Aquest matí a la plaça del Setge de 1714, en la confluència del carrer de Radas amb el carrer de la Concòrdia a Poble-Sec, els companys i companyes del Casal Jaume Aiguader hem assistit al Recordatori als herois i heroïnes i al poble de Barcelona que van defensar la ciutat a 1714. L’acte s’ha desenvolupat amb l’exhibició dels Tabalers i l’encesa de Diables, seguit per lectures poètiques, finalment ha acabat amb l’ofrena floral i la interpretació del Cant dels Segadors.  

Bona Diada Nacional de Catalunya 2021 a tothom de part dels companys i companyes del Casal d'ERC. Una Diada, també aquest any estranya, marcada pel context sanitari, pels xantatges i la repressió de l’estat espanyol, raons però que no ens han d’esgarrar una jornada de festa i recordatori dels nostres herois i heroïnes. Una jornada de reivindicació del nostre objectiu que no és altre que la independència de Catalunya per poder atendre millor les necessitats de la gent. Dia doncs també de mobilització per un dret a què mai no renunciarem. .

Avui hem tornat a les activitats habituals del Casal amb una conferència mixta, presencial i telemàtica, de gran actualitat i interès com és el referèndum a Escòcia. Els ponents Andy McGurk (que es defineix con un escocès/català, un dels membres fundadors del grup Amics de Catalunya a l’SNP i ex-dirigent de les joventuts de l’SNP a Edimburg) i Xavier Solano (politòleg, ex-assessor de l'SNP al parlament escocès (2005-08) i al parlament britànic (2012-15) i ex-delegat de la Generalitat al Regne Unit (2008-11) ) ens han parlat del procés independentista que es viu allí i les diferències o semblances amb el nostre en un debat en el qual s'han anat alternant i complementant les explicacions i posteriorment les respostes a les preguntes de la militància que hi ha assistit des del casal i des de casa .   Després d'una breu introducció històrica en la ponència ens han indicat el següent:   Els processos per la independència de Catalunya i Escòcia són diferents a l'hora d'establir l'origen de la seva fusió. Allí el tractat d'unió va ser de dos iguals i fruit de la voluntat d’ambdues parts, deixant oberta l'opció d'una futura separació, mentre que aquí va ser fruit d'una guerra de successió, cosa que ho fa molt més difícil.   L'aritmètica parlamentària és diferent com ho és el sistema electoral britànic que a diferència de l’espanyol, en què es vota la llista de cada partit, allí és uninominal, és a dir, trien el membre del parlament de la seva circumscripció, la qual cosa fomenta el contacte directe i afavoreix que guanyi el que més ho mereix així com el vot útil, cosa que pot permetre a Escòcia que el seu partit independentista l'SNP pugui aconseguir la majoria d'escons del seu territori i decidir qui governa al Regne Unit, entenent que és fonamental per pressionar el govern actual, a més a diferència d’allò que passaria a Espanya, allí no es preveu un càstig dels anglesos al partit polític que permeti votar als escocesos.

Aquesta tarda de divendres hem fet una passejada seguint totes les recomanacions sanitàries amb la Consellera de Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, el president i regidor del grup municipal a Barcelona, Ernest Maragall, la diputada portaveu d’Esquerra Republicana, Marta Vilalta, la ex-consellera de Justícia i actualment Delegada del Govern de la Generalitat a Madrid, Esther Capella, la diputada al Congrés de los Diputados a Madrid, Pilar Vallugera, el regidor a l’Ajuntament de Barcelona, adscrit al nostre districte, Jordi Castellana i el president de la Federació Territorial d’Esquerra Republicana de Barcelona, Gerard Gómez del Moral i totes i tots les conselleres i consellers de districte.   Ha estat una gran oportunitat per saludar i tractar amb veïnes i veïns del barri tot allò que els preocupa i inquieta i aprofitar també per donar suport explícit a la Festa Major i les seves comissions.   Dies d’alegria i retrobament amb la gent i les comissions a les que agraïm la benvinguda rebuda.            

Per videoconferència hem fet un debat amb la militància del casal per tractar diversos enfocaments de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona com l’ambiental, l’econòmic, el social, el territorial o el polític. La qüestió ha estat analitzar si els beneficis de l’ampliació de l’aeroport compensen els costos atenent diverses opinions. D’una banda: Es parla “d’una oportunitat històrica reclamada des de fa temps, que doblaria els llocs de treball, augmentaria el PIB de Catalunya i milloraria la connectivitat del Aeroport del Prat, que seria un referent en sostenibilitat”, en paraules de la seva directora Sonia Corrochano. D’altra banda: El COAMB (Col·legi d’ambientòlegs de Catalunya) s’oposa a l’ampliació de l’Aeroport del Prat indicant: “Que és una decisió totalment contrària a la situació de pandèmia i de crisi climàtica en la qual ens trobem,  apostant per una transformació econòmica que vagi de la mà de la protecció del medi ambient, la salut de les persones i la qualitat de vida per sobre de tot,  exigint que s’aprofiti l’oportunitat de definir un canvi de model social i econòmic profund, que des dels sectors amb poder de decisió hi hagi valentia en aplicar polítiques ambientals i que, per a fer-ho, es tingui en compte la veu dels experts en la matèria. Que és totalment contrària a la declaració d’emergència climàtica, atès que provocarà més emissions derivades de la crema de combustibles fòssils. Que fer l’ampliació implicarà l’afectació de la zona natural de la Ricarda, zona inclosa a la Xarxa Natura 2000, i per tant, protegida per la Unió Europea. En definitiva, va en contra de la conservació del Delta del Llobregat. I que la decisió perpetua un model econòmic basat en el turisme i la construcció, sense valorar si realment en un futur hi haurà tanta demanda de viatges com pretén absorbir l’ampliació. Ens podem trobar en un futur amb una macro construcció infrautilitzada.

Avui hem assistit a una sessió de treball  per videoconferència amb els nostres consellers i conselleres que ens han fet un resum del consell plenari celebrat el dia 7 de juliol a la Seu del Districte de Sants-Montjuïc indicant les iniciatives presentades amb els continguts i resultats que s'exposen a continuació i que es poden veure a la nostra pàgina: https://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/documents El vídeo sencer del plenari es pot veure per youtube aquí: https://www.youtube.com/watch?v=MOiT_81AoNQ ES VAN PORTAR A PLENARI: INICIATIVA 1) - Ateses les reiterades queixes veïnals per l’estat de degradació permanent que pateix el Parc de les Tres Xemeneies. - Atès que a la passada Audiència Pública, l’Associació de Joves Units del Poble Sec van sol·licitar la instal·lació d’unes pistes de bàsquet que complissin les mides reglamentaries. - Atès que el passat 17 de Juny, mencionada associació conjuntament amb l’Associació de Veïns del Poble Sec van fer arribar al regidor del districte una instància que proposava l’emplaçament de mencionades pistes en els Jardins de les Tres Xemeneies. - Atès que la instal·lació d’unes pistes de bàsquet ajudarien a recuperar l’espai per als usos veïnals. - Atesa la mancança d’espais d’ús esportiu per a adolescents i joves al barri del Poble Sec. D’acord amb el que estableixen els articles 55.1, 60.2, 64.3 i 101 del Reglament Orgànic Municipal, i l’article 32, 34 i concordants del Reglament intern d’organització i funcionament del Districte de Sants-Montjuïc, i en compliment del deure de preservar el caràcter inclusiu de la nostra societat i enfortir la cohesió social al nostre districte, formula la present  PROPOSICIÓ: Que el Govern de Districte iniciï un procés participatiu per la millora del Parc de les Tres Xemeneies proposant la construcció d’unes pistes de bàsquet i la concreció del seu disseny, així com la resta d’usos esportius, veïnals, cívics i d’espais de joc infantil i que en el termini de 6 mesos, se’ns transmeti un informe sobre les actuacions que s’han fet al respecte.

“Ningú és més que ningú”, paraules per definir el republicanisme que desborda fronteres i del que a ERC fem bandera, que ens trasllada el mestre Joan Tardà a la presentació del seu llibre a la plaça dels Ocellets a Poble-sec.  

Ponent: Jordi Coronas. Conversa amb el nostre regidor i portaveu a l’Ajuntament de Barcelona, de forma híbrida, presencial al casal i telemàtica. En la conferència ens ha explicat:   Que el context actual de la ciutat de Barcelona després del llarg període de restriccions provocat per la Covid-19 és diferent al que teníem abans de la pandèmia. Si bé és cert que han disminuït els índex de delinqüència per motius obvis, ha augmentat l’ús intensiu dels domicilis fent que hi hagi molts més problemes de convivència veïnals.   La situació en què ens trobàvem abans de la pandèmia en qüestió de seguretat, que per al 28% de la població representava el problema més important, tot i que Barcelona ​​no pot considerar-se una ciutat més insegura que altres del seu entorn.   Que els problemes de delinqüència es venien produint en alguns barris específics però principalment en aquelles àrees de concentració del turisme, però amb la seva desaparició, s'ha dispersat i traslladat, amb un augment de delictes amb força, a tota la població resident a la ciutat.   L'activitat de la policia i la problemàtica per desarticular xarxes de delinqüència que precisen de llargs períodes d'investigació.   La necessitat d'una col·laboració entre la Guàrdia Urbana i els Mossos i que es mantinguin en guàrdia per evitar que la delinqüència augmenti. El mètode que es va implementar a Islàndia on existia un alt nivell de consum d'alcohol i drogues entre la joventut que es va reduir del 40% al 8% gràcies a unes polítiques de promoció de l'oci, cultura, transport i principalment esport saludable que va oferir bons resultats en uns anys. La idea de potenciar la participació ciutadana, la mediació per l'escassetat de personal policial així com emprendre polítiques de seguretat que han de confeccionar els professionals amb visió estratègica. La iniciativa de compartir patrulla amb la Guàrdia Urbana per conèixer de primera mà els problemes existents i les reunions amb els agents per veure què es pot millorar.

Ponent: Joan Manuel Tresserras i Gaju. President de la Fundació Irla. La digitalització ha alterat les relacions entre les cultures i ha modificat l’accés a la informació i als relats, els mecanismes de construcció de l’opinió pública i els hàbits relacionals. Els serveis de comunicació audiovisual, i especialment els serveis públics audiovisuals, no han estat aliens a aquests canvis i busquen el seu lloc en un ecosistema audiovisual actualment dominat per actors globals -plataformes en línia i operadors de telecomunicacions, amb unes capacitats d’inversió ingents en infraestructures, així com en la producció de continguts. Tenint en compte l’anterior, i tal i com apunta en Joan Manuel Tresserras en la presentació del número 38 de la revista Eines – dedicada al futur de l’audiovisual, cal “una fortalesa del sistema de comunicació i de l’audiovisual, imprescindible per evitar la irrellevància. Les cultures sense capacitat d’expressar-se en llenguatges i formats propis de la seva època poden ser abandonades per unes generacions joves acostumades a disposar d’un flux global inexhaurible de continguts i materials per organitzar el seu imaginari i construir la seva concepció del món i de la vida.” Se’ns presenten grans reptes; entre d’altres, dotar al sector públic audiovisual d’instruments que permetin afrontar el futur amb eficiència i solidesa; actualitzar les infraestructures i preparar-les per al 5 i 6G; estar amatents a les noves xarxes i serveis de telecomunicacions; activar la capacitat de producció de continguts en tots els àmbits i per a tota mena de públics; incrementar la producció audiovisual catalana, negociar de la prominència i la trobabilitat de continguts en la nostra llengua i dels continguts de proximitat amb les grans plataformes globals. Aquestes són qüestions estratègiques que caldria abordar de manera immediata. En definitiva, com manifesta en Joan Manuel en la seva presentació de l’Eines 38, “es tracta de ser actors del canvi o, anar a remolc de la situació i ballar al so del que ens imposin”.