Sant Andreu

Totes les notícies

Mirar enrere per tirar endavant

Que aixequi la ma aquell que en algun moment de la seva vida no ha desitjat tenir una maquina del temps que li permetés tornar enrere per rectificar o reviure un instant concret en el temps. Darrerament, per ser mes concrets, les ultimes setmanes, a mi aquesta sensació em passa recurrentment. Davant d’una sensació amarga de desencís i necessitat de respostes, res m’agradaria més que tornar a la nit del 30 de setembre. I no, no per canviar-hi res. Aquella nit, com molts de vosaltres, em va tocar viure-la d’una manera molt especial. I va ser una d’aquelles nits que duren vides. Li podríem posar molts adjectius, però resumint molt, va ser una d’aquelles nits que no voldries que s’acabés mai. I ara, amb la distancia, passat més d’un mes, algú pot creure que vàrem ser ingenus, i dubtar del que fèiem allà, però nomes cal tancar els ulls i recordar les cares de la gent aquelles hores a mesura que arribàvem les pizzes, el material, els voluntaris i representants de l’administració, i després, lamentablement també, i posant-nos en el millor dels casos, rebent els vídeos i les imatges del que passava en altres centres, als nostres barris, al nostre poble. I jo em pregunto, algú pot dubtar que els que vàrem dormir 2 nits a les escoles i, en alguns casos, vàrem passar més de 72 hores fora de casa no estàvem disposats a tot i ja ens hi estàvem deixant tot? Algú dubta de quina va ser la reacció en veure les imatges i vídeos de l’actuació de les Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado? Feu memòria, fem memòria, por, suor fred, impotència, calfreds, incredulitat, ràbia, llàgrimes, laments... I això no ens fa ni mes covards, ni li fa una mica d’ombra a la dignitat que vàrem mostrar, ni li treu un bri de mèrit a la fortalesa que aquelles hores vàrem mostrar als saber-nos junts, al saber-nos units, en saber-nos fortes. Ningú no ens va enganyar. Ningú ens va dir que seria fàcil. I en tot cas, ningú mes que nosaltres mateixos creient que cívica i pacíficament ho podíem tot.

Per què cal votar en clau independentista el 21 de desembre?

A gairebé 5 setmanes d’aquestes eleccions imposades per l’article 155 i la repressió del regne d’Espanya hi ha gent que es pot estar fent aquesta pregunta i ens toca a nosaltres donar una resposta. La mateixa pregunta pot néixer de vàries reflexions diferents, algunes més deshonestes que altres certament, però no per això la volem/podem defugir. Una d’elles és punyent aquests dies; perquè tornar a votar independentista si després de tots els fets des del 6 i 7 de setembre fins al 27 d’octubre no som independents? Per què tornar a confiar en qui ha reconegut que no estava preparat per implantar la República que vam declarar políticament? Podríem optar per la via ràpida: qualsevol altre opció és avalar, per activa o per passiva , ja no solament la repressió de l’Estat , i no sols la intervenció de la Generalitat per l’aplicació del 155. Doncs no podem obviar que hi ha gent perseguida i reprimida per organitzar un referèndum , un fet que no és delicte en el marc jurídic espanyol. No és legal?, potser, és delicte? No. Des del 20 de setembre que l’Estat amb el suport i l’empenta donada per C’S, PSC i PP han vulnerat el seu propi marc jurídic per imposar-se , fins al punt de la repressió física contra la població pacífica l’1 d’octubre amb un miler de ferits, posant en evidència la naturalesa autoritària del Regne d’Espanya, on la seguretat jurídica no existeix, ni la separació de poders. No parlem solament la del legislatiu i l'executiu, i tampoc del poder judicial absolutament controlat pel Partit Popular, parlem també del quart poder , el mitjans de comunicació, dominats per poders fàctics de l’estat i on la veritat està per molt per sota de les ordres del poder. Repressió, por, tensió, violència i humiliació , algú amb dos dits de front vol que aquests valors governin Catalunya? La destrucció de l'autogovern, del model escolar, social i cultural d’una nació de la qual neguen l’existència, i qui prefereixen combatre amb violència quan es nega a ser simplement tolerada per voler ser respectada.

Violències sexuals envers les dones.

El proper dilluns 20 de novembre tindrà lloc al Casal Lluís Companys una xerrada  col·loqui sobre les violències sexuals envers les dones. Aquest acte està inscrit dins de les jornades del dia 25 de novembre: Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. L'acte estarà conduit per l'Alba Alfageme, psicóloga especialitzada en violències masclistes i presentat per la nostra companya Marina Sànchez.  

Homenatge a Josep Moratalla

El passat 3 de novembre va morir, a l'edat de 99 anys, en Josep Moratalla. Per a la gent de Sant Andreu en Josep Moratalla ha estat una persona molt especial. Una d'aquelles persones amb les que, tot i que hi havia diferències polítiques, (ell militava al PSC), calia escoltar... I una persona que, també, va saber escoltar sempre En Josep Moratalla va ser un home compromés durant tota la seva vida. De jove va militar al Bloc Obrer i Camperol, desprès al POUM. Va fer la guerra, va patir l'exili, va tornar i desprès de moltes calamitats va fer vida activa, activísima a Sant Andreu. Va ser un dels fundadors de l'Associació de Veïns de Sant Andreu. Des d'ERC Sant Andreu volem retre-li homenatge. Un homenatge a la seva actitud vital, sempre present, sempre compromesa, en uns temps molt difícils i molt durs. Ara que ens tornem a trobar ens sitacions molt dures, amb companyes i companys empresonats per tirar endavant allò al que s'havien compromés. Ara que reivindicar la democràcia s'està tornant urgent. Ara que el somni d'un pais més just, més civilitzat, més modern, més a l'abast de les ciutadanes i ciutadans que el viuen s'ens complica de nou... Ara et trobarem a faltar, per seguir discutint... Ara ens cal ser tan forts com ho vas ser tu (i tanta altra gent de la teva generació) i estar a l'alçada de les idees que defensem, com tu vas estar sempre a l'alçada de les teves. Adéu Josep!  

Participació ciutadana?

Quim Pañart Conseller de Districte de Sant Andreu Durant els darrers dies del mes d'agost algunes veïnes i veïns del barri de Navas es varen posar en contacte amb mi per explicar-me el que s'havien trobat, just en tornar de les vacances: L'inici de la construcció de diversos carrils-bici, al carrer Sant Antoni Maria Claret i al carrer Indústria. Les voreres presoneres  amb una tanca, els aparcaments de zona verda desapareguts, els contenidors per a les escombreries canviats de lloc ( i amb més dificultats per arribar-hi) les zones de càrrega i descàrrega anulades... Les veïnes i veïns, astorats, retornaven (els que havien pogut marxar) a un barri que els resultava desconegut. L'Ajuntament de Barcelona empeny així un ambiciós pla per a dotar la ciutat de més carrils bici i començar a canviar els hàbits de transport de la ciutadania. Com a projecte pot sonar, no només interessant i ambiciós, sinó, certament necessari. La pega ha estat (com en molts altres casos) la forma de tirar-lo endavant. No hi havia cap mena d'informació previa. Les veïnes i els veïns s'ho han trobat sense saber ni quan s'acabaran les obres, ni com quedarà el carrer, ni on seràn els contenidors i (tampoc) si podran o no aparcar els seus vehicles. En el cas dels botiguers i botigueres la perplexitat és encara més manifesta. La tanca fa els seus negocis invisibles des del carrer i posa en majors dificultats el procés normal (i imprescindible per a ells) de càrrega i descàrrega de mercaderies així com el tractament dels residus que produeixen. Un dels veïns m'explicava que, en canviar els contenidors de les escombreries de costat, els camions que han de buidar-los no ho poden fer perquè, els que pasen per aquella ruta tenen el mecanismes de càrrega preparats per buidar-los a la banda on eren abans. Amb la qual cosa hi ha un nou problema afegit, els contenidors resten plens de brossa i amb la calor desprenen una olor fétida. És evident que les coses no es poden fer d'aquesta manera.

Acte a la plaça Comerç amb Patricia Gomà i Joan Tardà

El proper dilluns 28 d'agost començarem els actes de la precampanya del referèndum d'autodeterminació del nostre pais. Començarem a Sant Andreu i comptarem amb la presència , la paraula i l'experiència de dues persones a les que no cal presentar: Patricia Gomà i Joan Tardà. Reiterarem, de nou,la necessitat, els motius,  i els arguments que ens porten a demanar-vos que voteu Sí el proper 1 d'octubre, i ho farem en uns moments que són, per a totes i tots, dolorosos i difícils. .Ens cal,més que mai, tirar endavant i , entre totes i tots, aconseguir construir el país que mereixem i pel que fa tant de temps que lluitem. Us esperem el dilluns que ve per compartir el camí cap a la llibertat !!!

La feminització de la pobresa; Dones i politiques socials.

Es la segona vegada que organitzem un acte amb dones que es dediquen a la política en aquesta plaça de les dones de Motor Ibèrica. Nosaltres volem mantenir viva la lluita d’aquelles dones, davant d’aquesta església, que va servir per tenir drets que hem perdut en els darrers anys. Per això nosaltres estem aquí, avui, per dir ben alt i ben clar que som dones i que com elles continuem lluitant, de forma diferent, des d’un espaí polític, pels drets de tothom i pels drets de les dones en concret. Aquest acte d’avui forma part de diferents cicles de debats que la Secretaria de les dones d’ERC de Barcelona impulsa al llarg de l’any per tal de compartir coneixement, reflexió i deliberació i així promoure mesures, propostes, polítiques que tenen com a objectiu la igualtat entre els homes i dones. Aquest any hem obert aquest debat per entendre les claus de la pobresa de les dones i aquest debat ens sembla imprescindible obrir-lo al carrer i a les places. Avui 8 de juny a Sant Andreu i ho tornarem a fer el dia 30 de juny per parlar de dones i polítiques de treball a Nou Barris. Ens preocupa la pobresa. Perquè la pobresa es un mecanisme de control i violència en un sistema d’explotació dels éssers humans. Perquè sabem que aquesta pobresa a Barcelona no es produeix igual en tots els districtes de la ciutat i perquè sabem també que AFECTA MAJORITÀRIAMENT A LES DONES. A Barcelona d’aquest 28% de persones en situació de pobresa a la ciutat el 55% son dones. El més greu es que som pobres perquè som dones. Vivim en un país on les dones ens ocupem en els sectors laborals més precaris i que quan entrem en sectors abans masculinitzats (medicina, justícia, etc..) es precaritzen. Perquè parlem de Polítiques Socials Públiques del s.XXI? Les Polítiques Socials son el millor instrument per combatre la desigualtat entre homes i dones. Els sistemes de treball, serveis socials, salut i educació son bàsics per garantir l’autonomia de tothom.

Debat sobre les hipoteques i les clàusules sòl amb Ester Capella i Jordi Tarruella

El proper divendres, 5 de maig, al Centre Cívic del Bon Pastor hem organitzat un debat sobre les clàusules sòl amb la nostra diputada al Congreso, Ester Capella i amb el Vicepresident de la Associació d'usuaris de bancs, caixes i assegurances de Catalunya, Jordi Tarruella. La clàusula sòl és una clàusula que preveuen algunes hipoteques i que fixa els interessos mínims que cal pagar, passi el que passi, durant tota la vida de la hipoteca. La clàusula fixa un tipus mínim, en previsió d'una caiguda de l'Euríbor. En aquest debat mirarem de concretar quines són les garanties dels clients en l'àmbit hipotecari. Els contractes que preveuen aquest interès mínim el situen generalment entre el 3 i el 5%. Si l'indicador més el diferencial és més baix que el sòl fixat en la hipoteca, s'aplica el sòl. Si és superior, s'aplica l'Euríbor més el diferencial. En qualsevol dels dos casos, el banc o caixa aplicarà el tipus més alt dels dos. Els problemes derivats de les clàusules sòl, molts cops incloses en el contracte de la hipoteca sense que els bancs n'informin correctament l'usuari, han aflorat arran de la caiguda en picat de l'Euríbor. Una hipoteca amb una clàusula sòl no es pot beneficiar d'aquesta davallada, justament per aquest interès mínim per sota del qual la hipoteca no pot baixar. Amb l'Ester Capella i en Jordi Tarruella debatrem sobre les clàusules sòl i sobre el nostre compromís per garantir els drets de les persones que tenen deutes hipotecàris i mirarem de clarificar les condicions a les que ens comprometem al signar una hipoteca. Us hi esperem.

Bon Govern i Cultura Política

Com podem definir el concepte de Bon Govern? A partir de quins paràmetres podem concretar les exigències de qualitat democràtica i de gestió pública transparent i lliure de corrupció? Quines son les exigències per garantir una República Catalana que estigui al servei de tota la població i no només a favor de les èlits dominants? Aquestes son algunes de les preguntes que abordarem el proper dilluns, dia 27 de març a l'acte que ERC Sant Andreu ha organitzat a la Societat Coral La Lira. El ponents son un autèntic luxe: Diana Coromines i Roger Buch. La Diana Coromines és editora, traductora i periodista i ha publicat, entre d'altres, el llibre  "Viatge al cor de la bona governança", i en aquests moments està treballant com a gestora de projectes a Diplocat, especialitzada en països nòrdics.  En Roger Buch és director del programa d'Innovació i Qualitat democràtica de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectius, entre d'altres: Elaborar i proposar el contingut del Pla de Govern per a la millora de la qualitat democràtica. Coordinar les accions promogudes pels diferents departaments en matèria de qualitat democràtica. Analitzar i supervisar el funcionament dels canals i instruments de participació ciutadana i proposar i gestionar els programes de recerca, formació i innovació per a la bona governança i la qualitat democràtica. Aquest és l'acte al que us convidem a assistir i a participar, us esperem el dilluns!