Tavernes de la Valldigna

Notícia

Parlem de Violència obstètrica

25N DIA INTERNACIONAL DE L’ELIMINACIÓ DE LES VIOLÈNCIES CAP A LES DONES 

  
A estes altures de totes i tots és ben sabuda la multitud de formes de violències a què estem sotmeses les dones, algunes més visibilitzades que d'altres. 

El sistema patriarcal s’ha encarregat al llarg de la història de silenciar-nos, de mantindre’ns callades. La dona a qui se li ocorrera trencar eixe silenci imposat i sepulcral era assenyalada, menyspreada i ningunejada.  Encara que vivim al segle XXI segueix latent aquest maltracte com en èpoques llunyanes, i com encara vivien i sofrien no fa molt les nostres àvies... 

Fixeu-vos si ha sigut potent el missatge patriarcal que hem caigut en el parany entre nosaltres, les dones ens hem desqualificat per haver pres decisions, com per exemple: acabar amb una relació tòxica, per haver volgut escapar d’un maltactament constant físic i/o psicològic...o simplement pel fet de decidir estar sola, o decidir compartir la nostra vida amb una altra dona! 

Antigament estava molt mal vist que una dona que enviudava tornara a refer la seua vida amb un altre home; en el cas contrari no era així, es justificava que l’home que perdia la seua parella buscara una altra dona sota el pretext que sol no podia viure i menys encara si aquest home quedava amb criatures... Incongruències d’un estat retrògrad, manipulat pel patriarcat. 

I així com existeixen tantes variants de violències cap a les dones, unes més visibilitzades que d’altres, en aquest article us vinc a parlar de Violència obstètrica.  

La violència obstètrica ha sigut i continua sent bastant ignorada per la societat. Tot i que aquesta violència siga tipificada a nivell mundial per l’ OMS i considerada delicte en alguns països com ara l’Argentina o Veneçuela, al nostre país malauradament segueix sent un gran TABÚ. 

Què vol dir violència obstètrica? En què consisteix? 

-Es caracteritza per l’apropiació del cos i processos reproductius de les dones per part de metges, cirurgians, matrones i infermeres i es manifesta en un tracte jeràrquic i deshumanitzador, un abús de medicalització i patologització dels processos naturals, és a dir, medicalitzant l’embaràs i el part com si es tractès d’una malaltia, més que d’un procés natural del cos femení. 

I quines en serien les conseqüències d’aquesta práctica? : 

Les conseqüències més destacables serien la pèrdua d’autonomia i de capacitat de decisió de les dones sobre el seu propi cos i sexualitat, la qual cosa impacta d’una manera negativa en la seua qualitat, perquè en aquestes pràctiques sovint la mare o futura mare és tractada com una pacient i es coarta, i fins i tot se li nega, la capacitat de decidir sobre el seu propi cos i l'experiència de maternitat, embaràs, part, postpart i lactància. 

És dur fer la següent afirmació, però quan la realitat supera la ficció hem ser clares i dir les coses com són. 

En aquest tipus de violència molts sanitaris tracten com objectes sense dignitat, intimitat ni capacitat de decisió les mares. Les postures a les quals el 90% de dones es veuen literalment obligades a realitzar, no són realment les adequades, aleshores podem afirmar, que són imposades en detriment nostre i només serveixen per fer el procés més ràpid i còmode per a l’equip mèdic. 

A més a més, si afegim el factor Covid-19, trobem que moltes dones s’han vist obligades a vulnerar les seues llibertats i drets durant el part. La pandèmia ha convertit els hospitals en autèntics “caldos de cultivo” per a la violència obstètrica. 

Hem d’entendre la necessitat d’adaptar la sanitat a les noves circumstàncies, en les que ens hem vist envoltades per tot el planeta; amb tot, finalment els col.lectius més oprimits hem sigut qui més n'hem patit les conseqüències. El virus també ha posat de manifest la fragilitat dels nostres drets, els drets de les dones i les nostres criatures.

Cada 25 de novembre hem de recordar aquelles que ja no estan, les víctimes de la imposició del patriarcat i lluitar sempre i cada dia, pel futur de les nostres filles.

Estefania Mota Fernández