ERC Sants - Montjuïc

Notícia

Catalunya un país equilibrat? El paper del turisme i l’industria.

Ponent: Albert Castellanos, Secretari d’Empresa i Competitivitat en la Generalitat de Catalunya. Llicenciat en Economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Màster en Economia Pública per la Universitat de York (University of York – England) i Mestratge en Funció Directiva (EAPC). Bona part de la seva trajectòria professional l'ha dedicat a la gestió pública i universitària en l'àmbit de la política econòmica, així com també en el llançament de nous projectes vinculats a processos de reorganització, que ha compatibilitzat fins fa pocs anys amb la docència universitària en economia.

Conferencia-debat mixta, per vídeo i presencial, en la qual ens ha parlat de la economia de Catalunya i l’equilibri entre els sectors turístic i industrial.

En la conferencia ens ha dit:

D'entrada s'ha reflexionat sobre si Catalunya és una nació econòmicament equilibrada i el model de país que volem concloent que cal potenciar i incentivar el sector d'empresa i especialment les PIMES.

Ha remarcat que fa molts anys que a ERC no teníem el Departament d'Empresa i Treball i, si vam saber portar les finances de la hisenda de Catalunya i demostrar que podíem gestionar l'economia del país, ara ens correspon fer-ho també amb l'empresa, amb un departament que pot fer molt més.

Ha destacat aquells punts que defineixen què volem implementar. En aquest sentit, tal com ha indicat el nostre conseller Roger Torrent, estem sortint d’uns mesos complicats per la caiguda d’activitat i una de les prioritats és facilitar la recuperació i transformació. Per això hem de visitar i fer el possible per conèixer les empreses que hem d’acompanyar amb polítiques d’ajut directe.

Ha afirmat que en aquests moments les perspectives són relativament bones. La nostra economia és molt oberta amb tantes importacions com exportacions, cosa que, amb fluctuacions, fa preveure una ràpida recuperació que ens permetrà millorar respecte del 2019, i és que les exportacions han crescut més d'un 5%. Les empreses s'han espavilat i sobreposat a la pandèmia i per mantenir-nos, hem d'aconseguir que els nostres productes siguin competitius destacant la circumstància que la indústria catalana ofereix molta confiança als mercats.

Ha destacat l'atractiu del nostre teixit industrial, que aquest any ha vist com augmentava la inversió estrangera en un 4% quan a tot Espanya ha caigut un 30%.

La política seguida a Catalunya de ser cauts en els moments més greus de la pandèmia, prioritzant les mesures sanitàries per evitar els contagis, no ha repercutit tan negativament com es va pensar al seu moment en la recuperació de les empreses com ha passat a altres CCAA ja que les polítiques d'ajudes van ser més ambicioses aquí, destacant que en els períodes que van de març de 2020 a març de 2021 a Catalunya s'han injectat per part de l’administració molts més recursos a les nostres empreses destacant la xifra de 182 euros per habitant aquí respecte a una mitjana de 60 euros per habitant en les altres CCAA.

Tot això fa pensar que les perspectives de recuperació són més bones, i és que el liberalisme imperant, per exemple a la comunitat autònoma de Madrid, amb la idea de prioritzar l'economia facilitant l'obertura de comerços en plena crisi sanitària, tampoc no ha donat els fruits que s'esperaven.
També ens ha indicat quins són els nostres objectius, destacant que cal fomentar que Catalunya sigui un país més industrial, i encara que Catalunya obté el 20% dels seus recursos d'aquest sector, en la línia de la mitjana europea, la idea és apropar-nos a economies com l'alemanya o austríaca amb un 25%.

Tot això obeeix al fet que la indústria fa més resilient l'economia en representar un sector més internacionalitzat i innovador, amb una ocupació més estable, uns salaris que superen en un 25% els del sector serveis i una ràtio de benefici més elevada.

Ha destacat de Catalunya la seva aposta per les PIMES així com la seva indústria, molt diversificada pel que fa a àmbits d'actuació malgrat la seva concentració territorial, afirmant que cal promocionar processos com d'automatització o digitalització per fer-la més competitiva.

La crisi sanitària ha fet augmentar els costos de transport de mercaderies a tot el món, per tant la nostra proximitat amb el mercat europeu s'ha d'aprofitar. Aquesta circumstància ha de representar una oportunitat per les nostres empreses perquè produeixin més i sobretot allò que cal importar a un alt cost, destacant que és el moment de posar les empreses més a prop dels consumidors.

Pel que fa l'altre sector, el turisme, ha destacat la seva importància a Catalunya, representant el 12,5% dels recursos que genera del total del pastís econòmic de Catalunya, destacant que, sense arribar als nivells de la indústria, aquest sector també gaudeix de personal d'alta qualificació, sent importants les plusvàlues que genera.

Del sector turisme també ha afirmat que no s'ha recuperat del tot, especialment l'espai de la costa o de la ciutat de Barcelona, més nodrit de visitants estrangers. La idea és fomentar el turisme interior, de proximitat i també el de fora de temporada.

Al debat posterior en resposta a diverses preguntes ha indicat:

Que a Catalunya les inversions estrangeres solen aportar valor i treball i ha destacat que el 36% són per al sector Tic, que es caracteritza per l’elevat nivell econòmic que representa ja que necessita un personal més qualificat, del qual sí que disposem a Catalunya.

Que el retard en la finalització del corredor ferroviari del Mediterrani ha perjudicat la nostra economia i en especial la indústria i moltes inversions no s'han fet per aquest motiu.

Que a la Xina no només produeixen productes barats, n’han après a fer de qualitat i molt competitius, cosa que obligarà Europa a replantejar les seves polítiques industrials.

Que hi ha diverses directives europees que advoquen per relocalitzar la producció de determinats productes, destacant el cas de determinats medicaments així com de microxips en una intenció clara per aconseguir un major autoabastiment de productes bàsics que evitin que en determinats casos s'hagi de parar el procés de producció per manca de productes clau.

Pel que fa a la producció científica, ha destacat que Catalunya està molt millor que el total d'Espanya, amb un nivell molt alt, però per altra banda opina que falla la inversió en recerca i innovació industrial.

Sobre el món cooperatiu destaca que hauria de ser més proper al nostre partit, però és un sector complex amb moltes particularitats que seria bo conèixer per poder accedir-hi i donar-li mes suport.

Respecte als relleus generacionals de determinades empreses familiars, ha destacat que la jubilació d'alguns empresaris propicia la pèrdua de molts negocis i per això s'està treballant en un programa o servei d'acompanyament, principalment a petits tallers o comerços de proximitat.

Sobre l'aprovació de la llei sobre les APEUs, (Àrees de Promoció Econòmica Urbana) en què les activitats empresarials i l'administració local es posen d'acord per promoure i dinamitzar una zona a partir d'un pla d'acció que caldria adequar a les finalitats d'interès general, ha destacat que és una iniciativa que fa por als titulars dels establiments ja que no desitgen que sigui l'Ajuntament de torn qui els digui com han de portar la seva empresa.

Es tracta de la creació de nuclis comercials per fer polítiques de promoció conjunta, diferent dels centres comercials. En aquest sentit s'està treballant per introduir-los a Barcelona, malgrat la manca d'empatia de l'Ajuntament de Barcelona.

Que a Catalunya a l'hora de licitar projectes s'intenta adjudicar-los a les PIMES, que representen el 50% dels contractes, en marcada diferència amb el total d'Espanya que només arriba al 35%, afavorint allí més les grans empreses en una evident diferent forma de repartiment de recursos.

Hem pogut assistir a una interessant conferència en què Albert Castellanos ens ha mostrat quin és el programa d'actuació econòmica que des de ERC plantegem, en clara diferència amb polítiques que es desenvolupen a Espanya, per intentar aconseguir un millor desenvolupament de l'activitat econòmica de Catalunya, una nació que si fos independent i amb estat propi gaudiria de majors perspectives, no només per raó dels recursos que generem i que actualment desapareixen, sinó també per la facultat de poder prendre les millors decisions.