Aquest mes d'agost s'iniciaran les obres de rehabilitació de la xarxa d'abastament en alta de la Segarra per a resoldre les avaries que sovint es produeixen a aquesta infraestructura, especialment a les canonades de polietilè que pateixen trencaments superiors als habituals. L’actuació en concret, preveu la substitució de 13 trams de canonada amb una longitud total de 16.700 metres, i afectarà la xarxa al seu pas pels termes de Massoteres, Sant Guim de la Plana, Torrefeta i Florejacs, Estaràs, Sant Ramon i Ivorra. El pressupost  de licitació de l’obra és de 613.276,45 € i es preveu un termini d’execució de 8 mesos, que es pretén reduir per tal d'evitar molèsties als veïns de les finques en les quals es faran les intervencions. Aquesta actuació disposa d’una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que cobreix el 80% de la inversió, la resta es cobreix amb recursos propis de Gestió d’Aigües de la Segarra.

Bailac: ‘Cal impulsar el transport de mercaderies ferroviari i passar del 5% actual al 30% que marca la UE pel 2030’   La senadora, Sara Bailac, i el regidor de Guissona Josep Esquerra han visitat  la planta d’elaboració de pinsos que té Bonàrea al polígon d’El Segre, amb la intenció de conèixer de primera mà el transport de mercaderies que realitza aquesta empresa per ferrocarril i impulsar des de les institucions aquesta modalitat de transport més sostenible     El transport de mercaderies per ferrocarril es troba infrautilitzat a Lleida, on només una empresa de les 7 que disposen de ramal de via propi utilitza aquesta modalitat per transportar matèria prima d’aquest polígon. Vista aquesta situació, Esquerra Republicana s’ha interessat per conèixer de primera mà la situació actual i ha visitat Bonàrea, una de les poques que actualment està fent algun transport via ferrocarril a Lleida.   Després de conèixer les dades i les proporcions del transport per tren en aquesta empresa, s’ha constatat que encara queda molta feina per fer i que des de les institucions s’ha de posar fil a l’agulla. En aquest sentit els republicans han impulsat iniciatives a Congrés i Senat per promoure les inversions a Lleida i la simplificació de procediments per part del Govern de l’Estat i l’impuls real del transport de mercaderies per ferrocarril.   Bailac ha declarat que ‘el transport de mercaderies per ferrocarril és més sostenible que per carretera, i des d’Esquerra volem impulsar-lo d’acord amb els objectius de la Unió Europea, que preveuen que aquest tipus de transport representi el 30% del total el 2030 i actualment només arriba a un 5%. Per fer-ho possible és imprescindible la inversió en infraestructures per part del Govern de l’Estat’.   A més de ser més sostenible, el transport per tren representa un estalvi econòmic respecte el transport per carretera. En aquest sentit, Josep Esquerra ha dit que ‘actualment el transport per tren ja és competitiu en termes econòmics, hem d’ajudar a les empreses a veure l’oportunitat d’estalvi econòmic i de contribució a mitigar la crisi climàtica’.

Vivim en una societat en què la discriminació envers les dones suposa un fre a la igualtat i una pèrdua de capital humà. La discriminació cap a les dones impregna tots els sectors de la societat i limita la capacitat de totes les persones de viure en plena igualtat i llibertat. I potser un dels àmbits on més discriminades pateixen les dones és a l'esport. L'informe Dones en l'esport d'enguany posa de manifest els biaixos de gènere en aquest sector. Primerament, trobem un biaix important en l'esport que practiquen majoritàriament les dones i els homes. Els homes es concentren principalment als esports com el futbol i el bàsquet i les dones ho fan a la gimnàstica rítmica i la dansa. Tal com succeeix en altres àmbits de la vida, les activitats esportives masculinitzades són aquelles més valorades econòmicament, considerades d'alt nivell, més visibilitzades pels mitjans de comunicació i més seguides pel públic. Tot i que, afortunadament, cada vegada més, podem trobar dones esportistes als mitjans i a les activitats de competició sent referents per a altres dones i noies. Les dades demostren que en els últims anys, cada cop hi ha més dones esportistes d’alt nivell (jan passat de representar el 45% l’any 2010, al 51% el 2020). Però aquest increment no es reflecteix als espais de presa de decisió. L'any 2020 només un 27% de les persones integrants de les juntes directives dels consells esportius de Catalunya eren dones, una xifra molt allunyada de la paritat. A aquest fet i hem de sumar que els protocols pels quals es regeixen les diferents activitats esportives, estan elaborats des d'una visió masculina i alhora masclista que sexualitza cos de la dona. Així mateix, l’ocupació en entrenadores i entrenadors esportius continua sent un espai d’homes. Les darreres dades de 2019 indiquen que les dones continuen representant una mica més del 15% del total d’aquest col·lectiu. Les feines que representen esferes de responsabilitat, poder o superioritat moral són les que més resistències oposen a que les dones hi accedeixin Per tant, què succeeix amb les dones que practiquen activitats esportives de manera professional? Doncs que xoquen frontalment amb les estructures patriarcals i masclistes del sistema, un fet que genera desigualtats que es manifesten també contra els cossos de les dones.

Així, el pacte avala la incorporació de la consellera de la CUP, Dània Verdés i Traus, a l’equip de govern del Consell Comarcal, i en concret a l’àrea de medi ambient, mitjançant la Conselleria de Sostenibilitat i Canvi Climàtic, una disciplina que tindrà com a objectiu el foment de polítiques de sostenibilitat, de transició energètica i dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.   Per a la nova àrea de Sostenibilitat i Canvi Climàtic, serà clau la reactivació de l’Oficina Comarcal de l’Energia, que ha de dur a terme l’assessorament i la col·laboració en la gestió energètica dels Ajuntaments de la comarca, l’elaboració d’informes de seguiment dels consums energètics municipals i de propostes de millora, la tramitació de subvencions i la promoció de l’aplicació de la legislació vigent en matèria energètica.   És prioritari per als grups d’ERC-InSE-AM i la CUP el compromís en gestionar el mandat al Consell Comarcal de la Segarra d’acord amb el model de governança republicana, aplicant polítiques transformadores, d’esquerres i sobiranistes i treballant per a la sostenibilitat, la cohesió i l’equilibri territorial de la comarca. Un pla d’actuació que s’ha d’implantar des de la transparència en la gestió, el respecte a la pluralitat, el compromís ètic i la responsabilitat política.   Per a ambdós grups polítics, el govern del Consell Comarcal de la Segarra ha de fer front a la situació econòmica i financera i alhora atendre les necessitats de la ciutadania, lluitant contra les desigualtats i aplicant polítiques que veritablement responguin a una acció política a favor dels drets socials, la millora del benestar de la ciutadania, la promoció econòmica i de l’ocupació. En definitiva, dotar dels mecanismes necessaris per a fer funcionar els engranatges d’una forma eficient, com a veritable motor de progrés, benestar, convivència, cohesió social i equilibri a la comarca de la Segarra.

Al passat consell d'Alcaldies de la Segarra es va dur a terme la presentació del Pla de Reactivació Socioeconòmica Covid-19 a la Segarra. La presentació va anar a càrrec de l'empresa contractada pel Consell Comarcal alhora de fer aquest Pla i pel conseller comarcal de promoció econòmica, Josep Esquerra. L'objectiu d'aquesta presentació, segons el conseller Josep Esquerra, és 'donar a conèixer, als alcaldes i alcaldesses de la Segarra, totes les accions que es preveuen per fer front a la crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19, i que s'han originat a partir del treball dut a terme a les taules sectorials amb els diferents sectors de la comarca, és a dir, per a superar les dificultats actuals i impulsar el desenvolupament de la Segarra'.  Així, aquest pla es preveu com a un pla de xoc que es centra a pal·liar els efectes de la crisi sanitària, i es focalitza en dues línies estratègiques: per una banda, la promoció i dinamització de l'entorn empresarial i, per l'altra, la millora de la situació d'ocupabilitat i formació de la ciutadania.

Aquest diumenge dia 18, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha visitat Cervera, coincidint amb la cloenda del 40è Festival internacional de música. Abans del concert de cloenda del 40è Festival internacional de música, la consellera ha visitat la Paeria de Cervera, on ha signat el Llibre d’Honor i ha mantingut una reunió de treball amb el Consistori Municipal, en la que s'ha demanat la col·laboració del Departament de Cultura amb la rehabilitació i el manteniment del patrimoni monumental de la ciutat, començant pels edificis de la Universitat, propietat de la Generalitat, i el Sindicat i Sant Domènec, de titularitat municipal.  La consellera, que ha afirmat que “em sento com a casa a Cervera, ciutat dels meus avis, que venia sovint a visitar” i sé que “és una ciutat que estima la cultura”, s’ha mostrat disposada a donar suport a l’activitat cultural i ajudar en la rehabilitació del patrimoni. El paer en cap, Joan Santacana, ha afirmat que “esperem que hi hagi moltes més trobades per treballar plegats pel patrimoni i l’activitat cultural cerverina”. El paer en cap, Joan Santacana, i la consellera, Natàlia Garriga, s’han emplaçat a mantenir en breu una reunió per tractar sobre la qüestió cultural cerverina. A l'acte també hi han estat presents el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Bernat Solé, que ha destacat “Cervera aposta per la cultura d’una manera vigorosa i que la ciutat és un enclavament cultural de referència a les Terres de Lleida”, la senadora Sara Bailac; la vicepresidenta 2a de la Diputació de Lleida, Estefania Rufach; el president del Consell Comarcal, Francesc Lluch; la diputada Rosa Perelló i la consellera comarcal Montserrat Farrera. La comitiva s’ha desplaçat a la Universitat per assistir al concert de cloenda del 40è Festival internacional de música, que ha comptat amb el concert “Contrastos”, un recital de violoncel i piano a càrrec de Laia Puig i Alba Ventura.

El ple de l'Ajuntament de Guissona va aprovar per unanimitat les mocions presentades pel grup d'Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal, aquest passat dimecres dia 14 de juliol.  La primera moció, sobre l'amnistia, planteja aquesta eina com a imprescindible juntament amb el reconeixement del dret a l’autodeterminació, per poder avançar en la resolució del conflicte polític català, ja que és impossible un diàleg democràtic en igualtat de condicions entre totes les parts, amb ciutadania empresonada, exiliada i represaliada judicialment. El portaveu del grup d'ERC-AM, Josep Esquerra i Aldomà va recordar que l'amnistia és un concepte jurídic, reconegut a nivell internacional, i va remarcar 'que ha estat aplicat en moltes ocasions arreu del mon en circumstàncies d’excepcionalitat política com la que estem vivint a Catalunya actualment’.   La moció reivindica l'aprovació per part de les Corts espanyoles d'una Llei d'Amnistia que, sense renunciar a l'exercici dels drets vulnerats, inclòs el dret d'autodeterminació, comporti l'extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes i expressió d’unes idees, sentiments o símbols amb intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya. La proposta presentada pel grup republicà, també demana la reparació dels danys causats a les persones represaliades, a les seves famílies i als col·lectius dels quals formen part, així com també el lliure exercici dels drets polítics, que no pot tenir com a resposta la via de la justícia penal.    La segona moció presentada pel grup republicà demana el suport al Correllengua, com una iniciativa per a incentivar la plena normalització del català arreu del territori i convertir-la en la llengua vehicular i comuna de la nostra societat i en l’element d’integració de les persones nouvingudes, per a afavorir que el català sigui un element integrador que permeti que una societat plural com la catalana generi una identitat col·lectiva.

Aquest passat dia 7 de juliol, el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Bernat Solé, ha fet la seva primera estada oficial a la Segarra, on ha visitat la Paeria de Cervera i el Consell Comarcal de la Segarra, on ha estat rebut pels consellers i conselleres comarcals, alcaldes i alcaldesses a l’ens comarcal i on posteriorment, ha assistit a la sessió del Consell d’Alcaldies de la Segarra.  El nou delegat del govern ha escoltat les inquietuds i les peticions dels representats del Consell Comarcal i dels Ajuntaments, i ha manifestat que la seva prioritat és 'optimitzar la coordinació interdepartamental i la coordinació en tasques de seguretat i protecció civil, estar al servei de tots els agents del territori, i identificar i canalitzar els grans projectes estratègics del nostre territori'.   

28-J: Alliberem-nos de la normativitat. Per una República catalana diversa i lliure de LGTBIfòbia Com cada 28 de juny, se celebra arreu del món el Dia Internacional de l'Orgull i l'Alliberament LGTBI+, per commemorar les protestes dels fets d'Stonewall, ara fa 52 anys a la ciutat de Nova York. Una rebel·lió per plantar cara a tota la violència històrica i institucional patida, liderada per dones trans racialitzades, que va suposar l'inici del moviment LGTBI+ i de la lluita per la conquesta i el reconeixement dels drets de lesbianes, persones trans*, bisexuals, gais i altres manifestacions de la diversitat sexual i de gènere. Enguany aquesta commemoració està inevitablement marcada pels incidents del darrer cap de setmana del mes de maig a Barcelona, amb diferents agressions homofòbiques especialment brutals. Aquests fets són només la darrera mostra de tota la violència que les persones LGTBI+ seguim patint, dia a dia, a les nostres vides. Atacs a manifestacions artístiques com el mural de Ripollet, insults i humiliacions al transport públic, agressions verbals i físiques... fins a 80 actes violents LGTBIfòbics al nostre país només en el que portem d'any, segons ha fet públic l'Observatori contra l'Homofòbia. I, malgrat tot, no són més que la punta de l'iceberg de totes les agressions i violències que afrontem les persones LGTBI+. Perquè malgrat els avenços legislatius aconseguits gràcies al compromís i la feina incansable de l'activisme LGTBI+, seguim patint tota mena de discriminacions, menys evidents, que travessen tots els àmbits de les nostres vides, i que s'agreugen si som dones, persones trans o no binàries, precàries, racialitzades, migrades, seropositives, menors o grans, amb alguna discapacitat, sense xarxa familiar o sense papers. L'auge dels discursos d'odi, obertament homòfobs i trànsfobs per part de l'extrema dreta i moviments populistes intolerants que han arribat a les institucions, però també les actituds reaccionàries i excloents des de partits i entorns pretesament progressistes i feministes, són algunes de les causes del creixement de la violència contra les persones LGTBI+.