Solsonès

Totes les notícies

Xavier Castellana al Senat

Esquerra Republicana recupera el cànon de residus

Xavier Castellana: "Ens vam comprometre a negociar i a treballar perquè la capacitat organitzativa, de recaptació i la decisió sobre l'impost es mantingués. I així ho hem fet" El passat mes de març el govern de PSOE i Unides Podem aprovava amb el Partit Popular al Senat la Llei de Residus Estatal que eliminava el cànon català de residus català. En aquell moment Esquerra Republicana va votar en contra de la llei afirmant que era una llei insuficient envers la lluita contra el canvi climàtic, “la llei es queda curta per complir amb els objectius mediambientals marcats per Europa”, va dir el senador republicà Xavier Castellana durant la seva intervenció al ple de la cambra alta. A més, els republicans van denunciar la voluntat recentralitzadora del PSOE amb l’aprovació d’aquesta llei, que penalitza Catalunya que havia fet els deures, que es carregava un consens històric al país com és el cànon de residus català, i ja van anunciar que continuarien treballant per defensar i buscar totes les possibilitats per mantenir i millorar el nivell de polítiques d’àmbit mediambiental al país. En aquest sentit, i fruit de la negociació, des d’Esquerra Republicana s’ha aconseguit, de l’única forma que era possible, introduir dins d’una llei orgànica, una esmena que recupera la gestió d’aquest impost per a Catalunya, que s’ha debatut aquest dimecres al ple del Senat. D’aquesta manera, es recupera pràcticament el cànon de residus i la Generalitat podrà recaptar i decidir on es destinen els diners d’aquest impost, en favor de la lluita contra el canvi climàtic. "Avui tanquem un debat que no haguéssim hagut de tenir. El cànon és un model d’èxit que mai hauria d’haver estat eliminat. Ens vam comprometre a negociar i a treballar perquè la capacitat organitzativa, de recaptació i la decisió sobre l'impost es mantingués. I així ho hem fet", ha clos el senador Xavier Castellana al ple d’aquest dimecres.

Sara Alarcón: "Les ganes són de continuar la tasca que se’m va encomanar"

Torna a dirigir l'ens amb agraïment als que se n’han fet càrrec en la seva absència i ganes de resoldre temes com el futur del Centre Sanitari Enric Badia - Regió7 | 06.02.2022 Enllaç entrevista Felicitats. Ha estat mare. Es retorna diferent a la presidència del Consell després d’una maternitat? Gràcies. La reincorporació es va fent de mica en mica. Sí que hi ha un dia que talles amb el que has estat fent com a mare i tornes a treballar. No et desconnectes com un interruptor, però. Som persones i de mica en mica vas entrant de nou en el dia a dia de la institució. Parles amb el personal, es tornen a omplir les agendes, et tornes a trobar amb les persones de la casa, amb els companys... Ens anem posant al dia i crec que, de moment, molt bé. I a casa? A casa és al revés, allà és la desconnexió. No és fàcil, com a totes les cases. Però tinc gent que m’ajuda perquè sigui tot molt més fàcil. És un any de baixa, un any en què han passat coses al Consell, i un temps en què segur que hi ha espais per a la reflexió. En aquest retorn, quins objectius polítics té? Acabat el permís de maternitat estàs content de reprendre totes aquelles tasques que estan relacionades amb el servei públic i la part política. Poder-t’hi tornar a dedicar és una oportunitat. Estic contenta i plena per poder tornar a complir amb una activitat que havia deixat. Amb les piles carregades per ser al davant del Consell Comarcal? La feina política, en el meu cas, és pràcticament inherent a mi. Treballar per les persones perquè puguin millorar el seu dia a dia, per procurar que tot sigui més fàcil. Poder-me dedicar a tot això és una oportunitat única, i en tenia moltes ganes. Ha notat un canvi en la mirada de la gent? Qui abans la veia com a mare i ara la veu com a política, la veuen igual o diferent? No soc diferent quan estic en actiu que quan no n’estic. La gent et veu de la mateixa manera que et presentes. Quan he estat de baixa també hi havia molta gent que em demanava coses del Consell.

Esquerra Republicana defensa el cànon català de residus

El senador d'Esquerra Republicana, Xavier Castellana, ha defensat aquest dimecres al Senat el cànon català de residus, una eina de fiscalitat ambiental pionera, que funciona, i que compta amb l'aval d'un ampli consens polític al Parlament de Catalunya. El cànon de residus és un impost ecològic que grava la disposició del rebuig dels residus municipals, de la construcció i dels residus industrials. És una gran eina de fiscalitat ambiental pionera, de caràcter finalista i clau en la lluita contra el canvi climàtic i en la transformació verda. Els fons recaptats es reinverteixen en finançar el cost que de la gestió sostenible dels residus. En aquests moments, el govern espanyol està impulsant un Projecte de Llei que suposarà la seva supressió. Aquesta proposta farà un flac favor a la defensa del medi ambient i esdevindrà un cop molt dur per a les administracions que des de fa anys treballen en polítiques compromeses amb l'economia circular. Castellana ha recordat al Senat que la setmana passada el "Parlament aprovava una moció en defensa del cànon català de residus" i el "projecte de llei que presenta el Govern espanyol se'l carrega. Es carreguen una cosa que funciona, un model d'èxit". "La consellera Teresa Jordà ja va advertir de l'amenaça que suposa aquesta proposta. Un pèssim negoci per al medi ambient i una punyalada per a les administracions que fa anys que estem treballant en polítiques compromeses amb l'economia circular", ha afirmat el senador. "Ens mantindrem ferms amb el nostre compromís", ha sentenciat Castellana. Dues dècades d’èxit El cànon és fruit d’un ampli consens polític i social a Catalunya i compta amb el reconeixement d’Europa des de la seva creació, fa 18 anys, fins a l’actualitat. Molts pressupostos municipals depenen d’aquest cànon, sense el qual no es pot entendre l’èxit de la recollida selectiva a Catalunya. Fins al moment, ha permès invertir més de 250 milions d’euros en plantes de compostatge, 121 milions en recollida orgànica i 47 milions en deixalleries.

L'alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert, formarà part del Consell de Governs Locals de Catalunya

Aquest dimarts, 1 de febrer, s'ha constituït al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona el Consell de Governs Locals, un òrgan estatutari i l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. Actua com a interlocutor del món local amb el Govern i el Parlament. La seva composició depèn dels resultats de les eleccions municipals i el formen cent alcaldesses i alcaldes de Catalunya.  L'alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, n'ha estat elegida presidenta. En el seu discurs, Lladó ha reivindicat els valors republicans i els drets de les dones i ha apel·lat a l'esperit del consens municipalista per posar-se al servei del país.   Dels 100 electes locals que formen part del Consell de Governs Locals, 32 pertanyen a Esquerra Republicana. Entre els representants republicans es troba l’alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert. L’elecció dels membres ha respectat la paritat i també elements d’equilibri territorial, no només per tenir representants de tota la geografia catalana, sinó també en la diversitat que representen tant les grans ciutats metropolitanes com les ciutats amb menys població i els micropobles, una representació fidel a la diversitat del país.  La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha estat l'encarregada d'impulsar la reactivació d'aquest òrgan que va funcionar del 2011 al 2015, però d'aleshores ençà no s'havia tornat a constituir tal com preveu la seva norma reguladora, ni, conseqüentment, s'havia tornat a reunir. S’obre una nova etapa amb la reactivació del Consell de Governs Locals, que respon a la voluntat ferma del Govern de donar veu al món local i reforçar les institucions més properes a la ciutadania. Vilagrà: “Cal construir institucions locals fortes i empoderades” La consellera de la Presidència va defensar la passada setmana en una compareixença de premsa que cal construir “institucions locals fortes i empoderades” i “impulsar la cogovernança” perquè aquest Consell de Governs Locals “sigui un interlocutor fort i estratègic i no només per desenvolupar polítiques públiques en el món local, sinó per co-decidir sobre els temes que els afecten”.

Esquerra Republicana al Solsonès celebra el Congrés Comarcal anual

El passat 8 de desembre, la Federació Comarcal d'Esquerra Republicana al Solsonès va celebrar el seu Congrés anual. Davant dels reptes de transformació que té la comarca, el president comarcal i senador, Xavier Castellana, va fer repàs d'aquests en matèria d'habitatge, medi ambient, energia, drets socials, comunicació i salut. Castellana va reiterar que "aquests projectes són la millor mostra del compromís amb la comarca". L'assemblea de militants d'ERC al Solsonès va comptar amb la visita especial, del senador i responsable de relacions internacionals d'EH Bildu, Gorka Elejabarrieta. El senador basc va explicar el procés de pau d'Euskal Herria i el va analitzar respecte dels processos de pau i d'emancipació nacional d'Irlanda del Nord, Còrsega, Colòmbia, Sud-àfrica, Escòcia i Catalunya.

D'esquerra a dreta, Xavier Castellana, Sara Bailac i Miquel Caminal

Esquerra Republicana de Catalunya registra una bateria d'iniciatives a Madrid en relació amb l'anul·lació de l'impost de plusvàlua

Bailac, Caminal i Castellana demanen a l’Estat espanyol quin impacte pressupostari calcula que tindrà la sentencia del TC en els ajuntaments lleidatans i cóm té previst assumir la pèrdua d’aquests ingressos Esquerra Republicana en el Congrés i al Senat han registrat aquest dijous una bateria d'iniciatives en relació amb la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la l'impost de plusvàlua, amb el consegüent perjudici a la major part dels ajuntaments, que tenen en aquest impost una de les vies de finançament davant què ja és, de per si, una escassetat crònica de recursos transferits des de l'Estat. En el Congrés, Esquerra demana la compareixença en comissió de la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, per a donar explicacions sobre les accions que pensa emprendre el govern d'Espanya per a pal·liar els greus efectes de la sentència sobre les finances municipals. Al Senat s'ha presentat una moció davant les comissions d'Entitats Locals i Hisenda per a reclamar la creació d'un fons extraordinari per a compensar les pèrdues que suposa la sentència per als ajuntaments i elaborar de manera urgent una nova metodologia de càlcul de la base imposable per a dotar de seguretat jurídica la liquidació de l'impost. En el Congrés s'ha registrat una proposició no de llei (PNL) per al seu debat en la comissió d'Hisenda en el mateix sentit. Finalment, al Senat, Esquerra Republicana ha presentat igualment una bateria de preguntes per a conèixer l'abast de la sentència en cada demarcació i instant una reparació urgent per part del govern En aquest sentit, la portaveu adjunta dels republicans, Sara Bailac i els també senadors lleidatans, Miquel Caminal i Xavier Castellana han demanat a l’Estat espanyol quin impacte pressupostari calcula que tindrà la sentencia del Tribunal Constitucional en els ajuntaments de la nostra demarcació i com preveu assumir la pèrdua d’aquests ingressos. Així mateix, en la pròxima sessió de control de la cambra alta legislativa hi haurà una pregunta en el sentit de quines mesures urgents pensa adoptar el Govern per a evitar la caiguda d'ingressos dels ajuntaments després de la suspensió de l'impost de plusvàlua.

Xavier Castellana aconsegueix del ministre Escrivá el compromís d’incorporar el Solsonès en un pla per dur l’atenció presencial de la Seguretat Social a la comarca

El senador d’Esquerra Republicana, Xavier Castellana, ha aconseguit aquest passat dimarts el compromís per part del ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions del govern de l’Estat, José Luis Escrivá, d’incorporar la comarca del Solsonès en un pla pilot per oferir atenció presencial de personal de la Seguretat Social en quest territori, on actualment no en disposa “i l’oficina més propera és a 50 quilòmetres de la capital i sense transport públic”. L’atenció es faria aprofitant dependències cedides comarcals per a aquesta funció, amb una freqüència d’obertura al públic adaptada a la demanda que hi hagués. Castellana ha recordat que el Solsonès és una comarca amb una extensió de 1.000 quilòmetres quadrats i una població de 13.500 persones, 9.000 de les quals a Solsona. Com ha assenyalat, hi ha una part de la població vulnerable, especialment entre la gent gran, per a qui haver de recórrer a eines exclusivament telemàtiques per als seus tràmits davant la Seguretat Social els fa molt difícil accedir als serveis, amb el perjudici que això els representa. “I no es pot oblidar que la crisi i la pandèmia per la COVID-19, amb tot el que ha comportat, ha agreujat encara més la crisi en aquest territori”. El senador del Solsonès ha posat en valor el gran treball de substitució que des d’altres serveis assistencials, com l’assessorament de serveis socials comarcals fins a l‘atenció domiciliària, estan fent per a aquest segment de població. “Però no podem permetre, i menys en el context actual, que això repercuteixi en l’atenció i dedicació en aquelles tasques que realment els corresponen”. “La bona política és la que fa que les coses passin”, ha dit Castellana en resposta al compromís del ministre, durant la sessió de control al govern al ple del Senat. En els propers dies es concretarà com s’articula la posada en marxa d’aquest servei, per al qual el senador ja ha anunciat la predisposició a col·laborar tant de l’Ajuntament de Solsona com del mateix Consell Comarcal del Solsonès.

Judit Gisbert pren el relleu de David Rodríguez i esdevé la primera alcaldessa de Solsona

Gisbert assumeix el càrrec "amb les ganes i la fortalesa necessàries per entomar les noves responsabilitats" Dissabte es va fer història a Solsona. L’Ajuntament investia la primera alcaldessa de la ciutat, Judit Gisbert i Ester, després de la renúncia al càrrec de David Rodríguez. En les votacions d’aquesta solemne sessió, la fins ara regidora d’Educació, Cultura, Salut i Igualtat ha rebut el suport del govern municipal, d’ERC, i dels dos regidors d’ApS-CUP, que han emès un vot de confiança. En el moment del discurs, després de rebre la vara de mans del seu predecessor, Gisbert ha destacat que se sent orgullosa de ser la primera alcaldessa. “Sempre és positiu que es normalitzi la presència de les dones en totes les esferes públiques, com ha de ser. I que nenes i joves tinguin referents en tots els camps”. Però ha deixat clar que no en vol fer bandera: “no vull escudar-me en el gènere. Per ser dona no he de ser diferentment valorada”. La batllessa vol evitar que aquest repte es converteixi en “una llosa”. Aquest canvi a l’alcaldia a mig mandat no estava previst. Però Judit Gisbert assegura sentir-se “a punt i amb les ganes i la fortalesa necessàries per entomar les noves responsabilitats”. L’alcaldessa ha desgranat un llarg reguitzell d’agraïments, d’entre els quals ha destacat el que ha dedicat a David Rodríguez pel temps esmerçat a facilitar-li l’adaptació i a “cosir aquell traspàs que tu tant vas trobar a faltar”, li ha dit. Els companys de l’executiu, la família i els amics també han ocupat un lloc rellevant en les seves paraules. Pel que fa a les sigles que representa, Gisbert ha afirmat que Esquerra Republicana de Catalunya defineix perfectament la seva ideologia: “soc una persona d’esquerres, republicana i independentista. Defenso una societat oberta, igualitària i democràtica que situa al centre els serveis públics i l’atenció a les persones, especialment els col·lectius vulnerables”.

ERC i INDEPENDENTS editen i reparteixen el seu balanç de mandat

El grup comarcal d’ERC i el grup d’Electors Independents que governen plegats al Consell Comarcal, editen i reparteixen un butlletí on hi ha un resum de les principals línies de la seva acció de govern.   A partir d’aquest dilluns, s’ha començat a repartir per tota la comarca, un butlletí on es recullen les principals línies de l’acció de govern duta a terme pel grup comarcal d’ERC i el grup d’Electors Independents al Consell Comarcal del Solsonès.   ERC i el grup d’Electors Independents, han estat per primera vegada al capdavant del govern del Consell Comarcal. Aquest fet va obrir la porta a poder demostrar que una altra manera de governar era possible. Durant aquests quatre anys s’ha endegat el primer procés participatiu comarcal amb clau de planificació estratègica que ha donat llum verd a la governança participativa (ho podeu veure a http://solsones.eixams.com/).S’ha posat l’accent en les persones i la seva qualitat de vida, acostant els serveis i dotant-los de contingut per tal d’evitar desplaçaments i garantint-los en tots els col·lectius. S’ha treballat en clau interna, per tal d’optimitzar recursos i reduir els costos estructurals i de plantilla del propi Consell, i actualment s’està desenvolupant una RLT (Relació de Llocs de Treball). També s’ha treballat sota el paraigües de la transparència comunicativa, essent propers i accessibles, a la vegada que han procurat ser actius en els mitjans i sobretot, a les xarxes socials.   Amb la voluntat que arribi a totes les llars, els dos grups polítics del Consell, han imprès un total de 5.000 exemplars que es reparteixen per mitjà d’Amisol a la ciutat de Solsona, el Pi de Sant Just i Sant Llorenç de Morunys, mentre que a la resta de la comarca arribarà per correu ordinari. El cost total del disseny, la impressió i la distribució ha anat a càrrec dels dos grups a parts proporcionals.   També podeu trobar el butlletí en versió digital al web http://locals.