ERC al Segrià

Notícia

I desprès d’Alcarràs, què?

 Ferran Accensi - Pagés I regidor de Benavent de Segrià

L’amor a la terra és un exemple d’amor incondicional. Els que la treballem, els pagesos, hem après a acceptar la incertesa de molts factors què no depenen de nosaltres. Aquest mes d’abril, malauradament, el clima no ens ha acompanyat. I molts pagesos hem hagut de fer front a gelades i pedregades que han malmès la producció en la majoria de camps fruiters de les nostres comarques. A aquest panorama desolador, s’hi sumen altres factors que sí que depenen de nosaltres, els homes, com el funcionament de les centrals i cooperatives, la comercialització i la contractació de mà d’obra eventual, la qual es veurà fortament reduïda.
 
La Carla Simón, la directora de la pel·lícula guardonada al Festival de Berlín, ha sabut copsar amb una mirada humil aquesta realitat a través d’una commovedora obra coral interpretada amb una naturalitat impecable que ens ha permès connectar amb aquest sentiment. Un drama sincer que coneix i pateix, dia a dia, el sector agrari català, i que impacta fortament en la continuïtat generacional. Aquest tema de debat a casa nostra ens porta a qüestionar-nos si es deu a la baixa rendibilitat de les petites dimensions de les explotacions, a la inseguretat en els preus de la venda dels productes, a l’incontrolat augment de les despeses de producció i a la dificultat per garantir un sou digne que permeti assumir la compra de l’habitatge o una qüestió tan important com és la del manteniment i el llegat familiar.
 
La pel·lícula de la directora catalana fa una observació profunda i autèntica de la fragilitat d’una família que es veu obligada a renunciar a la seva explotació agrària a causa d’un projecte industrial, perquè com passa habitualment, molts pagesos no tenen la capacitat financera de les grans empreses que han aterrat al sector per diversificar el seu hòlding empresarial.
 
La situació actual i les perspectives de futur del sector ens porta a fer una reflexió profunda sobre el model de país que volem.
Volem grans empreses que especulin amb els usos de la terra? Empreses que busquen purament el negoci i la rendibilitat, que pretenen sembrar els camps de plaques fotovoltaiques, aerogeneradors o tot allò que ompli les afamades butxaques dels seus accionistes què infravaloren el treball del camp amb l’ús natural de la terra. O, per contra, volem contribuir a mantenir la pagesia i el producte de proximitat? Aquella que mira pel territori, aporta qualitat alimentària, es responsabilitza amb l’entorn i viu dels fruits dels qui la treballen, en definitiva, la gent que està arrelada al territori.
 
Si optem pel segon model, cal que les responsabilitats polítiques i socials facin una presa de consciència encaminada a prendre les mesures oportunes per frenar l’abandó de la terra pels pagesos i pageses que volen continuar vivint i treballant del camp.
Si volem aconseguir aturar aquest degoteig de pèrdues, hem de sembrar de nou la confiança en les noves generacions, el futur, per garantir un abastiment alimentari de proximitat, confiança i qualitat.
 
Vull acabar fent un merescut agraïment i reconeixement a la directora d’Alcarràs, per tot aquest bany de realitat que mostra en la seva obra i que des d’una perspectiva humana i positiva focalitza el problema del nostre sector i alhora, apropat  Lleida, al món. 
 
 Ferran Accensi
Pagés I regidor de Benavent de Segrià