Sant Adrià de Besòs

Notícia

És Català...

Jordi Borràs, secretari d'organització ERC Sant Adrià
Tota societat té frases, eslogans, que acaben formant part del fons cultural comú. Qui no recorda aquell famós “som 6 milions” (malgrat que ja superem els 7,5 milions1), o “és català aquell qui viu i treballa a Catalunya”?

Aquesta darrera frase també ha quedat superada per la realitat. Vivim els devastadors efectes d’una crisi causada per l’especulació immobiliària i unes polítiques de dretes austericides que han obligat a marxar fora del país bona part del jovent per poder guanyar-se la vida en allò pel qual es van formar. Són catalans que no viuen a Catalunya. No són pocs: 302.000 catalans (un 6,4% de la població) resideixen a l’estranger1.

D’altra banda un dels efectes més devastadors de la crisi ha estat en la ocupació. La davallada d’activitat en el sector de la construcció i les polítiques econòmiques del Partit Popular, PSOE, CiU i Ciutadans, que han abaratit l’acomiadament, han fet que l’atur s’enfilés fins a xifres properes al 20% de la població. Les darreres dades d’atur a Catalunya el situaven en l’11,39%2. Catalans que no treballen, i no per falta de voluntat. Així doncs, prop d’un 12% de catalans es veurien exclosos d’aquella segona afirmació per no tenir feina.

Tornem, doncs, a la qüestió inicial. Qui és català? Administrativament la resposta és força fàcil: tot aquell qui té la nacionalitat i resideix a Catalunya. Però novament la realitat ens torna a posar dubtes sobre la taula. Els estrangers amb certificat de registre o targeta de residència en vigor arriba a poc menys d’1.150.000 persones, un 15,2% de la població1

A tots aquests hem de sumar els migrants sense papers, tots aquells que han arribat a casa nostra fugint de la guerra, la gana, les persecucions… en busca d’una vida millor. Totes elles, persones que resideixen a Catalunya però sense la nacionalitat, i per tant administrativament “no catalans”.

Persones amb qui ens creuem cada dia pel carrer, a qui li comprem el pa o que esperen a la carretera que algú els contracti com a temporers, però persones com tu i jo, fora del sistema pel simple fet de no tenir uns papers, però no per això amb menys dret de ser catalans, de tenir una oportunitat i poder enriquir culturalment i econòmicament Catalunya. Catalans, al cap i a la fi, i és que el que pocs recorden de la frase esmentada és el seu final: “...i qui en vol ser”.


–––––––
1. Dades IDESCAT 1 de gener 2018
2. Dades IDESCAT 2n trimestre 2018