Avui companys i companyes del Casal hem assistit en el Saló de Plens del districte Sants-Montjuïc a l'acte de la Fundació Irla de la nova presentació de la Biografia de Pere Blasi, mestre, geògraf i diputat republicà de les comarques gironines, organitzat per Secretariat SHB i BCN Sants Montjuïc. En la presentació de l'obra que pertany a la col·lecció de biografies de la Fundació Irla han intervingut: Lluïsa Erill i Albajes, presidenta del Secretariat d'entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Joan Sanromà i Bauló, exprofessor de l'Institut Lluís Vives i membre de la Taula Memòria Districte de Sants-Montjuïc. Francesc Perenya i Blasi, professor de Filosofia de la UB. Josep Vall i Segura, director executiu de la Fundació Josep Irla. Marina Berruezo i Palencia, consellera de Cultura del Districte de Sants-Montjuïc. I l'autor Jordi Garcia i Farrero, professor d'Història de la Pedagogia Catalana a la UB, llicenciat en Pedagogia, doctorat en Educació i màster en Història Contemporània i Món actual. Membre del Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social. Premi extraordinari de Doctorat per la UB (curs 2012-2013). Membre de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana. L'obra ens parla de Pere Blasi i Maranges (Puigcerdà, 1886 - Barcelona, 1961), fill de família republicana, mestre vocacional i jove inquiet, inicia el seu compromís cívic com a redactor del setmanari Ceretania i activista cultural a la seva vila natal. Destinat a l'escola nacional de Torroella de Montgrí, s'empelta a l'Empordà, on es casa i continua la seva militància cultural impulsant associacions com l'Ateneu Montgrí i publicacions com Mont-Gris i Emporion. Paral·lelament a la seva tasca de renovació pedagògica inicia els seus treballs de divulgació geogràfica amb l'edició de Geografia elemental de Catalunya. Arran de l'adveniment de la República esdevé diputat d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya fins que la derrota a la Guerra Civil el força a uns anys d'exili a França.

Avui, al pati del Casinet d'Hostafrancs, el Casal de Sants-Montjuïc d'ERC ha organitzat un acte per parlar de l’esport en l’àmbit municipal i nacional amb ANNA CAULA, secretària general de l'Esport i Activitat Física de la Generalitat. ELISENDA ALAMANY, regidora de l'Ajuntament de Barcelona responsable de l'àmbit d'esports i CARLOS R. ESCUREDO, assessor d'esports del Grup Municipal d'Esquerra Republicana, que ha moderat el debat. S'ha convidat tothom que hi estigués interessat i en especial les entitats i clubs esportius del districte. Ana Caula ens ha parlat de les línies mestres que s'estan seguint des de la conselleria durant aquest any de govern presidit per Pere Aragonès, destacant que l'esport és una eina de transformació i de cohesió social on molta gent està vinculada a Catalunya i on operen 71 federacions que representen unes 19.000 entitats esportives. Ens ha explicat les ajudes que es poden donar actualment partint de la base que el pressupost anual de la Generalitat per l'esport és d'uns 70 milions d'euros, tot i que aquest any, excepcionalment, s'han pogut utilitzar els romanents del període de la pandèmia, i amb què es mira d'arribar al nombre més gran d'entitats possible de tots els àmbits, considerant que cal garantir que els recursos impactin en federacions, clubs i esportistes. També ha parlat de la possibilitat de pràctica esportiva en llocs adaptats, ja que molts no ho són, i de la necessitat de donar suport a l'esport de les persones amb discapacitat perquè puguin gaudir d'alguna mena de bonificació. Respecte l’esport femení es quadruplica l'aportació per mirar de pal·liar una mica les desigualtats que pateix. Ens ha descrit el que denomina l'esport circular o sigui la importància de la promoció i existència de l’esport base que permet arribar a tenir un esport federat de qualitat. Amb relació a les subvencions, ha afirmat que cal proximitat i escoltar la gent per invertir allí on més calgui. També ha destacat la manca d'instal·lacions a Catalunya per la qual cosa és necessària la creació de nous equipaments esportius així com posar al dia els existents.

Bona part dels companys i companyes del casal de Sants-Montjuïc hem assistit al Congrés on hem avalat Ernest Maragall com a candidat a les municipals 2023. Ha estat escollit cap de llista per Barcelona a les eleccions de l'any que ve en una votació oberta a la militància i simpatitzants.  

Avui hem celebrat al barri, entre els carrers de Sants i Creu Coberta la 21a edició del Firaentitats en la que han participat més de 120 entitats. Hem pogut gaudir d'activitats infantils, actuacions, música, dansa, esport, cultura popular i conèixer de primera mà les activitats que totes elles desenvolupen. Ens ha acompanyat en la passejada que hem fet el regidor Jordi Castellana.

Amb aquest títol avui Ernest Maragall, candidat a cap de llista per Barcelona a les eleccions municipals 2023, ha presentat la seva candidatura i ens ha explicat presencialment al nostre casal, dins la roda de visites que ha estat fent per tots els de la ciutat, els objectius i prioritats per Barcelona. En la seva intervenció ha comentat diverses circumstàncies a tenir en consideració de cara a les municipals, destacant les següents: Entén que estem preparats per governar aquesta ciutat per la qual caldran polítiques d'esquerra que nosaltres farem. En la campanya hem de parlar de nosaltres com a col·lectiu afirmant que encara no hem guanyat i que per fer-ho ens hi hem de posar i ho hem de fer entre tots. El propòsit és anar a vèncer amb claredat aprofitant la circumstància que la ciutat ens coneix i nosaltres coneixem la ciutat de la qual ens hem guanyat el respecte, i és que tenim part de la feina feta, tot i que això no és garantia que hagi arribat als ciutadans. Ressalta que som ERC, un partit amb un perfil, una força i una responsabilitat com la que representa presidir la Generalitat de Catalunya, amb l'experiència i solidesa guanyada a governar-la, com actius. La idea és demostrar a la gent que estem en condicions de tornar l'orgull, la confiança i l'ambició que enyora Barcelona fent-la gran amb una economia més diversificada. Destaca, com sectors essencials de les polítiques que pensa desenvolupar, l'urbanisme, l'economia, els drets, l'educació, la cultura i la mobilitat, on hi ha molt a fer. Ha parlat també de la gent de Barcelona, que considera, aguanta la ciutat, malgrat la seva administració, per exemple ha estat la ciutadania, durant la pandèmia, que s'ha esforçat a contribuir-hi, i tota aquesta gent té un aliat que és ERC. En relació amb el districte de Sants-Montjuïc, ha destacat que ens hem de guanyar la confiança de la seva gent, a fi que vegi que pensem en gran i que volem construir un barri millor amb ella, per això ha destacat la importància d'explicar a entitats i veïns el nostre projecte.

Avui companys i companyes del casal hem assistit al col·loqui organitzat al Poble Sec per debatre sobre el grau de seguretat de la nostra ciutat. Hi han assistit el regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Coronas i la directora general d'Administració de Seguretat d'interior, Sonia Andolz. Amb especialistes dels sectors policial, cívic i comunitari s'ha constituït una taula rodona en la qual s'han comentat tots els problemes de seguretat que la gent percep així com les solucions que seria bo implementar. La cloenda de l'acte ha anat a càrrec d'Ernest Maragall.

Videoconferència-Debat mixta, telemàtica i presencial al Casal amb Ester Capella, delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid amb qui hem analitzat les relacions actuals entre els dos governs. Per començar ens ha comentat que ara estem vivint un moment complicat perquè la utilització del programari maliciós Pegasus, creat per l'empresa israeliana NSO Group, per part de l'estat espanyol, ha trencat confiances i és que no es pot negociar amb qui t'està espiant de forma presumptament il·legal o amb una legalitat més que qüestionable i descontrolada, mes si tenim en compte que no ens ho ha fet únicament a nosaltres sinó a totes les persones que cada un dels espiats tenim a la nostra agenda. Aquesta activitat és molt greu i més si considerem que d'una manera o altra, tots hem estat observats. Ha destacat que Madrid no era conscient de la transcendència i envergadura que representava aquesta pràctica, feta amb autorització o sense, i és que ha transcendit l'àmbit de l'estat espanyol i no ho ha afrontat de forma correcta. Ara està en un punt que la destitució de la directora del CNI ja no és suficient. Tot això dificulta molt les relacions entre els dos governs i també, evidentment les negociacions de la taula. Per tot el que s'ha indicat es pot resumir que les relacions entre els governs català i espanyol ara són fredes i el que hem d'intentar és que el país no hi perdi, especialment en aquells àmbits que considerem prioritaris tot i la desconfiança creada. També amb relació a les negociacions, ha destacat la influència que ha tingut la pandèmia, la guerra d'Ucraïna, o la manca de consens a l'hora que tot l'independentisme segués a la taula, el que ha ajudat a aturar les negociacions. Ha afirmat que quan s'analitzen els processos de negociació similars que hi ha hagut a la història en tot el món, sempre han produït problemes, ajornaments i incompliments, però mai la gent s'ha aixecat de la taula, i és que el que ho fa, perd la partida i marxar sempre és una mala solució.

Oriol Junqueras diu: "Municipalisme republicà vol dir treballar incorruptiblement al costat de la gent. Per això la República comença aquí". Sota aquesta premissa avui a Reus companys i companyes del casal hem assistit a aquesta trobada de municipis republicans en la que hem debatut sobre les eines republicanes per escriure el nostre futur.

Continuant amb la iniciativa de dialogar amb els premiats i premiades, avui hem pogut parlar presencialment al casal i per videoconferència amb Sigfrid Quer i Joan Manel Coco, president i secretari, respectivament, de l'Associació El Cor Canta, que va guanyar l'any passat el Premi Nacional President Lluís Companys. En primer lloc, ens han agraït l'honor de rebre aquest premi així com l'oportunitat de poder parlar amb nosaltres i presentar-nos el que són, d'on venen i cap on van. La seva història és curta, però intensa, aquesta associació va néixer a partir de la il·lusió de molta gent per gaudir cantant, per fer grup i ser integradors, per ser innovadors, per donar suport a la cultura catalana i en definitiva per intentar obrir nous camins en el món de l'associacionisme, del cant i de la música simfònica d'aquest país. Són objectius ambiciosos i potser fins i tot molt agosarats, però no han deixat de treballar-hi per fer-los realitat. El Cor Canta és una formació coral de caràcter amateur que està formada habitualment per més de 140 cantaires d'edats, formacions i coneixements musicals diversos i és una realitat que han muntat en menys de quatre anys d'existència i en aquest curt espai de temps han sigut capaços d'encarregar i estrenar sis obres simfònicocorals de gran format de compositors catalans de reconegut prestigi (Albert Guinovart, Josep Vila i Casañas, Salvador Brotons), de promocionar joves compositors (Gerard López, Angel Pérez) i també dues obres en català de compositors estrangers (Ian Shaw, Anglaterra, i Sebastián Jaried, Perú) i a més han encarregat pel 2023 dues noves obres a Marc Migó i a Elisenda Fàbregas. Han encarregat, premiat i estrenades obres dels poetes i poetesses Joan Maragall, Joan Salvat Papasseit, Jacint Verdaguer, Miquel Desclot, Montserrat Abelló i Juana Dolores. Ja han fet dues edicions del Concurs Internacional de Composició d'Obres per a Cor i Orquestra i acaben de posar en marxa la tercera.