La pandèmia de la Covid19 afecta arreu del món en nivells i intensitats diferents. Al nostre entorn més immediat, els barris de Sarrià - Sant Gervasi no han estat immunes als seus efectes tant pel que fa a persones que tristament han mort però també les conseqüències socials i econòmiques que s'han fet notar des de bon començament. Per aquest motiu al plenari de mes de maig, que hem celebrat confinats, ERC Sarrià - Sant Gervasi hem presentat iniciatives sobre tres temes que creiem cabdals en aquest moment de represa.

El passat mes de juliol s’iniciava el nou mandat municipal a Sarrià – Sant Gervasi amb la constitució del nou consell de districte, ple de cares noves i amb una clara nova distribució de les forces polítiques.    Amb quatre representants, ERC Sarrià – Sant Gervasi és el primer partit d’esquerres del districte i primera força empatada amb Junts x Cat i C’s.    Si quan es va investir l’alcaldessa ERC ja va advertir que els vots de Manel Valls per barrar el pas d’ERC a l’alcaldia no serien de franc, el dia 25 de juliol vam poder-ho començar a constatar al saló de plens de Sarrià – Sant Gervasi.

Les eleccions d’aquest dijous se celebren amb un clima d’anormalitat política i democràtica que no podem passar per alt. Avui acaba una campanya electoral que hem hagut de fer amb presos polítics i candidats a l’exili. Una campanya que hem hagut de fer sota l’amenaça d’imputacions i de la repressió que des de fa mesos ens toca patir. Una campanya que des d’Esquerra Republicana hem hagut d’afrontar amb el nostre cap de llista a la presó d’Estremera.

Dilluns 4. Són les 10h. I sé que no surten tots. L'Oriol, el Quim i els Jordis es queden a la presó. Per la resta, fiança de 100.000, que aviat sabem que la solidaritat de milers de catalans permet subsanar ràpidament. Som un poble enorme que s'enfronta a un Estat que ens vol amb el cap baix, demanant perdó i suplicant pietat. Lluny d'això, ens mantenim tossudament alçats i ens disposem a guanyar les il·legítimes eleccions del 21D.

Ha arribat el moment. És ara i aquí. Podríem citar a Niemöller o a Candel. Parlar de les lluites compartides i de la necessitat de col·laborar, de trobar-nos per créixer junts, de tenir molt clar que davant d’una injustícia ens hi trobaran, sigui quina sigui. Perquè la nostra lluita és la justícia, és la democràcia, és la llibertat. Però també podria parlar d’un sol poble. Del que s’alça sense mirar banderes; del que recolza als nois d’Altsasu com ho fa amb els Jordis o el mig govern empresonat.