Sant Hilari Sacalm

Notícia

La llavor de totes les victòries

DANIEL DURAN RECASENS
L’Oriol Junqueras, durant  la tardor del 2011 al Congrés d’Esquerra Republicana a Girona en què va ser escollit President d’Esquerra Republicana de Catalunya, va dir la frase “ Som el fruit de moltes derrotes, però som la llavor de totes les victòries”. La frase en si mateixa, en aquell moment, podia semblar una més dins de les magnífiques cites que ens ha deixat l’ara enyorat Oriol. No obstant això, especialment aquesta ha fet fortuna; no ha estat en  va aquesta afirmació.

Qui havia de dir al partit més antic de Catalunya, amb 87  anys d’història impol·luta, que uns anys més tard el somni- pel qual tots els republicans i republicanes hem lluitat sempre-  l’haguéssim tocat amb la punta dels dits. El creixement de l’independentisme no s’entendria sense la feina de l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira al capdavant del partit. EL 2011, al Parlament només hi havia 10 diputats independentistes; els que tenia Esquerra en aquell moment. 8 anys després  n’hi ha 70, amb tota la història prèvia coneguda per tothom. Majories parlamentàries però no en vots, presos polítics, coalicions electorals com Jxsi, l’1 d’octubre, l’exili, el 27 d’octubre, el 155 i tots aquests anys de revolts processistes com a conseqüència  de la sentència del TC el juliol del 2010.

Així, el creixement electoral de l’independentisme s’explica per la desintegració de la història federació de CIU, i l’aposta després ja de CDC en solitari per un sobiranisme nítid, i més tard PDECAT. Per l’aparició a escena institucional de la CUP, però sobretot repetim per Esquerra Republicana. Un partit que s’ho ha jugat absolutament tot en aquest procés, i que malgrat acusacions  de partidisme i traïdoria per un sector hiperventilat del sobiranisme (sfeu, sinó, una ullada al twitter)  sempre ha prioritzat el país sobre el partit.

EL 2015, després de més d’un any i mig de pressing ERC, el partit va posar el país per davant les legitimes aspiracions de presentar-se en solitari a les anomenades  plebiscitàries. Sabent les sempre relatives enquestes que donaven la victòria a ERC, va néixer Junts pel Sí i tot el que com explico a sobre, ha vingut després.

D’altra banda,  durant  el darrer 21  D, l’aplicació del 155 i la convocatòria contra rellotge de les eleccions per part de M. Rajoy, deixaven poc marge per una nova llista única. L’esperit de l’1 d’octubre i de la DUI del 27 d’octubre ho monopolitzaven tot. Tanmateix,  amb l’Oriol Junqueras a la presó, si aquest va assenyalar la Marta Rovira com a presidenta si ERC quedava com a primera força sobiranista, era el que tocava defensar.
Vist amb perspectiva,però, tal vegada  va ser un error estratègic i de campanya , i més veient un cop més els vents a favor de les enquestes. Amb tot,  la victòria de JXCAT per a la restitució del president legítim era perfectament plausible  en aquell moment ple de simbolisme i de dignitat contra  l’aplicació del 155 i el cessament del president legítim.

Ara bé, tot el que s’ha dit després de gent com en Joan Tardà, l’Oriol Junqueras o el mateix Roger Torrent és tremendament injust. Al partit més antic de Catalunya, els del president Companys i Macià, o del Carod i  Puigcercós, i que estava sol els anys 90 defensant el que avui, per sort és més compartit ( l’estat propi en forma de República per millorar la vida de la gent),  no se’l pot titllar de traïdor per assumir en públic que tot i l’1 d’octubre, i tot i el 21-D, s’ha de treballar per ser més. Un 47 per cent de votant independentista és una gran notícia vist on érem fa 10 anys.  Tot i que després d’una tardor tan convulsa,  cal redefinir estratègies i sobretot cercar la unitat efectiva i no la unitat per la unitat. Així doncs,  cap legitimisme, cap simbolisme ni cap aglutinació de partits independentistes sota una sola marca electoral ens farà més forts,  si abans no treballem per ser més i  sobretot  si dins la diversitat ningú maximitza el seu sostre electoral. 

És legítim  doncs que si ERC i la Cup tenen més diputats que el centre dreta, aquests 2 rebutgin integrar-se a  la Crida Convergent.. Perquè es pot acusar ERC de partidista, però vist des de posicions republicanes també es pot pensar el mateix d’un centre dreta que s’ha canviat el nom vés a saber quants cops i que sota el messianisme del President Puigdemont no té més projecte que aquest, Carles Puigdemont i Casamajó.  No concreta com i quan fer efectiva la República.  Sembla, doncs, que alguns confonguin independència o fer república al destí d'una sola  persona.  Aquest projecte sempre ha avançat quan hem anat junts i no  quan ens hem enquistat en personalismes (Mas o març) . 

Tot el que ha fet ERC al Parlament des del 21 D, com el ple del 30 de gener és treballar per el bé comú i no només per garantir els drets d’un diputat en concret. Estar a l’exili no és ser més valent que un que està a la presó, igual que per tenir l’altaveu de l’exili cal que algú s’hagi sacrificat i haver entrat a la presó, per al seu torn denunciar internacionalment l’existència de presos polítics. Al mateix temps, no es pot exigir al president Torrent que arrisqui la seva carrera política per una investidura no efectiva, o criticar en Tardà per acostar-se als votants comuns i socialistes. En els 2 casos, no és partidisme, és treballar per ser més i fer les coses ben fetes fugint dels simbolismes.  Des de JXCAT també s’ha dit que si cal es parla amb tothom i no s’ha vist ningú titllant-los de traïdors...

Per tant, aquest escrit és de reivindicació d’un partit que s’ho ha jugat tot,  davant tanta critica malintencionada. El president del partit a la presó, i la secretària general a  l’exili,. Amb diversos consellers també afectats per la repressió. Milers de militants encausats, altres dirigents amenaçats, etc. Som el partit més afectat per la repressió i els que sempre hi hem estat. Som i serem el soci més fidel del poble de Catalunya.

Les conselleries d’ERC al juliol del 2017 van salvar l’1 d’octubre i sempre hem posat el país per davant del partit  i sinó perquè coi s’ha investit el president Torra quan Esquerra hagués pogut perfectament presentar el seu candidat....

 El millor dels desitjos, doncs, a la Crida del president Puigdemont, però quan som diversos millors ens va. Són dades electorals, per tant, keep calm davant tant hiperventilat. Mai, mai, mai  renunciarem a la nostra marca electoral, als nostres votants de sempre, al nostre projecte autènticament republicà per un messianisme que ara per ara no condueix enlloc.
Sense Esquerra Republicana senzillament no s’avançarà en la construcció de la República, perquè nosaltres venim de molt enrere per tenir-ho clar. 87 anys ens avalen i hi hem estat sempre, sempre i hi serem sempre!

Ningú ens mourà d’aquí. Cap lliçó, cap lliçó per aquells que s’ho han jugat tot. Orgullosos de ser republicans i republicanes.  Gràcies Oriol i Marta per tant!  Som el fruit de totes les victòries. 
 
Salut i República,
 
Daniel  Duran i Recasens
Secretari d'Organització d'ERC Sant Hilari Sacalm