Sant Andreu

Notícia

Candidates d'ERC-Sant Andreu a les eleccions de Catalunya 2021 (Marina Sanchez)

- Què t'ha fet presentar a les eleccions de Catalunya?

Per moltes raons, la veritat. Porto, ara ja, uns quants anys militant en ERC de Sant Andreu i he participat en diferents tasques aprenent molt amb els meus companys/es.
Son persones compromeses amb el país i el seu entorn, coneixedors/es de la trajectòria de la transició democràtica espanyola, que han resistit sempre defensant la República quan no estava de moda. Vull reivindicar aquesta política “invisible” de moltes persones republicanes que no surten enlloc i han sostingut la idea d’una república, que ens va manllevar el feixisme i la Dictadura. Molts/es d’ells/es amb històries de vida molt dures i obligats a un silenci esfereïdor. Es aquí on principalment he trobat la força per prendre aquesta decisió.
He assumit responsabilitats relacionades amb el Feminisme i els Serveis Socials dins d’ERC, que són els àmbits als que m’hi dedico professionalment. Portem mesos treballant propostes per respondre a la pandèmia COVID19 però també per a la reconstrucció del país posant la mirada en el futur. Em sento molt identificada amb el que ERC vol fer perquè Catalunya sigui lliure i una societat preparada pels reptes del s. XXI.
Estic convençuda que per fer-ho, per assegurar que el país i els nostres ciutadans/es tinguin el futur digne que ens mereixem no hi ha més camí que la nostra independència de l’Estat espanyol. Aquest camí es complex i més llarg del que desitjaria però en aquestes eleccions crec que perquè Catalunya sigui una república ara ha de ser republicana.
Vull que en aquestes eleccions aconseguim que Catalunya sigui republicana i crec, sincerament, que aquest es el missatge i repte més potent de confrontació que llencem a l’Estat i a la Unió Europea. Ja ho estem veiem aquests dies. L’Estat es capaç de tot per evitar-ho, ho ha fet a Barcelona, a la Diputació de Barcelona i farà tot perquè no anem a votar i imposar-nos un President unionista. Penso que si vaig votar l’1 d’octubre votaré sempre que hi hagi una urna. No podem perdre ni un vot. Ara hem d’anar a votar més que mai desprès de veure les maniobres del Partit Socialista capaç de posar en risc la nostra salut per qüestions partidistes.
Crec que serà un mandat molt dur en el que caldrà treballar molt per garantir els drets de tothom per sortir d’aquesta crisi i també perquè, com a dona, la nostra representació es imprescindible per influir en l’agenda però també en les formes de fer política.
Mira si tinc de motius per donar aquest pas endavant.


- Com i per què vas entrar a militar a ERC?
He treballat sempre en Serveis Socials públics. Per mi ha estat una forma de fer política. Com a moltes les dones la criança dels fills i la feina m’han ocupat una llarga etapa de la meva vida. Quan vaig disposar de temps vaig decidir que volia participar en una organització política perquè es el camí per tenir incidència en decisions que afecten i poden millorar les nostres vides. Recordo Joan Fuster quan deia “si no fas política, te la fan”.
Vaig començar participant en l’organització socialista que liderava Ernest Maragall, NeCat. La meva intenció era promoure debat polític d’esquerres i així vaig tenir l’oportunitat de conèixer persones d’ERC, a Sant Andreu i Barcelona, amb les que comparteixo objectius i formes d’entendre la política.
Vaig descobrir el passat familiar republicà, silenciat durant tants anys per por, i vaig sentir que continuava aquest llegat honorant els avis i àvies que van veure les seves vides destrossades.
Va arribar un moment que hi col·laborava tant a ERC Sant Andreu que em vaig assabentar que era militant sense saber-ho. Així que, amb d’altres companys/es, vàrem decidir formalitzar la nostra relació i militar en ERC.
Soc una persona de treballar en equip, de debat de contingut polític, de tenir en compte els valors de la honestedat, l’esforç, la sororitat entre les dones, la coherència, el respecte per la diversitat d’opinions, de treballar pel bé comú... i tot això es el que he trobat en ERC.
ERC es l’organització que sempre ha defensat el mateix, quan encara no hi érem tants. Som d’Esquerres, Republicans/es i Catalans/es.
ERC té polítics i polítiques a la presó i l’exili per coherència amb les seves idees i defensar els nostres drets. Avui en dia no es habitual i em sap greu quan parlen dels “polítics”. A Catalunya no podem generalitzar així, no es just. Així que seguint el seu exemple no puc més que sentir-me compromesa amb totes les conseqüències i tornar a confirmar amb els companys/es de Sant Andreu i Barcelona la meva participació en la política presentant la meva candidatura. Per representar-los a ells/es i a la ciutadania que ens doni la seva confiança.


- Si arribes a entrar al Parlament de Catalunya, en que t'agradaria treballar i que aportaries?

Ja ho he dit abans. Els àmbits en els que crec puc aportar més, pels meus 35 anys d’experiència laboral, son els de les Polítiques Socials, Serveis Socials en concret i les polítiques feministes.
Crec que les polítiques socials públiques han de revisar-se i centrar-se en el suport que necessitem les persones al llarg de la vida, independentment de la identitat de gènere, la renda, l’origen, etc.. per garantir el dret a viure lliurement una vida digna i autònoma en un entorn vital de barri, de ciutat, de país acollidor i promotor de la nostra participació comunitària. Si penseu, per exemple, amb la gent gran es pot entendre fàcilment el que dic.
L’acompanyament social de les persones crec que pot ser un àmbit a desenvolupar en el futur per moltes raons: garantia de drets humans i internacionals, valor afegit de capital humà difícilment substituïble per la tecnologia, igualtat per compartir responsabilitats de cura entre homes i dones i serveis públics, inclusió social de la diversitat humana, etc... Es un terreny en el que encara ens falta molt per equiparar-nos als drets que ja té la ciutadania europea i complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU als que s’ha compromès el govern català actual.
No obstant haig de dir que he reflexionat molt i estic disposada a assumir d’altres responsabilitats. Crec que tots/es podem aprendre escoltant i envoltant-nos d’equips d’experts/es que ens ajuden a prendre les millors decisions. Ja ho he viscut professionalment i aquesta experiència professional em dona seguretat per enfrontar-me a reptes nous.


- Fora del partit estàs en alguna entitat/organització/plataforma col·laborant? (En el cas que si) En quins i perquè?

Estic afiliada a diverses organitzacions però no hi participo activament. Ara mateix ERC ocupa tot el meus temps lliure. La meva visió d’ERC es la d’una organització oberta, propera a totes les entitats, persones, institucions, étc.. que impulsen projectes i participen activament en tots els àmbits de la vida.
He tingut l’oportunitat de conèixer organitzacions del món del feminisme que representen la diversitat de les dones a la ciutat, la seva riquesa, la seva força. Ha estat molt important i interessant dialogar amb elles i construir juntes aquesta mirada feminista de la vida que ha de tenir impacte en la construcció de la República que volem.
També he pogut conèixer entitats socials i experts/es d’aquest àmbit encara que, per la meva activitat professional, fa molts anys que hi tinc contacte i he compartit projectes i serveis per atendre les necessitats de la ciutadania barcelonina.


- Explica'm quin seria per tu el model republicà dels Països Catalans.
Jo soc nascuda a València, de pares catalans (del barri Gòtic i del Poble Nou). Tinc el pare i els germans a València i amics i amigues de tota la vida. Per mi anar a València es ja com agafar el metro. Sento passió per la meva terra. Els records d’infantessa mai es perden i la olor dels tarongers, la llum blanca que ho il·lumina tot, el cel blau, els colors, la alegria vital i la proximitat. Sempre els trobo a faltar, però al fer-me adulta vaig entendre que encara que el meu entorn era el d’un barri obrer, era de de dretes (cosa que em va costar d’entendre) i catalanofòbic. A la mare li havien dit que semblava mentida lo simpàtica que era sent catalana.
Quan era joveneta participava de diferents promoguts per Joan Fuster, l’Ovidi Montllor, associacions culturals, etc... però érem molt petits i quan ets jove tens molta pressa i em vaig sentir impotent intentant argumentar la defensa de la llengua pròpia, la nostra història, la nostra mediterrània en definitiva els Països Catalans.
Per això als 19 anys vaig agafar la maleta i vaig venir a Catalunya. Volia estudiar Sociologia i em vaig buscar feina.
Creia que era aquí on es podria treballar per la justícia social i que només Catalunya tenia la força per enfrontar-se al feixisme espanyol. La vida m’ha donat la raó i som els únics que estem posant en crisi el règim del 78 i la monarquia espanyola.
Crec que Espanya ha sostingut en el temps una estratègia molt intensa per dividir els Països Catalans i a València ho ha aconseguit. Recordem també que la repressió a la València republicana va ser ferotge, la meva família es testimoni.
Aquest conflicte per abordar la idea dels Països Catalans, el trobes sobretot en València capital. La dreta valenciana ven que “Catalunya quiere colonizar-nos”, en castellà per suposat. Surrealista. Però si surts de la ciutat canvia molt i molts/es valencians/es senten que son germans/es nostres. Per sort també he observat, els darrers anys, que les noves generacions tenen postulats ideològics més d’esquerres i propers. El model republicà dels Països Catalans l’haurem de construir entre tots/es.


- Quins pactes faries per governar?

Crec que ERC està sent molt clara. Hem de fer un govern ampli i sòlid que aglutini la majoria de catalans/es que s’identifiquen amb la lluita contra la repressió defensant l’Amnistia i el dret d’autodeterminació perquè puguem votar en un Referèndum d’independència i implementar polítiques econòmiques i socials que lluitin contra les desigualtats i posin Catalunya en el mapa d’un món canviant a ritme vertiginós.
Per tant estem proposant a JxCat, CUP i Comuns tenir una actitud generosa per defensar als catalans/es.
Amb el partit socialista es impossible. Hem de ser prou intel·ligents per a treballar amb tothom que vulgui que Catalunya sigui un país referent en democràcia, polítiques socials públiques, d’economia avançada i de transició ecològica adaptades al s. XXI.
Ens hem posat d’acord, per exemple, per aprovar el Decret de “Regularització dels preus de lloguer” en el Parlament de Catalunya en aquest mandat. Es l’instrument més potent que tenim, avui en dia, per facilitar l’accés a l’habitatge de moltes persones i famílies.


- Què faràs perquè ERC guanyi al districte de Sant Andreu i tingui més vots dels que ha obtingut anteriorment?

Farem una campanya molt complicada. Forçada per l’Estat i en una situació de pandèmia que dificulta el contacte presencial però aniré, seguint les indicacions sanitàries, on calgui i organitzarem les trobades virtuals que calguin per parlar amb...
1. Totes aquelles persones que viuen en situacions de vulnerabilitat econòmica, social, personal... per explicar que són la nostra prioritat.
2. Totes aquelles persones que creuen que la independència de Catalunya es la única sortida perquè puguem avançar, per parlar i explicar que aquest es, com sempre, el nostre objectiu i explicar què estem fent i es pot fer en un entorn democràtic per arribar-hi, sense enganyar a ningú.
3. Totes aquelles persones, que encara dubten de a qui votar les properes eleccions, per explicar què hem fet en el govern durant aquesta etapa i què volem fer perquè vegin en nosaltres la única força real de gestionar la crisi en benefici de tots/es i no d’uns quants.
4. Totes aquelles persones, que encara dubten sobre la independència de Catalunya, per explicar que volem la independència per millorar les seves vides i què significa en concret per les seves vides mantenir-nos dins l’Estat espanyol.
Es una campanya en la que voldria escoltar molt, entendre què diu la ciutadania perquè sé, també per experiència pròpia, que la COVID19 està sent molt dura econòmica, social, personal i emocional per tots/es nosaltres.
Crec que des d’ERC som capaços d’oferir la millor alternativa política actual perquè tornem a tenir esperança i confiança en nosaltres mateixos.