Les obres del nou Hospital Joan XXIII ja han arrencat. És una molt bona notícia que s’hagi iniciat la construcció d’aquest nou centre sanitari. De fet, és una enorme oportunitat de futur per a la ciutat.   Estem davant de la inversió pública més transcendent per a Tarragona, que té conseqüències en l’àmbit més sensible de l’atenció a les persones: la salut. Com hospital de referència de la regió sanitària, i mitjançant el treball coordinat amb els altres hospitals del Camp de Tarragona, la nostra ciutat referma el seu paper de lideratge i de motor de la regió.

Avui és un dia especial per tota la comunitat europea perquè es commemora el Dia d'Europa. Enguany pren molta rellevància perquè amb l'actual context d'incertesa global és més important que mai commemorar-lo com una data de pau i d'unitat. Aquest dia està marcat al calendari amb vermell perquè es recorda que el 9 de maig de 1950 a París, es va produir la denominada Declaració Schuman. Això va suposar un punt d'inflexió històric per al futur de la Unió Europea, es va posar la primera pedra per la integració dels estats europeus.

El Palau d'Esports Catalunya és nostre. Després d'una feina ingent per part de l'Ajuntament de Tarragona, liderat per l'alcalde Pau Ricomà, i de la Generalitat de Catalunya es va aconseguir desencallar un nyap que provocava que el Palau d'Esports es trobés en una situació molt complicada que ens perjudicava com a ciutat. Ara això ja és història, volem mirar endavant i abordar amb molta il·lusió el nou escenari que s'obre després que la gestió de l'equipament hagi passat a mans municipals.

El Palau d’Esports Catalunya ja és nostre. Sí, oficialment ahir la Generalitat va entregar a la ciutat les claus d’aquest nou equipament esportiu i això vol dir que la gestió passa a ser municipal. A partir d’ara el Palau d’Esports entra en un nou escenari. No ha sigut fàcil, però ho hem aconseguit. El govern municipal, juntament amb el Govern de la Generalitat, ha desencallat la situació del Palau d'Esports Catalunya i això suposa un abans i un després per a l'equipament però també per als clubs esportius de la ciutat i per a la ciutadania en general.

Aquest 1 de maig ens tornem a retrobar al carrer per reivindicar i defensar un cop més els drets i les condicions de la classe treballadora. El Dia Internacional del Treball és una data molt important de la història que ens recorda d'on venim i que ens esperona a aconseguir el què volem. I això farem, seguirem al peu del canó en defensa de la classe treballadora! No és cap secret que la pandèmia ha agreujat les condicions laborals de molts treballadors i treballadores, però no només això, sinó que també ha deixat sense feina a moltíssimes persones.

Les dones no tenim sostre de vidre, podem arribar a on vulguem i fer el que vulguem. Així de clar i així de senzill. Aquesta afirmació que és tan fàcil d'entendre és complicada de complir. Per què? Doncs perquè la societat encara té molts tics patriarcals que s'han de superar d'una vegada per totes. Hem de continuar avançant cap a una societat igualitària, lliure de qualsevol mena de violència, ni contra les dones ni contra ningú.

Tarragona és una ciutat preciosa, plural i diversa, capital d'un territori amb vocació metropolitana i llar de tarragonins de tots els orígens, de tota la vida i d'adopció. Aquesta realitat acollidora conviu amb una altra, que és un deure pendent de resoldre: la qüestió de la cohesió. La cohesió de Tarragona és, ben probablement, el repte més gran que tenim com a ciutat.   Partim d'un municipi molt fragmentat en barris allunyats del centre i entre sí, fruit d'un urbanisme sense gaire mirada de ciutat.

Hi ha força unanimitat en què els serveis ferroviaris a l'espai central del Camp de Tarragona pateixen un greu problema d'ordenació que impacta sobre la mateixa qualitat del servei. Aquest fet és especialment preocupant perquè estem en una zona desagregada en diversos i importants nuclis de població, amb una destacada presència dels sectors industrials, logístics, turístics i de serveis educatius i sanitaris que provoquen una mobilitat molt alta.

Fa aproximadament dos anys i mig, la suma dels quatre grups polítics que ens vam expressar explícitament per un canvi a la ciutat em van investir com a alcalde de Tarragona. Ens va unir un anhel de transformació, de situar la nostra ciutat entre les capdavanteres en equitat social i prosperitat econòmica. Una ciutat amb qualitat de vida i on tots els projectes vitals es poguessin traçar. Una ciutat amb capacitat d'atracció, que no pot ser de ningú en concret i on ningú se sentís aliè.