Hem assistit a una xerrada i debat presencial al casal i per videoconferencia amb Eva Baró i Ramos, regidora de l'Ajuntament de Barcelona, llicenciada en Psicologia, especialitzada en Metodologia de Recerca en Ciències Socials i de la Salut per la Universitat de Barcelona. Durant molts anys es va dedicar a la investigació en biomedicina i en salut pública, va publicar en revistes especialitzades internacionals i va ser empresària d'una consultora del sector sanitari després d'exercir com a tècnica i gerent en pimes del sector durant més de 20 anys. El 2015 es va incorporar al Grup Municipal d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona per portar el gabinet del President. Vinculada als Castellers de Barcelona, en va ser cap de colla. Avui ens ha visitat i parlat de com és complicat poder accedir i conservar l'habitatge per part de la ciutadania. Per començar ens ha explicat que Barcelona en aquests moments s’està agreujant i s’agreujarà el problema d'accés a l'habitatge de moltes famílies i ciutadania en general, incrementant el gruix de ciutadania que es troba ja en situació d'emergència residencial. Es un problema que ha esdevingut permanent a la ciutat. Davant l’absència d’un parc públic d’habitatge suficient, moltes d’aquestes persones acaben allotjades de forma eternament provisional en hostals, albergs, pensions... on poden acabar habitant més de dos anys. Fet que ho fa insostenible a molts nivells. També ha destacat que considera que l'habitatge no hauria de ser un bé per especular sinó un dret, un dret humà, sense el qual totes les esferes personals (salut, estudis, feina, etc) perillen. En els darrers anys a Barcelona el preu del lloguer ha pujat un 27% i el de compra un 37%, sense que hagi augmentat de manera significativa el nombre d'habitatges protegits en aquest període perquè costa molt temps i diners generar habitatge, més encara quan no hi ha la complicitat i el clima adient entre Administracions, com és el cas.

Bona Diada Nacional de Catalunya a tothom des d'ERC. Els companys i companyes del Casal de Sants-Montjuïc desitgem que aquesta Festa Nacional, de record de la darrera defensa de Barcelona l'any 1714 i de reafirmació de la nostra identitat, sigui també una jornada per gaudir de totes les activitats organitzades i de mobilització per reivindicar el dret a recuperar la plena independència de Catalunya amb la finalitat i necessitat de poder atendre millor tot el que el nostre poble requereix.

Aquesta tarda, de forma presencial i per videoconferència, els companys i companyes del Casal ens hem reunit en una jornada de retrobament i treball per debatre i planificar les tasques a realitzar aquest nou curs que comença així com les activitats de la Diada del proper 11 de setembre.

El dia 17 d'agost, l'Alcaldable Ernest Maragall ens va acompanyar a fer una visita a diferents comissions per saludar, animar i reconèixer la tasca dels veïns en la preparació dels carrers. Volem agrair a en Jaume Canals i en Pol (president i vicepresident de la Comissió de la Festa Major) els temps que ens van dedicar durant la jornada. El dia 20 d'agost el tret de sortida de la festa va anar a càrrec del santsenc l'enginyer i activista del grup de recerca Citizen Lab de la Universitat de Toronto Elies Campo, a l'acte hi va assistir el nostre regidor adscrit en Jordi Castellana acompanyat d'un grup de companys del Casal. L'endemà 21 d'agost, al mateix recinte de l'Espanya Industrial, el carrer Alcolea de Baix i la seva "Biblioteca Perduda" van ser els guanyadors del concurs de carrers guarnits, seguit del carrer Finlàndia amb la seva decoració "El Petit Príncep", i la plaça de la Farga que es va convertir en unes caves amb una trepitjada de raïm, també es va reconèixer la tasca d'Alcolea de Dalt, Sagunt, Vallespir, Papin, Valladolid, Guadiana, Vallespir de Baix i Robrenyo. Felicitem tots els guanyadors i participants, per la gran tasca que any rere any fan al nostre barri. Durant tota la Festa, el nostre company Ton va estar molt actiu, tant en el referent al seu carrer Alcolea de Baix com en el suport a l'organització de la festa. El dia 24 d'agost, durant l'ofrena de flors al Patró de Sants, el nostre regidor adscrit, en Jordi Castellana va fer un parlament "aquest és un acte emblemàtic" i que "poder-lo recuperar amb totes les comissions i els veïns i veïnes és un plaer", també va destacar "la trista situació per la pèrdua de la Núria Feliu" destacant la importància de "tenir aquest record per ella i totes les persones que ens han deixat". El dia 26 vam fer una passejada amb les regidores Elisenda Alamany i Eva Baró, la consellera d'Igualtat Tània Verge (i part del seu equip: Isabel Muntané i Sheila Vidal), la delegada del Govern de la Generalitat a Madrid Ester Capella, la diputada Pilar Vallugera i el diputat Eugeni Villalví.

Ponent: Xavier Cutillas, president de l'Associació Catalana per la Pau. Militant al nostre casal, observador internacional a les eleccions de Colòmbia de 2022, empresari de l'àmbit de les arts gràfiques, vinculat a la solidaritat i la cooperació internacional des de la dècada dels 90. "La pau és una aspiració irrenunciable que s'ha d'encarar des d'una mirada política i social àmplia i des de l'anàlisi de les causes que conformen la desigualtat i la injustícia." Avui, presencialment i per videoconferencia, hem pogut assistir a un debat i xerrada amb el nostre company que ens ha parlat de les eleccions presidencials de Colòmbia 2022 on ell va formar part de la missió d'observadors internacionals. Al principi ens ha fet una extensa introducció històrica del que ha estat Colòmbia els darrers anys destacant d'entrada que per fi el candidat de l'esquerra ha arribat viu a les eleccions per primer cop en molts anys, ja que darrerament tots havien estat assassinats, per això ha iniciat el debat afirmant que "Tot ha anat i acabat bé". Ens ha parlat de les negociacions entre les FARC i els diferents governs de la nació per posar fi a una guerra que venia des de 1964, i els diversos intents i taules de diàleg establerts entre les guerrilles i el govern. Ha destacat que Colòmbia es considerada una democràcia on es vota, però sense perdre de vista el seu caràcter militaritzat, i és que, per exemple, sota la presidència d'Alvaro Uribre entre 2002 i 2010, es va donar carta blanca als militars, autors de gran quantitat de crims i assassinats de ciutadans. Ha remarcat l'acord final de pau de Cartagena de 2016 amb el Govern de Juan Manuel Santos després d'unes negociacions que van començar quatre anys abans a L'Havana, després de mig segle de conflicte, i que el poble colombià va rebutjar en un plebiscit no vinculant, que però va deixar oberta la necessitat de trobar una solució. Al parlar de Colòmbia ha destacat que es tracta d'una nació molt gran amb molta població concentrada en grans ciutats, i amb grans territoris verges on era molt difícil guanyar una guerra, cosa que va fer veure la necessitat de trobar una solució.

Convocats per la Comissió Organitzadora, companys i companyes del Casal de Sants-Montjuïc ens hem reunit avui a l'auditori de la Lleialtat Santsenca per procedir a la votació dels guardonats als XXVII Premis Nacionals President Lluís Companys que s'atorguen a persones, associacions i institucions que s'han destacat en la defensa de la Nació Catalana. S'han presentat diverses candidatures per part de la militància de Barcelona i aviat farem públic els elegits.

Avui companys i companyes del Casal hem assistit en el Saló de Plens del districte Sants-Montjuïc a l'acte de la Fundació Irla de la nova presentació de la Biografia de Pere Blasi, mestre, geògraf i diputat republicà de les comarques gironines, organitzat per Secretariat SHB i BCN Sants Montjuïc. En la presentació de l'obra que pertany a la col·lecció de biografies de la Fundació Irla han intervingut: Lluïsa Erill i Albajes, presidenta del Secretariat d'entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Joan Sanromà i Bauló, exprofessor de l'Institut Lluís Vives i membre de la Taula Memòria Districte de Sants-Montjuïc. Francesc Perenya i Blasi, professor de Filosofia de la UB. Josep Vall i Segura, director executiu de la Fundació Josep Irla. Marina Berruezo i Palencia, consellera de Cultura del Districte de Sants-Montjuïc. I l'autor Jordi Garcia i Farrero, professor d'Història de la Pedagogia Catalana a la UB, llicenciat en Pedagogia, doctorat en Educació i màster en Història Contemporània i Món actual. Membre del Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social. Premi extraordinari de Doctorat per la UB (curs 2012-2013). Membre de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana. L'obra ens parla de Pere Blasi i Maranges (Puigcerdà, 1886 - Barcelona, 1961), fill de família republicana, mestre vocacional i jove inquiet, inicia el seu compromís cívic com a redactor del setmanari Ceretania i activista cultural a la seva vila natal. Destinat a l'escola nacional de Torroella de Montgrí, s'empelta a l'Empordà, on es casa i continua la seva militància cultural impulsant associacions com l'Ateneu Montgrí i publicacions com Mont-Gris i Emporion. Paral·lelament a la seva tasca de renovació pedagògica inicia els seus treballs de divulgació geogràfica amb l'edició de Geografia elemental de Catalunya. Arran de l'adveniment de la República esdevé diputat d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya fins que la derrota a la Guerra Civil el força a uns anys d'exili a França.

Avui, al pati del Casinet d'Hostafrancs, el Casal de Sants-Montjuïc d'ERC ha organitzat un acte per parlar de l’esport en l’àmbit municipal i nacional amb ANNA CAULA, secretària general de l'Esport i Activitat Física de la Generalitat. ELISENDA ALAMANY, regidora de l'Ajuntament de Barcelona responsable de l'àmbit d'esports i CARLOS R. ESCUREDO, assessor d'esports del Grup Municipal d'Esquerra Republicana, que ha moderat el debat. S'ha convidat tothom que hi estigués interessat i en especial les entitats i clubs esportius del districte. Ana Caula ens ha parlat de les línies mestres que s'estan seguint des de la conselleria durant aquest any de govern presidit per Pere Aragonès, destacant que l'esport és una eina de transformació i de cohesió social on molta gent està vinculada a Catalunya i on operen 71 federacions que representen unes 19.000 entitats esportives. Ens ha explicat les ajudes que es poden donar actualment partint de la base que el pressupost anual de la Generalitat per l'esport és d'uns 70 milions d'euros, tot i que aquest any, excepcionalment, s'han pogut utilitzar els romanents del període de la pandèmia, i amb què es mira d'arribar al nombre més gran d'entitats possible de tots els àmbits, considerant que cal garantir que els recursos impactin en federacions, clubs i esportistes. També ha parlat de la possibilitat de pràctica esportiva en llocs adaptats, ja que molts no ho són, i de la necessitat de donar suport a l'esport de les persones amb discapacitat perquè puguin gaudir d'alguna mena de bonificació. Respecte l’esport femení es quadruplica l'aportació per mirar de pal·liar una mica les desigualtats que pateix. Ens ha descrit el que denomina l'esport circular o sigui la importància de la promoció i existència de l’esport base que permet arribar a tenir un esport federat de qualitat. Amb relació a les subvencions, ha afirmat que cal proximitat i escoltar la gent per invertir allí on més calgui. També ha destacat la manca d'instal·lacions a Catalunya per la qual cosa és necessària la creació de nous equipaments esportius així com posar al dia els existents.

Bona part dels companys i companyes del casal de Sants-Montjuïc hem assistit al Congrés on hem avalat Ernest Maragall com a candidat a les municipals 2023. Ha estat escollit cap de llista per Barcelona a les eleccions de l'any que ve en una votació oberta a la militància i simpatitzants.