ERC Sants - Montjuïc

Notícia

Els mitjans de comunicació públics en l’era de la desinformació.

Ponent. Jordi Fortuny de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Aquesta tarda hem pogut assistir per videoconferència a un debat sobre els mitjans de comunicació públics en l’era de la desinformació. Fent una mica d'història, ens ha explicat que aquests van aparèixer al segle XX, l'any 1922 amb la ràdio de la BBC i l'any 1936 amb la seva televisió. A Catalunya, TV3 i Catalunya Ràdio van aparèixer en 1983. En aquesta època es va trencar el monopoli de la televisió pública espanyola, amb l'auge de les autonòmiques i privades.
No obstant això no seria fins al segle XXI quan es produiria un gran canvi, propiciat per l'aparició de la fibra òptica l'any 2000 o l'apagada analògica el 2010.
Els nous dispositius i aplicacions, com YouTube, els iPhone o iPdad, van acabar de revolucionar l’accés i manera de rebre informació.
També cal destacar l'aparició de les conegudes xarxes socials o de la normativa espanyola del sector audiovisual, que va donar avantatge a l'oferta privada.
Tot això va provocar canvis d'hàbit, baixada d'audiències de les públiques, una gran deserció del consumidor jove, que va apostar pels nous mitjans indicats, amb els que es impossible competir, el que va produir una conseqüent reducció d'ingressos.
Jordi Fortuny, ens ha comentat que tot això ens ha portat a la desinformació, aquesta facilitat d'accés i interacció ha afavorit el fenomen de les fakenews, fomentades fins i tot per politics com Donald Trump, i com exemple ha indicat que la UE va crear l'any 2015 un grup de treball per fer front a les campanyes de desinformació provinents de Rússia. També ha destacat que les directives europees, de certa tendència liberal, deixen en mans dels estats membres la seva regulació.
Amb la epidèmia de la Covid-19 s'ha tornat una mica als mitjans audiovisuals públics, que han recuperat el prestigi perdut, el que hauria de donar pas a un nou model de servei, que en línies bàsiques, en el nostre cas, oferís una visió catalana, europea i mediterrània del món, que ampliés l'oferta de continguts i serveis als nous públics amb nous canals i formats de forma àgil i constant.
En el debat s'ha parlat de la tendència dels estats de voler controlar els continguts, del poder de les xarxes, de la necessitat de mantenir la independència dels treballadors i treballadores de les televisions públiques i d'establir un marc legal que ho reguli.
En l'àmbit català, ens ha indicat, que no considera que sigui certa la afirmació de l’existència de determinada tendència política en TV3 o Catalunya Ràdio més enllà del lògic reflex ideològic que actualment representa la nostra societat, destacant que els membres de Consell d'Administració, són elegits pel Parlament. Ha indicat també que en la seva opinió cal destinar recursos a les nostres ràdio i televisió, a l'objecte de poder oferir continguts de qualitat i en català, destacant que tot i que les quantitats invertides són inferiors a les de altres grups, obtenen en comparació millors resultats.
Per acabar, ha destacat que els mitjans de comunicació audiovisuals públics han de ser el gran vehicle de les cultures als que tothom ha de poder tenir accés.