Notícia
És Català...
Tota societat té frases, eslogans, que acaben formant part del fons cultural comú. Qui no recorda aquell famós “som 6 milions” (malgrat que ja superem els 7,5 milions1), o “és català aquell qui viu i treballa a Catalunya”?
Aquesta darrera frase també ha quedat superada per la realitat. Vivim els devastadors efectes d’una crisi causada per l’especulació immobiliària i unes polítiques de dretes austericides que han obligat a marxar fora del país bona part del jovent per poder guanyar-se la vida en allò pel qual es van formar. Són catalans que no viuen a Catalunya. No són pocs: 302.000 catalans (un 6,4% de la població) resideixen a l’estranger1.
D’altra banda un dels efectes més devastadors de la crisi ha estat en la ocupació. La davallada d’activitat en el sector de la construcció i les polítiques econòmiques del Partit Popular, PSOE, CiU i Ciutadans, que han abaratit l’acomiadament, han fet que l’atur s’enfilés fins a xifres properes al 20% de la població. Les darreres dades d’atur a Catalunya el situaven en l’11,39%2. Catalans que no treballen, i no per falta de voluntat. Així doncs, prop d’un 12% de catalans es veurien exclosos d’aquella segona afirmació per no tenir feina.
Tornem, doncs, a la qüestió inicial. Qui és català? Administrativament la resposta és força fàcil: tot aquell qui té la nacionalitat i resideix a Catalunya. Però novament la realitat ens torna a posar dubtes sobre la taula. Els estrangers amb certificat de registre o targeta de residència en vigor arriba a poc menys d’1.150.000 persones, un 15,2% de la població1.
A tots aquests hem de sumar els migrants sense papers, tots aquells que han arribat a casa nostra fugint de la guerra, la gana, les persecucions… en busca d’una vida millor. Totes elles, persones que resideixen a Catalunya però sense la nacionalitat, i per tant administrativament “no catalans”.
Persones amb qui ens creuem cada dia pel carrer, a qui li comprem el pa o que esperen a la carretera que algú els contracti com a temporers, però persones com tu i jo, fora del sistema pel simple fet de no tenir uns papers, però no per això amb menys dret de ser catalans, de tenir una oportunitat i poder enriquir culturalment i econòmicament Catalunya. Catalans, al cap i a la fi, i és que el que pocs recorden de la frase esmentada és el seu final: “...i qui en vol ser”.
–––––––
1. Dades IDESCAT 1 de gener 2018
2. Dades IDESCAT 2n trimestre 2018
Aquesta darrera frase també ha quedat superada per la realitat. Vivim els devastadors efectes d’una crisi causada per l’especulació immobiliària i unes polítiques de dretes austericides que han obligat a marxar fora del país bona part del jovent per poder guanyar-se la vida en allò pel qual es van formar. Són catalans que no viuen a Catalunya. No són pocs: 302.000 catalans (un 6,4% de la població) resideixen a l’estranger1.
D’altra banda un dels efectes més devastadors de la crisi ha estat en la ocupació. La davallada d’activitat en el sector de la construcció i les polítiques econòmiques del Partit Popular, PSOE, CiU i Ciutadans, que han abaratit l’acomiadament, han fet que l’atur s’enfilés fins a xifres properes al 20% de la població. Les darreres dades d’atur a Catalunya el situaven en l’11,39%2. Catalans que no treballen, i no per falta de voluntat. Així doncs, prop d’un 12% de catalans es veurien exclosos d’aquella segona afirmació per no tenir feina.
Tornem, doncs, a la qüestió inicial. Qui és català? Administrativament la resposta és força fàcil: tot aquell qui té la nacionalitat i resideix a Catalunya. Però novament la realitat ens torna a posar dubtes sobre la taula. Els estrangers amb certificat de registre o targeta de residència en vigor arriba a poc menys d’1.150.000 persones, un 15,2% de la població1.
A tots aquests hem de sumar els migrants sense papers, tots aquells que han arribat a casa nostra fugint de la guerra, la gana, les persecucions… en busca d’una vida millor. Totes elles, persones que resideixen a Catalunya però sense la nacionalitat, i per tant administrativament “no catalans”.
Persones amb qui ens creuem cada dia pel carrer, a qui li comprem el pa o que esperen a la carretera que algú els contracti com a temporers, però persones com tu i jo, fora del sistema pel simple fet de no tenir uns papers, però no per això amb menys dret de ser catalans, de tenir una oportunitat i poder enriquir culturalment i econòmicament Catalunya. Catalans, al cap i a la fi, i és que el que pocs recorden de la frase esmentada és el seu final: “...i qui en vol ser”.
–––––––
1. Dades IDESCAT 1 de gener 2018
2. Dades IDESCAT 2n trimestre 2018