Tarragona

Notícia

La cohesió de Tarragona, el gran repte del POUM

Xavier Puig, Conseller de Territori
Xavi Puig, Puig,
Xavier Puig, Conseller de Territori

Tarragona és una ciutat preciosa, plural i diversa, capital d'un territori amb vocació metropolitana i llar de tarragonins de tots els orígens, de tota la vida i d'adopció. Aquesta realitat acollidora conviu amb una altra, que és un deure pendent de resoldre: la qüestió de la cohesió. La cohesió de Tarragona és, ben probablement, el repte més gran que tenim com a ciutat.
 
Partim d'un municipi molt fragmentat en barris allunyats del centre i entre sí, fruit d'un urbanisme sense gaire mirada de ciutat. El Centre ha quedat massa lluny de molts d'aquests barris per poder jugar un paper integrador, i molts nuclis urbans han esdevingut compartiments estancs d'orígens, classes i llengües sense que haguem tingut ocasió de trobar-nos més, barrejar-nos més i ajudar-nos més. Quantes vegades no hem sentit allò de "me'n vaig a Tarragona" com si Torreforta, Sant Pere i Sant Pau o Boscos no ho fossin...
 
Aquest problema té costoses derivades: la desigualtat escolar de la nostra canalla, el sobrecost dels serveis públics, com el bus, la seguretat i la brossa, la desigual distribució d'equipaments de ciutat, llarg etcètera.
 
I és aquí on l'urbanisme pot erigir-se en el gran instrument que ens ha de permetre cosir la ciutat i generar punts de trobada amb mirada llarga. I això és exactament el que proposem pel nou POUM. En aquest sentit, plantegem tres grans objectius de cohesió per Tarragona.
 
Primer, omplim de vida la ciutat. Fem que hi visqui més gent, que hi passin més coses. Això ajudarà a reactivar el comerç de proximitat, i aquest comerç alhora facilitarà que hi hagi més vida. Fomentem el transport públic i la mobilitat sostenible per a que aportin el màxim de persones i desplaçaments. Generem espais públics de qualitat per a que la gent vulgui passejar-los, estar-s'hi, conviure amb els altres o visitar la ciutat.
 
Segon, unim Centre i Barris, començant pel Francolí com a punt de trobada entre el Centre, Ponent i Nord, que és on hi viu més gent. Hem de fer barris per anar-hi a peu. Això vol dir transformar les carreteres que ens separen en carrers que compartim. La T11, la N340 i la N240 han d'esdevenir avingudes permeables, amb voreres amples, carril bici, tramvia i, si escau, semàfors i passos de vianants. Neguem-nos a construir ni un sol barri més si no s'hi pot arribar a peu i bé. Defugim els 'pelotazos' que ens allunyen i apostem pels barris que ens apropen!
 
Tercer, fem de l'Anella Verda un espai de trobada. Ampliem-la i fem arribar l'entorn natural al centre de Tarragona i a cadascun dels barris. Ningú hauria d'agafar el cotxe per anar a fer un trekking a l'Anella: hem de sortir amb les xiruques de casa. Tenim la Budellera, el Llorito, el Pont del Diable i l'Horta a tocar del portal! Preservem tots els boscos, els camps i les platges de Llevant. I atrevim-nos a anar més enllà: fem que l'Anella Verda arribi a Ponent. Per què un veí de Bonavista no pot anar per camins de muntanya fins a la Llarga? Per què un veí de la Mora no pot anar en bici a l'Anella Mediterrània de Campclar?
 
El POUM és l'oportunitat perfecta per construir una Tarragona ben cohesionada i agradable i, per tant, més forta, justa i orgullosa de si mateixa.