El dimarts 9 d'octubre es donarà a conèixer el projecte guanyador del concurs d'idees convocat per l'Ajuntament de Barcelona per transformar l'edifici de l'antiga Lleialtat Santsenca, situat al número 31, del carrer d'Olzinelles, en un nou equipament per al barri de Sants. L'edifici de l'antiga cooperativa de la Lleialtat Santsenca està protegit pel Catàleg de Patrimoni Arquitectònic. Aquest edifici, actualment desocupat i tapiat, a l'espera de la remodelació que se n'ha de fer, és obra de l'arquitecte Josep Alemany (autor entre d'altres edificis, de El Molino), i data de 1927. Té planta baixa i pis, és cantoner i d'estil anomenat eclèctic. Constitueix un referent més de l'arquitectura de les darreries del noucentisme que es va posar de moda a la ciutat de Barcelona pels volts de l'Exposició de 1929. Tot i que té les característiques d'un palauet, la Lleialtat Santsenca va ser construïda per fer les funcions de cooperativa. De fet, va ser una de les primeres que es va obrir a Sants, i va exercir com a centre de serveis per al barri, ja que a la planta baixa hi tenia el servei de cooperativa de consum, i a la planta primera, tal com passava en moltes altres cooperatives de l'època, l'espai que feia les funcions d'ateneu cultural. Posteriorment va tenir altres usos, que van propiciar algunes modificacions en la seva morfologia inicial, per exemple, va acollir una fàbrica de torrons, més tard cap als anys 50 la sala de festes Bahia i posteriorment, als 80, una discoteca. El Districte de Sants-Montjuïc té la ferma intenció de retornar al barri de Sants aquest centre d'activitat que havia estat la Lleialtat, i per això ja ha iniciat els procediments per donar-li vida. Escollit ja l'equip redactor, el següent pas serà ara redactar l'avantprojecte executiu. El calendari preveu tramitar el projecte de remodelació durant l'any 2013 per tal de realitzar les obres durant l'any 2014 i amb l'objectiu que al 2015 pugui entrar en funcionament. Atenent a les recomanacions de la fitxa del Catàleg de Patrimoni, aquest edifici, que per la seva qualificació urbanística pot acollir un equipament sempre i quan respecti el patrimoni, la reforma ha de recuperar i respectar els elements estructurals originals, i mantenir la volumetria.

Tot i que feia només dues setmanes que s’havia reunit el consell plenari del Districte de Sants-Montjuïc –en aquella ocasió era de forma extraordinària per debatre els documents del PAM i del PAD –ahir al vespre van tornar-ho a fer, en aquesta ocasió de forma ordinària. Jordi Martí, regidor del districte de Sants-Montjuïc, va obrir l’acte amb l’informe del regidor en el que va voler fer-se ressò de l’agenda política d’ell mateix i de l’equip de govern del districte: “Hem participat de més de 50 actes públics, estem permanentment atenent als veïns i a les entitats del districte, als mitjans de comunicació local”, va expresar, presentant-ho com una mostra d’accessibilitat i proximitat. En referència al PAM i al PAD va destacar que “malgrat el resultat de les votacions de l’últim plenari extraordinari ens ha portat una feina important”. Finalment, destacar també que el regidor va fer-se ressò de la posada en marxa de la nova xarxa ortogonal d’autobusos que havia començat a implementar-se el dilluns i que té, segons ell, “un gran impacte a cadascun dels barris”. “Ens agrada que les propostes d’Esquerra vagin transformant la ciutat”, responia Jordi Suñé, conseller portaveu d’Unitat per Barcelona al Districte de Sants-Montjuïc, fent al·lusió al fet que havia estat el seu grup polític el que havia tirat endavant la proposta en el mandat anterior i que l’actual equip de govern l’ha recollit, tot i que amb algunes modificacions. Suñé també va veure’s obligat a justificar la seva abstenció en l’anterior votació del PAM, segons ell, per les negociacions que en aquell moment s’estaven produint a l’Ajuntament de Barcelona. Cristòfol Ortolà, conseller portave d’ICV-EUiA, va criticar en diversos punts l’exposició del regidor. En primer lloc sobre l’exposició que havia fet de la seva agenda política: “Entra dins de la normalitat que el regidor i els consellers del govern trepitgin el carrer”, va dir i va assegurar que trobava innecessari explicar-ho en el consell plenari.

La remodelació del Mercat de Sants iniciada l'any 2009 entra en el seu últim tram amb l'adjudicació de la darrera fase. Està previst que les obres s'acabin a finals de l'any 2013 i coincidiran, si tot va bé, amb la urbanització dels carrers que envolten l'edifici. Aquesta última fase s'ha adjudicat per un pressupost de 6.233.400'92 euros, fent que el pressupost total de remodelació s'elevi fins a més de 10 milions. L'últim tram d'obres va dedicat bàsicament a restaurar la façana, el sostre i a construir les diverses parades de l'interior del mercat. "En aquesta última fase el que es farà és omplir de contingut el mercat", comenta el gerent del Districte de Sants-Montjuïc, Francesc Jiménez, que admet, però, que les obres podrien allargar-se com a molt fins a començaments de l'any 2014. El president del Mercat de Sants, Teri Galinsoga, creu que "el ritme de les obres van tal i com s'havia parlat" i es mostra satisfet amb l'evolució de la rehabilitació. La tercera fase es centrarà en "la rehabilitació del sostre, adequar els serveis de llum i aigua i per últim condicionar les entrades de l'aparcament", diu. Serà a finals de l'any 2013 quan "els comerciants entrarem a preparar les parades" ja que "fins ara els calendaris es compleixen". Seguint el model promogut per l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), el mercat acollirà les tradicionals parades, una àrea d'autoservei, un aparcament i la climatització, tan calefacció com refrigeració. Una altra millora destacable serà l'adequació dels accessos al mercat, ja que s'eliminaran les escales de les entrades i s'ajustarà el nivell de l' interior amb el de fora, facilitant així l'accés per els vianants. L'entorn del mercat també serà rehabilitat durant el 2013 i els carrers Sant Jordi, Sant Medir, Cáceres i Daoíz i Valverde passaran a ser per vianants, restringint el pas de vehicles. "El comerç de l'entorn al tancar el mercat s'ha vist afectat, no passa gent per aquests carrers", declara el president del mercat santsencs que es mostra optimista, però, i pensa que "amb la nova perspectiva dels carrers arreglats i tot en conjunt ens anirà bé a tots".

L'audiència provincial de Barcelona ha donat la raó a Transports Metropolitants de Barcelona que reclama com a propi l'edifici que des de fa 15 anys allotja el centre social autogestionat de Can Vies i n'insta el desallotjament. "Ens ha vingut una mica de nou perquè ha estat una resolució molt ràpida", comenta la Irene, membre de l'assemblea que gestiona el centre santsenc. "Ara estem intentant encaminar una campanya de defensa del centre social, no només com a espai físic, sinó de tot el moviment que representa, l'aprenentatge que hi ha hagut en aquest espai i defensar altres maneres de fer barri i de fer política", explica. El que s'ha anomenat centre social autogestionat Can Vies va sorgir de l'ocupació d'aquest espai al capdemunt del carrer Jocs Florals ara fa 15 anys. Des de llavors, allà s'hi han gestat alguns moviments i lluites socials del barri però paral·lelament també han viscut una llarga batalla legal amb TMB, que tot i haver cedit l'edifici a la secció sindical de la CNT, ara reclama l'espai. Per a que s'executi la sentència de l'Audiència provincial caldrà que el jutjat que havia portat el cas fins ara ho ordeni i ho notifiqui als afectats. La Irene explica que des de l'assemblea encara estan estudiant quins mecanismes legals els queden per seguir defensant l'espai: "Encara s'estan barallant diverses possibilitats i no tenim ni idea de com encararem aquest tema a nivell legal". En canvi el que si que ja saben segur és que han convocat una manifestació a la plaça de Sants pel dia 20 d'octubre al matí amb un doble objectiu: denunciar el que per ells és una decisió política, ja que creuen que ara que s'ha pogut construir el calaix de les vies sense enderrocar Can Vies ja no té raó de ser la demanda de TMB; i explicar al veïnat de Sants la feina i els projectes que han sorgit en aquest espai. Per la seva banda, sobre aquesta qüestió TMB no ha volgut fer declaracions a la premsa. Font: Sants 3 Ràdio http://www.el3.cat/noticies/noticia.

L’Assemblea de barri del Poble-sec va engegar ahir al centre cívic el Sortidor un cicle de conferències que “va néixer amb la idea de visibilitzar el que entenem per economia social, cooperativa i alternativa”, segons explica l’Alfredo, membre de la comissió de l’assemblea denominada Cooperasec, que impulsa el cicle. “La cooperativa, una empresa democràtica per tothom” és el títol de la primera xerrada del cicle que durarà fins al desembre. L’Alfredo explica que la idea de realitzar aquestes xerrades sorgeix des de tres eixos: de subsistència, perquè “la gent no té feina o la que té és molt precària”; ideològic basant-se en la idea que “l’economia, o la fem les persones, de manera col·lectiva i al barri o hi veiem sortida”; i de barri perquè creuen que cal treballar “des de baix, amb les persones, col·lectivament, compartint idees i projectes”. “Estem per un mercat social”, diu l’Alfredo. En total hi ha programades 16 sessions que volen abraçar àmbits diversos com per exemple l’habitatge, la salut, la criança i la cura, les xarxes d’intercanvi, etc. La d’ahir volia ser una xerrada principalment formativa a través de tres exemples de cooperatives d’èxit que són Trèvol, Aposta i Ars cooperativa. “El moviment cooperatiu a Catalunya històricament ha estat molt important i ara mateix és consistent”, comenta l’Alfredo. De fet, al llarg de tot el cicle es preveu que hi assisteixin a explicar les seves experiències fins a 30 cooperatives. Font: Sants 3 Ràdio http://www.el3.cat/noticies/noticia.php?p=5323

El Districte de Sants-Montjuïc va celebrar ahir al vespre un consell plenari extraordinari en què es va debatre i votar el Pla d’Actuació del Districte i el Programa d’Actuació Municipal, tots dos finalment rebutjats amb l’abstenció d'ERC i els vots en contra d’ICV-EUiA, el PP i el PSC. La sessió va començar amb la intervenció del regidor del Districte, Jordi Martí, que va exposar els eixos principals del PAD. L’exposició es va acompanyar del document en si que van poder consultar tots els assistents. El regidor del districte va voler justificar les limitacions que havien imposat en el document final: “No volíem que el PAD fos entès com un brindis al sol, com un PAD populista en el que tot i cap i en el que les forces polítiques assumim que podem fer-ho tot i més”. A més, en el seu discurs ho va vincular a la capacitat econòmica del govern municipal de poder executar tot allò que s’hi inclogui: “Hem d’intentar ser coherents amb l’associació dels objectius i els projectes amb els mitjans que ens dotem per poder tirar endavant les accions de govern”, deia Martí. El document resultant, té doncs tres eixos principals d’actuació que coincideixen amb els del PAM, que Martí també va explicar i que són: la reactivació econòmica de la ciutat; l’atenció a les persones i la regeneració urbana. En la resposta a l’exposició del document va intervenir en primer lloc Jordi Suñé, conseller portaveu d'ERC, que va voler recordar que els índex socioeconòmics del districte indiquen una situació de més vulnerabilitat que en la mitjana de la ciutat. Una de les seves reivindicacions va ser en l’àmbit de l’educació: “L’oferta pública i privada està al 50% i en aquest sentit si que caldria incentivar que l’oferta pública a nivell educatiu sigui encara més positiva malgrat les propostes que tenim en aquest PAD”. Eduard Altés, conseller d’ICV-EUiA, va dir que “aquest document és tant sols un recull de bones intencions, mancat de concrecions, de moltes declaracions de caràcter general i pocs compromisos concrets o efectius”.

L'agenda política catalana ha rebut un impuls per part del poble i de les forces polítiques que, com ERC, han apostat per enfortir la via civil de la reivindicació independentista. Des de les consultes fins avui, la gent d'ERC suma, milita i col·labora activament en les assemblees territorials i sectorials de l'ANC, l'artífex principal de l'èxit de l'11S. D'aquí la satisfacció i l'enhorabona que ens hem de brindar mútuament la gent d'ERC i la de l'ANC, com de l'AMI i d'Òmnium, i de tantes altres plataformes i organitzacions farcides de gent nostra que ha contribuït a fer història aquest 11S. CiU ha hagut de fer deures a corre-cuita, i únicament el president Mas ha pogut solventar, amb brillantor, la difícil papereta que un milió i mig de persones enterrin l'agenda del pacte fiscal. Mas ha fet la síntesi de les veus internes (Duran, Ortega i sector negocis) que encara donen vida a un pacte fiscal, mort i enterrat, amb el veritable clam independentista de la ciutadania. La síntesi resultant ha pres forma en uns discursos presidencials molt ben travats, que eleven el to reivindicatiu per l'estat propi sense alterar el tempo de l'agenda del pacte fiscal, que busca guanyar temps esperant la resposta de Madrid. Mas ha combinat la lírica del clam per l'estat propi que tots aplaudim, amb una gramàtica ambigua, que ho condiciona tot a que prèviament sigui Espanya que ens rebutgi per enèsim cop com a nació. Malgrat tot, felicitem l'acostament del president als posicionaments d'ERC, que fa 20 anys que treballa incansablement per la independència. Estructures d'estat? Coherència, concreció i referèndum! Tanmateix, ens preocupa que la transició nacional del president Mas no compti ni amb objectius clars, ni amb concrecions, ni amb terminis. Veiem que tampoc compta amb un veritable govern de transició, ni amb una acció en política exterior capaç d'explicar amb claredat als agents internacionals la voluntat dels catalans. CiU acaba de descobrir la Mediterrània que ja posava en pràctica ERC en solitari fa anys, de «disculpar les molèsties, perquè estava construint l'estat propi».

Més imatges de la Diada a Barcelona.

La Federació de Barcelona va organitzar un dinar republicà. L’organització fou fantàstica i ens varem aplegar tots/tes els/les companys/es del Barcelonès, encara que posteriorment es varen afegir companys/es d’altres comarques. El dinar fou molt divertit i de caire familiar, tothom estava molt content i el somriure de complicitat fou la tònica general. Posteriorment el nostre diputat Oriol Amorós va intervenir i es va tancar el dinar amb el discurs del nostre president Oriol Junqueras. Més tard tots plegats/des varem anar cap a la manifestació. La calor i les altes temperatures acompanyaren tota la jornada, però tothom va aguantar, perquè l’entusiasme feia superar qualsevol inconvenient. No puc explicar res més, perquè tothom coneix com es va desenvolupar un dels dies més importants pel nostre país. Mil gràcies companys/es d’ERC per organitzar aquest dinar!