L’augment exponencial de pisos turístics és una realitat a les ciutats amb més encant i Tarragona no és una excepció. No es tracta de quelcom que tal vegada succeeixi, sinó d’un fet que passa amb certa normalitat. I quan dic, certa normalitat, vull dir que passa com passen tantes coses a la nostra mediterraníssima societat, sense massa control per part de les autoritats, motiu pel qual es genera l’opinió generalitzada que estem en un nou terreny adobat per a l’economia submergida.

El concepte anglosaxó d’accountability,  que podem traduir com “l’obligació de rendir comptes” que tenen les administracions públiques, és aplicable a la gestió econòmica i financera i també per la justificació qualitativa de les seves actuacions.   Qualsevol gestor públic d’un projecte, d’un contracte, d’una activitat o qualsevol acció de govern té la responsabilitat de respondre de la forma més transparent possible davant de la ciutadania, així com també davant dels responsables i representants polítics del ciutadà.

Des del grup d’ERC-MES-MDC érem conscients que arribat determinat moment ens convertiríem en el boc expiatori per justificar la pèssima gestió dels Jocs 2017. Hem passat de “els Jocs ja han començat” a “la culpa és dels altres”. Per Villamayor ara estem en el punt de la sang, la suor i les llàgrimes. Això està bé quan et bombardegen, però per tirar endavant un projecte de ciutat nosaltres som més partidaris del coneixement, la transparència i el rigor.

A la darrera setmana s’han succeït una sèrie de notícies i posicionaments que donen a entendre que els Jocs del 2017 es troben en un moment de perillosa fragilitat: 1.- Se celebra una cimera a Madrid entre l’alcalde Ballesteros i els responsables  del COE i CIJM, en la que aquests qüestionen la viabilitat dels Jocs. Sembla que Ballesteros planteja ajornar-los al 2018. 2.- ERC-MES-MDC demanem a l’alcalde que convoqui la Junta de Portaveus, atenent que allò que es va tractar a la cimera atany a tots els tarragonins.

És indiscutible que el fet casteller constitueix una contribució excel·lent per a la cultura i la identitat de Tarragona, i un immillorable identificatiu nostre al món. La celebració del XXVI Concurs de Castells brinda ocasió per a fer algunes reflexions en clau política. Us n’avanço una: tenim tots els ingredients per exercir la capitalitat castellera i aquesta ha de ser una línia de treball preferent de l’Ajuntament, sobretot en un context en què la internacionalització castellera esdevé una riquíssima oportunitat.

A deu mesos dels Jocs, a més de les dificultats financeres i el desordre organitzatiu arrossegats des de fa molts i molts mesos, es fa palès que l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona no ha fet cap previsió sobre la utilització posterior de les instal·lacions de la zona esportiva de Ponent. De fet, l’única idea de gestió és la de Santa Gadea, amb més pinta d’encàrrec que de proposta, que podríem resumir com: alliberem l’ajuntament de qualsevol mal de cap de gestió, però ho haureu de pagar a preu d’or durant algunes generacions.