ERC Sants - Montjuïc

Notícia

Josep Chalmeta


Passen i es diuen tantes coses darrerament i tan de pressa que gairebé no tenim temps d’assimilar-les. Per això saltaré per damunt de diversos temes, cadascun dels quals mereixeria un article complet.

Una interpretació curiosa i interessada:
El passat 11 de setembre més d’un milió i mig de catalans es va manifestar a Barcelona. La senyora Sánchez Camacho va dir simplement que hi havia més gent que no havia participat a la manifestació i que per tant era minoritària.
Després de veure la seva manifestació del 12 d’octubre, i sense tenir en compte que part de la gent l’han portada de fora de Catalunya, veient els que eren, no s’ha atrevit a dir que eren ridículament minoritaris.
Queda clar on es troba la majoria.
I el dia 25 de novembre quedarà encara més clar!

Democràcia:
La democràcia es basa en la participació dels ciutadans, bàsicament a través de les eleccions i de les consultes o referèndums. Els ciutadans trien els seus representants polítics i opinen –decideixen en alguns casos directament- sobre els temes que se’ls consulten.
La democràcia no té límits, pot decidir sempre. No es pot encotillar dient que això pot consultar-se i allò no. Només cal mirar a l’exterior: Canadà, Suïssa,Gran Bretanya, ...
Però a casa nostra i al país del costat tenim partits que no volen que es consulti la població, no fos cas que opinés diferent d’ells! Així PP i PSOE (inclòs PSC) i UPD i Ciutadans volen impedir que Catalunya consulti a la ciutadania sobre el futur de la nació catalana.
Simplement, no han interioritzat què vol dir democràcia!
Hi han votat en contra recentment en el Congrés de Diputats.
I també fa dos anys, en el nostre districte i a la nostra ciutat, el PSC, amb el suport del PP i –vaja error!- d’IC-EUA van desestimar de facilitar les consultes sobiranistes d’abril de 2010 a Barcelona. Això va suposar mesos després que un tribunal condemnés l’exalcalde Jordi Hereu per atemptat contra la llibertat d’expressió.

Símbols:
La bandera oficial catalana és la quadribarrada. I com a representació del país suscita emocions en moltes persones.
Però darrerament els nostres pobles s’han omplert de banderes estelades, inclosos els balcons d’Ajuntaments. L’11 de setembre hi havia milers de banderes estelades; el Camp Nou, partit Barça-Madrid, també era ple d’estelades. Una gran part de la població ha adoptat l’estelada com a bandera més representativa –no cal que expliqui per què- i en conseqüència té pel cap baix el mateix valor representatiu de Catalunya que la quadribarrada, malgrat no ser-ne la bandera . Per això ens omplí d’orgull veure-la presidir actes de la nostra Festa Major de Sants.
Respecte al Camp del Barça, algú ha dit que el clam d’independència i l’oneig d’estelades era vergonyós. L’ús de la llibertat d’expressió, de forma pacífica i democràtica, pot ser vergonyós? Sembla que alguns han de tapar-se la pròpia  vergonya del seu poc sentit democràtic tirant merda sobre els altres (i perdoneu l’expressió).

Independència:
Alguns comentaristes i polítics contraris a la possible independència de Catalunya ens donen arguments tan curiosos com que la nostra renda percàpita baixaria un 20%, a nivell similar al de Xipre; o que no podríem pagar lespensions; o que ...
Em sorprèn tanta preocupació per nosaltres!
No cal que es preocupin tant. Si tenim algún problema, serà el nostre problema, i estiguin segurs que el sabrem resoldre... com l’han resolt totes les nacions del món, perquè no n’hi ha ni una de sola que hagi renunciat a la seva independència, malgrat ser en un món globalitzat. I això vol dir que ens en sortirem, màxim quan algun dels problemes que ens apunten no té res a veure amb la realitat, com és fàcil de demostrar (per espai no ho faig aquí, però si cal ho ampliaré més endavant).

En fi, tal com van les coses de ben segur que en seguirem parlant. Però la democràcia ningú no la podrà aturar.