Companys i companyes del Casal han participat en la tradicional marxa de torxes i ofrena floral en commemoració del vuitanta-unè aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys. Com cada any, l’ofrena ha tingut lloc al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc. Un acte molt emotiu que recorda l'únic cas a Europa d'un president elegit democràticament que mor víctima d'un crim d'Estat. Un crim que, 81 anys més tard, encara no ha obtingut reparació.  

Conferència-Debat mixta, telemàtica i presencial al Casal. Ponent: El nostre company Quim Bosch, nascut a Barcelona l’any 1966. Doctor en física pel Trinity College Dublin, els anys viscuts a Irlanda li van deixar una empremta que va més enllà de l’etapa com a investigador i la titulació acadèmica. Després d’uns anys al sector privat, va retornar al món de la ciència però per dedicar-se a la gestió pública de la recerca. Actualment és el gerent de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), un centre de recerca del campus de la UAB. Màster en comunicació científica per la UPF, ha col·laborat en activitats de divulgació amb aquesta universitat, amb l’Ajuntament de Barcelona i amb la Generalitat. Autor del llibre “Una asimetria cartografiada. Els Països Catalans i Espanya en 27 mapes” amb el que ha guanyat el Premi d’Assaig 2021 de la Fundació Irla. En la ponència ens ha indicat: Que prefereix fer una presentació no massa extensa de la referida obra per deixar temps a que la gent pregunti el que més li interessi, que tant poden ser més detalls del contingut del llibre com preguntes, anècdotes sobre el Premi d’Assaig Irla, la idea del llibre, la seva edició, o la cerimònia de lliurament del premi. Del llibre ens ha resumit: La motivació: El debat polític en general, i el territorial en particular, sovint es du a terme més en termes qualitatius que no pas quantitatius, amb molts adjectius i adverbis i amb pocs nombres. Les balances fiscals en són un bon exemple, perquè sovint el punt de partida del debat no són les dades objectives sinó conceptes subjectius com “solidaritat” o “insolidaritat”, en nom dels quals es justifiquen o qüestionen unes pràctiques de les que se n’ometen, quan no se n’amaguen, les xifres. El propòsit del llibre és contribuir al debat territorial amb dades objectives de fonts oficials. La informació objectiva aporta el valor de diferents indicadors amb la intenció que les consideracions subjectives només es facin a posteriori, un cop conegudes i analitzades les xifres.

La militància de Sants Montjuïc, després d’estudiar i debatre les candidatures presentades, va votar el 20 de juliol presencialment amb mesures Covid-19 a la Lleialtat Santsenca els premiats de la XXVI edició dels Premis Nacionals President Lluís Companys. Van sortir elegits els següents: ASSOCIACIÓ EL COR CANTA Entitat presidida per Sigfrid Quer Riera, innovador i amb voluntat d’àmplia participació. Integra 150 membres, tant principiants com professionals. Des de I ‘any 2019 ha estrenat quatre obres de compositors de reconegut prestigi (Albert Guinovart, Josep Vila i Casanas) i de joves (Gerard Lopez i Angel Pérez). Per I ‘any 2022 ha encarregat una Missa per la Pau a Salvador Brotons. Es impulsor d'un concurs internacional de composició d'obres per a cor i orquestra que s'han de basar en textos de poetes catalans. Fins el moment ha estrenat obres de Joan Maragall, Joan Salvat Papasseit, Jacint Verdaguer i Miquel Desclot. JORDI CUIXART Com a president d'Òmnium Cultural, des de I ‘any 2015, s'ha centrat a eixamplar la majoria social sobiranista, tot mantenint un programa on la llengua i la cultura catalanes son els eixos per vertebrar la cohesió social. Impulsor d'incomptables iniciatives i campanyes es una de les cares mes visibles del moviment independentista català, fet pel qual fou condemnat pel Tribunal Suprem de I ‘estat espanyol, a 9 anys de presó i d’inhabilitació. Durant el judici va manifestar "ho tornarem a fer", la condemna el va tancar a la presó però no li va treure la llibertat. JOSEP CARRERAS Tenor, nascut a Sants I ‘any 1946, es fill d'un professors que va lluitar per la República. Tota la família va patir la repressió després de la guerra. La seva formació musical es va iniciar a I ‘Orfeó de Sants. En la seva inigualable trajectòria professional ha actuat en els principals teatres d'arreu i els festivals mes prestigiosos del mon, ha interpretat mes de 60 papers diferents, mes de 600 cançons i incomptables gravacions.

Avui amb els nostres consellers i conselleres hem fet una sessió de treball i debat, per videoconferència i de forma presencial al Casal, on s’han presentat i comentat totes les propostes del nostre grup municipal al Consell Plenari del Districte, que es reunirà aquest dijous 7 d’octubre al Saló de Plens, amb l’aforament limitat per garantir les condicions de seguretat contra la covid-19. A través d’Internet es pot seguir el plenari en directe, web: https://ajuntament.barcelona.cat/sants-montjuic/cai, o través del canal de You Tube de l’Ajuntament de Barcelona. A Twiter, l’etiqueta per comentar-ho és #PleSantsMont. Tota la feina i les iniciatives que ERC presentarà en forma de prec, demanda de seguiment de proposició, pregunta i proposició es poden trobar a l’apartat Documents de la nostra web.  

Conferència-Debat mixta, telemàtica i presencial al Casal amb l'Eurodiputat per ERC al Parlament Europeu Jordi Solé i Ferrando. A la ponència ha destacat: La gran rellevància encara que no ho sembli de tot el que efectua la Unió Europea i la seva influència. L'enorme distància entre les institucions i la ciutadania. La singularitat de la seva estructura, única al món, però molt allunyada de la ciutadania i lenta, cosa que la porta a trigar massa a aplicar el que s'aprova ja que es parla de períodes de 4 o 5 anys per la necessitat que els estats ho incorporin. L'èxit de la gestió de la pandèmia, on ha demostrat la seva utilitat tot i els inicis poc afortunats, gràcies a l'eficàcia en la contractació de les vacunes per aconseguir que l'espai europeu sigui el més vacunat. Els seus recursos per ajudar amb l'endeutament a pal·liar la crisi sanitària, cosa que abans de la pandèmia semblava impossible. També ens ha explicat en què consistirà l'exercici participatiu que representarà la "Conferència sobre el futur d'Europa" en què es consultarà com volem que sigui la UE. Es tracta d'un exercici pensat per a una millor participació allunyant-se d’allò que ha passat amb la fallida Constitució feta més pels estats i que no va triomfar per la negativa de França i Països Baixos. Aquesta conferència té vocació d'arribar a tota la ciutadania per poder escoltar-la per determinar com volem que es desenvolupi, estableix diferents formes de participació: es destaca la pàgina web https://futureu.europa.eu/?locale=es on es podran fer aportacions i suggerències en diferents àmbits, també amb l'elecció aleatòria de diversos ciutadans perquè indiquin que volen que es faci, o amb el Plenari amb eurodiputats i parlamentaris estatals que han d'establir les conclusions de les propostes. Destaca el gran desconeixement de la ciutadania sobre aquesta iniciativa així com de l'existència del debat i anima tothom a participar-hi. També ens ha parlat de la feina començada per ERC i al grup en el qual està adscrit, Verds/ALE, per establir que hauria de millorar-se a la UE en diversos àmbits destacant els 5 punts següents: -Àmbit de la Democràcia.

El conseller Josep González Cambray és fill de mestres i sempre ha viscut la passió d’acompanyar infants i joves en el seu procés vital, educatiu i de creixement personal. Els principals temes tractats han estat: cap a on va l’escola; les prioritats i reptes de l’ensenyament;  i l’arrencada del curs. El Conseller inicia la seva intervenció comentant que està orgullós del sistema educatiu del país i la resposta feta a més d’un any de pandèmia. Vam obrir les escoles i ens en vam sortir. Avui tenim 171 grups confinats mentre l’any passat en teníem el doble. Considera que l’esforç fet fins el moment ha donat bons resultats, destacant  que tenim molt jovent vacunat. La pandèmia pot ser un punt d’inflexió per impulsar les iniciatives, que ja estaven a sobre de la taula de treball del departament, per transformar el sistema educatiu. L’objectiu és atendre millor a les necessitats de la comunitat educativa i el país en general. Impulsar l’ensenyament des d’una perspectiva més competencial i sistèmica, tot incorporant les noves metodologies a les aules. Cal traslladar el treball que ja s’ha fet a les escoles als instituts. Novetats: - Igualtat d’oportunitats des de 0 anys. - Una oferta de Cicles Formatius ajustada al mercat de treball. - Eines per garantir un millor treball en l’àmbit de les emocions. - Escola inclusiva. - El català necessita un pla d’acció per entrar més a l’escola. Fa constar que ha fet molts canvis en l’equip de treball del Departament i ha incorporat gent nova i jove, això amb l’objectiu de canviar la mirada, el nou equip (70% dones)  prové  de les escoles i instituts. A Barcelona ciutat hi ha una creixent demanda d’ensenyament públic (aquest any ha arribat al 53,50%, abans el 58% era concertada i el 42 % pública). S’han creat nous centres i alguns centres concertats han demanat passar a públics. Destaca el creixement dels instituts escola fins a 97 centres (eren 15 al principi). Es preveu que baixarà el nombre d’alumnes per la taxa de naixements i aleshores s’aprofitarà per crear i ampliar els Cicles Formatius.

Ponent: Marina Gassol, Diplomada en Direcció i Administració d'Empreses. Personal laboral de la Generalitat de Catalunya al DOGC (1995-2016) i a l'Oficina de Seguiment i Suport a les Comissions Paritàries Estat-Generalitat (2016-2020). Membre de la Junta Territorial de Barcelona (2014-2020) i Junta General de FAPAC (2017-2020) (vocalia pedagògica i curricular). Ha format part de diferents plataformes veïnals de Ciutat Vella. Presidenta d'ERC-Barcelona Vella. Actualment Regidora a l'Ajuntament de Barcelona, responsable de l’àmbit d’infància, família, participació i usos del temps, ens ha parlat de les prioritats del grup municipal i que s’està fent des d’ERC en l’àrea de la seva responsabilitat. Des del punt de vista de l'àmbit de família la Regidora ens ha indicat que es tracta d'un tema de difícil sortida a Plenari on se solen tractar diversitat d'assumptes i aquest es minoritari, però ha incidit que actualment està lluitant per la problemàtica dels IBI de les famílies monoparentals a Barcelona. Tradicionalment s'havia establert una reducció en la quota a pagar per aquestes famílies. Aquesta reducció l'any passat va deixar d'aplicar-se per un descuit de l'Ajuntament. A l'estar reconegudes a Espanya només les famílies nombroses, no s'ha pogut fer res quan van deixar de convocar-se els ajuts i es van rebre les queixes de les persones afectades. Actualment s'està lluitant perquè es faci aquest any, però des del govern municipal no s'ha donat encara resposta a la petició. ERC està intentant aplicar de nou aquests ajuts sense deixar d'atendre el fet que el debat és que l’ajut és per al que té pis en propietat i hauria de ser més bé per a qui el necessita. En relació a l'àmbit de la infància Marina Gassol ha explicat les propostes que s'estan fent amb aquesta perspectiva. Estem parlant d'un segment de la societat que sembla que no existeix i per això denuncia que la ciutat no és gens amable per ells. Hem d'aconseguir introduir aquesta perspectiva en tots els àmbits, inclòs el pressupostari.

Com cada 11 de setembre la militància del casal ha estat a la manifestació que ha omplert els carrers en una Diada que demostra que som una nació i un sol poble que vol ser lliure. Una Diada en què hem tingut amb nosaltres per primer cop en quatre anys companys i companyes que fins ara eren presos polítics. Avui a Barcelona, tot i la pandèmia, un tsunami vermell de 400.000 persones, segons l’ANC, ha inundat el centre de la ciutat per reclamar la llibertat. Estem segurs que ben aviat celebrarem la Diada Nacional de Catalunya en una República independent.  

Aquest matí a la plaça del Setge de 1714, en la confluència del carrer de Radas amb el carrer de la Concòrdia a Poble-Sec, els companys i companyes del Casal Jaume Aiguader hem assistit al Recordatori als herois i heroïnes i al poble de Barcelona que van defensar la ciutat a 1714. L’acte s’ha desenvolupat amb l’exhibició dels Tabalers i l’encesa de Diables, seguit per lectures poètiques, finalment ha acabat amb l’ofrena floral i la interpretació del Cant dels Segadors.