ERC Sants - Montjuïc

Notícia

Fons Europeu, la seva repercussió a l'economia de l'Ajuntament i la Ciutat.

Ponent: Jordi Castellana, Regidor a l'Ajuntament de Barcelona, Llicenciat en Economia per la Universitat de Barcelona. Estudiant del Màster en Fiscalitat de la UOC. Ha realitzat tasques professionals relacionades amb l'administració, comptabilitat, auditoria de comptes i gestió d'entitats.
Amb la ponència d’avui, em pogut gaudir d’una autèntica lliçó d’economia aplicada al projecte Next Generation de la UE (NGEU).
En primer lloc ens ha parlat dels antecedents de la necessitat d’aquest pla, originats per la pandèmia mundial que patim i que té un impacte directe en la economia, destacant l’interès  per una sortida expansiva, amb la creació d’un pla per la reactivació econòmica i protecció social, del Govern de la Generalitat de Catalunya de data 21/7/2021, amb els següents eixos: Economia per la vida​, Transició ecològica​, Digitalització​, Societat del Coneixement​ i Actuacions transversals​.

Aquest Pla ha coincidit amb el Marc financer pluriennal Europeu previst pel període 2021-2027 de 1.000.000 MEUR i el NGEU.​
 
​Destaquen del Pla (NGEU), com a característiques principals:
  • L'import: 750.000 MEUR (equivalent a 2,5 Pla Marshall!)​
  • 360.000 MEUR en préstecs i 312.500 MEUR en subvencions.​
  • Per primer cop la UE s’endeuta mancomunadament.
  • Horitzó temporal: 2021-2026.​
  • Desenvolupat en dos fons: MRR: 672.500 MEUR, i REACT-EU: 77.500 MEUR.
Dels 750.000 MEUR, està previst que l'Estat espanyol rebi entre els anys 2021 i 2023, la quantitat de 72.000 MEUR. Correspon al PGE de 2021 la quantitat de 26.634 MEUR, assignant a les CCAA la quantitat de 18.793 MEUR, dels que li corresponen a Catalunya, 3.066 MEUR, i als ens locals a tot l'estat, 1.483 MEUR, sense que se sàpiga a dia d'avui, d'aquesta última partida, que correspon a l'Ajuntament de Barcelona.

També ens ha explicat quins son el pilars del MRR, destacant: la transició ecològica, la digitalització, el creixement intel·ligent sostenible i inclusiu, la cohesió social i territorial, la resiliència sanitària, econòmica, social i institucional, i les polítiques per a la pròxima generació.
Ens ha parlat dels seus àmbits emblemàtics d’actuació o Flagships, destacant  els relacionats amb la Activació​, Renovació​, Càrrega i descàrrega​, Connexió​, Modernització​, Ampliació​, Reciclatge i perfeccionament professional.

Vist tot això, la pregunta es, quines son les prioritats o missions de la Generalitat de Catalunya, destacant les següents:
IGUALTAT D’OPORTUNITATS. Fer de Catalunya un país on tota la ciutadania tingui les mateixes possibilitats de viure de forma saludable i puguin accedir, al llarg de la seva vida, a una educació i formació de qualitat que permetin el seu desenvolupament integral i el seu benestar.​
ECONOMIA SOSTENIBLE. Transformar el model productiu cap a un nou model que tingui en compte els límits del planeta i on l’economia sostenible sigui el motor del benestar social, i la coresponsabilitat el valor a fer créixer.​
ENERGIA EN TRANSFORMACIÓ I NOVA INDÚSTRIA. Situar l’estalvi i l’eficiència energètica, les energies renovables i l’economia circular com els pilars clau per a la reactivació econòmica.​
MOBILITAT SOSTENIBLE. Canviar el model de mobilitat basat en els combustibles fòssils per una mobilitat sostenible i intel·ligent de referència, per lluitar contra el canvi climàtic. ​
MEDI NATURAL. Adaptar el medi natural per preservar-lo dels embats del canvi climàtic.
CONNECTIVITAT. Connectar digitalment el territori i fer-ne la palanca per a la dinamització econòmica, el repoblament i la reducció de la bretxa digital territorial, i així aconseguir un territori més cohesionat.​
SOBIRANIA TECNOLÒGICA. Assolir la sobirania tecnològica mitjançant el desenvolupament de tecnologies disruptives que portin a una nova indústria d’alt valor afegit.
INNOVACIÓ. Esdevenir una societat referent en innovació gràcies a la creació i transferència intensiva de coneixement i a l’impuls de l’emprenedoria.
TRANSFORMACIÓ. Fer de la digitalització, la sostenibilitat i el coneixement conscient i responsable els motors de transformació dels sectors econòmics que han patit un fort impacte per la pandèmia. ​
INFRAESTRUCTURES. Comptar amb un full de ruta d'infraestructures eficient i col·laborador per un país més competitiu, cohesionat i connectat.
COMPETITIVITAT. Situar el coneixement com a factor de competitivitat que permeti augmentar el potencial de creixement de l’economia catalana i dels seus sectors productius a llarg termini.

També ens ha parlat dels Criteris dels projectes de Catalunya, destacant:
Singularitat: cal impulsar la recuperació recolzant-nos en aquells àmbits particulars de Catalunya (ja siguin infraestructures singulars o reptes específics del territori). ​
Grau de maduresa: els projectes han d’estar prou madurs per poder ser executats en el període que fixa la Unió Europea.​
Import del projecte: els projectes de major import tenen més dificultats d’encaix en el pressupost ordinari de la Generalitat i, per aquesta raó, els fons NGEU suposen una oportunitat única per a poder-los dur a terme. Ara bé, això no s’ha de traduir en una concentració en pocs beneficiaris.​
Potencial de comercialització: a fi de treure la màxima rendibilitat dels recursos públics és cabdal que els projectes tinguin una elevada capacitat de presentar productes al mercat i de comercialitzar-los arreu del món.​
Inversió en tendències de futur: els recursos europeus han de servir per impulsar sectors que potencialment seran punters i estratègics en les properes dècades.
Lideratge fort: per tal de maximitzar les probabilitats d’èxit d’un projecte és important que compti amb la col·laboració i/o lideratge d’un líder empresarial o institucional consolidat.​
Contribució a la reindustrialització: el model productiu post pandèmia ha d’impulsar la reindustrialització de Catalunya.​
Foment de l’equilibri territorial: els projectes han de contribuir a distribuir l’activitat econòmica de forma equilibrada arreu del país. ​
Contribució a la lluita contra el canvi climàtic i a la seva adaptació: els projectes han de contribuir a assolir els objectius de neutralitat climàtica, així com a la conservació dels serveis eco sistèmics i a la millora de la qualitat ambiental.​
Contribució al benestar i el progrés social: els projectes han de contribuir al benestar i la cohesió social, que és l’objectiu últim del pla Next Generation Catalonia. Això inclou, entre d’altres, la contribució a la creació d’ocupació de qualitat.​

Per tot això s’han efectuat ja 27 projectes emblemàtics​ I 55 de destacats, incidint que n’hi ha d’origen públic, privat, com també en col·laboració entre agents públics i privats.

El marc legal regulador es, per l’Estat espanyol, el Reial Decret Llei 36/2020: amb el vot en contra d’ERC per beneficiar les grans empreses i el​ Decret Llei 5/2021 del Parlament de Catalunya, que pretén facilitar l’accés a pimes, tot això amb cogestió amb el món local amb dos consorcis:​
  • Consorci Català per a la Sostenibilitat del Territori.​
  • Consorci Català per als Serveis de Digitalització.
Per finalitzar ens ha explicat quins son els impactes en la economia que es pretenen, destacant:
  • Descarbonització economia: transició energètica.​
  • Augment intensitat coneixement.​
  • Millores condicions laborals.​
  • Menys dependència del turisme i sectors vinculats als serveis: reindustrialització.
  • Transformació digital: eficiència serveis públics i sectors econòmics
En el debat posterior s'ha parlat:
Del control que exercirà la UE pel que fa a la destinació dels fons.
De la poca incidència que possiblement tindrà la resolució de Tribunal Constitucional d'Alemanya, gens partidari que el poble alemany tingui de solidaritzar-se amb altres nacions.
De l'escàs percentatge que rebrà Catalunya en relació a la seva població o economia.
De la necessària col·laboració econòmica de les empreses per poder efectuar tots els projectes.
De les conseqüències que aquesta assignació a l'Estat espanyol pot tenir veient l'enorme deute que manté.
De les ajudes que des de la Generalitat de Catalunya s'han donat a les empreses, gràcies a la facultat d'endeutament, contrarestat amb la nul·la aportació de l'estat espanyol.
De la competència fiscal deslleial d'alguns estats europeus i la necessitat d'una harmonització en aquest sentit.
I dins de l'àmbit municipal, s'ha destacat l'actitud i gran ajuda que des d'ERC s'està donant a l'actual govern de la ciutat per poder desenvolupar les activitats necessàries.