ERC Sants - Montjuïc

Notícia

"És possible disposar d'habitatge assequible?"

Hem assistit a una xerrada i debat presencial al casal i per videoconferencia amb Eva Baró i Ramos, regidora de l'Ajuntament de Barcelona, llicenciada en Psicologia, especialitzada en Metodologia de Recerca en Ciències Socials i de la Salut per la Universitat de Barcelona. Durant molts anys es va dedicar a la investigació en biomedicina i en salut pública, va publicar en revistes especialitzades internacionals i va ser empresària d'una consultora del sector sanitari després d'exercir com a tècnica i gerent en pimes del sector durant més de 20 anys. El 2015 es va incorporar al Grup Municipal d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona per portar el gabinet del President. Vinculada als Castellers de Barcelona, en va ser cap de colla.

Avui ens ha visitat i parlat de com és complicat poder accedir i conservar l'habitatge per part de la ciutadania.

Per començar ens ha explicat que Barcelona en aquests moments s’està agreujant i s’agreujarà el problema d'accés a l'habitatge de moltes famílies i ciutadania en general, incrementant el gruix de ciutadania que es troba ja en situació d'emergència residencial. Es un problema que ha esdevingut permanent a la ciutat. Davant l’absència d’un parc públic d’habitatge suficient, moltes d’aquestes persones acaben allotjades de forma eternament provisional en hostals, albergs, pensions... on poden acabar habitant més de dos anys. Fet que ho fa insostenible a molts nivells.

També ha destacat que considera que l'habitatge no hauria de ser un bé per especular sinó un dret, un dret humà, sense el qual totes les esferes personals (salut, estudis, feina, etc) perillen. En els darrers anys a Barcelona el preu del lloguer ha pujat un 27% i el de compra un 37%, sense que hagi augmentat de manera significativa el nombre d'habitatges protegits en aquest període perquè costa molt temps i diners generar habitatge, més encara quan no hi ha la complicitat i el clima adient entre Administracions, com és el cas.

Respecte a la nostra ciutat afirma que no té una gran extensió ni massa sòl on poder edificar, però sí una gran demanda (interna i externa) d'habitatge. La ciutat té un estoc ínfim d’habitatge per a polítiques socials i/o públic. I l’estoc del mercat privat està subjecte a un mercat on molts factors sempre empenyen els preus a l’alça.

Ens ha parlat de la solidaritat urbana com un objectiu que ens hem marcat per aconseguir que s'arribi a un 15% d'habitatges per polítiques socials, ara aquest parc quasi no arriba ni al 2%.

La problemàtica de l'adquisició o lloguer de vivendes a Barcelona és greu i molta gent no solament té problemes per accedir-hi per diverses raons, a les quals ara s'ha sumat la crisi originada per la pandèmia i la guerra a Ucraïna, sinó que fins i tot la té per conservar-les i és que a les quantitats destinades a pagar les quotes de hipoteques o el lloguer, que tot va pujant de preu, hi hem de sumar el dels seus serveis, com són la llum o el gas, que cada cop són més cars. Estem a l’espera de la taxa de sobreesforç, la darrera que coneixem rondava el 40% (el 40% dels ingressos familiars es dediquen a tenir un sostre i al consum energètic).

També ens ha parlat de diferents mecanismes existents creats per augmentar l'habitatge assequible destacant una sèrie de circumstàncies que s’han donat:

El model escollit en el seu moment (habitatges de protecció oficial en règim de tinença i una “protecció” que caducava al cap dels anys) explica en part la situació actual. A mesura que la “protecció” caducava els (petits) propietaris (particulars i famílies) en disposaven a conveniència i pràcticament han acabat tots al mercat privat. Ara la majoria ja són de renda lliure i s'han transmès a preu de mercat, per tant, si van ser construïts amb diners públics, millor hauria estat que estiguessin protegits per sempre, cosa que ara sí ja es fa en els de lloguer.

El dret de tempteig i retracte a favor dels Ajuntaments, Generalitat i Entitats del tercer sector en la transmissió d'immobles permet que tinguin el dret de preferent adquisició, tot i que la manca de recursos i el preu fa que no se'n puguin adquirir tants com caldria.

Respecte als habitatges de la SAREB, actius tòxics que es van adquirir amb diners públics per ajudar les entitats bancàries, no se sap gaire com s'han posat a disposició de la gent, a qui i per quin preu s'han transmès ni l'estat en què es troben; aquests habitatge podrien ser cedits als ajuntaments per destinar-los a habitatge social.

També ha destacat que la Generalitat de Catalunya té competència en matèria d'habitatge, però no recursos econòmics suficients per invertir-hi. S’ha treballat en l'aprovació de diverses lleis i decrets relacionats amb problemes com els desnonaments, la limitació del preu del lloguer o l’emergència energètica que han acabat o probablement acabin al Tribunal Constitucional, cosa que demostra un cop més la necessitat de no dependre d'una normativa superior estatal com l'espanyola.
Tal i com anem comprovant amb el pas del temps el respecte i la garantia de l’exercici del dret a l’habitatge, entès com un dret fonamental i un dret humà, és impossible dins el marc espanyol; i és una raó de pes, una de més, per defensar la necessitat d’un Estat propi en forma de República per construir una societat més justa, prospera, igualitària i en igualtat d’oportunitats per a tothom.

Hem gaudit d'una conferència en la qual hem debatut i ampliat el nostre coneixement sobre l’habitatge i la seva situació actual gràcies a l'expertesa de la nostra regidora que ens ha demostrat que avui el seu accés o conservació és molt difícil per molta gent. Així hem pogut ratificar el que temíem: que la situació és greu i hi ha molta feina a fer per variar una realitat en la qual caldrà ser valent i prendre moltes mesures ben escollidas per revertir la situació actual. Però no es pararà de treballar, tot i les dificultats existents.