Sant Adrià de Besòs

Notícia

El dia que vàrem ser sobirans

Rubèn Arenas, candidat d'ERC Sant Adrià

No és habitual trobar-nos a les 7.45 h davant d’un col·legi amb un somriure posat, amb un silenci còmode que expressa el sentiment de saber-nos protagonistes de la nostra pròpia història però el diumenge 9 de novembre, allà estàvem. 

Era aviat, matiners com érem, alguns deixaven anar rialles nervioses i compartíem els primers minuts de companyerisme. Algú ens anunciava que hi havien cues a la porta i amb la primera persona que va entrar al col·legi es van arrencar els primers aplaudiments, les primeres mirades còmplices i els primers trets d’emoció. La felicitat ens envaïa, silenciosa i transparent però il·luminant els rostres de tots els que hi érem. Estàvem disposats a passar més de dotze hores de voluntariat sense cap garantia de res més enllà de la nostra pròpia força i voluntat de ser-hi i fer tot el possible perquè l’engranatge funcionés a la perfecció.

Passaven les hores, lentes i intenses, amb el vaivé de persones que gotejaven pels col·legis fent un acte de sobirania, demostrant al món que ningú no ens pot callar. Que som un poble que ha decidit dir la seva opinió amb llibertat i que les amenaces ja no ens fan por perquè som sobirans. Hem arribat a la conclusió que som nosaltres mateixos els que prenem les decisions i que ningú no pot obviar les nostres opinions. 

Molts dubtaven de la legalitat, de les reaccions impositives de l’Estat espanyol, de la participació però els somriures nombrosos van anar omplint els col·legis i les urnes es van omplir de vots. Així arribàvem al final del dia, embargats en una màgia que mai abans havia experimentat i que m’anunciava que estàvem davant d’un moment molt important. Fotos, recompte, paraules d’ànim i retrobades amb els companys van ser la guinda del pastís. Sabíem sense dir-ho que els vots eren autèntiques declaracions de sobirania fetes una a una, sense por, per lluitar contra tot. 

I ara què? Ara no podem anar enrere, hem de continuar sent sobirans i actuar com a tal. Continuarem dient la nostra i sobretot hem de continuar forçant amb els nostres actes a les forces polítiques perquè continuïn sent sobiranes i ens duguin a port. Estem davant un moviment polític nascut d’una base social i civil que s’ha declarat sobirana, només hi ha un camí, que és no aturar-se i continuar construint.