Sant Adrià de Besòs

Notícia

Llaços grocs i llibertat d'expressió

David Oliver, Secretari de Política Municipal
Cartells d'ERC arrencats en la darrera campanya electoral
Cartells d'ERC arrencats en la darrera campanya electoral

Possiblement, i des que els líders independentistes han estat injustament empresonats per l’Estat espanyol, els llaços grocs grocs s’han convertit en un dels temes estrella que més estan donant a parlar. 

Pels que els posem i en portem, són la nostra forma de denunciar la injusticia a la que estan sotmeses les persones empresonades i exiliades, així com reclamar el dret d’autodeterminació del nostre país o la implementació de la República Catalana segons mandat popular sorgit del referèndum de l’1 d’Octubre. 

Per altres, és simplement una ofensa i, sense cap argument i sobretot per ocultar la realitat política que vivim, es dediquen a treurel’s no sense la violència i odi que caracteritzen les accions d’alguns constitucionalistes. 

Segurament no sóc objectiu ni neutral, però davant tot el que està passant ni vull ni puc ser-ho. Qui vulgui posar o portar llaços que ho faci amb total llibertat i, si altres volen deixar constància del que pensen i senten, que facin, però d’una forma constructiva, pacifica, sense menysprear ni desfer el que haguem fet els altres.

L’espai públic i els carrers haurien de ser un espai d’expressió per a tothom i lloc de trobada d’ambdues formes de veure la política. És com quan hi ha eleccions. Els partits omplen arreu amb seva propaganda electoral i NINGÚ, pot treure la de l’adversari. Això és la llibertat d’expressió. 

La neutralitat a l’espai públic només passa a les dictadures. Alguns partits, fidels al seu discurs de confrontació i violència contra la causa independentista, han fet una crida a la retirada de llaços grocs i símbols independentistes de la vía pública. 

A nosaltres, com a demòcrates i gent pacífica que som, mai se’ns passaria pel cap una acció similar. Tinc la certesa que certs unionistes no tenen gens d’imaginació ni empatia i, la seva obstinació i prepotència, així com la creença de tenir la veritat absoluta, els duu a destruir el que fem els altres. Diria que això està motivat per la vergonya i la típica dita espanyola “del qué diran”. No volen que a l’exterior vegin les accions pacífiques que els independentistes estem acostumats a fer. 

No veuen més enllà de la seva bandera i el model d’Estat que ja els està bé com està. I sincerament, no entenc aquesta por a la democràcia. Alguns ens diuen que estem lobotomitzats pel procés i que el nostre nacionalisme no és bó i és excloent. Nosaltres podríem dir que ells també ho estan així com que no veig la diferència entre el nostre nacionalisme i el seu patriotisme. 

Per tant, i com que tots tenim la nostra raó deixem que la llibertat d’expressió s’apoderi dels nostres carrers, places i carreteres i que cadascú faci i posi el que vulgui. 

Fem bona la seva dita el “tu lo tuyo y yo a lo mío” i deixem que els polítics facin la seva feina. Això sí, tots lliures i en igualtat de condicions. 

No obstant, em temo que alguns, continuaran amb la seva creuada contra llaços grocs i símbols indepes, que facin; si en treuen un, nosaltres en posarem quatre, omplirem els ponts de la llibertat, fem-los “tortosas”, no publiquem imatges de les seves accions vandàliques i passem d’ells. 

No els fem publicitat gratuïta, que és el que volen. Ja es cansaran. A paciència, democràcia, llibertat d’expressió i saber fer i estar no ens guanyaran mai. La nostra fermesa serà la seva derrota. 

Pels presos i exiliats, per la República, omplim Catalunya de groc i fem veure el món del que som capaços per aconseguir la nostra llibertat com a poble.