de la Universitat Rovira i Virgili que advertien d’alts nivells de contaminants cancerígens a la zona. I va ser una mica per casualitat que ja hi havia un grup d’entitats que s’estaven reunint per un tema de sorolls. Vam entrar en contacte amb la incineradora, ens van tornar la trucada alguns treballadors dient que tenien informació a aportar en relació a possibles males pràctiques, i a partir d’aquí, amb aquestes informacions, ens vam reunir amb les entitats que s’estaven trobant pel tema dels sorolls, que eren 20 entitats veïnals de Sant Adrià, Badalona i Barcelona.  I a partir d’aquí va néixer Airenet, amb aquest primer encàrrec: lluitar contra TERSA. Bé, més aviat lluitar contra les injustícies que generen les males pràctiques d’aquests tipus d’empreses que són contaminants, que com parlàvem amb el Rubèn han quedat al mig de la gent, a molt poca distància i que no tenen un pacte de convivència amb aquestes persones. Aquestes empreses treballen, emeten i fan sorolls o el que sigui com si no hi hagués gent al voltant, i el que acaben creant és una zona de sacrifici, perquè hi ha gent que suporta coses que no hauria de suportar, i a mesura que va anar passant el temps ens anàvem adonant de més coses. Llavors, sí, al principi vam començar amb això puntual, però després amb altres coses relatives a l’aire, que hi havia una herència tremenda al terra, que tot això afectava l’aigua, i ara tenim més coses de les que podríem treballar.
 
A qui representeu vosaltres, naixeu d’una associació de veïns?

El tema de la representació el tenim sobre la taula a Airenet. És veritat que a nivell Sant Adrià els moviments que estan associats a Airenet van començar a tenir una identitat més pròpia després d’haver començat com una coordinadora, i ara som més com una gestora de temes mediambientals a on col·laborem, perquè cada grup té la seva identitat. És per això que la representació com a tal està entre cometes. És diferent a Sant Adrià, Badalona i Barcelona. La nostra idea va ser sempre potenciar les entitats que ens componen, que efectivament al principi ens vam crear com a coordinadora i després ens vam adonar que necessitem el suport de totes aquestes entitats perquè entre tots som Airenet, perquè per exemple a Sant Adrià tenim la Marea Verde, Stop Crematori, AV Sant Joan Baptista, la Plataforma per les 3 Xemeneies que són part d’Airenet, després tenim unes quantes associacions veïnals de Barcelona i diverses de Badalona, i persones també, perquè no som només entitats, també hi ha persones que estan interessades en el medi ambient que són com socis adherents. Per exemple, la Marea Verde no existia fa uns anys. Era un grup de gent preocupada per la tala dels arbres de la Rambleta i els vam donar tot el nostre suport. Els vam transferir coneixements i els vam facilitar tots els contactes necessaris perquè ells creessin la seva identitat pròpia, ja que aquesta és la nostra idea, perquè no podem estar a tot arreu, per tant a mesura que es van independitzant continuen formant part d’Airenet però ja cadascuna té la seva pròpia estratègia.
 
I si algú es volgués unir al vostre projecte, és a dir, si alguna persona volgués participar, com ho hauria de fer?

Mitjançant les xarxes socials és una manera com contacten directament amb nosaltres. Tanmateix mitjançant la web airenet.eu hi ha un formulari de contacte tant per enviar un missatge com per fer-te’n soci.
 
Treballeu a Barcelona, Badalona i Sant Adrià, quines diferències trobeu en la interlocució en aquestes tres ciutats?

Partint de Badalona, estem molt en relació amb la regidoria de Medi Ambient. En aquest moment a Badalona tenim una molt bona recepció per part de l’equip de govern, a diferència del que passa a Sant Adrià, que és una realitat completament diferent. Tanmateix a Barcelona la relació és amb el districte. A Sant Adrià es va tenir un bon diàleg amb l’alcaldessa però no es va poder executar molta cosa perquè no tenim cap diàleg amb la regidora de Medi Ambient. De fet, per a nosaltres, és com si a Sant Adrià no hi hagués regidora de Medi Ambient, ja que fins i tot va cancel·lar un dels pocs llocs a on ens podíem trobar com era el Consell de Medi Ambient.
 
Quina és l’última vegada que us heu reunit amb la regidora de Medi Ambient de l’ajuntament de Sant Adrià?

Possiblement a finals del 2021. Eventualment podria ser que hagi vingut la regidora a alguna reunió a on estava l’alcaldessa, però no era una reunió amb la regidora. Per exemple, a nosaltres ens han convidat a formar part de l’Observatori Ambiental Besòs, que és una iniciativa dels ajuntaments i del Consorci del Besòs on estem com a part de representació de la ciutadania, i en la reunió on es va fer el llançament intern vam coincidir amb ella però en cap moment va ser cap reunió. L’última vegada que ens vam reunir amb la regidora de Medi Ambient va ser cap al novembre del 2021, coincidint amb l’últim Consell de Medi Ambient, i tampoc es pot considerar una reunió com a tal. Per a nosaltres és com si no hi hagués regidora de Medi Ambient a Sant Adrià.

I si us trobeu en un acte o us trobeu en el consell, no en una reunió, hi ha cap tipus de diàleg amb aquesta regidora?

Directament ens ignorem. Amb l’alcaldessa teníem diàleg en relació a temes mediambientals però malauradament, i a causa de la manca d’actuació per part de la regidora de Medi Ambient, no es va concretar res. De fet fa uns vuit o deu mesos que vam demanar a l’alcaldessa el cessament o dimissió de la regidora Ruth Soto. Li vam demanar perquè el diàleg és inexistent i si hi ha cap tipus de diàleg aquest és dolent, i és per xocar. Per aquest motiu vam demanar el seu cessament o renúncia però no es va produir. Amb l’arribada de la Filo com a alcaldessa vam fer una reunió i vam plantejar un pacte de no agressió mutu proposant la nostra baixada de to sense renunciar a les nostres reivindicacions. Malgrat la predisposició de l’alcaldessa no hi ha hagut cap resposta, i tenim la sensació que la regidora no ha sabut gestionar la situació. Quan hem fet el comentari del pacte, ens referim que nosaltres proposàvem una cooperació mútua, dialogant o col·laborant conjuntament en lloc de només discutir, perquè la nostra premissa no és discutir amb ningú sinó avançar.
 
No només treballeu contra la contaminació atmosfèrica , també esteu en contra de la tala d’arbres i altres línies d’actuació. De totes les problemàtiques que esteu tractant actualment, quina és la que us preocupa més?

És difícil triar-ne una ... en tot cas la nostra lluita puntera és la de TERSA. No és perquè sigui un tema nostre, però és el que tenim actualment engegat i som nosaltres els que estem donant la cara. És un tema que ens preocupa molt per totes les males praxis ... en tot cas el que ens preocupa és el tema mediambiental en general, l’emergència climàtica que hi ha i que està compulsada (??) per les diferents realitats que tenim. Però sobretot la qualitat de l’aire. Aquest és un tema complicat ja que olors i sorolls molesten molt, així com que la gent ha de ser conscient de l’aire que respira i el risc per la concentració de dioxines, etc.
 
Heu notat diferència entre els nivells de contaminació, és a dir, quan hi ha valors de qualitat de l’aire entre Sant Adrià, Badalona i Barcelona?

Fa tres anys que van prometre una estació de mesura de la qualitat de l’aire a la zona industrial, ja que a Sant Adrià, una ciutat amb tanta indústria, només n’hi ha una posada al costat del riu, envoltada d’arbres i tancada, cosa que va completament en contra de la legislació pel que fa a la instal·lació d’aquests equipaments.
Necessitem que les empreses siguin conscients de l’impacte ambiental i social que generen. Segon, que els governs controlin i, si no és l’administració competent qui fa aquest control, que ho faci alguna altra, com pot ser l’ajuntament, per protegir la seva ciutadania.
És quelcom clau. La qüestió mediambiental és un tema clau que tenen les diferents administracions amb la gent de Sant Adrià de Besòs.
A més, la situació és que amb tot aquest moviment d’Airenet o Stop Crematori va aparèixer un potencial a la població que creiem que no s’ha sabut aprofitar. Hi havia moltes ganes de treballar i d’enfrontar-nos als problemes de la ciutat, i mai ningú no ens va dir res de participar en la solució d’aquests per motius que desconeixem. Això és un problema de participació ciutadana.
Quan te n’adones que durant la pandèmia ha canviat la qualificació de l’aire de la teva ciutat a causa de la reducció del nombre de vehicles que circulen per les carreteres que travessen Sant Adrià, quan veus l’abocament de químics al Besòs, quan veus que l’arbre del costat de casa cau i després en cau un altre, no veus que hi hagi una actitud proactiva de posar-se a arreglar els problemes.
Creiem que hem sigut capaços d’aportar un perfil una mica diferent perquè busquem ser molt amplis. Tothom té quelcom a aportar i tothom és benvingut a Airenet. La gent que tenim amb nosaltres poden aportar en un sentit molt ampli i tenen ganes de fer-ho. Si els governs en comptes d’ignorar-nos o de tenir-nos por es decidissin a parlar com ho estem fent ara, les coses canviarien, perquè som ciutadans que estem disposats a tot per cuidar el medi ambient.
Hi ha vegades que no entenem per què els governs realment no reben més a la ciutadania i la fan partícip. Ens dona la sensació que ens volen com més lluny millor.
 
Malgrat que les tres ciutats formen un continu urbà i no hi ha una frontera que aturi l’aire, creieu que la bona o mala gestió que es fa a cada municipi afecta la qualitat de l’aire de cadascuna d’elles?

Cada ciutat té problemàtiques diferents i, per tant, les mesures que s’apliquen són diferents. Barcelona té un problema amb el trànsit i Badalona té més problema relacionats amb el terra. Sant Adrià ens trobem que té un problema amb tot: hi ha indústries que ho contaminen tot (a nivell acústic, olors, aigua, aire...) i una herència de terres molt preocupant.
El problema és com anar més enllà dels límits que imposen les administracions. Avui el més important és el granet de sorra que podem posar cadascú, governs i el propi ciutadà, que de ben segur afectarà la seva “parcel·la”.
 
Quin és el major entrebanc que us trobeu amb l’ajuntament de Sant Adrià?

Primer de tot la interlocució i després la manca de diàleg.
Els veïns portem reivindicacions com poden ser les relacionades amb l’arbrat que poden solucionar-se legislant. Si no hi ha un marc legislatiu, tot plegat queda en un no-res. Et diuen que no està legislat, que no està a la normativa.
Un altre entrebanc molt important i que no es veu tant és que tu, com a ciutadà, no saps ben bé quin projecte de ciutat hi ha. No saps on vindrà la següent jugada tot i que et puguis imaginar per on pot sortir (terrenys de la Ronda, Montsolís, el parc de la Pollancreda...).  Per exemple la regidoria de Medi Ambient no té cap projecte, no hi ha voluntat de treballar i tampoc no hi ha transparència.
 
Quines oportunitats s’obren amb les eleccions municipals del maig del 2023?

Nosaltres tenim una proposta transversal (legislar sobre l’arbrat, acabar el mapa de sòls contaminats, tenir un diàleg constructiu amb l’equip de govern) que és oberta a qualsevol partit polític.
Davant de les problemàtiques de les ciutats es poden fer moltes coses. L’esperança que tenim és que se li doni al medi ambient la importància que té. A nosaltres ens encanta Sant Adrià, però després veiem els ciutadans i ens sap greu tota la feina que es podria fer i no es fa per millorar les seves vides. Això va de que hi hagi una regidoria de Medi Ambient amb un projecte que estigui consensuat amb les associacions que treballen aspectes de medi ambient.
Cal construir un projecte on la gent senti que està participant, aquest és el nostre somni. Poques coses que puguem anar fent s’han de convertir en coses grans que involucrin a la ciutadania i que aquesta se senti útil.