Sant Just Desvern

Notícia

La Legislació No Combat El Crim

Dolors Gené Rosa

La major part dels països de tot el món tenen una legislació que tipifica i puneix la prostitució infantil en tots els seus aspectes. Si la legislació fos suficient el crim ja estaria erradicat. Malauradament l’índex de prostitució infantil augmenta any rere any. Segons Unicef actualment hi ha 1.800.000 menors que la pateixen. Ecpat Internacional també ho corrobora. Un 86% dels països membres de l’ONU han signat un protocol en contra de l’explotació sexual infantil. Malgrat això, augmenta el número de casos.

Un dels problemes existent és que la major part dels estats no reconeixen la existència d’aquesta explotació: ni els països més desenvolupats, ni els que no ho estan tant. Aquest aspecte dificulta la quantificació, però també la erradicació. Tenim tendència a pensar que l’explotació sexual de menors, adolescents, dones ...viu lluny de casa; que els països com el nostre no tenen aquest mal. Negant la realitat no la fem desaparèixer.

Si ens parem a pensar en la brutalitat del delicte, a la força l’hem associar amb la vulnerabilitat dels afectats. Vulnerabilitat dels menors, adolescents, dones...
Hi ha hagut moltes iniciatives importants que han posat límits a aquesta pràctica. Un exemple és el Code of Conduct de Ecpat adoptat per moltes empreses de turisme i viatges per evitar el tràfic infantil i col·laborar amb els agents policials que han aconseguit minvar alguns d’aquest delictes, o, si més no, posar-los-hi una mica més difícil.

Cignes negres o elefants grisos com la Pandèmia de Coronavirus de 2020 o la invasió russa d’Ucraïna són aprofitats per explotar sexualment els menors, adolescents i les dones, aprofitant la vulnerabilitat de la situació. Hi ha indicis que això està passat a Catalunya, com alertava aquesta setmana la Consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge,  que ha manifestat que s’ha detectat “tracta" de dones, per la qual cosa s'han activat llocs de control a l'estació de Sants, la Jonquera, la Fira de Barcelona i als hotels.

¿I si la legislació no combat el crim, quines solucions estan en la nostra mà?
La bretxa social i econòmica, l’educació, l’accés a la cultura, la igualtat d’oportunitats és on s’ha d’incidir per combatre. Aquests són els aspectes essencials, per no dir únics, a l’hora d’evitar l’explotació sexual de menors, adolescents, i dones.

Una millor distribució de la riquesa és una fórmula que, en un pensament lògic, hauria de ser un objectiu compartit arreu del món. És, sens dubte, un win, win. És l’eina bàsica de la cohesió social. En, canvi, resulta molt difícil portar a la pràctica aquesta correcció. Sovint perquè, malgrat l’objectiu polític dels governants sigui aquest, i realment es vulgui actuar, hi ha forces, no clarament identificades, que ho impedeixen.

L’educació i la cultura són,  o haurien de ser, companyes al llarg de la vida. No són un privilegi, són un dret. Dins seu tenen l’arma més potent per corregir la desigualtat.
La cohesió social és un teixit elaborat amb recursos, educació, cultura i participació.

No podem donar pas a aquells que treuen profit de que el món estigui capgirat, aquells que s’aprofiten del caos.
Hem de parar ja, sense més dilacions, el fet de que siguin sempre els col·lectius més afectats: les dones, els joves i les persones migrades.