ERC Sants - Montjuïc

Notícia

Cooperació i gènere de Catalunya al Món.

Ponent: Yoya Alcoceba Cruixent. Secretària general de la sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat-ERC. Responsable de noves estratègies de finançament i partenariats a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Amb una experiència en el sector de 28 anys, molt compromesa en aquesta causa, ha realitzat treballs de cooperació per a ONGs i l'administració, principalment en el continent africà.
Per videoconferència, com és habitual darrerament, ens ha explicat què és la cooperació al desenvolupament i qui la fa a casa nostra, afirmant que ajuden les institucions públiques i privades, ONGs, Universitats, ajuntaments, sindicats, institucions esportives (F.C. Barcelona..), entitats privades ( La Caixa..), etc.
L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) és l'organisme de la Generalitat de Catalunya responsable de gestionar les polítiques de cooperació al desenvolupament i acció humanitària. Està adscrita al Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència i és el principal instrument del Govern i la ciutadania de Catalunya per sumar-se a la comunitat internacional en el compromís per construir un món més just i solidari, i treballar per garantir l'accés als drets fonamentals i al lliure desenvolupament de les persones i els pobles d'arreu del món.
Ha destacat el paper del Parlament de Catalunya que per mandat seu, es destina una partida cada 4 anys a través d'un Pla Director, que determina la manera de distribuir els recursos establerts, per poder subvencionar a ONGs, treballar amb departaments i altres institucions catalanes, o per coordinar treballs conjunts amb altres països socis i institucions públiques homòlogues, destacant intervencions principalment a l’Àfrica i América llatina, amb projectes com formació de professorat, de regidors, ajuts a plataformes de la dona o col·laboracions universitàries i tecnològiques amb l'objectiu d'enfortir les capacitats de la ciutadania.
També ha destacat la importància del Gènere en la cooperació al desenvolupament, remarcant que l’enfocament de Gènere en els Drets Humans és l’eix vertebrador estratègic, operatiu i organitzatiu de la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.
Posa al centre de la cooperació les persones, les relacions de gènere i els Drets Humans amb la finalitat de transformar les desigualtats existents per així assolir la justícia social i la igualtat efectiva de les dones i els homes, amb l’objectiu de transformar les relacions desiguals de poder en tots els àmbits (públics i privats), acarant les causes estructurals socials, econòmiques, polítiques i culturals patriarcals que perpetuen les desigualtats de gènere entre les dones i els homes.
Destaca la importancia de materialitzar els Drets Humans per a totes les persones, col·lectius i pobles prioritzant els tradicionalment exclosos on la vulnerabilització dels seus drets és major, fent especial èmfasi en les dones i les nenes per la desigualtat estructural i discriminació que viuen.
Les actuacions se centren especialment en els grups exclosos o col·lectius potencialment vulnerables o en situació de vulnerabilitat. I dins d’aquests grups, es considera el col·lectiu de dones en la seva diversitat com a subjectes especialment discriminats dins dels propis grups desfavorits.
Ha remarcat doncs la importància del Gènere en la cooperació al desenvolupament, que és un dels objectius més importants amb la finalitat de:
Aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes i per eradicar la violència i la discriminació contra les dones, així com d’assegurar que tenen les mateixes oportunitats que els homes en tots els àmbits de la vida. Això vol dir acabar amb totes les formes de violència contra les dones, inclosa l’explotació sexual. 
Els objectius de desenvolupament sostenible també ens impulsen a treballar per a la igualtat de dones i homes en l’àmbit laboral i a combatre la discriminació salarial, així com promoure la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. 
Cal treballar pel reconeixement i el repartiment de les cures i del treball a l’esfera familiar. Finalment, també s’ha de vetllar per la participació plena i efectiva de les dones, i per la igualtat d’oportunitats en el lideratge de la vida pública.
Ens ha indicat què podem fer com a ciutadans i ciutadanes proposant que:
Lluitem contra els prejudicis i els estereotips de gènere que fomenten unes relacions no igualitàries i subordinen el paper de les dones en totes les esferes.
Col·laborem amb les associacions de dones del nostre municipi o territori i donem-los suport.
Denunciem qualsevol tipus de violència, sigui física o verbal. Mantenir en secret la violència protegeix l’agressor i dificulta la protecció de la víctima i dels seus fills i filles.
Siguem conscients que som el primer model per als nostres fills. Per tant, hem d’evitar que les nostres actuacions o actituds transmetin estereotips o prejudicis de gènere.
Procurem utilitzar un llenguatge no sexista i que no sigui discriminatori, tant en el tracte amb els nostres fills com amb les altres persones.
Repartim les diferents tasques de la llar entre tots els membres de la família sense tenir en compte els estereotips socials de gènere, i valorem-les totes de la mateixa manera.
Promovem que els nostres fills i filles expressin les seves emocions i els seus sentiments, independentment que siguin nen o nena.
Siguem crítics i reflexionem sobre els valors que transmet l’entorn (publicitat, televisió, xarxes socials, etc.), perquè sovint reprodueixen estereotips sexistes.
Finalitzada la ponència s'ha establert un debat en què ha respost preguntes relatives a l'escassa col·laboració, i fins i tot en algunes ocasions, bloqueig de l'estat espanyol en aquest camp, sobre la històrica reclamació de Catalunya perquè s'efectuï un repartiment just de la part de l’ IRPF dels ciutadans de Catalunya per cobrir fins d'interès social, també sobre la incomoditat que es troba a l’hora d'abordar temes d'immigració, dificultat per treballar en alguns països d'origen, o sobre la problemàtica dels camps de refugiats que acaben convertint-se en llocs de residencia fixes i permanents de molts desplaçats.