El passat 29 de gener va ser el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, que a Manresa es va commemorar amb un necessari i emotiu homenatge als manresans deportats a camps de concentració nazis. Prèviament, s’havien col·locat llambordes Stolpersteine, que recordaran qui eren i on vivien aquestes víctimes. Les paraules del professor Jordi Pons sobre l’horror que van viure aquestes persones que defensaven la llibertat i la democràcia ens van fer venir al cap imatges en blanc i negre d’homes, dones i nens presoners, fent cua per menjar, passant fred, a vegades entre la neu, traslladats en trens, amuntegats,.

Els trams a Berga per commemorar la Diada de Catalunya i manifestar-nos per un estat propi en l’acte organitzat per l’ANC i Òmnium es van omplir fa uns dies. La Catalunya central està a punt per sortir al carrer un altre 11 de setembre, i milers de persones, segur que en una Diada històrica més, tornaran a fer petits els carrers, en aquesta ocasió a Barcelona, Lleida, Tarragona, Salt i, com deia, Berga.

Doncs sí, ja tornem a ser a Nadal. L’any s’acaba. Un any que ens ha passat volant. No és d’estranyar, ha estat un any intens, ha estat un any, o fins hi tot podríem dir l’any, de les conteses electorals. Estem cansats, però estem convençuts. Ara toca reposar uns dies, passar-los amb família i gaudir-los, però de seguida ens hi tornarem a posar, ja que ara és el moment de la política, de la Política amb majúscules.

L’adopció del preacord del full de ruta unitari per la independència de Catalunya, entre ERC, CDC, ANC, AMI, Òmnium Cultural i Súmate, va ser una excel·lent notícia per obrir aquesta primavera. Ara, encara amb la voluntat de sumar noves organitzacions –CUP, MES...- 
compartim un full de ruta per tal d’iniciar un procés de transició democràtica fins esdevenir un estat independent, si així ho volen el proper 27S la majoria dels nostres conciutadans.

Fins fa relativament poc, les eleccions europees eren una pèrdua de temps per a un terç de l'electorat i unes completes desconegudes per a un altre, però aquest any, aquests comicis prenen una importància especial. Un cop assolida la data i la pregunta del referèndum, i guanyant cada dia que passa més partidaris pel Sí gràcies a les ganes de diàleg de l'estat espanyol, és hora d'explicar el nostre projecte a Europa, de parlar amb la resta de països per començar a situar el nostre encaix dins la Unió i trobar tants aliats com sigui possible per a fer realitat el nostre màxim objectiu per aquest any: la independència.

Antigament, quan no tothom sabia llegir i escriure i el món era més rural, a poca gent li interessava viure al minut. El temps es comptava d'una manera diferent, menys precisa. D'aquí ve el sistema horari català amb els vagues quarts i mitjos quarts i els inconcrets "quarts de vuit", en l'ús dels quals no ve mai de 5 minuts. Una cosa semblant succeïa amb els anys. Sí que més o menys tothom sabia l'any que vivia, però el número era poc important i poc esclaridor a l'hora d'ordenar records.

Ens hem reunit per commemorar la mort de l’Avi, d’en Francesc Macià, qui va ser president de la Generalitat de Catalunya i fundador i president del nostre partit. Han passat 80 anys, però reclamar el seu llegat de llibertat, igualtat i justícia social és més necessari que mai. Aprofito aquest homenatge per fer un petit balanç del 2013 que tot just acomiadem i una mirada esperançadora cap al 2014.

Després d’escassos anys sense secció local a Sant Vicenç, per fi la hem renovat! Des de principis de 2012 en que l’aventura la vaig començar en solitari, varis joves compromesos i disposats a lluitar pels nostres drets i llibertats si han anat afegint. Som un grup molt jove, amb gent des dels 14 anys fins als 20 anys. Comença així la nostra aventura, exactament en les segones Jornades Independentistes que vam fer conjuntament amb ERC Sant Vicenç.

No hi ha dubte que el terme ha fet fortuna. Fins fa poc, en política, això de la tercera via potser li sonava a algú només de l’intent fallit de renovar el laborisme que Tony Blair havia promocionat ara fa uns quants anys i que va generar rius de tinta a Europa. O de significats molt concrets de polèmiques en algunes temàtiques socials. Però a Catalunya, d’unes setmanes ençà, quan parlem de tercera via tothom entén de què parlem.