El Cros Ciutat de Sant Cugat recupera el seu escenari habitual i se celebrarà en dues jornades (13 i 14 de novembre) Un dels principals canvis organitzatius de la 23a edició serà la celebració de la cursa per escoles El Cros, organitzat per l’Ajuntament de Sant Cugat a través de l’OMET (Oficina Municipal d’Esports per a tothom), torna aquest mes de novembre al parc de la Pollancreda. La cursa recupera doncs el seu escenari habitual gràcies a la millora significativa de les dades epidemiològiques. Després de l’edició del curs passat (20-21), que va tenir lloc a diferents escoles amb un gran èxit de participació, es podrà tornar a celebrar el Cros amb normalitat. Això sí, amb un format condicionat que inclou algunes novetats: • La cursa es farà en dos dies consecutius, 13 i 14 de novembre, per esponjar a participants i públic i reduir interaccions. • Organització de les curses: o Categories popular i juvenil: Nascuts fins al 2005. Aquestes dues categories tindran el seu propi horari i seran independentment de l’escola o club provinent. o Categories cadet i inferiors: S’organitzaran les curses per escoles i categories, d’aquesta forma s’evitarà barrejar participants de diferents centres. S’organitzaran diferents curses per cada centre educatiu (depenent del nombre de persones inscrites) i per categories. Dissabte, 13 de novembre: – Categoria Popular – Categoria Juvenil – Institut Arnau Cadell – Institut Joaquima Pla i Farreras – Institut Leonardo Da Vinci – Institut Angeleta Ferrer – Escola Viaró – Europa International School – Col·legi Canigó – Avenç – El Pinar – Escola Catalunya – Escola Joan Maragall – Escola Pi d’en Xandri – Escola Ciutat d’Alba – Escola La Floresta – Escola Collserola – Escola Gerbert d’Orlhac Diumenge, 14 de novembre: – La Farga – La Vall – Airina – Pureza de Maria – Àgora – Col·legi Montserrat – Escola Thau – Specials Cros – Hatikva – Escola Turó de Can Mates – Escola L’Olivera – Escola La Mirada – Escola Pins del Vallès – Santa Isabel – Escola Ferran i Clua – Altres escoles Podeu consultar quina de les dues jornades competirà cada centre educatiu i/o club a http://www.

La tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona, i el cap del servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona, José Luís Sanz, han visitat aquest migdia les obres de restauració de la muralla de llevant del Monestir que s’han iniciat recentment. Els treballs serviran per consolidar i restaurar la muralla, rehabilitar les tres torres i habilitar-ne una d’elles (la torre hexagonal) com a mirador amb accés a través de visites guiades. També es preveu dur a terme sondeigs arqueològics per plantejar futures actuacions, l’adequació de l’entorn immediat i la retirada de la vegetació que compromet la conservació de la muralla per estar-hi en contacte (a través d’arrels, brancatge…). Les obres, a càrrec de la Diputació de Barcelona, tenen un pressupost de 450.000€ i finalitzaran al desembre del 2022. Esther Madrona, tinenta d’alcaldia de Cultura: “comencem un període d’obres a l’entorn del Monestir perquè tot el conjunt monumental brilli i tingui la conservació necessària que li és pròpia a un Bé Cultural d’Interès Nacional. És important que la ciutadania de Sant Cugat es faci seu aquest espai i, sobretot, el pugui gaudir al mateix temps que respectar”. Més intervencions per posar en valor el Monestir En els propers mesos també es posen en marxa altres actuacions de restauració al conjunt monumental del Monestir. Aquestes obres s’emmarquen en els treballs iniciats el 2017 gràcies a la col·laboració entre diverses administracions: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Cugat. Aquest cop, a més a més, s’afegeix l’aportació de fons europeus FEDER mitjançant l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La inversió global arriba fins als 1’3 M€. • Restauració puntual de la façana del claustre (Museu del Monestir, Pl. de l’Om)  Realitza: Ajuntament de Sant Cugat, amb el suport de la Diputació de Barcelona  Pressupost: 10.233,90 €  Inici d’obra: octubre 2021  Durada: 1 mes  Objectiu: restauració puntual de carreus i elements arquitectònics a la façana del claustre del monestir, corresponent a l’accés al Museu de Sant Cugat.

Amb l’objectiu d’impulsar la transició cultural davant la situació d’Emergència Climàtica i implicar-hi la ciutadania, l’Ajuntament dedicarà una setmana temàtica per a cada un dels sis eixos de la declaració d’Emergència Climàtica de Sant Cugat. La primera se celebrarà del 25 d’octubre al 4 de novembre i tindrà com a protagonista l’eix de Transició energètica. S’emmarcarà, també, amb la celebració de la Setmana Europea de l’Energia Sostenible. Alba Gordó, regidora de Sostenibilitat i Comissionada per a l’Emergència Climàtica: “un dels nostres objectius és implicar la ciutadania en la lluita contra el canvi climàtic i donar la màxima informació i recursos per contribuir a una transformació social davant aquesta emergència. Per això, en el marc del nostre Pla d’Acció, organitzem aquestes setmanes temàtiques obertes a tothom”. Concretament, a la Setmana de la Transcició energètica s’han organitzat diversos actes de la mà de les comissions de sostenibilitat i mobilitat de les AFAs i amb diverses aportacions nascudes en el si de la Taula Ciutadana per l’Emergència Climàtica: • Dilluns 25 octubre: Xerrada “Autoconsum solar tèrmic i fotovoltaic: l’aposta per les comunitats de veïns de les noves bonificacions fiscals pel 2022”. A càrrec de Marta Oliver, tècnica del servei de Sostenibilitat i Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Cugat LLOC: Casa de Cultura HORA: 18.30h • Dijous 28 octubre: Xerrada-intercanvi d’experiències “El bicibús a Sant Cugat: 3 experiències de revolta i d’il·lusió”. A càrrec de les AFAs de les escoles Pi d’en Xandri, Collserola i La Mirada LLOC: Casal Torre Blanca HORA: 18h • Divendres 29: Xerrada “La fi de l’abundància: les implicacions de la crisi energètica que no es pot evitar i alternatives a construir”. A càrrec de Jordi Parés, membre del col·lectiu CMES. LLOC: Casa de Cultura HORA: 18h • Dimecres 3 novembre: Xerrada “Autoconsum solar tèrmic i fotovoltaic: l’aposta per les comunitats de veïns de les noves bonificacions fiscals pel 2022”.

L’Ajuntament avança en els tràmits administratius per adquirir formalment la finca de la Torre Negra, situada al límit del Parc Natural de Collserola i formada per aproximadament 88’2 hectàrees de terrenys agrícoles i forestals amb un edifici fortificat del segle XV. El ple municipal celebrat aquesta tarda ha aprovat per unanimitat el Plec de Clàusules Administratives Particulars (PCAP) per a la seva adquisició. Es tracta dels tràmits administratius que han de regir el procés per tal que la Torre Negra passi a formar part del patrimoni públic de la ciutat. Una vegada aprovat aquest plec, ara encara caldrà que la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat emeti un informe favorable per realitzar aquesta operació. Posteriorment l’acord es tornarà a portar a aprovació del ple municipal –previsiblement al desembre- per tal de validar definitivament l’adquisició de la finca. Una vegada aquest acord definitiu estigui ratificat al ple, es podrà formalitzar l’escriptura de compra-venda davant notari. El preu d’adquisició d’aquesta finca es fixa en 2’8 M€, una xifra validada pel servei de Valoracions i Patrimoni de l’Ajuntament. El consistori podrà abonar aquesta quantitat ja que disposa dels recursos suficients en la partida “Compra de patrimoni” reservada al pressupost 2021 d’inversions municipals. Cal recordar que l’Ajuntament i els propietaris de la finca –la família Rabadà- ja van presentar públicament al novembre del 2020 la intenció de les dues parts d’arribar a un acord per a la compra-venda de la finca. La Torre Negra, un dels símbols patrimonials de Sant Cugat L’edifici de la Torre Negra, que inicialment es va erigir com un castell, va ser propietat del Monestir de Sant Cugat fins que al 1842 a causa de la desamortització de béns eclesiàstics fou subhastada i venuda a la família Rabadà per més de dos milions de rals. Des de llavors la finca sempre ha estat propietat dels descendents d’aquesta família.

El Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat arriba aquest octubre a la 21a edició amb gairebé 30 actes presencials que busquen posar de manifest la potència abassegadora de les poetes de l’actualitat. El certamen, que es posarà en marxa oficialment el 13 d’octubre i s’allargarà fins al 7 de novembre, segueix ben de prop les noves tendències i l’actualitat poètica. D’aquí que les autores en siguin, clarament, les protagonistes aquesta tardor. El festival celebrarà el 80è aniversari de Marta Pessarrodona, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, amb l’exposició “Les paraules de la Marta”, a la Biblioteca Central Gabriel Ferrater. La poeta santcugatenca intervindrà en diferents actes del certamen i recordarà, amb l’actriu Montse Guallar i la poeta Àngels Gregori, el recull “A favor meu, nostre”, en el 40è aniversari de la seva publicació. Antònia Vicens, que també fa 80 anys, servirà un altre dels plats forts del festival gràcies a l’estrena del documental de Toni Moreno “El paisatge sempre és interior”, el 20 d’octubre a La Unió Santcugatenca. Entre ella i Pessarrodona, el Festival Nacional veurà desfilar grans autores del nostre temps. Hi participaran Blanca Llum Vidal, Laia Malo, Meritxell Cucurella-Jorba, Laia Llobera,  Anna Garcia Garay, Gemma Gorga, Núria Contreras, Cecília Navarro, Irene Gómez, Raquel Pena, Noa Noguerol, Silvie Rothkovic, Christelle Enguix, Xènia Dyakonova i Maria Callís. El 21è Festival Nacional de Poesia s’inaugurarà el 13 d’octubre, al Teatre-Auditori, amb un espectacle commemoratiu del 90è aniversari del sufragi femení, amb tria de Lluïsa Julià, direcció del santcugatenc Jordi Bosch i amb la intervenció de les actrius Maife Gil, Victòria Pagès, Silvia Bel, Laura Aubert, Clara de Ramon i Elisabet Casanovas, acompanyades musicalment per Gemma Humet i el cor de dones santcugatenc Aglepta. Recitaran una selecció de 43 poetes modernes i contemporànies.

¿Com s’han de definir els criteris per planificar el desenvolupament de ca n’Ametller, l’últim gran sector pendent d’urbanitzar a Sant Cugat? Per tal de donar-hi resposta i pensar com caldria afrontar els reptes de la ciutat, l’Ajuntament ha iniciat un procés de reflexió i de participació ciutadana que s’allargarà durant aquesta tardor. Aquest procés s’ha posat en marxa davant la intenció dels grans propietaris de començar a urbanitzar part d’aquest sector. Concretament, l’Ajuntament ja ha rebut la proposta de construir uns 1.400 habitatges a la zona de can Mates oest seguint un model urbà continuista. Com a resposta, l’Ajuntament ha impulsat un important treball de reflexió i d’estudi d’aquest sector amb el suport dels serveis urbanístics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de l’agència pública Barcelona Regional. Fruit d’aquest primer treball, s’ha passat a concebre el sector de ca n’Ametller -format per 3 àmbits: can Mates oest, can Fontanals i can Cabassa- amb una única visió de conjunt. Es considera que seria un error desenvolupar aquests àmbits de forma aïllada sense tenir la visió de conjunt, ja que és un espai estratègic metropolità en disposar d’alta connectivitat amb transport públic (FGC i RENFE) i equipaments de referència. Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat: “ens trobem en un moment clau com a ciutat. És l’hora de definir com acabem la ciutat i de posar les bases del Sant Cugat 2030. El procés de Ca n’Ametller ha de ser un exemple d’aquest urbanisme a escala humana que volem fomentar, que posi les persones al centre, i ho volem fer de la mà de tots els agents implicats, de manera que sigui un projecte comú, global i de futur”. Francesc Duch, tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge: “teníem clar que la ciutat no podia seguir creixent a trossos. Era imprescindible una bona diagnosi del Sant Cugat actual, per poder afrontar els nous reptes de futur”.

El Celler Cooperatiu, símbol inequívoc del passat agrícola que durant segles va caracteritzar la nostra ciutat, compleix 100 anys i per celebrar-ho Museus de Sant Cugat ha preparat una àmplia i variada programació, del 7 d’octubre al 20 de desembre. Tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona: “Les accions que durem a terme per celebrar el centenari volen posar en valor el nostre llegat, perquè és necessari  fer difusió del nostre patrimoni material i també de l’immaterial, que és el més fràgil. Les jornades de Patrimoni Viu ens transporten a una altra època per descobrir i entendre els nostres orígens”. Patrimoni Viu 2021 El tret de sortida coincideix amb la inauguració de la 13a edició de Patrimoni Viu, que celebrarà “Celler Cooperatiu. 100 anys” els dies 8, 9 i 10 d’octubre, en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni. Unes jornades amb 22 activitats diferents per a tots els públics: espectacles, concerts, tallers familiars, debats, visites guiades, etc. que giren a l’entorn de l’edifici i de la tradició vinícola santcugatenca. Destaquen els itineraris teatralizats “Cent anys del Celler”, a càrrec de Tallers de Teatre Silvia Servan, que tots tres dies ens faran reviure aquell Sant Cugat ple de vinyes. També els diversos tallers de creativitat, circuits creats amb bótes de vi i conta-contes, per als més petits. La programació ha esta pensada per a tots els públics i s’allargarà durant la tardor, incloent diferents visites guiades en edificis i espais relacionats amb el passat vitivinícola de la ciutat i un cicle de conferències, amb el suport del Grup d’Estudis Locals, a l’entorn dels eixos temàtics principals vinculats al centenari. La vessant pedagògica s’està treballant mitjançant la creació d’un dossier pedagògic amb activitats de descoberta per a realitzar mentre s’observa el Celler, de forma lúdica i divertida, així com un retallable del Celler que es podrà treballar també a les escoles.

La finalitat és poder reflexionar i alhora motivar als i les joves participants a crear conjuntament un programa d’oci juvenil a Sant Cugat.  La trobada es farà dissabte 9 d’octubre, als Jardins del Vallès, i cal inscriure’s prèviament.   Sant Cugat celebra el proper dissabte, 9 d’octubre, el 1r Fòrum Jove de Sant Cugat, adreçat a joves de 18 a 25 anys, majoritàriament d’entitats i col·lectius joves, però també oberta a qualsevol jove que hi vulgui participar.   L’objectiu d’aquest primer serà la creació d’un grup de treball que permeti començar a crear una oferta d’oci jove feta pels propis joves.   El  Pla Local de Joventut 2020-2023 recull la creació  del Fòrum Jove com a espai de treball i reflexió per poder pensar, compartir, reinventar i debatre sobre temàtiques específiques, que permetin crear propostes directes de i per al col·lectiu de gent jove de Sant Cugat.   Regidora de Joventut, Alba Gordó: “Després de molts mesos de restriccions socials, volem convidar els i les joves de Sant Cugat a participar en el 1r Fòrum Jove, on podreu fer les vostres   propostes per canviar allò que no convenç o puguem millorar. Sant Cugat té un repte amb l’oci, i volem entomar-lo de la mà del propi jovent”.   Regidor de Joventut, Marco Simarro: “A través d'aquest primer fòrum volem incentivar un espai de treball des del qual construir un programa d'oci juvenil ple de propostes alternatives al que ja coneixem. Hem de superar les fórmules d'oci lligades al consumisme i mirar una mica més enllà de la clàssica nit de festa”.   Aquesta primera convocatòria, que es farà als Jardins del Vallès de 10 a 14 h, vol ser un punt de trobada per reflexionar, debatre i recollir propostes sobre les alternatives d’oci juvenil a la ciutat, amb el següent programa: Taula rodona amb tres  experiències d’èxit sobre propostes d’oci alternatiu: Hi participen els ajuntaments de Gijón “Abierto hasta el amanecer”, de Cornellà “Nit insòmnia” i de Pineda de Mar “Junts però Kontrolem”.

Benvolguda alcaldessa, regidors i regidores, molt bona tarda. Fa una estona hem escoltat la intervenció de l'alcaldessa de Sant Cugat, la Sra. Mireia Ingla. Manifesto d'entrada, com no podia ser d'una altra manera, la meva total coincidència i la del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, amb el seu contingut. Malgrat tot, no vull deixar d'aprofitar l'ocasió de l'ús de la paraula, per afegir algunes qüestions que considero importants. El passat 14 de juny de 2019, al pati de l'Ateneu, signàvem públicament un acord per governar la ciutat de Sant Cugat amb el PSC i la CUP. Va ser un acte emocionant, on vam veure forces llàgrimes als ulls. Aquell acte simbolitzava la fi del govern de la dreta conservadora, especulativa i reaccionària que havia dirigit la ciutat durant els darrers 32 anys. Donàvem pas a un govern republicà, amb una alcaldessa, Mireia Ingla, independentista i d'esquerres. S'iniciava un període de canvi progressista, d'innovació, de fer les coses ben fetes, de pensar en la majoria de la gent, que ningú es quedi enrere i per tant, el què significa en definitiva, un govern d'esquerres. I vam entrar a l'Ajuntament, amb molta il·lusió i ganes de transformar... i de cop ens vam ensopegar amb una dura realitat: Tot era façana! Ens havien fet creure que l'Ajuntament estava ben gestionat, i no era així ni de bon tros. Ens vam trobar les restes d'un projecte esgotat, sense direcció política, funcionant per inèrcia i a batzegades. I a més vam haver de suportar la presència reiterada de la fiscalia i de l'oficina anti-frau. Davant d'aquesta situació, ens vam haver d'arremangar, primer per arreglar la casa, prenent decisions valentes i compromeses, i ens vam posar en marxa. Han estat dos anys difícils, que han estat marcats per la pandèmia de la COVID19 i la seva corresponent crisi sanitària, social, econòmica i ciutadana. Una Pandèmia que s'inicià el març de 2020 i que encara no ens ha deixat. Malgrat tot, el govern ha sabut estar a l'altura.