Si algú em preguntés perquè ERC vol ser determinant a l’Ajuntament de Sant Adrià que surti de les urnes del 24 de maig, li contestaria que la raó és que el volem canviar completament. ERC som la garantia del funcionament d’un consistori que desenvolupi la seva activitat en funció de tres valors: justícia social, honestedat i la construcció d’un nou país, la República Catalana. És evident que aquestes eleccions municipals no en són unes eleccions més, són la primera volta de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre.

Em preocupa i molt que la crisi econòmica o les idees d'algunes persones es converteixin en pretext per exercir la violència en base als orígens, a la llengüa que es parla o als trets físics identificats amb una ètnia concreta. En la societat que vull viure el respecte, la tolerància, la solidaritat i la vocació d'integració han de ser eixos rectors.   Qualsevol agressió resulta repugnant i moralment inacceptable.

Ha arribat el moment, el definitiu, s’apropa la recta final del procés.   Un procés que va nèixer amb una vocació pacífica, alegre, democràtica i que ha acabat esdevenint un procés didàctic on hem après a esgrimir tots els arguments possibles per fer veure a l’Estat espanyol i al món, que el que demanem neix d’un profund sentiment democràtic i sentit comú: simplement, volem votar.

Les diferents revelacions dels darrers dies i el serial de casos de corrupció que s’han escampat al llarg i ample del nostre país evidencien que l’etapa autonòmica ha suposat una gestió massa semblant al que ha passat a la resta de l’estat espanyol, s’han perpetuat models de gestió. Models que responen a interessos personals per sobre del bé comú. Aquestes actuacions que no venen d’ara sinó de llarg són éticament reprovables i condemnables.

Durant dècades s’ha utilitzat el terme de “cinturó vermell” per fer referència a un conjunt de ciutats al voltant de Barcelona que eren zones profundament distanciades de la realitat política del país, a ciutats com Sant Adrià de Besòs fins i tot se li va anomenar de forma pejorativa “l’altra Catalunya”. Diumenge, en unes eleccions que han canviat el país de cap a peus, es va demostrar que Sant Adrià de Besòs no només no és una “altra Catalunya” sinó que vol estar políticament en el centre del país en les mateixes condicions que qualsevol altre ciutat del Principat.

Recentment parlava amb un botiguer de Sant Adrià sobre com estava anant la campanya de rebaixes, i em va dir que aquest any encara estava sent pitjor que l'any passat. "Amb una ciutat que l'atur segueix augmentant, què vols què  passi?" em va dir amb raó... "no veus que fins i tot les botigues de tota la vida, estan tancant?" I certament a Sant Adrià ara mateix veiem com molts establiments han tancat i els seus locals estan buits.

Res no hi ha més preuat que el compliment d’un compromís. La majoria de partits representats al Parlament es van presentar a les eleccions amb el compromís de pactar una consulta, fins i tot el PSC. Una consulta, que havia de satisfer els clams populars de la manifestació de l’11 de setembre de 2012 que va posar al centre del debat polític, de manera definitiva, el futur estatus polític que ha de tenir Catalunya.

Unes hores abans de la independència d’Eslovènia, Àustria va anunciar que mai els reconeixeria. Van ser dels primers en fer-ho. La política, en el fons és quelcom meravellós. No sabem si Catalunya serà un membre automàtic de la Unió Europea, al igual que no sabem si aquest Nadal nevarà a les platges de Sant Adrià de Besòs, però si que sabem que allò normal, acaba sent normal, perquè la realitat és tossuda, terriblement tossuda, i aquells remots temps en que les grans decisions es prenien en obscures sales plenes de fum i homes de gris ja s’han acabat.

Per aquelles persones que encara pensen que és possible un canvi que permeti establir una relació diferent entre Catalunya i Espanya, voldria que tinguessin en compte la premisa bàsica per realitzar aquest canvi: modificar la Constitució Espanyola. Qualsevol canvi que permeti una relació diferent ha de passar per la modificació de la Constitució. Quan al 2010 es va declarar inconstitucional els pilars del nou Estatut, es va fer palès que només es pot modificar l’actual relació amb Espanya modificant la Constitució.