ERC al Segrià

Totes les notícies

Manifest 25N: Prou violències masclistes

Manifest d'Esquerra Republicana pel 25 de novembre, dia internacional contra la violència envers les dones Avui i cada dia, volem manifestar el nostre rebuig cap a qualsevol mena de violència masclista i fer un pas més en el compromís per erradicar aquesta vulneració dels Drets Humans de les dones. Un any més denunciem fermament les violències que patim les dones i que es manifesten de moltes maneres com una conseqüència, i un instrument alhora, de la desigualtat entre homes i dones, i de les relacions de dominació que existeixen en aquesta societat patriarcal. Parlem de violències masclistes, amb plural, perquè la violència sexual, la violència econòmica, la violència simbòlica, la violència vicària i totes aquelles situacions de discriminació patides per les dones pel simple fet de ser-ho són violències masclistes. Enguany s’han produït 21 feminicidis als Països Catalans. No oblidem els feminicidis familiars i els assassinats infantils per violència masclista. Les violències masclistes no diferencien entre edats, classes socials, origens o altres estructures socials. El degoteig constant d’assassinats no és més que la punta de l’iceberg d’una problemàtica estructural de la societat. Perquè el patriarcat és un sistema discriminatori que afecta al conjunt de la societat. Els moviments de dones d’arreu del món s’han manifestat i revelat contra el sistema patriarcal que les oprimeix, discrimina i silencia. Aquesta situació, aquest 2022, ha tret la cara més cruel de les violències masclistes, que s’ha trobat a davant tota la sororitat mostrada per les dones d’arreu del món. L’única resposta possible és aplicar la mirada feminista a totes les polítiques públiques, començant per les polítiques educatives, passant per les administracions i, en definitiva, conscienciant la societat en general de l’existència d’aquesta xacra i la necessitat de combatre-la. S'ha de canviar la base socioeconòmica de la nostra societat, acabant amb el patriarcat i posar la vida i les persones al centre.

Montoliu de Lleida inaugura la nova planta del Centre de Tractament de Residus del Segrià

Montoliu de Lleida ha inaugurat aquest dijous la nova planta del Centre de Tractament de Residus Municipals del Segrià, amb una capacitat de 60.000 tones/any de la fracció resta; 15.000 tones/any de tractament de la fracció orgànica i 2.050 tones/any de fracció vegetal. L'obra ha estat finançada íntegrament per l'Agència de Residus de Catalunya i ha costat més de 20 milions d'euros. L'alcalde de Montoliu de Lleida, Josep Guillamet Rosell, ha destacat la millora de les instal·lacions: 'Esperem que les noves instal·lacions siguin un model de gestió de residus de forma eficient, i que la seva capacitat d’adaptació permeti també donar resposta a reptes de futur com puguin ser la major implantació del porta a porta a la ciutat de Lleida.' També ha reclamat que, malgrat ser un horitzó llunyà, 'cal tenir present, previst, i suficientment dotat' el fons per a la restauració ambiental de l’equipament i la seva restitució un cop rehabilitat als espais lliures municipals. Així, Guillamet ha afirmat que 'en la millora del reciclatge hi estem compromesos des de les institucions, en la reducció de residus hi estem cridats com a societat, però creiem fermament que en la reutilització de residus hi ha un nínxol de mercat per a la creació d’ocupació que és la clau per a l’arrelament de la població rural.' En aquest sentit, ha instat 'a les empreses gestores i al Consell Comarcal que explorin totes les vies possibles per poder extreure major valor afegit també dels residus municipals, en vistes a crear ocupació i crear negoci.' En la inauguració hi han assistit, entre altres, autoritats del Consorci de Residus del Segrià, el Consell Comarcal del Segrià, l’Agència Catalana de Residus i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a més d'alcaldies de la comarca.

Ruta per Lleida per conèixer indrets que mostren els diferents tipus de violències masclistes 

En el marc de la setmana del 25N, ERC ha organitzat la passejada ‘Caminar per Conèixer’ per mostrar, de mans d’historiadors i estudiants, vides de dones Lleidatanes que suposen un gran tresor per poder saber com vivien durant el transcurs de la història. La secretaria de la dona d’ERC Lleida i ERC Segrià, de la mà d’Anna Costa i Helena Martínez, han organitzat una ruta pels diferents carrers de Lleida, amb el nom de ‘Caminar per conèixer’, la qual mostra els diferents tipus de violències masclistes que han viscut dones de Lleida durant el transcurs de la història.  La caminada ha començat a les 17 hores de la tarda des de l’institut d’Estudis Ilerdencs i ha finalitzat al cap d’una hora a la plaça de l’Escorxador. La ruta ha comptat entre d’altres, amb la participació de Sandra Castro, tinent d’alcaldessa de Lleida i regidora de cooperació, drets civils i feminismes a la Paeria; les estudiants d’història Laura Torremorell i Claudia Lara; i els historiadors Núria Preixens i Gabriel Ramon. Aquests últims han anat mostrant durant el transcurs del recorregut, com vivien al seu temps aquestes referents de la ciutat de Lleida. En aquest sentit han recordat que és molt difícil poder resseguir les dones en la documentació històrica, ja la documentació la generaven els homes i per aquesta raó, les vivències femenines no apareixien. No obstant, en alguns casos, la documentació deixa entreveure vides de dones que suposen un gran tresor per poder conèixer com vivien. “El convent del Roser (Parador de Lleida), és un espai singular en els fet de la guerra de successió a la ciutat, i on Maria Sauret, va ser una heroïna que va tenir un paper rellevant en la resistència i insurrecció de la ciutat durant el setge de les tropes franceses”, explica Ramon. Els historiadors, també posen de manifest el paper de la Casa d’Onofre Cerveró (XVI) al carrer la Palma, que té encastada una làpida funerària de l’antic cementiri romà de l’Estació de trens, i que fa referència a Afrania Chrocale, “una dona de la Ilerda romana que deuria arribar com a esclava des de Grècia, i que aconseguiria la seva llibertat com a Lliberta; una gran lluitadora”, afirma Preixens.

Josep Pocino: ‘Els veïns i veïnes d’Alpicat han de veure que es pot dirigir un ajuntament amb transparència i democràcia, utilitzant el verb convèncer i no sempre el verb imposar’  

Avui s’ha presentat el candidat d’Esquerra Alpicat per les properes eleccions municipals, en un acte que ha comptat amb la participació de la consellera Meritxell Serret, la qual ha destacat de Pocino el seu caràcter solidari i lluitador, especialment pels drets de les persones i famílies més vulnerables. Desenes de veïnes i veïns d’Alpicat s’han aplegat avui a l’avinguda del Parc d’aquesta localitat per acompanyar Josep Maria Pocino Moga en la seva presentació com a candidat per encapçalar la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 28 de maig de 2023. L’acte ha comptat amb les intervencions de la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, de la diputada al Parlament i tinent d’alcaldia de la Paeria de Lleida, Jordina Freixanet i Pardo i de la presidenta comarcal del Segrià, Gemma Massana i Cosialls.   Pocino ha començat la seva intervenció assegurant amb contundència que el juny del 2023, quan es constitueixin de nou de els Ajuntaments, “Alpicat serà un municipi republicà, un dels molts municipis del nostre país que es tenyiran de groc i que són i seran el bressol d’una nova manera d’exercir la política”. Aquests municipis republicans, ha insistit, tindran un valor important en el camí cap a la independència, “que hem d’assolir sense deixar d’estar al costat de la gent, sense deixar ningú enrere i, especialment, tenint en compte aquelles famílies que de menys disposen en aquests moments d’incertesa econòmica”.   Entre les raons per les quals ha assumit el repte de presentar-se com a candidat i posar-se al servei de l’Ajuntament d’Alpicat i de la seva ciutadania, ha destacat que ho fa perquè vol que els seus veïns i veïnes “reconeguin i vegin que es pot dirigir un ajuntament amb radicalitat democràtica, utilitzant el verb convèncer i no el d’imposar; que vegin que es estar al costat de la gent que més pateix i, alhora, transformar Alpicat per convertir-lo en una ciutat feminista, sostenible, transparent, democràtica i participativa.

La 6a Marxa de Tardor del Baix Set de Montoliu de Lleida omple les 600 places previstes i recull 800 euros per a entitats socials  

Èxit de participació a la 6a Marxa de Tardor del Baix Set, que ja ha arribat als 600 participants abans que es dugui a terme, el proper diumenge, 6 de novembre, amb sortida i arribada a Montoliu de Lleida. El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Montoliu de Lleida, Josep Ramon Mòdol, assegura que "és un doble èxit haver arribat al ple d'inscripcions previstes dos dies abans de la Marxa i, a més, haver incrementat la recollida d'aportacions solidàries". També ha destacat que "el 60% de les participants són dones."  Mòdol ha recordat que “els objectius de la Marxa són incentivar uns hàbits de vida saludables, donar a conèixer i posar en valor els espais de Ponent i els productes agroalimentaris de km 0.” En la vessant solidària cal destacar que s'han recollit gairebé 800 euros destinats a entitats com Aspros i el Banc d'Aliments de Lleida, uns 300 euros més que l'any anterior. La marxa consta de quatre recorreguts que passen per diversos paisatges, des de secans, boscos de ribera o hortes, fins a antics camins ramaders o la pujada a tossals emblemàtics de la zona, com el Tossal del Senyor de Sunyer. Les quatre rutes que es fan són: la ruta Puput (5,8 km), la ruta Esplugabous (15,2 km), la ruta Cigonya (20,4 km) i la ruta Milà Negre (27,3 km). La Marxa de Tardor del Baix Set està inclosa en el projecte Marxa.cat, està organitzada per l’Ajuntament de Montoliu de Lleida i l’Ajuntament de Sudanell i compta amb mig centenar de voluntaris i voluntàries.  

Josep López: “Vull una Aitona democràtica, participativa, on la gent pugui opinar en veu alta sense tenir por, una Aitona Republicana”

Avui s’ha presentat el candidat que encapçalarà la llista d’Aitona Republicana les properes eleccions municipals, amb la participació de Meritxell Serret, consellera d’Exteriors i Europa, de qui n’ha destacat el seu caràcter conciliador i l’amor que té pel municipi. Aitona ha acollit avui la presentació a la ciutadania de Josep Antoni López Blanco, candidat que encapçalarà la llista d’Aitona Republicana les properes eleccions municipals del maig vinent. La Plaça de l’Església d’Aitona ha estat l’escenari escollit per aplegar les més de 150 persones que s’han apropat a conèixer el candidat d’aquest municipi del Baix Segre. La consellera d’exteriors i Europa, Meritxell Serret, juntament amb el secretari general d’Esquerra a Lleida, Miquel Serra i la presidenta d’ERC al Segrià, Gemma Massana han acompanyat a Josep López en el seu acte de presentació. López ha explicat que es presenta d’alcalde per amor al seu poble i per recuperar l’esperit comunitari, participatiu i alegre del municipi, sense por a ser censurat. “El poble el conformem  les persones que hi vivim, que ens l’estimem, que volem que Aitona sigui un poble encara millor per viure-hi, independentment del que pensem. I que ho puguem cridar als quatre vents, sense patir per comentaris o represàlies que hi puguin haver només pel sol fet de tenir punts de vista diferents” Per aquesta raó López vol treballar per fer Aitona més democràtica, posant en valor el teixit associatiu, entitats i  consultant amb els veïns i veïnes tot allò que sigui més rellevant pel bon funcionament del poble “Aquest es el gran valor que fa que els pobles prosperin, que siguin rics, alegres i cultes. La por fa callar a la gent i l’única solució per a que la gent pugui opinar, pugui ser lliure, és perdent la por i expressar-nos sabent que al costat tindrem companyes i companys que ens ajudaran a trencar amb la censura”. Pel que fa a la transformació del municipi, López ha parlat d’impulsar polítiques d’habitatge, comunicacions sostenibles, tecnologia adequada al teletreball i prioritzar mesures d’energies renovables que suposin un estalvi energètic col·lectiu.

Alcaldesses i Regidores del Segrià

Corbins acull fins dimecres l’exposició  “1934-1939: Pioneres del Municipalisme Feminista”

Avui s’ha inaugurat aquesta mostra itinerant de la ‘Fundació Irla’, que dóna a conèixer les primeres dones de la democràcia que van concórrer a llistes electorals les eleccions municipals celebrades a Catalunya el 14 de gener de 1934. ERC Segrià, de la mà de la seva presidenta Gemma Massana i la cap de la secretaria d’igualtat i feminismes, Helena Martínez, ha aprofitat l’ocasió per retre homenatge a les alcaldesses que hi ha hagut al llarg de la història de la democràcia en aquesta comarca.     Corbins inaugura avui l’exposició “1934-1939: Pioneres del Municipalisme Feminista”, una mostra itinerant de la Fundació Irla, que reivindica i commemora les primeres dones que van concórrer a unes eleccions per primer cop en democràcia.  Les eleccions municipals celebrades a Catalunya el 14 de gener de 1934, les primeres d’aquest àmbit en què les dones poden votar, representen l’entrada, per primer cop en democràcia, d’electes femenines a les institucions locals. La història de totes elles es podrà conèixer a la Sala 1 d’Octubre de Corbins fins dimecres. Aprofitant la inauguració d’aquesta mostra, la federació comarcal d’Esquerra al Segrià, de la mà de la seva presidenta, Gemma Massana i de la cap de la secretaria d’igualtat de la comarca, Helena Martínez; ha homenatjat també a totes les alcaldesses hagudes a la comarca del Segrià al llarg de la història de la democràcia; fent-los-hi entrega d’un mocador dissenyat per la lleidatana Txell Tehàs, amb la inscripció “Que el camí que heu obert sigui llarg”. Amb aquest homenatge, les republicanes han volgut reivindicar i commemorar la figura de la dona en els espais d’incidència política; la qual encara no és equiparable a la dels homes i moltes vegades pateix encara de discriminacions i de dinàmiques masclistes que s’han perpetuat al llarg del temps. A l’homenatge hi ha assistit Teresa Malla, alcaldessa d’Almenar; Sandra Marco, alcaldessa de Soses; Montse Jové, alcaldessa de Massalcoreig, Sandra Barberà, fins fa poc alcaldessa de Puigverd de Lleida i s’ha fet menció especial a Ann Gyles, qui va ser alcaldessa d’Alfés.

Josep López i Anna Casals

Josep Antoni López Blanco és escollit candidat per encapçalar la llista d’Aitona Republicana les properes eleccions municipals

López ha estat l’únic candidat que s’ha postulat a l’alcaldia i agafa el relleu a Anna Casals actual portaveu republicana a l’ajuntament del municipi Josep Antoni López Blanco serà el candidat republicà a l’alcaldia d’Aitona les properes eleccions municipals de 2023. La secció local d’ERC Aitona li ha donat l’aval per encapçalar la llista amb la que concorrerà a les eleccions de l’any vinent, després de celebrar la corresponent assemblea, essent l’únic candidat del municipi que s’ha postulat per assumir aquest lideratge i agafant el relleu a Anna Casals, actual portaveu d'Aitona Republicana al consistori. López s’ha presentat amb la voluntat de treballar per Aitona i tota la seva ciutadania, actuant amb responsabilitat i empatia, i ha enfocat el seu lideratge cap a la transformació republicana d’Aitona; “la transformació verda, apostant a favor de les energies renovables, la transformació lila a favor de la igualtat i les polítiques feministes, la transformació democràtica apostant participació de la ciutadania en els temes més rellevants del nostre poble i la transformació econòmica i social, estant al costat d’aquells que més ho necessiten”. La presentació de Josep Antoni López a la ciutadania d’Aitona vindrà de la mà de la consellera d’Exteriors i Unió Europea, Meritxell Serret; i tindrà lloc aquest divendres 28 d’octubre a les set de la tarda, a la Plaça de l’Església d’Aitona. També hi participarà Miquel Serra, secretari general de la Federació d’Esquerra a Lleida i Gemma Massana, presidenta d'ERC a la comarca del Segrià.   Josep Antoni López i Blanco és nascut a Aitona fa 51 anys. És empresari agrícola, productor de fruita dolça. La seva formació sempre ha estat en aquest àmbit, estudiant Formació Professional a l’Escola Agrària d’Almacelles.   López ha viscut des de sempre a Aitona i és una persona molt participativa de l’activitat pública i social del municipi, col·laborant i cooperant amb més de 20 associacions al llarg de la seva vida: la “Banda de Cornetes, Tambors i Majorets”, la “Penya els Tabolls”, el “Consell Parroquial” i la “Comissió dels Reis Mags”.

35 expositors participen a la 3a edició de ‘Menja’t Soses’

La majoria petits productors del sector primari del territori, melmelades, embotits, formatges, roba i altres productes quilòmetre 0. Soses va celebrar dissabte passat la tercera edició de la fira ‘Menja’t Soses – Sabors de Ponent’, una mostra de productes artesanals de Ponent creada per donar visibilitat i promocionar a tots aquells productors del sector primari del territori que volen donar a conèixer els seus productes. Un total de 35 expositors de diferents productes de proximitat han participat en la mostra d’enguany que durarà tot el dia a la plaça de l’Ajuntament i la plaça Santiago Miret, i que finalitzarà al vespre amb un sopar de tapes i un concert a càrrec del grup de rock ‘Ingerts’.   Formatges, melmelades, oli, vi, tot tipus d’embotits i formatges són alguns dels productes quilòmetre 0 que s’ofereixen a la mostra d’enguany. Sandra Marco, alcaldessa de Soses, explica que d’aquesta manera, els productors és donen a conèixer i presenten als visitats els seus productes artesanals. “Menja’t Soses’ és una gran oportunitat per donar a conèixer els productes km0 els quals són clau per a la reconstrucció social i sostenible dels pobles, perquè ens identifiquen i ens defineixen i a la vegada mostren el caràcter d’aquestes terres”, diu Marco.   A més, durant tot el dia els assistents han pogut gaudir de les tradicionals paradetes, exposicions, tasts i maridatges oferts per artesans d'un ampli ventall de productes com formatge, mel, xocolata, melmelades, vi i cervesa. “També hi ha hagut tallers per totes les edats i inflables per als mes petits”, diu l’alcaldessa. La festa finalitzarà per la tarda amb la participació dels protagonistes de la pel·lícula Alcarràs, els quals es passejaran per la fira i també duran a terme l’acte de cloenda.   La mostra ‘Menja’t Soses – Sabors de Ponent’ és gratuïta, oberta a tots els públics.