Estem a punt de tancar el 2020, un any que ha vingut marcat per la Covid-19, la crisi sanitària i econòmica que ha provocat i se'ns presenta el repte de reactivar la ciutat. Volem fer-ho amb uns pressupostos segurs, sòlids i treballats a consciència per atendre les necessitats dels ciutadans i per pal·liar les conseqüències de la pandèmia. Un pressupost on s’assegura els ingressos i en conseqüència la capacitat de despesa i d’inversió.
Les polítiques aplicades durant els primers mesos de la pandèmia COVID19 van canviar els patrons de demanda energètica a tot el món. Fronteres internacionals tancades i les poblacions confinades van reduir la mobilitat, el transport i la manera de consumir. La COVID19 ens ha portat a un canvi d’hàbits que posa en crisi el model de vida al què fins ara estàvem acostumats. Una de les evidencies ha estat l’impacte positiu sobre la contaminació atmosfèrica.
Els darrers dies hem constatat que estem lluny d’aconseguir el control de la COVID 19 i que la convivència amb l’activitat econòmica i social està resultant molt difícil. Ens trobem davant de l’escenari que menys voldríem tenir, el d’una segona onada d’expansió del coronavirus. L’extensió i les conseqüències d’aquesta onada ningú les sap amb exactitud. Comprovem, preocupats, com tornen a augmentar les hospitalitzacions i l’ocupació de llits d’UCI.
Els ajuntaments dels nostres pobles i ciutats podran fer servir els recursos dels que disposen per atendre les necessitats urgents dels seus veïns i veïnes. Milions i milions d’euros fins ara bloquejats als bancs per les injustes i inhumanes regles de l’austeritat fiscal serviran per afrontar l’impacte de la pandèmia més important del darrer segle. Un fet d’una lògica aclaparadora per als que ens dediquem al servei públic però que ha costat una llarga batalla contra un govern del PSOE i Unides Podem que fa mesos que ens repetia, una i altra vegada, que suspendre els topalls de les regles de despesa era, ras i curt, «impossible».
En el marc d’una pandèmia que està destruint les fonts de vida de milions de persones, milers en una ciutat de les dimensions de Tarragona, que compromet el futur de moltes empreses, posa en risc molts llocs de treball, que tensa gairebé fins al límit els serveis bàsics de salut, educació i tots els de caràcter social, els governs locals tenim la responsabilitat de donar alè als sectors més perjudicats i treballar per a la recuperació.
Coincidint amb l’inici del curs escolar ha entrat en vigor la normativa de circulació coneguda com a Tarragona ciutat 30, a l’empara d’una amplíssima majoria de les forces polítiques tarragonines. Es tracta d’una política de mobilitat decidida i ambiciosa amb ingredients propis d’un canvi de model, on el vianant ha de ser el principal protagonista, seguit dels vehicles de mobilitat neta, el transport públic i els vehicles de combustió.
Dimarts ens vam reunir trenta de les ciutats més grans de l’Estat, governades per tretze formacions polítiques diferents, per abordar solucions en relació amb el decret dels romanents municipals. I la bona notícia és que vam trobar el consens. El consens necessari per derogar l’actual decret dels romanents i demanar al govern de l’Estat que n’aprovi un de nou que conservi els elements positius de l’actual i modifiqui els punts més conflictius.
Una de les qüestions a l'entorn del comerç que més controvèrsia ha despertat en les darreres dècades és la desregulació dels horaris comercials. En aquest sentit les posicions estan tradicionalment molt enfrontades entre les grans cadenes i superfícies i allò que anomenem comerç de proximitat. Tot això dit de manera molt general i amb excepcions a un i altre costat. Aquesta discrepància té tot el sentit perquè el que hi ha en joc és el benefici empresarial, el creixement potencial de l'establiment o de la cadena d'establiments i en molts casos la mateixa supervivència del negoci.
L’actual situació de lluita contra la pandèmia implica un elevat preu en termes socials i econòmics. Però també implica oportunitats. En el terreny de la mobilitat, els vianants necessiten més voreres que mai al temps que les calçades ronden inusitadament buides. I, mentrestant, les bicis i els patins es debaten entre posar en risc els vianants per la vorera o jugar-se-la amb els cotxes a la calçada.