El 19 de març , dia del pare i de Sant Josep, de 1931 tenia lloc a Barcelona, un fet absolutament imprescindible per entendre la història política de Catalunya dels últims 88 anys. Es va fundar Esquerra Republicana de Catalunya. El vell partit, el nostre, el teu, de Companys, Macià o Irla, naixia en un moment en què la tradició obrera, les polítiques d'esquerra i el republicanisme estaven a l’avantguarda de l'Espanya de Manuel Azaña i companyia. Aquells anys, també va tenir lloc la fundació del PNB, un altre històric. Juntament amb nosaltres, els 2 són els partits més antics de l'Estat Espanyola, la qual cosa demostra la vitalitat d'un partit com Esquerra Republicana de Catalunya que ha hagut de veure'n de tots colors. Exili, assassinats del President Companys i desenes de militants, líders empresonats, secretàries generals exiliades, etc. Esquerra doncs com el partit degà de la política catalana ha protagonitzat els fets més rellevants del nostre país, sigui al govern a l'oposició o en hores baixes. Des dels governs Macià o Companys, fins a les presidències a l'exili dels Presidents Irla o Tarradellas, passant per la presidència del Parlament amb el singular Heribert Barrera. Tanmateix, hi hagut èpoques més fosques com el lideratge de l'Àngel Colom o l'excèntrica Pilar Rahola. Sí, la padrina convergent per excel·lència de l'esfera mediàtica catalana, sorprenentment va ser una cara visible d'Esquerra els principis dels 90. Després, amb el sector emergent de Carod Rovira, Josep Huguet, entre d'altres sorgits de la Crida, el partit cap a finals dels 90 va agafar una nova embranzida. Amb el suport d'un jove Joan Puigcercós des de les Jerc, el partit es transformava i s'adaptava als nous temps ja ben entrada l'agonia del pujolisme. El 2003, el partit liderat per Carod i Puigcercós assolia els millors resultats fins aleshores després de la recuperació de les institucions nacionals catalanes. Allò va permetre un canvi històric i formar el primer tripartit amb el president Maragall.