L’estat d’alarma decretat pel govern espanyol ens impedirà que celebrem l’1 de Maig al carrer, alçant la veu per defensar els drets dels treballadors, però d’una manera o d’una altra el commemorem. Segur. El 2020 és diferent però la lluita és la mateixa i cal defensar-la avui i tots els 365 dies de l’any!   Aquest 1 de Maig ha d’arrencar amb un sincer agraïment a tots els treballadors que estan a primera línia lluitant contra la COVID-19 i a tots aquells que han fet possible que no ens falti de res durant aquests dies.

Comencem aquestes lí­nies amb una emotiva salutació a tots els al­caldes i alcaldesses dels 947 municipis catalans, als seus equips polítics i tècnics, que con-tinuen prestant serveis essencials arreu del país, i sobretot al conjunt de la ciutadania, que està patint les conseqüències d’una crisi sanitària sense precedents. En situacions com l’actual es torna a fer evident que els ajuntaments som el primer recurs, la primera porta on truquen els veïns i veïnes.

Potser en llegir aquest títol molts ciutadans em maleiran. La veritat és que el comportament absolutament majoritari de les veïnes i veïns de Tarragona és exemplar. El seguiment del confinament és gairebé unànime i les xarxes per compartir habilitats i coneixements abunden en una demostració de solidaritat col·lectiva que emociona.   Però no vull enganyar ningú. Els científics que ens parlen clar ens expliquen que el pitjor està per venir i que la progressió dels contagis és exponencial.

Després de més d’una dècada en desús i tancada, la Ciutat de repòs i de vacances de Tarragona es reconvertirà en un complex de turisme social, jove i familiar de la Xarxa d’albergs de Catalunya.  És una enorme satisfacció haver comptat amb el compromís del Departament  de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat per recuperar aquest espai abandonat, de més de 7 hectàrees i a 300 metres de la platja Llarga.

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona i sembla que és una bona data per constatar que, malgrat tots els avenços, no hi ha cap país que hagi aconseguit fins al moment, la igualtat de gènere. Durant aquests dies es reflexiona sobre la lluita històrica de les dones, es lloa a la dona anònima i es premia a les valentes que, amb les seves accions, han contribuït a l'apoderament de dones i nenes a tot el món.

Hem pres la decisió valenta i responsable de rebutjar ser seu del mundial femení d'handbol, convençuts que és el més adequat per no sumar una nova hipoteca per la ciutat. Han tardat poc els socialistes a sortir a acusar-nos de covards, una acusació plena de cinisme venint de qui va ser incapaç de ser valent enfocant les prioritats esportives de Tarragona. Responsabilitat és treballar per l'esport base i no girar l'esquena als que necessiten que milloris les instal·lacions esportives que utilitzen cada dia.

El pitjor dels escenaris en què s'hagués volgut trobar cap alcalde de Tarragona és amb una explosió al complex petroquímic. De fet, cap ciutadà no ho hauria volgut. Quantes vegades hem sentit, o potser hem dit, "això farà un pet i se n'anirà tot enlaire"? Unes quantes, segur. Doncs ara ens hem trobat amb una explosió important i no ens en queda altra que gestionar bé la situació i fer-ho sobretot avantposant els interessos col·lectius sobre els privats.

Una vegada superat el trencament de la canonada del CAT a l'Ampolla, la matinada del divendres dia 3 de gener, és oportú fer-ne unes reflexions. El cop d'ariet sobre la població en buidar-se la canonada sobtadament ha resultat un episodi que ens ha d'alertar sobre la fragilitat del nostre abastament d'aigua, fonamental per a la població i per a l'economia del Camp de Tarragona. Tot i això cal felicitar el CAT per la ràpida reparació en temps rècord.

Quan falten pocs dies per passar els pressupostos pel tràmit de discussió i votació en el plenari municipal, és oportú explicar les mesures fiscals que els acompanyen.   Comencem pel principi. Tarragona necessita actuacions en profunditat, de xoc i també estratègiques, si tots plegats volem passar la fase de la queixa per la seva devaluació a l’orgull pel seu progrés. Per fer aquest salt és imprescindible que els pressupostos 2020 s’aprovin i que s’apliquin les mesures fiscals d’acompanyament, que en  absolut representen una pressió afegida pel ciutadà.