Teià

Notícia

La mobilitat i el transport públic al Maresme

Ja fa molt temps que parlem de la mobilitat i el transport públic al Maresme. A la passada legislatura hi va haver un treball conjunt, tècnic i polític, entre el Consell Comarcal i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques. També es va disposar dels resultats d’un estudi sobre aquests temes encarregat pel Consell Comarcal. Al començar aquesta legislatura va ser clar que aquest era un dels temes prioritaris. Fa dos anys, els grups polítics representats al Consell Comarcal varem aprovar un acord de mínims respecte a la mobilitat i les infraestructures necessàries a la comarca. En aquest document, “Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infraestructures de la comarca”, es va remarcar com a prioritat la necessitat d’invertir en millorar el transport públic i en segon terme, en trobar una solució a la problemàtica de l’actual N-II sense malmetre més l’entorn ja massa utilitzat de la comarca. Tenint en compte que els problemes actuals de mobilitat de la comarca es troben en el tap d’ampolla que es crea a les entrades de Barcelona.

Recentment, el Ministerio de Medio Ambiente ha proposat una possible reserva d’espai per una via paral•lela a l’actual autopista que hauria de substituir la N-II, sense especificar en cap cas una proposta concreta del seu traçat. Al mateix temps, des de la Secretaria de Mobilitat del DPTOP es comença a parlar de possibles alternatives concretes a l’actual N-II. En aquest context, pel que fa a les inversions en millores d’infraestructures a la comarca creiem que hem de continuar defensant els eixos bàsics acordats pel Consell Comarcal. Es a dir, primer, la màxima prioritat és la millora del transport públic a nivell ferroviari: a la variant Barcelona – Mataró, recuperació de centralitat urbana amb soterrament i eliminació de l’actual traçat, i a curt termini, millores en la freqüència, capacitat i horaris; millores als accessos a les estacions i als trens; tren orbital Mataró –Granollers; desdoblament d’Arenys de Mar a Blanes. Segon, a nivell de transport públic per carretera: millora dels serveis d’autobús entre els municipis de la comarca; millora de les connexions amb transport públic principalment amb Barcelona i Àrea Metropolitana; creació de carrils Bus/Vao a l’autopista entre Mataró i Barcelona. Per tant, ha de quedar molt clar què, primer de tot, necessitem millorar el transport públic.

Deixant clara aquesta preferència per la millora del transport públic, pel que fa a les infraestructures en carreteres caldrà, primer, transformar l’actual N-II en una via cívica i de trànsit intern entre els municipis de la comarca. Segon, conseqüentment, s’ha de traslladar part del trànsit de l’actual N-II a l’autopista, que ha de ser el principal eix de comunicació viària de la comarca. Tercer, insistir en la supressió dels peatges de l’autopista, ja que els maresmencs ja hem pagat amb escreix l’actual autopista. Si més no, tal com ha defensat el Consell Comarcal repetidament, caldria la gratuïtat pels habitants de la comarca, tal com s’ha fet recentment al peatge de Mollet. Una altra possibilitat és la de convertir l’actual peatge en mans privades en un peatge públic i que els seus ingressos serveixin per millorar els serveis de transport públic de la comarca, així com per la inversió en millores en la xarxa de comunicació interna del Maresme. En qualsevol cas, cal fer nous accessos a l’autopista on hi ha una demanda latent com és a Cabrils, Premià de Dalt i Teià. Quart, no semblen ni necessaris ni convenients els carrils laterals al costat de l’autopista a tota la comarca. El territori ja està prou sobreutilitzat actualment i a més no servirien per solucionar el veritable problema que són els accessos a Barcelona. Si es manté el peatge troncal, es carregarien en excés els laterals, com ja va passar al seu moment amb altres autopistes. A més, bona part de la població es troba concentrada als voltants de l’actual autopista, per la qual cosa, el nombre de veïns afectats per la creació de carrils laterals, té un impacte molt major que l’actual N-II. Cinquè, al Baix Maresme calen infraestructures que puguin ajudar a resoldre les comunicacions internes entre els municipis de la comarca, sempre i quan siguin vies cíviques i no vies ràpides. Sisè, al tram de l’autopista actual al voltant de Mataró, conegut com a Ronda de Mataró, ens cal la millora i creació de nous accessos a la ciutat de Mataró i pobles del voltant, així com la millora dels accessos a l’Hospital de Mataró. Setè, al Maresme Nord és absolutament innecessària la creació de vies laterals al costat de l’autopista, ja que aquesta té un potencial de capacitat suficient per assumir part del trànsit de l’actual N-II.

Independentment de qui mani i a on mani, ha arribat el moment de ser coherents i fidels al document aprovat pel Consell Comarcal (del que ningú es pot apropiar de la seva interpretació), així com a les diferents mocions aprovades al Consell Comarcal i als ajuntaments sobre la mobilitat i les infraestructures a la comarca. I per tenir força, com a comarca, i ser útils als interessos de la ciutadania, hem de dialogar de forma unitària amb les altres administracions, amb agilitat però sense ultimàtums.

Albert Gallés, Regidor de Teià, Secretari de Mobilitat de ERC del Maresme.
Antoni Soy, Alcalde d’Argentona, Vicepresident i responsable de mobilitat i transport públic del Consell Comarcal del Maresme.

(Article publicat a El Punt, el 31 de març de 2006.)