ERC Sants - Montjuïc

Notícia

Rumorologia en el discurs de l’extrema dreta.

Ponent:  M’hamed Abdelouahed Allaoui. Llicenciat en Filologia hispànica per la Universitat Mohamed V de Rabat i màster en Diversitat Cultural i Exclusió Social per la Universitat de Girona i el CIDOB. Instal·lat a Barcelona des del 1991, ha treballat al Centre d’Estudis Jurídics del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya com a formador de personal sobre les societats nord-africanes, i posteriorment com a formador en immigració per a professionals dels serveis públics i les entitats que atenen els diferents col·lectius d’immigrants. Actualment treballa a la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya com a tècnic de l’Àrea Territorial.

Per videoconferència, ens ha explicat com l'extrema dreta utilitza la rumorologia.

Per començar ens ha donat la definició de la paraula  RUMOR com “Informació procedent de fonts no clarament identificades, que no està contrastada pels fets o prou documentada, i que es difon, de vegades intencionadament, de manera incontrolada a través de canals informals de comunicació”.
 
Dit això, ha entrat en un dels objectius preferit per l'extrema dreta com es el món de la immigració, destacant que “Tot i la multiplicitat dels factors i situacions que són a l’origen de l’aparició dels rumors vinculats a la immigració, la seva propagació posterior no és un fet fortuït; és ben intencionada per determinats cercles amb una ideologia clarament discriminatòria i racista”.
 
També ens ha parlat dels ESTEREOTIPS, destacant les seves característiques:
• Existeixen en totes les societats i grups socials
• No els aprenem per experiència pròpia
• S’apliquen sense tenir en compte la individualitat
• Es converteixen en explicació de tots els comportaments
• Revelen més sobre expectatives i creences de qui estereotipa
• Són rígids i inflexibles
• Tenen un component emocional
• Són a la base dels prejudicis i la discriminació
Concloent que “El fet que els estereotips es repeteixin en el temps i es transmetin d’un grup a un altre demostra que més que identificar un grup reflecteixen la posició que aquest ocupa en la societat i la imatge que nosaltres tenim sobre ell”.

A continuació ens ha indicat com es construeix el discurs de l’extrema dreta sobre la immigració, destacant que parteixen de:
“Que la comunicació es dóna entre cultures i no entre individus, obviant el fet de que no tots/es els/les membres d’una cultura pensen i es comporten de la mateixa manera”.
“La percepció de que hi ha cultures superiors compatibles entre elles i, per conseqüent, els seus membres també ho son, i d’altres inferiors que no son compatibles i els seus membres tampoc ho son”.

Tot i que no val la pena entrar-hi ens ha comentat quins són els prototipus de rumors que fa circular l'extrema dreta sobre la immigració, destacant com a més escoltats  els següents:
Hi ha masses immigrants (la percepció global és que un 40% de la població és estrangera).
Al CAP la gran majoria són estrangers.
No paguen els impostos.
Reben i acaparen totes les ajudes socials.
Ens prenen la feina...etc.
Per tot això és necessari tenir clar com podem crear una narrativa i contrarestar el discurs de l'extrema dreta sobre la immigració.
A NIVELL INDIVIDUAL: - Es recomana no respondre a aquests cercles en les xarxes socials per evitar el risc de donar més ressò al seu discurs feixista. - En els entorns propers (feina, amistats, casa, etc.) cal qüestionar-los per destapar la seva manca de fonament.
A NIVELL COL·LECTIU: - Reforçar el coneixement que tenim sobre el concepte “CULTURA” i la “competència intercultural”.

També ens ha parlat del model de l‘Iceberg en el que hi ha els elements visibles i els invisibles de les cultures, on sempre son mes coneguts aquells que no les defineixen, de la Competència Inter cultural i la capacitat de comunicar-se i relacionar-se de forma eficaç en situacions interculturals, que es basa sobre actituds, coneixements i habilitats, destacant en aquest sentit, el respecte actiu, la ment oberta, la valoració de la diversitat, la actitud positiva, evitar jutjar, la curiositat i interès per l’altre, la confiança i autoconfiança o tenir voluntat d’aprendre i canviar.

En el debat s'ha parlat de:
El discurs de l'extrema dreta, que és molt semblant a tot el món.
El seu finançament, principalment provinent dels EUA.
La seva estratègia, que ataca la part emocional de la gent anant a punts sensibles, amb un llenguatge fàcil, gens culte, procurant produir por o ressaltant la problemàtica dels recursos escassos.
Fins a quin punt partits polítics com PP o Ciutadans ho són, destacant el contingut del que diuen alguns dels seus integrants.
La importància de l'educació per vèncer aquest discurs.
La necessitat de marginar políticament la extrema dreta, recordant qui són i tot el que han fet.
En definitiva, poca broma amb aquesta gent, aïllament, cordó sanitari absolut i cap mirament, perquè veient què diuen, què volen fer i com actuen, es pot arribar a la conclusió que democràtics, no ho són.