Els veïns i veïnes de l'Avinguda Baixador de Valldoreix tenen raó: Ja fa massa anys que esperen que l'administració urbanitzi el seu carrer. D'on venim? L'EMD de Valldoreix fa ja uns anys, va impulsar un procés participatiu en què el veïnat de la zona va proposar que aquesta avinguda prengués una morfologia de carrer veïnal, de circulació principalment d'accés als habitatges i espai per a bicicletes i passeig de vianants, una avinguda netament valldoreixenca.

Fa uns dies, la Sra. Fortuny, portaveu de Juntsxstc, acusava el govern de Mireia Ingla d'apropiar-se d'un vell projecte de l'alcalde Lluís Recoder, quan aquest cap al 2008, proposà el soterrament de les vies dels FGC al seu pas per Sant Cugat. Suposo que amb aquest exabrupte, Juntsxstc deu pensar que deixa en mala posició a l'actual govern, obviant que durant més de 12 anys, van ser el govern i van oblidar aquest projecte de ciutat, com tants d'altres.

Davant la intenció dels grans propietaris dels últims terrenys de Can Mates, de tirar endavant un pla urbanístic per tal de desenvolupar el sector amb més de 1.200 habitatges. I, per altre costat, l'acord entre veïns i el consistori anterior per reduir de 500 a 120 habitatges públics al sector de Can Cabassa, el govern actual, vam decidir iniciar un procés de reflexió àmplia per valorar la necessitat i conveniència de com calia continuar desenvolupant la ciutat.

A Sant Cugat tenim un gran nombre d'entitats i associacions que desenvolupen projectes en diferents àmbits: cultural, esportiu, tradicional, cohesió social, artístic... Totes elles conformen un entramat que s'imbrica amb la societat de manera àmplia i variada. Tenen un impacte rellevant i positiu en el teixit social i productiu de la ciutat. El Sant Cugat que coneixem i estimen no seria concebible sense les nostres associacions.

Del pla d’usos i equipaments del període 2008-2018, redactat per l’EMD de Valldoreix amb la Diputació, l’EMD només ha executat un únic projecte dels deu proposats: l’escola bressol. En tota una dècada l’actual govern ha deixat en l’oblit l’edifici cultural, el mercat, els habitatges dotacionals, les pistes esportives, el pavelló cobert, l’edifici de la brigada i altres menors.

El pastor alemany Martin Niemöller, va escriure el 1937 un poema que després de la guerra mundial i del coneixement dels fets dels nazis es va fer molt famós. Tracta de la covardia dels intel·lectuals alemanys després de l'ascens dels nazis al poder i la consegüent purga dels seus objectius escollits, grup rere grup. El poema diu així: Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista, Quan van empresonar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata, Quan van venir a buscar els sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista, Quan van venir a buscar els jueus, no vaig protestar, perquè jo no era jueu, Quan van venir a buscar-me, no hi havia ningú més que pogués protestar.

Acabem de celebrar el primer Sant Jordi després dels dos llargs anys de la pandèmia, hem tingut l’oportunitat de retrobar-nos físicament i ja sense mascareta. Hem entrat a la “normalitat”, amb tot el que això implica. Crec que no dic cap barbaritat si dic que molts catalans considerem el dia de Sant Jordi com una de les Diades més boniques que tenim. I encara més aquest any, que per fi hem pogut recuperar aquesta festa a les places i carrers on entre pluja, sol i l’arc de Sant Martí, la gent va poder gaudir de llibres, roses, activitats i bones estones.

Coneixíem la repressió i la causa general contra l’independentisme. Ho hem sofert i ho continuem patint: presó, exili, embargaments i més de 3000 encausats. El que encara no sabíem -tot i que en teníem indicis- és que a sobre ens espiaven de manera il·legal. S’ha pogut verificar que un estat ha espiat il·legalment persones vinculades al moviment independentista. Per cometre aquesta il·legalitat, s’ha usat un programa d’una empresa Israeliana, conegut pel nom de  Pegasus.

Fa prop d’una setmana vam fer la recepció oficial de la família de defensors de drets humans que ha vingut enguany a Sant Cugat, procedents de Colòmbia, formant part del programa de protecció de persones defensores de drets humans de la Generalitat, conjuntament amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Aquest programa pretén alliberar les persones que han vist vulnerats els seus drets i els han defensat, arribant fins  i tot a posar en perill la seva vida o patint atemptats de forma directa o veient afectades persones estimades ben properes (pares, germans, marits.