En el segon any de crisi econòmica reconeguda, les dones, més que mai, veiem perillar els drets aconseguits després d’anys de reivindicació. El creixement de l’atur dels darrers anys s’ha manifestat, en gran part, en sectors masculinitzats. Tot i amb això, els trets del nostre mercat laboral continuen mostrant una discriminació cap al sexe femení: creixement de la temporalitat en els contractes laborals, creixement de l’atur registrat femení en el tram d’edat central de la vida laboral (que coincideix amb l’edat de tenir fills i amb la de major probabilitat de promoció laboral) i predomini de les dones en les jornades parcials que provoca que l’autonomia econòmica de les dones sigui cada cop menor.

Hem arribat a la fi d’aquest mandat electoral i fem un balanç positiu pel que fa a l’obra de govern. La novetat que van portar les darreres eleccions municipals va ser la presència d’ERC al govern de la ciutat i la constitució d’un govern ampli, sustentat pel consens polític, que pensés en la ciutat a un termini més llarg que no pas el calendari electoral, que desencallés temes que s’arrosseguen de molt de temps i que reconegués uns elements estratègics de futur que han de donar vida, cohesió i personalitat a la ciutat.

La sentència del Tribunal Suprem contra el model lingüístic escolar que tan bons resultats ha donat en aquests trenta anys d’aplicació sense problemes, demostra que ara, després del parèntesi electoral, tornem a la crua realitat de la nostra existència, que és la relació entre Catalunya i Espanya i la dificultat de trobar un encaix després de la via estatutària. La sentència és una seqüela retardada de la sentència del Tribunal Constitucional i interpel·la aquells partits que no n’han volgut parlar durant la campanya, que els incomoda la sentència i han volgut sepultar l’esperit de la manifestació del 10 de juliol.

Sovint, quan parlem d’esport i de la seva pràctica, fàcilment pensem en l’esport d’elit, aquell que omple les portades de diaris i telenotícies, i que prima elements com la competitivitat però n’oblida d’altres. A nosaltres, però, ens agrada més parlar dels valors positius de la pràctica esportiva, començant pels beneficis per a la salut i continuant per la gran importància que té en el civisme, la socialització (especialment entre el jovent) i la integració.

En una passejada pel riu, vaig seguint unes persones que tenen una conversa mentre caminen. Parlen d’una mare malalta, d’un fill que surt amb una noia que ho té tot, d’un marit que no troba feina... Mentre la tarda va caient i el sol passa per darrere uns núvols esfilagarsats i tot es va posant rogenc, es parla de tot i de res al camí del Sorral, mentre altres figures més atlètiques passen fugaçment corrent o en bicicleta.

El PSC i CiU s’havien repartit el país. Uns definien els altres com a “nacionalisme conservador” i els altres, com a ”esquerra sucursalista”. De fet, però, tots dos van gestionar còmodament durant més de vint anys l’escenari sorgit de l’aprovació de la Constitució i l’autonomia. Ha estat pel creixement d’ERC que emergeix un tercer espai polític que treballa per la conciliació del catalanisme i del progressisme.

La millor imatge del passat 11 de setembre a Sant Boi va ser, per a mi, veure com els treballadors que anaven escridassant tota la comitiva institucional que s’adreçava a fer l’ofrena floral identificaven, aplaudien i cridaven pel seu nom al diputat republicà Joan Tardà, que ens havia vingut a fer companyia. “Tu sí que parles amb la veu dels treballadors al Congrés!”, li va dir un dels que aguantaven la pancarta.

Aquest any la represa del curs polític, l’11 de setembre, es fa en unes circumstàncies  excepcionals de calendari preelectoral i del ressò no apagat de la immensa manifestació independentista del 10 de juliol pels carrers de Barcelona. Ara toca, sense cap dilació, efectuar una interpretació honesta i valenta de la voluntat expressada el 10 de juliol a Barcelona i estar a l’alçada de les circumstàncies històriques que estem vivint.

Ja fa tres anys que vam començar l’aventura de governar plegats la nostra vila. Crec que ha estat profitós per a Sant Boi que governem des de les afinitats per damunt de les diferències lògiques entre projectes polítics distints. Hem donat un missatge clar que, per damunt del que ens separa, podem compartir molt si posem per davant la generositat i la il·lusió de treballar per a la ciutat.