Sant Adrià és una ciutat trinxada: riu Besòs, l'autopista, les rondes, les vies de tren... Són elements físics que fan que molta gent no travessi els barris, fent que segueixin existint la Sant Adrià de Dalt i de Baix, barris oblidats, la mina... La festa major és una bona oportunitat per cosir barris, per fer que la gent vagi a barris poc concorreguts i els conegui, que trenqui tòpics i prejudicis.
Divendres vaig posar fi a una etapa laboral. Agafo una excedència de sis mesos a la feina perquè Sant Adrià necessita un canvi, un canvi profund, i vull abocar tots els meus esforços i tot el meu temps a fer possible aquest canvi. Penso que ERC ha de ser la força que impulsi aquest canvi i ens proposem treure els millors resultats que mai no hem tret en unes eleccions municipals. En aquests quatre anys la feina de regidor a l’oposició ha estat molt dura.
Tota societat té frases, eslogans, que acaben formant part del fons cultural comú. Qui no recorda aquell famós “som 6 milions” (malgrat que ja superem els 7,5 milions1), o “és català aquell qui viu i treballa a Catalunya”? Aquesta darrera frase també ha quedat superada per la realitat. Vivim els devastadors efectes d’una crisi causada per l’especulació immobiliària i unes polítiques de dretes austericides que han obligat a marxar fora del país bona part del jovent per poder guanyar-se la vida en allò pel qual es van formar.
I un any més l’inici del curs acadèmic a Sant Adrià de Besòs ve marcat per la Festa Major. Nosaltres, els joves del municipi, esperem amb moltes ganes les tradicions anuals que impregnen la ciutat: les barraques de la Rambleta, la fira, els concerts a la plaça de la Vila, i com no, la Ruta del Kinto, que arreplega jovent de totes les ciutats veïnes. Sí, la festa major té moltes coses bones i divertides, però no tot és gresca i xerinola.
Un any més s’apropa la Festa Major, i amb ella arriba el projecte de més envergadura a nivell municipal per al Jovent Republicà de Sant Adrià: la tercera edició de la barraca #ViscaBarralunya. El projecte de barraques és fonamental per al bon funcionament de la secció local jove, ja que no només ens permeten ser visibles al carrer i donar-nos a conèixer entre el jovent adrianenc, sinó que aquest any també servirà per a recuperar la identitat que s’havia vist afectada amb el recent canvi de nom de l’organització (anteriorment JERC, ara Jovent Republicà), ja que ajudarà que se’ns torni a reconèixer com a Joventuts d’ERC.
Possiblement, i des que els líders independentistes han estat injustament empresonats per l’Estat espanyol, els llaços grocs grocs s’han convertit en un dels temes estrella que més estan donant a parlar. Pels que els posem i en portem, són la nostra forma de denunciar la injusticia a la que estan sotmeses les persones empresonades i exiliades, així com reclamar el dret d’autodeterminació del nostre país o la implementació de la República Catalana segons mandat popular sorgit del referèndum de l’1 d’Octubre.
Fa 23 anys, va nèixer fruit d’una reivindicació de barri l’associació de Pessebristes de Sant Adrià, una associació amb una voluntat de reivindicar el barri de la Catalana, llavors oblidat i marginat, d’una manera molt particular: a través de la cultura, la tradició i amb un tarannà integrador, un pessebre vivent. Durant tot aquest temps han estat moltes les representacions del pessebre vivent que hem pogut viure a la ciutat primer al seu estimat barri, la Catalana, d’on van ser reubicats per la inminència de la seva transformació als jardins de Can Serra (MHiC).
No és habitual trobar-nos a les 7.45 h davant d’un col·legi amb un somriure posat, amb un silenci còmode que expressa el sentiment de saber-nos protagonistes de la nostra pròpia història però el diumenge 9 de novembre, allà estàvem. Era aviat, matiners com érem, alguns deixaven anar rialles nervioses i compartíem els primers minuts de companyerisme. Algú ens anunciava que hi havien cues a la porta i amb la primera persona que va entrar al col·legi es van arrencar els primers aplaudiments, les primeres mirades còmplices i els primers trets d’emoció.
Després del 9N i de l’acord que ens duu a votar la independència el 27 de Setembre, toca posar-nos de valent a treballar per oferir un projecte per posar a punt la ciutat i engegar la màquinaria perquè el nou ajuntament, que es constitueixi després del 24 de maig, estigui al servei de la ciutadania i del país. A ERC - Sant Adrià ja hi treballem des de fa mesos i a ningú se li escapa que és un repte gegantí, però ens fa molta il·lusió contribuir a un canvi que ha de servir per viure millor i obrir noves oportunitats als nostres ciutadans.