Eren els finals del segle XIX quan la crisi de la fil·loxera de 1892 va enviar moltes famílies de la pagesia santcugatenca als umbrals de la misèria, la crisi doncs, va fer aparèixer La Federació de Rabassers de Catalunya, fundada el 1907, la qual va tenir una significativa presència als nostres Vallessos, el Bages, el Penedès i el Maresme, sent fundada per Francesc Riera i Claramunt, Lluís Companys i Jover, Pere Estartús i Eras, Amadeu Aragay i Daví, i Ernest Ventós i Casadevall, i que es va configurar com la força embrionària de la Unió de Rabassaires i altres cultivadors del Camp de Catalunya, per tal de lluitar contra la preponderància de la Usureria Caciquista que va veure els seus privilegis mantinguts durant el període de patriotisme constitucional i dictatorial entre 1876 i 1931, i que a Sant Cugat del Vallès, mantenia una especial significació el Cacic Pere San contra els Rabassers primer, i contra els Rabassaires després, per llur compromís amb la monarquia espanyola corrupte en combat contra el Republicanisme de la comunió de la Llibertat amb la Justícia Social, com a proposta per a fer una Catalunya millor i més lliure.

La llengua és l’element vertebrador de tota societat, un dels principals reflexes de la cultura, el vehicle per explicar-nos com a país. La llengua forma part de la definició de qualsevol col·lectiu, de qualsevol cultura, de qualsevol nació. A la llengua, la funció social li és del tot intrínseca, ja que és l’eina més bàsica per garantir la identificació de tot un territori. Com també ho és l’escola pública, l’espai on els infants tenen el mateix dret a l’accés a l’educació.

A Sant Cugat tenim encara un gran sector pendent d’urbanitzar al voltant de la Masia de Ca n’Ametller i l’estació de l’Hospital General, que inclou la zona de can Mates oest, la Carretera de Rubí, Can Fontanals i Can Cabassa. Aquest gran àmbit està situat en un lloc estratègic, ben connectat amb autopistes i amb la possibilitat de fer un intercanviador ferroviari per una mobilitat més sostenible.

En condicions normals aconseguir la meitat del període de govern és el moment adequat per a realitzar una avaluació objectiva del govern municipal. Lamentablement l'impacte de la pandèmia ha estat notable a tot nivell, havent de destinar l'Ajuntament els recursos materials i humans al seu abast per a pal·liar, en alguna mesura, les conseqüències de la COVID. Aquest sobreesforç de gestió es va complir molt satisfactòriament, però va portar aparellat, com a contrapartida, l'alentiment de molts projectes que, en altres condicions, ja estaríem veient acabats o en etapa d'execució.

Ja fa anys que a les escoles es reclamava una qüestió molt senzilla: que els agents de policia que hi anessin, ho fessin sense armes. Qualsevol presència d’agents armats en centres educatius té una repercussió directa en l‘imaginari d’un alumnat en procés de desenvolupament educatiu, personal i en comunitat. Fa unes setmanes, la Coordinadora d’Afes de la ciutat va tornar a demanar-ho, i es va acordar que així seria.

Aquest any 2021, el Festival Nacional de Poesia ha arribat a la seva 21a edició. El que va començar sent un petit conjunt d’activitats, entorn una nit de la poesia, s’ha acabat convertint en un dels festivals de referència en l’àmbit de les lletres i la poesia. Un projecte que es consolida amb nous formats, nous públics i nous reptes. Durant més de 3 setmanes, el Festival Nacional de Poesia ha posat la poesia al centre de l'activitat cultural de Sant Cugat.

Encetem l’equador de l’actual mandat a l’ajuntament. Els dos primers anys han estat marcats per una pandèmia que ha variat la planificació, i per una acció centrada en millorar la gestió del propi ajuntament per a augmentar la seva eficiència. Però, si mirem endavant, veiem un futur esperançador per a la Floresta.   Durant la darrera campanya electoral, la llavors candidata Mireia Ingla, va explicar a La Floresta un projecte que tenia com a objectius principals atacar la manca d’habitatge públic, encarar el dèficit històric d’inversió al barri, i estudiar la demanda d’autogovern.

Si hi ha una preocupació bàsica per part de la ciutadania, a més a més de la feina, la neteja i la mobilitat, és la seguretat. Tant és la ideologia, una bona sensació de seguretat és bàsica per a la tranquil·litat de les persones. Una preocupació que no coneix de diferències ideològiques, però que si pot ser abordada de manera diferent segons la tendència política. Així, per part de les esquerres és possible fer un discurs de seguretat que tingui un alt grau d'eficiència en el control dels delictes juntament amb una defensa dels valors i principis progressistes.

Necessitem que els recursos que ens queden els dediquem a fer possible la vida digne: educació, salut, alimentació, habitatge i energia. La Terra és una esfera de 6.371 km de radi, amb una abundància i disponibilitat de recursos que són finites. Els darrers informes de l’IPCC alerten que molts d’aquests límits ja s’han assolit o s’assoliran en els propers anys fet que, sumat a l’aturada pandèmica, ja està impactant en les economies mundials.