El Projecte d'Urbanització de l'Av. Baixador és un projecte de l'equip de Govern, que és el mateix que ha estat gestionant tota la problemàtica del Baixador els últims 11 anys. És clar que aquest no és el nostre projecte, la qual cosa no vol dir que no vegem l'obligació urgent d'urbanitzar el carrer. Des de l'oposició, gairebé tots els partits hem pressionat en privat i públicament als plens perquè almenys  ens facilitin informació i prevalgui la transparència, cosa que no ha estat així fins fa poc, quan han vist que necessitaven un dels nostres vots. Aquests últims anys han estat completament estèrils, no s'ha avançat res i s'ha entrat en disputes directes tant amb l'oposició com amb els veïns, amb una falta de criteri i de control que ja fa temps que impera en el govern. S'ha aconseguit entrar en disputes absurdes amb l'Ajuntament, sabent que la competència era de la EMD i que en un futur necessitaries  econòmicament a l'ajuntament per a finançar el projecte, perquè des de la EMD és inassumible. Estem cansats. Perquè des del principi no ho han pogut fer pitjor, mentre soterraven les torres es podria haver anat avançant en el projecte i no es va fer, després es va fiar tot que Junts governés a l'ajuntament i no se'ls va ocórrer signar un conveni obligant al proper govern,sigui qui sigui, a treballar conjuntament per urbanitzar el Baixador, la prepotència de pensar-se invencibles els va perdre, gran error. Van cridar a la participació veïnal i al final només van tenir en consideració a una minoria, amb aquesta exclusió avançaven en la idea de reforçar que el Baixador era exclusivament de Valldoreix i més especialment dels seus veïns i veïnes, obviaven també el més important, que és competència nostre. Tot aquest retard porta a un sofriment innecessari dels veïns, que no van ser escoltats fins que van decidir constituir-se com una associació i cridar als mitjans. Al final, nosaltres que també hem estat exclosos fins ara, ens adonem que la nostra aportació a més d'haver estat gairebé nul·la, també ve tard i ens dona la sensació que ens volen utilitzar com un comodí per si les coses surten malament o si al final es pren la decisió de negar-los als veïns alguna de les seves propostes.

En els darrers mesos hem vist com diversos estats, aprofitant la celebració de les seves festes nacionals, exhibien amb orgull el seu arsenal militar i apel·laven a l'orgull patriòtic davant un suposat enemic exterior que amenaça la seva integritat territorial i nacional. A Catalunya, els actes per commemorar la Diada Nacional no poden ser més diferents. L'Onze de Setembre és una jornada festiva on reivindiquem, cadascú a la seva manera, que la cultura, la llengua i la nació catalanes perviuen, malgrat que mai hi hagi hagut un Estat que les defensi. Alhora, l'Onze de Setembre té una gran càrrega simbòlica i emocional perquè ens recorda la pèrdua, per la força de les armes, de l'autogovern i de les institucions catalanes a principis del segle XVIII, i la repressió i persecució que se'n van derivar. I malgrat com de colpidor va ser aquell moment, els actes per commemorar la nostra Diada han transmès sempre alegria, civisme i il·lusió, a més de solemnitat. Han de continuar sent així, i també transversals i integradors. Tots els catalans i les catalanes sabem, per tant, el valor que tenen les institucions, precisament per l'experiència de no haver-ne tingut de pròpies durant segles. Les hem anhelat i somiat, i els nostres avantpassats van lluitar per assolir-les perquè són la màxima expressió de la sobirania popular i de la pluralitat ciutadana. És per això que el 1714 i el consegüent Decret de Nova Planta van resultar tan traumàtics. Les institucions són el mirall en què s'ha de veure reflectida la ciutadania del país, tota la ciutadania. I precisament per això, els que estem al capdavant de les institucions, com el Parlament, la Generalitat i els ajuntaments, governem cada dia el present i les posem així en valor. Un càrrec electe que no aspiri a representar tothom no pot considerar-se un bon servidor públic. Jo estic convençuda que una República Catalana és la millor eina per donar resposta a les necessitats de la gent; per viure en un país amb justícia social, igualtat d'oportunitats i progrés econòmic.

Bon dia a totes i a tots,   Aquest any, després de dos anys de pandèmia, encarem la Diada Nacional de Catalunya amb normalitat, sense mascaretes ni distàncies.   No obstant això, desgraciadament, la nostra societat, i en especial les classes populars i els i les joves, seguim immerses en una crisi social i econòmica. La precarietat laboral, les dificultats a l’hora d’accedir a un habitatge digne, els problemes de salut mental, les crisis humanitàries, la intolerància vers la diversitat, la vulneració dels drets humans, i un llarg etcètera d’injustícies socials, segueixen formant part de l’ordre del dia. I això s’accentuarà encara més amb la crisi econòmica que properament arribarà.   Malgrat tot, des dels carrers, i també des de les institucions, seguim defensant els nostres drets, amb perseverança i humilitat, per demostrar que l’únic projecte viable és la independència del nostre país.   Fa uns dies, el Ministeri d’Interior va justificar l’espionatge contra la nostra organització vinculant-la amb el terrorisme. L’espionatge a un moviment político-juvenil és una pràctica molt greu i profundament antidemocràtica que no fa res més que criminalitzar la mobilització i vulnerar els drets de la militància, com el de la participació política. Nosaltres ho tenim clar: davant la repressió col·lectiva dels drets dels i les joves, no ens queda cap altra opció que seguir organitzades i mobilitzades.   El Jovent Republicà no ens n’amaguem: cal combatre la desmotivació de l’independentisme català. Cal deixar enrere el simbolisme estèril. Hem de ser capaços de plantar cara a l’Estat espanyol, i no només a nivell institucional. Tenim el deure de recuperar la mobilització popular, enfortir el moviment estudiantil, reforçar el sindicalisme nacional i de classe i teixir més complicitats internacionals. Nosaltres no entenem l’alliberament nacional si no va lligat a la defensa dels drets socials. L’objectiu és clar: preparar-nos pel pròxim embat contra l’Estat i avançar cap a la república.

Bon dia i bona diada! Ha passat un any i tornem a ser aquí, un nou Onze de setembre i ja en van 308 des del 1714, cinc des del 2017, dos amb un President de la Generalitat d'ERC i 3 amb una Alcaldessa republicana a Sant Cugat. Orgullosos com n'estem, permeteu-me dir, que els governs d'Esquerra tenen un tret en comú: La cura per les persones, pel benestar de la ciutadania. Aquesta és i serà sempre la nostra prioritat. De fet, sempre hem dit que aquesta és la nostra raó per ser independentistes. Els drets socials i els drets nacionals són cares de la mateixa moneda. Defensem que la Independència és una eina, no un objectiu en si mateix. Nosaltres no som independentistes per les banderes, per les glòries passades o per la mística utòpica. La Independència és l'única eina que ens permetria donar resposta a les necessitats de la ciutadania del país. I això, és especialment rellevant emfatitzar-ho avui, perquè, estem a les portes d'una tardor difícil: La sequera ens empaita, però darrere vindran pluges torrencials, perquè el canvi climàtic que ens colpeja un cop i un altre. La crisi energètica i la inflació posa i posarà en dificultats a una gran part de la població. I no podem oblidar la pandèmia, de qui encara no ens hem recuperat Per això avui, encara més, posem al centre les persones i el seu benestar. Però, la repressió no s'atura, seguim tenint companyes i companys a l'exili, centenars de persones encausades per defensar la independència o per posar urnes l'1 d'octubre, entre ells molts alcaldes. Per això, ni oblidem ni oblidarem la lluita per l'Amnistia i la fi de la repressió. I conscients que se'ns segueix negant el dret a decidir democràticament el nostre futur. Davant de la injustícia, la persecució i l'extorsió econòmica, insistim a dir que l'únic camí és la persistència en la consecució de la República Catalana. Som ERC, els que sempre hi som i enguany també. Els qui venim de lluny i volem ser més i més forts.

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va aprovar el passat mes de juny el Reial Decret 11/2022 relatiu als ajuts al transport públic urbà i interurbà, com a mesura per respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d’Ucraïna, com ara i entre d’altres,  l’encariment de l’energia i els combustibles. L’objectiu que pretén la iniciativa és reduir l’impacte econòmic de la mobilitat quotidiana en la ciutadania i fomentar el canvi a un mitjà de transport públic més segur, fiable, còmode, econòmic i sostenible que el vehicle particular. Així l’Ajuntament de Sant Cugat s’ha acollit a les ajudes directes establertes, corresponents a l’exercici 2022, per a la concessió de suport financer a les entitats locals que presten servei de transport col·lectiu urbà o interurbà. L’ajut que contempla el Ministeri és del 30 % de l’import i l’Ajuntament assumirà el 20 % restant del cost, que permetrà assolir la reducció del 50% de preu actual. Pere Soler, tinent d’alcaldia de Mobilitat i Transport: “Des de l’Ajuntament de Sant Cugat ens hem volgut acollir a la subvenció que atorga el Ministeri de de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana MITMA que preveu la reducció temporal del preu al transport urbà d’un 30% i completar-la amb un 20% addicional, de tal manera que la rebaixa de les tarifes als títols multiviatge dels autobusos urbans de Sant Cugat serà del 50% respecte el preu actual, per facilitar i fer més assequible la mobilitat sostenible en un escenari proper on es preveu una escalada de preus de l’energia i els combustibles”. José Gallardo, regidor de Mobilitat i Transport: “La rebaixa del preu dels títols multiviatge als autobusos urbans, que serà vigent entre l’1 de setembre i el 31 de desembre d’enguany, pretén donar una alternativa encara més competitiva respecte el vehicle privat per aquells desplaçaments interns a dins el municipi, i ajudarà a promoure el transport públic i a reduir el consum energètic i econòmic al conjunt de les famílies, estudiant i treballadors”.

Enguany es poden subvencionar una quinzena d’accions alineades amb els eixos de la Declaració d’Emergència Climàtica   El període de sol·licituds finalitzarà el 8 de setembre   Amb l’objectiu de potenciar l’estratègia municipal per fer front a un dels grans eixos d’aquest mandat -la lluita contra l’emergència climàtica i la promoció d’una ciutat més saludable-, l’Ajuntament torna a obrir el període de sol·licituds de subvencions ambientals (2022) per un valor de 15.000€. Aquesta partida es podrà ampliar en funció de les sol·licituds rebudes.   En total són una quinzena d’accions subvencionables que estan distribuïdes segons els eixos de la Declaració d’Emergència Climàtica de Sant Cugat:   Transició energètica i cicle de l’aigua Canvi en el model de mobilitat Transició alimentària Infraestructura verda i biodiversitat Transició cultural i canvi d’hàbits   Una de les principals novetats d’enguany és la subvenció per a cargobikes (bicicletes de càrrega destinades a la distribució urbana de mercaderies) comprades els anys 2020, 2021 i 2022. La subvenció cobreix fins a un màxim de 3.000 € o el 50% del cost de la cargobike. També hi haurà subvencions per instal·lar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en edificis plurifamiliars. Amb aquesta actuació, la voluntat de l’Ajuntament és seguir impulsant un canvi d’hàbits per afavorir una mobilitat més sostenible.   Un dels altres aspectes més destacats són les subvencions per rehabilitar o incorporar les instal·lacions d’energia solar tèrmica per l’escalfament d’aigua calenta sanitària en edificis existents.   En aquest mateix àmbit de transició energètica, també es subvencionaran instal·lacions que substitueixin l’energia convencional per energia renovable com biomassa, geotèrmia, microeòlica o captadors solars híbrids a les instal·lacions tèrmiques en edificis residencials d’ús d’habitatge unifamiliars i plurifamiliars, i altres usos (oficines, escoles, cultural, sanitari, etc.

Arran de la nova construcció d’habitatges en la finca situada al número 8 de la plaça d’Octavià, en l’antic emplaçament de Cal Boter Negre, s’han documentat restes arqueològiques que aporten informació històrica de la nostra ciutat, des d’època romana fins a l’expansió urbana del segle XIX. En destaca part de la necròpolis medieval associada al monestir de Sant Cugat i que en referma el seu aspecte funerari. Esther Madrona, tinenta d’alcaldia de Cultura i alcaldessa accidental: “Quan es duen a terme obres a l’entorn més proper al Monestir és fonamental comptar, com en aquest cas, amb la complicitat de la promotora i la constructora santcugatenca, ja que és important que siguin sensibles a aquestes possibles troballes. En el cas de l’obra a l’antic Cal Boter Negre, aquestes restes arqueològiques  ens aporten més informació sobre el passat de la nostra ciutat i sobre l’antic cementiri medieval”. La intervenció arqueològica ha estat incentivada per la mateixa empresa promotora santcugatenca de la nova construcció, NUKINUK SL, que durant tot el procés ha complert els requisits municipals establerts per a la protecció del patrimoni arqueològic de Sant Cugat, consistents en el seguiment dels treballs de rebaix del subsòl. L’equip d’arqueologia i antropologia de l’empresa ÀGER SL ha dut a terme l’excavació i documentació de les restes trobades. Els materials desenterrats, ara en procés d’estudi i classificació, seran dipositats al fons de Museus de Sant Cugat per tal de que se’n pugui vetllar la conservació, l’accés a investigadors i la difusió. El coneixement generat contribuirà a enriquir la història de la ciutat i del monestir. Les troballes a la parcel·la corresponen a les següents fases d’ocupació històrica: Fase 1. Època romana (segles I – VI dC) S’hi ha localitzat un petit forn i un paviment d’opus signinum. Indiquen que en aquest lloc hi hauria hagut un espai de treball relacionat amb l’establiment que des del segle I dC, abans de l’existència del monestir, ocupava aquest lloc, i on al segle IV dC es construí una important fortificació i a continuació una església paleocristiana.

En el context de les obres de restauració de la part exterior del cimbori de l’església del Monestir, iniciades el novembre de l’any passat, s’ha instal·lat avui una rèplica del penell històric, amb forma de gall, que havia ocupat aquest espai durant segles. Esther Madrona, tinenta d’alcaldia de Cultura i alcaldessa accidental: “Ha estat molt encertat  fer una rèplica del gall original, un dels símbols de la ciutat i que es pot veure des de diferents angles de  l’entorn del monestir. Estic contenta de seguir treballant en la restauració i la conservació del nostre monument més emblemàtic”. La nova rèplica és una còpia fidedigna, feta a mà per un ferrer, de la peça històrica que es conserva dins l’església del monestir, a la capella de Sant Benet. Aquesta peça històrica és una peça amb volum, considerada d’època baix-medieval tot i que no ha estat datada amb precisió. Podria tractar-se ja del penell representat a la taula del martiri de Sant Cugat, datada al 1509.  Segons la tradició i la llegenda, és també el gall que va cantar amb motiu de l’assassinat de l’abat Biure, la nit de Nadal de 1350. Avui continua inspirant elements de la cultura local, com la figura del gall del Carnaval. Més enllà del simbolisme local, la figura del gall, habitual als penells de les esglésies, té diversos significats al món cristià. Es relaciona amb la sortida del sol, la llum que venç sobre les tenebres, com a símbol de l’arribada de Crist. També es relaciona amb les negacions de Sant Pere just abans del cant del gall durant la passió de Crist. L’actuació, que compta amb  la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, forma part de les obres de restauració de la part aèria de l’església incloses en el projecte de restauració del conjunt monumental del Monestir, amb una inversió global de 1,3 M€. En el cas concret de les obres a la part aèria del cimbori de l’església, s’està duent a terme la restauració dels paraments exteriors del cimbori i de la coberta de teules del campanaret, la substitució avui del penell malmès, la recuperació de les cobertes originals, la instal·lació del sistema anti-aus, la  il·luminació i la col·locació d’elements per facilitar el manteniment, amb un pressupost de 201.

Sentència històrica en el litigi urbanístic de la Torre Negra. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat la modificació urbanística impulsada per l’Ajuntament amb l’objectiu de convertir els espais de la Torre Negra en sòl no urbanitzable. Aquest pronunciament judicial, tot i que encara es pot recórrer al Tribunal Suprem, representa un pas gairebé definitiu en la protecció d’aquest entorn. El TSJC denega el recurs presentat per l’empresa Josel SL (grup Núñez&Navarro) davant la modificació de PGM a Torre Negra i confirma la potestat de l’Ajuntament per transformar aquest àmbit com a sòl no urbanitzable per motius d’ordenament urbanístic del municipi. Mireia Ingla, l’alcaldessa: “amb aquesta sentència fem un pas de gegant per preservar un espai que dona entrada al Parc Natural de Collserola des de Sant Cugat i amb uns grans valors socials i paisatgístics per al conjunt de la ciutadania. La preservació dels terrenys en litigi de la Torre Negra i la compra de la finca que dona nom a tot aquest àmbit per part de l’Ajuntament, referma la voluntat de preservar un espai de gairebé 250ha davant els propietaris que volien urbanitzar-ne una part molt significativa. Com alcaldessa, una de les meves responsabilitats és protegir i defensar els elements i espais que formen part del patrimoni de la ciutat. No volem perdre el que ens identifica i valorem com a element indestriable de Sant Cugat”. El llarg camí per preservar Torre Negra  Aquesta és la tercera modificació de PGM que l’Ajuntament ha impulsat per convertir les 165 hectàrees de l’àmbit de la Torre Negra (classificades com a sòl urbanitzable no delimitat) en sòl NO urbanitzable. Anteriorment el TSJC havia anul·lat les dues primeres modificacions de PGM en considerar que aquest paratge no podia ser preservat pels seus valors naturals. Els tribunals, però, sí que van reconèixer la competència municipal per classificar Torre Negra com a sòl no urbanitzable ordinari, que és la fórmula que finalment ha impulsat l’Ajuntament per preservar aquest espai.