Xerrada i debat amb en David Minoves, president del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals). CIEMEN és una entitat que treballa per donar a conèixer i promoure la nostra realitat nacional al món, per a difondre el coneixement dels pobles i nacions sense estat, i defensar els nostres drets col·lectius. CIEMEN va ser fundada a l’exili el 1974, en concret a Milà on s’instal·là l’Abat Escarré arran de les seves declaracions a Le Monde sobre el  dictador Franco, l’entitat va traslladar la seva seu a Barcelona l’any 1978. L’orientació de CIEMEN se centra en dues línies bàsiques: La societat és diversa. Catalunya s’ha d’explicar al món. Partint d’aquests principis l’entitat ha estat al servei del país implicant-se en totes les lluites que ha protagonitzat la societat civil en les darreres dècades. Les iniciatives en les que l’entitat ha participat són nombroses, a la Xerrada, en David en detalla algunes que mostren l’orientació i els assoliments de l’entitat: Participació en la promoció de la “Crida a la Solidaritat”, en el marc de la qual es va dur a terme una campanya determinant per a la nació catalana que va culminar en l’acte al Camp Nou el 24 de juny de 1981 que va reunir a més de 100.000 persones. Campanyes de recollida de material per atendre a les persones afectades pel conflicte entre Eritrea i Etiòpia, aquesta enllaça amb l’aliança que es va produir entre els municipis i les entitats socials per assolir 0.7% del PIB per a destinar-lo a la cooperació internacional, procés que entenem va acabar consolidant-se en el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, del qual en CIEMEN és un dels fundadors. Participació l'any 2001 en la Primera Conferencia d’Organitzacions de Nacions Sense Estat (CONSEU), una plataforma de confluències, de reflexió i debat, per a unir esforços encaminats a canalitzar les lluites a favor dels drets dels pobles, davant la societat europea i el món que va elaborar la “Declaració dels Drets dels Pobles”.

El dissabte 14 de gener es va celebrar una macroparada a tota la ciutat de Barcelona, al nostre districte aquesta es va celebrar davant del mercat de La Marina. La Regidora Rosa Suriñach ens va acompanyar. Amb aquesta parada comencem una campanya per escoltar a les veïnes i veïns i explicar les propostes que al llarg dels darrers anys s’han impulsat des del Casal Jaume Aiguader mitjançant el Grup Municipal del Districte. Una campanya per rendir comptes i dibuixar el futur dels nostres barris.  

Molt bones festes i un feliç any nou de part dels companys i companyes del casal de Sants-Montjuïc. Per aquests dies tan assenyalats és el nostre desig la felicitat de tots els catalans i catalanes com també ho és l'amor, la salut, la pau i la justícia per a tothom. Gaudiu d'aquestes festes en companyia de les persones estimades. Nosaltres ara farem una petita aturada en la nostra feina per viure aquests dies amb la família i amistats i per agafar forces de cara l'any 2023 que us desitgem venturós i en què continuarem a treballar per assolir la independència i perquè Catalunya sigui terra de progrés, llibertat i democràcia.

Avui hem assistit presencialment al casal a una xerrada-debat sobre el tractament dels residus. Ponent: Isaac Peraire, director de l'Agència de Residus de Catalunya del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, llicenciat en Sociologia per la Universitat de Barcelona (UB) i estudiant d'un Màster de Fiscalitat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb la col·laboració de Jaume Piguillem, tècnic al Departament de Comunicació de l'Agència de Residus, que ens han vingut a explicar de primera mà la situació actual de la gestió dels residus municipals a Catalunya i, en particular, a Barcelona, parlant sobretot dels sistemes eficients de recollida selectiva, especialment el que es coneix com a "porta a porta". També ens han parlat d’economia circular i de com aquests sistemes de recollida de residus municipals també ajuden a caminar cap a un model d’economia circular. En la conferència ens han detallat que a ERC considerem la gestió dels residus com un tema cabdal de la nostra política. Cal explicar bé la situació actual i el futur immediat pel que fa a la implantació del sistema porta a porta, ja que bona part de la societat no sap cap a on anem, quin cost tindrà ni tampoc les conseqüències de no reciclar més i millor. La UE, però també els marcs legals que s'estan desenvolupant tant en l'àmbit català com espanyol, s'encaminen a considerar la implantació a tots els municipis d’una forma més sostenible pel que fa al tractament dels residus i es pretén incidir en la cerca de l'alta eficiència i per això totes aquestes polítiques s'hauran de fer si no s'han fet, i ho hauran de fer els governs de les diferents ciutats, sigui quin sigui, independentment del seu color polític. Un altre dels projectes que s’estan estudiant és el d’individualitzar la recollida selectiva de la ciutadania amb una taxa justa, per tal que pagui més qui més contamina, és a dir, qui no separa correctament els residus que genera a casa, tal com es fa amb altres tipus de taxes com la de la llum o el gas.

El Congrés Nacional és l'òrgan sobirà d'Esquerra Republicana i s'estructurarà en dues fases, en aquesta primera, celebrada avui 6 de novembre de 2022, s'ha fet una jornada electoral per escollir l'Executiva Nacional, incloses la Presidència i la Secretaria General, i també 30 persones conselleres nacionals. La candidatura en aquest 29è Congrés Nacional d'Esquerra Republicana, "Més republicanisme, més llibertat", encapçalada pel president i la secretària general, Oriol Junqueras i Marta Rovira, ha rebut el suport del 86,96 % dels vots emesos, amb 3.747 vots a favor i 562 vots en blanc, en una jornada electoral, que, a més, ha comptat amb un 50,23 % de participació. Els resultats de les votacions a l'Executiva Nacional i al Consell Nacional fetes telemàticament i en les que hem participat els militants del Casal els podreu trobar en la pàgina web d'ERC: https://29congresnacional.esquerrarepublicana.cat/

Avui, companys i companyes del casal, junt amb altres membres d'òrgans de representació del partit, hem assistit a la jornada municipalista organitzada per a la ciutat de Barcelona. En aquesta ocasió la reunió s'ha fet al Centre Cívic Joan Oliver "Pere Quart" del Districte de les Corts. Com en altres cops, hem debatut quines prioritats hem d'establir, quines polítiques hem d'aplicar per a la ciutat i com explicar-les a tothom en les eleccions municipals vinents, perquè pensem que una de les millors maneres de ser útils a la gent en aquests moments és treballar en la proximitat que representa el municipalisme republicà amb el qual podrem escriure el nostre futur. Volem treballar per a la gent i al seu costat i la finalitat no és altra que fer uns barris i una Barcelona millor.

Avui els companys i companyes del casal hem assistit de forma presencial i telemàtica a una sessió informativa amb Gerard Gómez del Moral, president de la Federació de Barcelona i Anna Nebreda, secretària General de la Federació de Barcelona. La finalitat és la preparació del nou curs amb l'objectiu d'assolir el compromís polític de cara a les eleccions municipals de 2023. Els darrers dies han estat visitant diferents casals de Barcelona i avui han vingut al nostre per escoltar els suggeriments de la militància i informar-nos de la feina que estan fent des de la Federació de Barcelona. La idea és recuperar l'orgull barceloní sabent que el repte que tenim al davant és molt intens. En la sessió s'han aclarit dubtes i compartit idees a tenir en consideració per les pròximes eleccions.  

ERC Sants-Montjuïc ha celebrat aquest divendres a la sala multifunció de l'escola Jacint Verdaguer del Poble-sec de Barcelona, seguint la idea de fer cada any l'acte a un barri diferent del Districte, l'entrega de guardons de la XXVII edició dels Premis Nacionals President Lluís Companys. En aquesta edició han resultat guardonats/ades per la seva significació en la defensa de la nació catalana: -Mossèn Enric Subirà i Blasi. Exrector de la parròquia de Sant Medir a la Bordeta. -María Carme Junyent i Figueras. Professora, lingüista i escriptora. -Oriol Vergés i Mundó. Mestre i escriptor. -AMIC (Associació de Mitjans d'informació i Comunicació). L'acte, amb una gran presència d'assistents que ha omplert completament el recinte, ha estat conduït pel presentador Dídac Boza de Ràdio Hostafrancs. Han fet entrega dels premis: -Elisenda Alamany, regidora d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona. -Natàlia Garriga, consellera de Cultura. -Raül Romeva, vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030. -Oriol Duran, secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. També han estat convidats els guardonats de l'any passat o els seus representants. Per començar l'Esbart Ciutat Comtal ha actuat en homenatge al president Lluís Companys. Aquesta entitat va ser fundada l'any 1959 a Barcelona, treballa en l'àmbit de la dansa popular i tradicional catalana i van ser guardonada amb els Premis Nacionals Lluís Companys l'any 2021. En l'acte de lliurament, han donat la benvinguda als assistents, Francesc Almacelles, president d'ERC Sants-Montjuïc i Mireia Adillon, representant del Jovent republicà del districte. Després Natàlia Garriga ens ha explicat la vida, obra i premis que ha rebut fins a la data Oriol Vergés a qui ha entregat el guardó. Oriol Vergés i Mundó, autor de llibres sobre la història de Catalunya ha fet extensiu el premi als mestres d'escola que van començar a fer les classes en català amb moltes dificultats i als escriptors que van escriure quan més falta feia.

Avui hem pogut assistir de forma presencial i per videoconferència a la presentació del llibre "Ventura Gassol. Una biografia política", editat per Fundació Josep Irla i escrit per Manuel Pérez Nespereira (Barcelona, 1961), doctor en Història Contemporània de Catalunya, especialista en la figura d'Enric Prat de la Riba, el primer terç del segle XX a Catalunya i el catalanisme d'aquest período, autor de més de mitja dotzena d'obres, entre les quals “Prat de la Riba, nacionalisme i formació d'un estat català”, “La secessió catalana”, “La Ciutadella”. La darrera publicació havia estat “Jaume Aiguader, la nació popular”. Ha publicat en revistes especialitzades i genèriques i, al costat de l'obra individual, ha col·laborat en un bon nombre d'obres col·lectives. Manuel Pérez Nespereira és militant del nostre casal i ens ha parlat del que ha qualificat com el Lord Byron de la independència catalana, un home de llargs cabells negres, rostre pàl·lid voluntàriament inclinat, viva interjecció de dos grans ulls bruns i gairebé femení: Ventura Gassol i Rovira. Ventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, 1893 – Tarragona, 1980) inicia de ben jove un sòlid compromís amb el catalanisme polític i cultural com a propagandista i activista i com a notable poeta. Exiliat arran de la Dictadura primoriverista s'alia a Estat Català, esdevé un dels lloctinents de Francesc Macià i participa en la insurrecció de Prats de Molló, acompanyant posteriorment el líder separatista en el seu periple americà. Retornat a Catalunya participa en la fundació d'Esquerra Republicana i en l'adveniment de la República i la Generalitat de Catalunya. Com a conseller d'Instrucció Pública i de Cultura promou una obra de govern que continua, actualitza i amplia l'endegada per la Mancomunitat malgrat el convuls període en la qual es desenvolupa. Empresonat amb tot el Govern, pels Fets d'Octubre de 1934, reprèn la tasca de conseller arran la victòria del Front d'Esquerres del 1936, per, tot seguit, afrontar durant la Guerra Civil el salvament de vides i patrimoni abans d'haver d'exiliar-se per les amenaces dels incontrolats.