Sant Cugat del Vallès

Notícia

El TSJC dona la raó a l’Ajuntament en la protecció de 165 ha de la Torre Negra

Sentència històrica en el litigi urbanístic de la Torre Negra. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat la modificació urbanística impulsada per l’Ajuntament amb l’objectiu de convertir els espais de la Torre Negra en sòl no urbanitzable. Aquest pronunciament judicial, tot i que encara es pot recórrer al Tribunal Suprem, representa un pas gairebé definitiu en la protecció d’aquest entorn.

El TSJC denega el recurs presentat per l’empresa Josel SL (grup Núñez&Navarro) davant la modificació de PGM a Torre Negra i confirma la potestat de l’Ajuntament per transformar aquest àmbit com a sòl no urbanitzable per motius d’ordenament urbanístic del municipi.

Mireia Ingla, l’alcaldessa: “amb aquesta sentència fem un pas de gegant per preservar un espai que dona entrada al Parc Natural de Collserola des de Sant Cugat i amb uns grans valors socials i paisatgístics per al conjunt de la ciutadania. La preservació dels terrenys en litigi de la Torre Negra i la compra de la finca que dona nom a tot aquest àmbit per part de l’Ajuntament, referma la voluntat de preservar un espai de gairebé 250ha davant els propietaris que volien urbanitzar-ne una part molt significativa. Com alcaldessa, una de les meves responsabilitats és protegir i defensar els elements i espais que formen part del patrimoni de la ciutat. No volem perdre el que ens identifica i valorem com a element indestriable de Sant Cugat”.

El llarg camí per preservar Torre Negra 

Aquesta és la tercera modificació de PGM que l’Ajuntament ha impulsat per convertir les 165 hectàrees de l’àmbit de la Torre Negra (classificades com a sòl urbanitzable no delimitat) en sòl NO urbanitzable.

Anteriorment el TSJC havia anul·lat les dues primeres modificacions de PGM en considerar que aquest paratge no podia ser preservat pels seus valors naturals. Els tribunals, però, sí que van reconèixer la competència municipal per classificar Torre Negra com a sòl no urbanitzable ordinari, que és la fórmula que finalment ha impulsat l’Ajuntament per preservar aquest espai.

Aquesta tercera modificació de PGM, aprovada definitivament per la Generalitat al juny del 2018, converteix en sòl no urbanitzable la pràctica totalitat de l’àmbit i només classifica com a sòl urbà la petita urbanització residencial Torre Negra (que ja havia estat sòl urbà en el PGM del 1976), el Club Tennis Natació Sant Cugat i l’escola Avenç.

S’evita, per tant, la intenció dels propietaris de construir en aquest espai. Durant els pràcticament 30 anys de litigis, els propietaris han presentat diversos plans d’urbanització que proposaven la construcció d’entre 1.800 i 3.600 habitatges.

Un consens de ciutat

La proposta per preservar la Torre Negra neix d’un moviment social i veïnal iniciat a la Festa de la Tardor de l’any 1993 on, sota el lema “Torre Negra forestal”, es van recollir 10.000 signatures per a la protecció de la zona. Uns mesos després (febrer del 1994) es va crear la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies, formada per ciutadans i entitats santcugatenques.

Posteriorment l’Ajuntament –amb un consens majoritari dels grups municipals que s’ha mantingut pràcticament durant tot aquest temps- va impulsar les tres modificacions urbanístiques de PGM per preservar la Torre negra de la urbanització: la primera modificació va ser aprovada definitivament l’any 2003 (i anul·lada pel TSJC l’any 2009), la segona va ser aprovada l’any 2012 (i anul·lada pel TSJC l’any 2016) i la tercera l’any 2018 (avalada pel TSJC aquest any 2022).