Segarra

Totes les notícies

29è Congrés d'ERC

El Congrés Nacional d’Esquerra Republicana celebrat a Lleida el dia 28 de gener de 2023, referma per amplíssima majoria l’aposta per articular el 80% de la societat catalana favorable al referèndum com a via més “efectiva” cap a independència. “Oferim un objectiu: una Catalunya independent, una República Catalana de llibertat. I oferim una manera d’arribar-hi: un referèndum que interpel·li tothom per decidir el nostre futur democràticament”. Aquesta ha estat la proposta que ha traslladat al país aquest dissabte el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, en la cloenda del 29è Congrés Nacional de la formació celebrat a Lleida. “Mà estesa als que volen els mateixos objectius i no saben ben bé com assolir-los”, ha reblat. “La nostra causa guanyarà en la mesura que siguem capaços de construir grans majories socials i polítiques al nostre país, i l'acompanyament i reconeixement de la comunitat internacional”, ha subratllat Junqueras, que ha posat de relleu que “és possible” també l’acompanyament de la comunitat internacional “en la defensa d'un pacte de claredat que estableixi les condicions del referèndum”. “Si som capaços de construir forces democràtiques molt àmplies, els temps seran molt curts, i tots el aquells que no se sumen a aquest camí, que és l’únic que està explicitat, només contribueixen a allargar el temps i les dificultats per aconseguir els objectius”, ha avisat. Marta Rovira: “Som el partit gran i defensem Catalunya arreu” La secretària general, Marta Rovira, ha situat els reptes polítics d’Esquerra Republicana en el cicle que ara s’obre: “Estar al costat de la gent”, fent-se seves les necessitats de la ciutadania; “reconstruir el país”, amb una especial “preocupació” per les condicions dels llocs de treball; “superar el desgast constant” d’actors polítics “que només actuen amb mirada a curt termini, subterfugis i mentides”; i “continuar fent camí cap a la república catalana”, posant al centre de l’agenda política el referèndum.

Presentació de la quarta edició del Festival Segamots

La quarta edició del Festival Segamots, l'art de contar contes, va ser presentada el passat dia 7 d'octubre als pallers de pedra de l'Aranyó, i va anar a càrrec d'Elisabet Jové, consellera de Cultura del Consell Comarcal de la Segarra, Mercè Carulla, regidora de Cultura de la Paeria de Cervera, Agnès Pla, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Guissona i Patricia McGill, directora artística del Festival. El Festival SegaMots, que va néixer durant la celebració de Cervera Capital de la Cultura Catalana l'any 2019 de la mà de Patrícia McGill, que n’és la coordinadora i directora artística, es va crear amb la voluntat de ser un projecte de territori, i amb una programació anual estable. Al llarg de les edicions anteriors el projecte s’ha consolidat i ha obtingut el suport de la majoria d’ajuntaments de la Segarra. Estaràs, Ivorra, els Plans de Sió, Sanaüja, Sant Guim de Freixenet, Sant Ramon, Tarroja, Torà, Cervera, Guissona i Torrefeta i Florejacs acolliran les activitats de l'edició d'enguany, que oferirà espectacles de narració oral entre els dies 15 i 16 i del 21 al 23 d’octubre, per a públic familiar i per a públic adult.  El tema de reflexió d’enguany serà “narració oral i poesia”. Les narradores convidades són Sherezade Bardají (Sabadell), Eva Andújar (València), Cristina Verbena (Zaragoza), Mon Mas (Parets del Vallès) i  Ada Cusidó (Barcelona).  D'altra banda, les sessions de Contes a la Catxipanda a les residències estan pensades per a la gent gran que hi viu i les seves famílies, i les sessions que tindran lloc a les escoles estan adreçades a alumnes de cicle inicial. Per últim, les activitats de la proposta didàctica “El meu cos és una casa” estan destinades a alumnes de 5è i 6è de primària. La regidora de Cultura de la Paeria de Cervera, Mercè Carulla, va destacar "la transversalitat d'aquest projecte comarcal" i l'aposta per a posar en relleu totes les arts, incloent l'art de contar contes.

Comunicat i aclariments de la Federació de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya sobre la prohibició de cremar restes vegetals als propis camps de conreu

Davant les informacions sorgides en els darrers dies sobre la prohibició de cremar restes vegetals als propis camps de conreu, des de la Federació Regional de Lleida volem deixar clars els següents aspectes: En primer lloc, l’estratègia d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés i al Senat respecte aquest tema ha constat de dues fases, sempre mirant de defensar el sector agrari del nostre país. En primera instància, la intenció dels grups republicans era obtenir una moratòria de dos anys de l’article 27.3, que prohibia la crema de restes vegetals al camp amb algunes excepcions. La raó per la qual es va optar per demanar la moratòria és ben senzilla, creiem que és la via més immediata per acabar amb aquest problema per a la nostra pagesia ja que, amb voluntat política i via Reial Decret Llei, es podia aprovar la moratòria al Consell de Ministres en dues o tres setmanes. A més, aquesta moratòria de dos anys, permetria gestionar des de la Direcció General d’Agricultura del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat i l’Agència Catalana de Residus el tractament d’aquestes restes vegetals i evitar que el cost derivat recaigués sobre la pagesia.   En segon lloc, i davant la tímida reacció del Ministeri de Transició Ecològica a la pregunta parlamentària formulada pel nostre diputat Xavier Ertija, s’ha optat per donar suport a la derogació d’aquest article 27.3 en la ponència de la futura llei de la Política Agrària Comuna (PAC), que tot just comença el seu tràmit i es pot demorar entre 2 o 3 mesos si no hi ha contratemps d’última hora. Aquest text que es vol introduir per tal d’anul·lar la prohibició de cremes de restes vegetals va ser recolzada per unanimitat per tots els grups parlamentaris presents a la ponència. No obstant, cal recordar que la llei tot just comença el seu tràmit i encara pot patir alguns canvis en el seu pas pel Senat o bé al Congrés. Només cal veure la nota d’aclariment del Ministeri de Transició Ecològica advertint que la supressió de l’article 27.

Esquerra Republicana de Catalunya aconsegueix del govern espanyol l’ampliació de les xarxes elèctriques d’autoconsum col·lectiu, fins ara limitades als 500 metres

El govern espanyol, per boca de la secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagesen, ha confirmat que s’ampliarà la distància de les xarxes d’electricitat per a autoconsum col·lectiu, que la llei actual restringeix fins als 500 metres des del punt de generació. És una llarga i reiterada reivindicació del Grup Republicà al Congrés de Diputats, i més concretament del diputat Joan Capdevila, que en nombroses intervencions sobre temes d’energia tant en ple com en comissió qualificava de ‘ridícula’, un cop regulada, la distància màxima de 500 metres, quan països de l’entorn com França o Portugal ja la tenen prevista fins als dos quilòmetres.   Capdevila es mostra satisfet per l’anunci, que s’ha produït en el marc del 10è Fòrum Solar de la patronal del sector fotovoltaic Unef. Amb tot, ‘portem tant de temps reclamant-ho, reivindicant-ho i insistint-hi que no voldríem que fos un anunci més; ens ho creurem quan sigui llei i es publiqui al BOE’, resumeix. ‘Caldrà veure com es conforma la regulació per assolir el nivell d’autèntiques comunitats energètiques que permetin més que el simple autoconsum i que siguin generadores d’energia neta i de proximitat’. Pel portaveu republicà a la comissió d’Energia del Congrés, ‘fins que no veiem el text que el Gobierno proposa no podrem valorar quant de lluny estem encara del model que ja apliquen França o Portugal’.   L’impuls a les xarxes d’autoconsum dins del canvi de paradigma energètic i l’aposta per les renovables ha estat un eix troncal en l’acció parlamentària del Grup Republicà al Congrés: des de les esmenes a la Llei de canvi climàtic registrades a l’octubre de 2020 fins a les propostes de resolució en el debat del Estado de la nación, al juliol passat, passant per proposicions a la comissió d’Energia. A final d’agost, en el ple que convalidava un reial decret de mesures d’estalvi energètic, i davant l’enèsima insistència de Capdevila per accelerar l’aposta per l’autoconsum col·lectiu –‘regulin-ho ja’, va exigir-, el PSOE va deixar entreveure que s’esmenaria la limitació dels 500 metres.

Esquerra Republicana de Catalunya al Senat reclama al govern de l'Estat que garanteixi l'ús social dels pisos de la SAREB

Sara Bailac: ‘El pla de creació de la SAREB ha fracassat’ La portaveu adjunta d'Esquerra Republicana – EH Bildu al Senat, Sara Bailac, va preguntat ahir dimarts a la vicepresidenta primera del govern, Nadia Calviño, ‘què pensa fer el govern per garantir l'ús social dels habitatges de la SAREB’. Bailac ha recordat a la vicepresidenta que el govern ha pres el control d'aquesta entitat adquirint una participació majoritària del seu capital social, per tant, ‘és qüestió de voluntat política que demà mateix aquests pisos puguin ser vivenda pública’.   ‘Ningú entén què està fent el govern davant la crisi d'habitatge’, ha denunciat la republicana, que ha manifestat que la ‘prioritat del govern hauria de ser tornar els diners del rescat bancari als que porten anys lluitant contra un sistema que ofega els que estan als marges’.   Bailac ha reivindicat el treball del seu grup per abordar la problemàtica de l'emergència habitacional ‘que afecta centenars de municipis de Catalunya’, i ha criticat la manca de voluntat de la SAREB per establir convenis amb els ajuntaments per a ús social, ‘la dinàmica sempre és la mateixa, d'entrada bones paraules, però a l'hora de tancar els convenis prevalen els criteris de mercat’.   De fet, els republicans no només estan treballant aquest tema a la cambra alta, com ha anunciat Bailac, aquest dijous el seu grup al Parlament de Catalunya presentarà una llei ‘per garantir el retorn social del rescat bancari’, i ha expressat la seva sorpresa, en manifestar que ‘ens sorprèn que els partits del govern no abordin aquesta solució’.   ‘Els habitatges de la SAREB a Catalunya s'han de gestionar des de Catalunya’, ha insistit la republicana, ‘traspassin ja els actius’, ha reclamat a la vicepresidenta al final de la seva intervenció.   Per la seva banda, la vicepresidenta primera del govern ha reconegut davant la pregunta de la republicana Bailac que ‘el pla de la SAREB ha fracassat’ i ha instat la Generalitat a col·laborar ‘per treballar en la creació d'un parc d'habitatge públic’, com així li reclamen des de ja fa temps, els republicans.

Inés Granollers: ‘Per assegurar l'èxit de les polítiques de despoblament cal establir mesures per al desenvolupament i la diversificació econòmica del territori, com els drets digitals’

Per la diputada republicana, internet és un bé públic que ha de ser universal, equitatiu, assequible i amb l'ample de banda necessària per a tothom independentment de les circumstàncies personals, laborals i socioeconòmiques. La diputada del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya – Sobiranistes, Inés Granollers, ha estat taxativa a l’afirmar davant del Plenari del Congrés que ‘massa vegades pensem equivocadament que, quan s'inverteix a les zones urbanes, són molts més els ciutadans que es beneficien de la inversió. Però la realitat és que les actuacions a les zones rurals aporten beneficis no només a la mateixa comunitat, sinó també a tota la societat, ja que a les zones rurals és on es produeixen els aliments i les matèries primeres que després tots consumim’.   Granollers ha fet aquesta referència en el decurs de la seva intervenció  a una moció presentada per Teruel Existe sobre l'aplicació d'un pla de treball a distància per al sector públic que contribueixi a la cohesió territorial i la lluita contra el despoblament afirmant que ‘el procés de despoblament és el resultat de la interacció de diferents causes i, per tant, el tractament requereix una gestió transversal i integral en tota la seva complexitat; per aquest motiu, la seva proposta centrada a incentivar el teletreball per a uns quants, no és la solució. La solució passa per invertir abans al territori’.   En aquest mateix sentit, la diputada de Bellpuig va assegurar que per a l'èxit de les polítiques de despoblament, tal i com ho entén Esquerra Republicana de Catalunya, cal establir mesures per al desenvolupament i la diversificació econòmica del territori, ‘com ara els drets digitals que són, a tots els efectes, drets fonamentals i que com a ciutadans, empreses i institucions europees del segle XXI mereixem tenir perfectament consolidats i garantits’.   De la mateixa manera que ha deixat clara la necessitat que s’entengui internet ‘com un bé públic’ i que, com a tal, tothom pugui gaudir del seu accés en igualtat de condicions, ‘perquè ha de ser universal, equitatiu, assequible i amb l'ample de banda necessària, independentment de les circumstàncies personals, laborals i socioeconòmiques’.

Torrefeta i Florejacs inaugura la plaça 1 d'octubre de Sedó i les obres d'urbanització del carrer Santa Anna de Riber

Aquest diumenge dia 2 d'octubre, l'Ajuntament de Torrefeta i Florejacs va inaugurar la plaça 1 d'octubre de Sedó i les obres d'urbanització del carrer Santa Anna de Riber. Aquest acte va comptar amb la presència de Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida, i Francesc Lluch, president del Consell Comarcal de la Segarra, a més d'altres representants de diversos consistoris de la comarca.  D'altra banda, aquest diumenge també va tenir lloc el concurs de carbasses gegants de Sedó, una cita que ha esdevingut tot un clàssic a l'entrada de la tardor a la Segarra. 

La Paeria de Cervera compra la nau on hi ha ubicats el Centre d’Empreses Innovadores i serveis municipals

El paer en cap de Cervera, Joan Santacana Vélez, i la directora de l’Institut Català del Sòl, Mercè Conesa i Pagès, van signar la compravenda de la nau B de la parcel·la 20 del sector industrial Avinguda de les Garrigues de Cervera, on hi ha ubicats el Centre d'Empreses Innovadores (CEI) i serveis municipals.  La Paeria de Cervera tenia llogada la nau a l’Incasòl des de l'any 2009, un equipament de 8.428 m2, per un import de 925.706,88 euros. El contracte d’arrendament representava una despesa anual d’uns 60.000 euros, partida que penalitzava el capítol de despeses corrents del pressupost municipal. L'alcalde, Joan Santacana, ha manifestat que 's’ha optat per l’adquisició de la parcel·la amb l’objectiu d’optimitzar els recursos econòmics'.  En aquesta nau hi està ubicat el Centre d’Empreses Innovadores (CEI), amb mòduls per a set empreses i despatxos per a reunions i sala d’actes i també diversos serveis municipals: els serveis tècnics de les Àrees de Promoció Econòmica, Fires i Mercats de la Paeria, i el magatzem de la Brigada Municipal.   

L'Ajuntament de Torà millora el camí que uneix les masies de Soldevila i Giribets, al sector de Llanera.

L'Ajuntament de Torà ha dut a terme una actuació de millora del camí que uneix les masies de Soldevila i Gilibets, ubicades al sector de Llanera, en el marc del programa de Gestió Forestal Sostenible del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. Aquesta actuació ha consistit en l'arranjament amb formigó armat d'un tram del camí de 100 metres de llarg per 4 metres d'ample, a la zona en què el camí creua el riu Llanera. El cost total de l'obra ha estat de quasi 30.000 €, dels quals 21.000€ són aportats pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, i la resta provinents de fons propis de l'Ajuntament de Torà. Aquesta actuació és important per la connectivitat de la zona, ja que aquest camí dóna accés a l'àrea més boscosa del municipi de Torà, i també permet la comunicació viària entre l'Hostal Nou (Llobera) i Ardèvol (Pinós).