Conferencia-debat mixta, per vídeo i presencial. Ponent: Eugeni Villalbí i Godes, Diputat portaveu d’acció climàtica al Parlament de Catalunya, titulat en Enginyeria tècnica d’obres públiques especialitat de Transports i serveis urbans per la UPC. Té estudis (pendent de TFM) del màster d'"Urbanisme, Aménagement et Transports" a l’Institut Français d'Urbanisme-Université de Paris. Entre moltes d'altres tasques va ser al capdavant de la secretaria general de Joventut de la Generalitat entre el 2006 i el 2011, Coordinador del Grup Parlamentari Junts pel Sí (2015-2017), Cap de Gabinet de la Secretaria General d'ERC (2020-actualment), Director del Programa per a Gais, Lesbianes i Transexuals de la Generalitat de Catalunya (2005-2006) i Secretari General de Joventut de la Generalitat de Catalunya (2006-2011). Com introducció al debat ens ha parlat del context global basat en un model de creixement sense tenir en compte els recursos ni els límits existents. En aquest sentit el món ha consumit aquest any tots el recursos el dia 29 de juliol, la qual cosa vol dir que, metafòricament, a partir del 30 de juliol utilitza recursos d’un teòric altre planeta terra. Ara bé, Espanya es va avançar, fent-ho el dia 25 de maig, cada cop més aviat, fet que demostra que no és massa sensible a aquest problema. Ha destacat que, a diferència d’anteriors informes on s’especulava amb la possibilitat, ara ja s’afirma que és l’acció humana la culpable del canvi accelerat que estem vivint i que la natura no té temps d’assumir-ho. Així la temperatura global del planeta, que durant segles es mantenia estable, en els darrers anys ha augmentat 1,1 graus respecte la mitjana del període 1850-1900. Respecte a la conca mediterrània l’escalfament ha estat de 1,5 graus els darrers 71 anys i de 1,8 graus a Catalunya. En relació a Barcelona afirma que l’augment ha estat de 2 graus els darrers 107 anys. Ens ha mostrat les conseqüències i la derivada social del problema, resumint-les a: - Augment de fenòmens extrems.

Continuant l’activitat del casal, avui hem tingut una videoconferència mixta, presencial i per internet. Ha estat una xerrada debat a càrrec de Magda Casamitjana, filòloga, exalcaldessa de Roses i Diputada al Parlament de Catalunya, càrrec que va deixar per assumir la direcció del “Programa d’abordatge integral, dels casos de salut mental i addiccions d’alta complexitat” al Departament de Salut. Tot va començar amb la visita al Parlament de 4 mares que volien exposar-li la malaltia patida pels seus fills adoptats a Rússia i Ucraïna, víctimes de mares biològiques que van abusar de l'alcohol en el període de gestació, cosa que va comportar greus problemes mentals als seus fills. Destaca que el nombre de mares afectades ha anat augmentant ascendint avui a 270 les que formen part del grup. En el període 1998-2008 van arribar procedents d'aquests territoris uns 5.000 infants dels quals més de la meitat estan afectats pel trastorn o síndrome de l'alcoholisme fetal. Això provoca una manca de desenvolupament del seu cervell que al no fer-ho correctament produeix alteracions en el comportament. Ha estat treballant en aquest programa amb la consellera Alba Vergés i ara té previst formar part com a Directora del “Pacte Nacional per la Salut Mental” a proposta del President Pere Aragonès a fi de determinar què falla al sistema des del punt de vista sanitari, laboral o per exemple, per evitar circumstàncies com representa la gran quantitat de accions o trucades que han de fer els pares dels infants afectats per solucionar-ho. També ens ha parlat de la pandèmia i les seves conseqüències, en especial a la salut mental de la ciutadania, indicant que no és només l’absència d’un trastorn mental. L’OMS defineix la salut mental com un estat de benestar en el qual la persona és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma fructífera i fer una contribució a la seva comunitat.

El Jovent Republicà de Sants-Montjuïc ha organitzat avui una sessió de formació al casal. Ponència a càrrec de: Bernat Pizà, historiador i professor de secundària. Gina Driéguez, historiadora de l'art i professora de secundària. Debat molt interessant que ha mostrat als assistents les característiques més significatives de la Unió Soviètica del segle XX.  

Conferencia-debat mixta, per vídeo i presencial. Ponent: Mustapha Aoulad Sellam, membre fundador de l'entitat SAFI. En Mustapha centra el debat a partir de l’existència de nombrosos àmbits de discriminació que podem definir com a estructurals i transversals en la nostra societat, en concret identifica dos àmbits en els quals la discriminació està creixent: l’homofòbia i l’islamofòbia. En el cas concret de l’islamofòbia destaca que aquesta es pot veure tant en posicionaments conservadors com progressistes, en aquest sentit pren un paper determinant una concepció de laïcitat que entén que la religió s’ha d’excloure del debat polític, ens al contrari, la llibertat religiosa és el dret fonamental que protegeix tant l’opció d’escollir una opció com de no fer-ho, d’aquesta manera la separació de poders no ha de suposar que l’administració s’inhibeixi en la defensa d’aquest dret, la seva obligació és ser proactiva. En Mustapha també explica que la discriminació és doble en el cas de les dones, per tal de demostrar-ho detalla la dificultat afegida quan una dona decideix usar el hijab, fet que dificulta l’accés al treball, l’educació i l’habitatge. Entre el 15%-16% de la població de Catalunya és d’origen estranger, d’aquest col·lectiu aproximadament la meitat és musulmà, fet que no ha de fer oblidar que l’existència de l’islam al nostre país no és un fet recent o “nouvingut”. Així part de la societat catalana està sotmesa a una estratègia discriminatòria, per explicar-ho cita al filòsof en Santiago Alba Rico que la descriu com una sèrie de mecanismes que partint d’una diferència, aquesta es considerada com quelcom negatiu a domesticar o eliminar. També destaca que, apart del perill que suposa fracturar la societat, cal ser conscient que excloure resulta molt costós, doncs mobilitza recursos per garantir els mínims vitals, és responsabilitat de l’administració pública que tothom pugui exercir els seus drets.

Ponent: Albert Castellanos, Secretari d’Empresa i Competitivitat en la Generalitat de Catalunya. Llicenciat en Economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Màster en Economia Pública per la Universitat de York (University of York – England) i Mestratge en Funció Directiva (EAPC). Bona part de la seva trajectòria professional l'ha dedicat a la gestió pública i universitària en l'àmbit de la política econòmica, així com també en el llançament de nous projectes vinculats a processos de reorganització, que ha compatibilitzat fins fa pocs anys amb la docència universitària en economia. Conferencia-debat mixta, per vídeo i presencial, en la qual ens ha parlat de la economia de Catalunya i l’equilibri entre els sectors turístic i industrial. En la conferencia ens ha dit: D'entrada s'ha reflexionat sobre si Catalunya és una nació econòmicament equilibrada i el model de país que volem concloent que cal potenciar i incentivar el sector d'empresa i especialment les PIMES. Ha remarcat que fa molts anys que a ERC no teníem el Departament d'Empresa i Treball i, si vam saber portar les finances de la hisenda de Catalunya i demostrar que podíem gestionar l'economia del país, ara ens correspon fer-ho també amb l'empresa, amb un departament que pot fer molt més. Ha destacat aquells punts que defineixen què volem implementar. En aquest sentit, tal com ha indicat el nostre conseller Roger Torrent, estem sortint d’uns mesos complicats per la caiguda d’activitat i una de les prioritats és facilitar la recuperació i transformació. Per això hem de visitar i fer el possible per conèixer les empreses que hem d’acompanyar amb polítiques d’ajut directe. Ha afirmat que en aquests moments les perspectives són relativament bones. La nostra economia és molt oberta amb tantes importacions com exportacions, cosa que, amb fluctuacions, fa preveure una ràpida recuperació que ens permetrà millorar respecte del 2019, i és que les exportacions han crescut més d'un 5%.

ERC Sants-Montjuïc ha celebrat al Teatre de Sants, completament ple, en una cerimònia que ha estat un gran éxit, la XXVI edició dels Premis Nacionals President Lluís Companys. L'acte ha estat conduït pel presentador Dídac Boza de Ràdio Hostafrancs amb la intervenció de Jordi Castellana, Gerard Gómez del Moral, Josep González Cambray, Elisenda Alamany, Pilar Vallugera i Ernest Maragall. També han estat convidats els guardonats de l’any passat o els seus representants: Nuria Capafons, Fundació Indali, Castellers de Sants, Antoni Reig, i Alba Vergés que ens ha dirigit unes paraules d’agraïment. En aquesta edició han resultat guardonats/ades: -LLUÏSA ERILL I ALBAJES -ASSOCIACIÓ EL COR CANTA -JORDI CUIXART I NAVARRO -JOSEP CARRERAS I COLL -FUNDACIÓ CAVALL FORT -FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS I COMISSIONS DE CARRERS DE LA FESTA MAJOR DE SANTS -ESBART CIUTAT COMTAL -MARTA ROVIRA I VERGÉS Han recollit el premi i fet parlament d’agraïment la pròpia Lluïsa Erill i en representació dels altres guardonats, respectivament, Sigfrid Quer, Lluís Duran, Albert Carreras, Xavier Carrasco, Pol Bridgwater i Lluís Calduc. Hem pogut escoltar a través d’uns vídeos la Secretària General d'ERC Marta Rovira així com Josep Carreras i Jordi Cuixart. En l’acte hem pogut gaudir de la companyia d’Artur Junqueras i de les actuacions d’Esbart Ciutat Comtal i Picas i Cia. Tots els presents hem pogut gaudir, per fi presencialment, d’una cerimònia molt emotiva. Podeu veure les fotos a la galeria: https://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/galeries  

El Casal de Sants-Montjuïc convida tothom aquest divendres 22 d’octubre a les 19:00 hores a Sants Teatre, carrer d’Antoni Capmany, 72 de Barcelona, a la cerimònia d’entrega dels XXVI Premis Nacionals President Lluís Companys. També podrem felicitar els premiats de l’any passat en persona. No us ho perdeu!  

Companys i companyes del Casal han participat en la tradicional marxa de torxes i ofrena floral en commemoració del vuitanta-unè aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys. Com cada any, l’ofrena ha tingut lloc al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc. Un acte molt emotiu que recorda l'únic cas a Europa d'un president elegit democràticament que mor víctima d'un crim d'Estat. Un crim que, 81 anys més tard, encara no ha obtingut reparació.  

Conferència-Debat mixta, telemàtica i presencial al Casal. Ponent: El nostre company Quim Bosch, nascut a Barcelona l’any 1966. Doctor en física pel Trinity College Dublin, els anys viscuts a Irlanda li van deixar una empremta que va més enllà de l’etapa com a investigador i la titulació acadèmica. Després d’uns anys al sector privat, va retornar al món de la ciència però per dedicar-se a la gestió pública de la recerca. Actualment és el gerent de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), un centre de recerca del campus de la UAB. Màster en comunicació científica per la UPF, ha col·laborat en activitats de divulgació amb aquesta universitat, amb l’Ajuntament de Barcelona i amb la Generalitat. Autor del llibre “Una asimetria cartografiada. Els Països Catalans i Espanya en 27 mapes” amb el que ha guanyat el Premi d’Assaig 2021 de la Fundació Irla. En la ponència ens ha indicat: Que prefereix fer una presentació no massa extensa de la referida obra per deixar temps a que la gent pregunti el que més li interessi, que tant poden ser més detalls del contingut del llibre com preguntes, anècdotes sobre el Premi d’Assaig Irla, la idea del llibre, la seva edició, o la cerimònia de lliurament del premi. Del llibre ens ha resumit: La motivació: El debat polític en general, i el territorial en particular, sovint es du a terme més en termes qualitatius que no pas quantitatius, amb molts adjectius i adverbis i amb pocs nombres. Les balances fiscals en són un bon exemple, perquè sovint el punt de partida del debat no són les dades objectives sinó conceptes subjectius com “solidaritat” o “insolidaritat”, en nom dels quals es justifiquen o qüestionen unes pràctiques de les que se n’ometen, quan no se n’amaguen, les xifres. El propòsit del llibre és contribuir al debat territorial amb dades objectives de fonts oficials. La informació objectiva aporta el valor de diferents indicadors amb la intenció que les consideracions subjectives només es facin a posteriori, un cop conegudes i analitzades les xifres.