ERC Sants - Montjuïc

Totes les notícies

Fons Europeu, la seva repercussió a l'economia de l'Ajuntament i la Ciutat.

Ponent: Jordi Castellana, Regidor a l'Ajuntament de Barcelona, Llicenciat en Economia per la Universitat de Barcelona. Estudiant del Màster en Fiscalitat de la UOC. Ha realitzat tasques professionals relacionades amb l'administració, comptabilitat, auditoria de comptes i gestió d'entitats. Amb la ponència d’avui, em pogut gaudir d’una autèntica lliçó d’economia aplicada al projecte Next Generation de la UE (NGEU). En primer lloc ens ha parlat dels antecedents de la necessitat d’aquest pla, originats per la pandèmia mundial que patim i que té un impacte directe en la economia, destacant l’interès  per una sortida expansiva, amb la creació d’un pla per la reactivació econòmica i protecció social, del Govern de la Generalitat de Catalunya de data 21/7/2021, amb els següents eixos: Economia per la vida​, Transició ecològica​, Digitalització​, Societat del Coneixement​ i Actuacions transversals​. Aquest Pla ha coincidit amb el Marc financer pluriennal Europeu previst pel període 2021-2027 de 1.000.000 MEUR i el NGEU.​   ​Destaquen del Pla (NGEU), com a característiques principals: L'import: 750.000 MEUR (equivalent a 2,5 Pla Marshall!)​ 360.000 MEUR en préstecs i 312.500 MEUR en subvencions.​ Per primer cop la UE s’endeuta mancomunadament. Horitzó temporal: 2021-2026.​ Desenvolupat en dos fons: MRR: 672.500 MEUR, i REACT-EU: 77.500 MEUR. Dels 750.000 MEUR, està previst que l'Estat espanyol rebi entre els anys 2021 i 2023, la quantitat de 72.000 MEUR. Correspon al PGE de 2021 la quantitat de 26.634 MEUR, assignant a les CCAA la quantitat de 18.793 MEUR, dels que li corresponen a Catalunya, 3.066 MEUR, i als ens locals a tot l'estat, 1.483 MEUR, sense que se sàpiga a dia d'avui, d'aquesta última partida, que correspon a l'Ajuntament de Barcelona. També ens ha explicat quins son el pilars del MRR, destacant: la transició ecològica, la digitalització, el creixement intel·ligent sostenible i inclusiu, la cohesió social i territorial, la resiliència sanitària, econòmica, social i institucional, i les polítiques per a la pròxima generació.

Rumorologia en el discurs de l’extrema dreta.

Ponent:  M’hamed Abdelouahed Allaoui. Llicenciat en Filologia hispànica per la Universitat Mohamed V de Rabat i màster en Diversitat Cultural i Exclusió Social per la Universitat de Girona i el CIDOB. Instal·lat a Barcelona des del 1991, ha treballat al Centre d’Estudis Jurídics del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya com a formador de personal sobre les societats nord-africanes, i posteriorment com a formador en immigració per a professionals dels serveis públics i les entitats que atenen els diferents col·lectius d’immigrants. Actualment treballa a la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya com a tècnic de l’Àrea Territorial. Per videoconferència, ens ha explicat com l'extrema dreta utilitza la rumorologia. Per començar ens ha donat la definició de la paraula  RUMOR com “Informació procedent de fonts no clarament identificades, que no està contrastada pels fets o prou documentada, i que es difon, de vegades intencionadament, de manera incontrolada a través de canals informals de comunicació”.   Dit això, ha entrat en un dels objectius preferit per l'extrema dreta com es el món de la immigració, destacant que “Tot i la multiplicitat dels factors i situacions que són a l’origen de l’aparició dels rumors vinculats a la immigració, la seva propagació posterior no és un fet fortuït; és ben intencionada per determinats cercles amb una ideologia clarament discriminatòria i racista”.   També ens ha parlat dels ESTEREOTIPS, destacant les seves característiques: • Existeixen en totes les societats i grups socials • No els aprenem per experiència pròpia • S’apliquen sense tenir en compte la individualitat • Es converteixen en explicació de tots els comportaments • Revelen més sobre expectatives i creences de qui estereotipa • Són rígids i inflexibles • Tenen un component emocional • Són a la base dels prejudicis i la discriminació Concloent que “El fet que els estereotips es repeteixin en el temps i es transmetin d’un grup a un altre demostra que més que identificar un grup reflecteixen la posició que aquest ocupa en la societat i la imatge que nosaltres tenim sobre ell”.

Castellers de Sants. Premi Nacional President Lluís Companys 2020, com entitat cultural del districte.

Continuant amb la iniciativa de dialogar amb els premiats de l'últim any i conèixer-los millor, avui hem pogut parlar, per videoconferència, amb Assumpta Sogas, copresidenta, i Guiu Jaén, casteller de fa molts anys i encarregat de diverses funcions, que han vingut en representació dels “Castellers de Sants”, guanyadors del premi per la seva qualitat i constituir un model de participació social i transversal, on hi té cabuda tota persona sense importar la seva condició social, física o personal.   Els Castellers de Sants són una entitat del barri on més de 500 persones de totes les edats comparteixen una passió: els castells, amb un índex molt baix de caigudes i un progrés constant, havent aconseguit en només 22 anys d’història formar part del grup de colles de gamma extra. L’origen dels Borinots es troba en un grup de persones de Sants que volien portar al barri la tradició castellera. La idea es va començar a gestar al Concurs de Castells del 1990, i el maig del 1993 es van estrenar a la plaça de Bonet i Muixí amb camisa grisa, en homenatge als treballadors de l’Espanya Industrial i de les antigues fàbriques tèxtils del segle XIX de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. El sobrenom de “Borinots” té el seu origen en la proposta transgressora del jovent de la colla en el moment de la tria del nom oficial. Malgrat la proposta escollida per votació va ser l’actual “Castellers de Sants”, es va popularitzar “Borinots” com a sobrenom. Ens han parlat de les seves activitats, de com assagen, dels diversos espais, on es reuneixen i preparen, del seu arrelament al barri, del seu local social, que s'ha quedat petit, de la idea de canviar la seu a l'edifici ubicat al carrer Comptes de Bell-lloc a la dreta de l'actual "Happy Parc" i possiblement futur tanatori. Per a aquest supòsit ens han explicat el treball que estan realitzant a l'Ajuntament de Barcelona per aconseguir que se'ls concedeixi el seu ús, i arribat el moment, seria bo adherir-nos quan la ciutadania pugui pronunciar-se en el procés participatiu a la plataforma “Decidim Barcelona”.

#FemHistòria.

Avui, fa 4 anys, ens vam traslladar al local del carrer Miquel Àngel, 51, on desenvolupem i dinamitzem tota l'activitat del Casal ER Sants-Montjuïc. Al Casal Jaume Aiguader, mirem enrere per repassar amb tots vosaltres la tasca duta a terme durant l’any 2020. Fa un any, estrenàvem una nova manera de comunicar-nos i mantenir-nos en contacte entre tots els militants amb la conferència del Dr. Marc Ramentol i Sintas pel confinament decretat pocs dies abans amb motiu de la pandèmia de Covid-19.                        Durant l’any 2020, un any diferent i complicat per tothom, hem dut a terme un gran nombre de conferències i debats interns per tal de tractar temàtiques que afecten directament la gent. Així, s’han dut a terme una trentena d’actes de temàtiques com mobilitat, contaminació, igualtat i feminisme, actualitat política, habitatge, immigració o memòria històrica.          Durant la primera meitat del 2020, vam fer la trobada #FuturEnTintaLila, vam parlar dels pressupostos, la política i l’habitatge a Barcelona amb els regidors de l’ajuntament de BCN Eva Baró, Jordi Castellana, Jordi Coronas i Montse Benedí, vam debatre sobre l’empadronament de les persones migrades, vam parlar amb Gabriel Rufián sobre política al Congrés, vam celebrar el Congrés del Casal i vam dur a terme la primera reunió mixta: telemàtica i presencial. La segona meitat de l’any, havent deixat enrere definitivament el confinament, però encara lluitant contra la pandèmia, donàvem la benvinguda als nous militants i ens preparàvem per un estrany, atípic, profund i particular 11 de setembre. Vam participar en la presentació del nou llibre de la Marta Rovira i l’Oriol Junqueras, “Tornarem a vèncer”. El vam llegir (i devorar!) mentre debatíem com seguir avançant cap a la independència sense deixar ningú enrere i fent-ho al costat de la gent.           També durant la segona meitat de 2020, vam debatre sobre temes tan importants com la identificació dels desapareguts de la Guerra Civil i de la postguerra, amb Roger Herèdia.

Debat amb Alba Vergés. Premi Nacional President Lluís Companys 2020.

Ponent: Alba Vergés i Bosch. Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya. Premi Nacional President Lluís Companys 2020. Continuant amb la iniciativa de dialogar amb els premiats de l'últim any, avui hem pogut parlar per videoconferència amb la nostra consellera, que ens ha atès entre reunió i reunió. Ha començat el debat agraint el premi rebut, indicant que la va emocionar que penséssim en ella a l'hora d'atorgar el premi, i mes, ha dit, en el moment complex i dificultós que vivim, tant des del punt de vista sanitari com polític, qualificant-lo de esperançador, per la possibilitat de tenir un president d'ER, una altra vegada, en la persona de Pere Aragonès, sense oblidar que moltes altres persones, no poden accedir al govern per la repressió o exili. En tot cas aquesta repressió no ens ha de paralitzar en un moment històric si volem guanyar la república, moment en què la gent ha de veure en nosaltres l'eina perquè el país se’n surti. Ha afirmat que aquesta pandèmia ens l'hem trobat, però reconeix que per a tothom i aquí ha destacat que hem estat al costat de la gent en un moment clau, de manera que res de lamentacions sinó determinar quina és la proposta per al país i de com tirarem endavant en el camí cap a la república, destacant que ERC representa un gran partit, fort, amb molta gent preparada, amb 90 anys d'història i sense corrupció. També ens ha explicat que el que hem après en aquesta crisi ens ajudarà a millorar, afirmant que els fons europeus de recuperació seran imprescindibles per governar en aquesta crisi, destacant la necessitat que a Catalunya puguem gestionar aquests fons i no estar pendents del que decideix un estat com l'espanyol, que tenim al front i disposat a tot, que actua amb desvergonyiment i utilitzant, si cal, les clavegueres. També ha destacat el paper de les dones del partit, que han contribuït i s'han fet costat per fer créixer els perfils del partit, que ens ajuden a projectar-nos. Ha respost a moltes preguntes que li hem plantejat, afirmant que algunes actuacions difícils d'entendre o afirmacions com aquella que els virus no entenen de territoris, efectuades per membres del govern espanyol, obeeixen a la seva idea recentralitzadora i de prendre el control, tot de no haver donat solució a la problemàtica.

Dones, present i futur

Ponents: Diana Riba, substituint a Txell Serret, Olga Arderiu, Empar Moliner i Rossana Bressan. Per videoconferència hem debatut al casal de Sants-Montjuïc el present i el futur de la dona. Ens han mostrat les seves experiències en l'entorn laboral i la relació dona i art. Presentat per Mònica Duran. La presentadora dóna la benvinguda a les ponents i a les companyes i companys dels casals que s’han connectat. Indica que la ponent Meritxell Serret no es pot connectar per qüestions personals i que la substituirà la Diana Riba. Són quatre dones de sentits professionals diferents. Informa que es farà una presentació de cada ponent. Aquestes disposaran d’uns 15 minuts per parlar cadascuna i desprès obrirem un torn de paraules. Tot seguit passa a presentar a la primera ponent: DIANA RIBA i GINER, Diputada al Parlament Europeu per ERC. Llicenciada en Pedagogia per la UB. Activista pels drets civils. Ha treballat a la fundació Centre d’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM). Vocal del Gremi de Llibreters de Catalunya. Vicepresidenta dels Castellers de Sant Cugat i fundadora de l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC). Intervenció: Manifesta que està molt contenta de ser amb els de Sants. La seva experiència en la política es d’un any i mig. Prefereix el feed-back directe amb la gent. Es fruit de les llistes cremallera. És la primera diputada d’ERC al Parlament Europeu i cinquena de Catalunya. Actualment el Parlament Europeu és quasi paritari, però no a l’hora de liderar. Està bé anar forçant. El Raül fa 15 anys que va entrar al Parlament Europeu i ella el va acompanyar. Aleshores tot eren homes. Ara hi ha molt color. Diversitat. Anem avançant. Està treballant en temes de gènere i custodies compartides en les famílies. La violència de gènere és un crim homologat a Europa. La presentadora conclou que cal fer més efectiva en la presa de decisions a les dones. Presentació de la segona ponent: OLGA ARDERIU i RIPOLL, fa 23 anys es va col·legiar com advocada penalista.

Plantem cara a la repressió.

Avui ens hem tornat a concentrar a centenars de places d’arreu dels Països Catalans per denunciar un nou episodi de repressió. Amb clara voluntat d’escarment, el jutge de Lledoners ha decidit tornar a rebregar la llei al seu favor i revocar el tercer grau penitenciari dels presos polítics. I tot això, comprant tots i cadascun dels arguments de la Fiscalia.   Avui podem dir, alt i clar, que per enèsima vegada, s’ha tornat a vulnerar el dret a defensa dels presos polítics. El jutge ha condicionat el tercer grau al seu penediment i a l’assumpció d’un delicte inexistent. No ens cansarem de repetir-ho: l’autodeterminació NO és delicte!!   I sí, ho tornarem a fer. I de fet, ja ho estem tornant fent cada vegada que omplim les places i carrers del nostre país com avui per exercir la llibertat d’expressió i de manifestació. I ho continuarem fent. Sí, tantes vegades com faci falta fins assolir la independència.!    Els poders de l’Estat ens volen atemorits. Però nosaltres avui, des de centenars de places, els hi recordarem que la presó mai serà un límit, i que aquesta causa, que és política, només té una sortida, que és l’amnistia i l’autodeterminació. I també els recordarem que no renunciarem a les nostres idees, ni ens penedirem de res.   Per tot això…pels presos i preses polítiques, per les més de tres mil tres-centes persones represaliades,  però també avui especialment pels exiliats; avui que els poders de l’Estat han tornat a maniobrar per alterar el que democràticament els catalans havíem decidit a les urnes. No se’n sortiran: un cop més tornaran a topar contra el mateix mur i novament quedaran en ridícul. Quantes vegades més la justícia europea els ha de dir que NO existeix el delicte de sedició?   Avui diem alt i clar que seguirem lluitant pels drets fonamentals. I ho farem sense penediments, ni perdó, ni renúncies. Davant d’un Estat que només sap respondre amb tribunals i repressió, AMNISTIA I DRET A L’AUTODETERMINACIÓ!      

"Comunicació i xarxes a l'era digital"

Ponent: Marçal Llimona, periodista, tècnic de comunicació, per videoconferència, amb el que hem pogut parlar de la comunicació a les xarxes i tot el que la caracteritza. En principi ens ha parlat del nostre partit i la seva vocació de servei públic per a tothom, amb 90 anys d'història, sense un sol cas de corrupció, però amb un historial de repressió important, que pateix, fins i tot, avui en dia, de manera que cal posar en valor aquesta història, sense complexos. Ens ha explicat que vivim en l'era de les xarxes, en la que, el que no es diu o explica, no existeix, en la que l'objectiu és generar continguts de qualitat amb freqüència, ja que estem en campanya permanentment i el que no publiquem nosaltres ho faran altres. Ens ha indicat que hi han tres tipus de comunicació que es podrien implementar, posant com a exemple a la nostra secció local, com són, l'activitat (actes de campanya, parades, fires, trobades), posicionament polític i missatges, recomanant la segmentació a l'hora de comunicar a les xarxes, establint les fases d'anunci d'actes que es realitzin, en un període de temps d'uns 7 dies abans de la realització de l'activitat, recordatori, uns 3 o 4 dies abans, nou recordatori el dia de l'acte i seguiment, que es pot fer en directe, per finalitzar amb un recopilatori, penjant fotos o vídeos, destacant la necessitat que, en el cas dels vídeos, no superin els dos minuts i mig, pel risc que una llarga durada desmotivi al receptor. En aquesta fase de pandèmia, la comunicació per aquest mitjà, donades les restriccions de mobilitat existents, és fonamental, ja que en elles, on no arriba la presencialitat, ho fa la virtualitat, per això recomana seguir treballant i dirigir els esforços cap a totes les xarxes. També ha indicat que tot el que es publica, potencialment, suposa un risc, risc, d'altra banda, que cal assumir ja que aquest mitjà, en auge, proporciona opcions de créixer, a les que no s’ha de renunciar. També ha indicat que les xarxes socials no són representatives de la realitat, però cal tenir-les fortes.

Antoni Reig. Premi Nacional President Lluís Companys 2020. La importància del moviment associatiu.

Ponent. Antoni Reig, periodista, president de la Coordinadora d'Entitats del Poble Sec, i Premi Nacional President Lluís Companys, atorgat l'any 2020. Aquesta tarda per videoconferència, hem pogut gaudir de l'experiència i compromís d'una persona molt involucrada en el moviment associatiu i en el suport als seus veïns. Com a conseqüència d'un tema tan d'actualitat com són els últims esdeveniments relacionats amb la condemna de Pablo Hasél, s'ha definit com un defensor de la llibertat d'expressió, que comparteix els valors republicans i per això ha condemnat l'atac que actualment aquesta llibertat està patint en Espanya. En aquest sentit, està treballant dins del moviment associatiu de Catalunya, del què ha ressaltat la seva gran importància, perquè es publiquin pronunciaments  a favor. Ens ha parlat de la Coordinadora d'Entitats del Poble Sec, que presideix, i del barri on desenvolupa les seves activitats, un barri amb una població d'uns 40.000 habitants, un grup molt complex i divers de població, que últimament està patint l’atac de problemàtiques com són la crisi sanitària o la gentrificació. Un barri què defineix com obert i que fa front a totes les adversitats, que disposa d'un teixit social important que cal potenciar.   Afirma que aquesta coordinadora té una estructura organitzativa molt important, formada per 111 entitats associades que desenvolupen una gran quantitat de programes al barri, destacant les relatives a ajudes a la gent gran, a la infància, acollida d'immigrants o assessoria legal, entre d'altres, tasques, que s'han hagut de incrementar amb motiu de la pandèmia ocasionada per la Covid-19. Disposa d'un equip d’uns 100 voluntaris i una plantilla de 19 professionals de diferents àmbits que treballen en programes de cohesió social, cursos de diversos idiomes, alhora que gestionen 4 equipaments, destacant l'administració dels centres socials dels carrers Concòrdia i Elcano, així com la pista poliesportiva de Les Tres Xemeneies on es realitzen múltiples activitats i actes esportius i socials.